Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Jordi Bosch

Actualitzat a 31/12/2005

Després de la modificació del projecte inicial de la Ciutat de la Justícia feta el 2004, durant el 2005 les principals crítiques al nou projecte han procedit dels advocats, jutges i procuradors i s'han centrat en l'escassa funcionalitat de la distribució de les futures dependències judicials. En el pla econòmic, la qüestió del finançament de les obres es va resoldre amb les aportacions del Banc de Sabadell i del Santander Central Hispano per mitjà de la societat Urbicsa. Els successius canvis en el projecte han estat els causants que l'acabament de les obres s'ajornin previsiblement fins a l'any 2009.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2009

L’any 2004 es van iniciar les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia en els terrenys de l’antiga Caserna de Lepant, davant de la Gran Via, a cavall entre els municipis de Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. Aquest projecte, que pretén centralitzar bona part de les equipaments judicials d’ambdues ciutats, fou aprovat pel govern de Convergència i Unió (CiU) l’any 2003, i posteriorment, amb l’arribada del tripartit al Govern de la Generalitat, l’any 2004 es va modificar amb la finalitat de millorar-ne la integració urbana i la funcionalitat.

El nou projecte va reduir l’edificabilitat del complex en més de 60.000 m2 de sostre (deixant la superfície total a construir en uns 213.000 m2), l’alçària màxima del edificis, (que passava de disset plantes a quinze) i el nombre d’edificis (nou edificis enlloc dels onze inicialment projectats); a més va introduir en el projecte altres activitats, com comerços i habitatges de lloguer per a joves.

Les reaccions al nou projecte
Durant el 2005 es van succeir les crítiques al nou projecte. Jutges, procuradors i advocats van queixar-se de la seva escassa participació en els canvis, els quals han tendit a abandonar la idea de concentració dels edificis judicials. Entre els principals problemes que adduïen destacaven l’excessiva distància que separen els jutjats penals de l’Audiència i el reduït nombre de places d’aparcament projectades per a la intensa activitat prevista.

Per la seva part, els veïns van reclamar més superfície per a equipaments de barri amb finalitats socials.

En defensa del projecte, en una visita a les obres feta al desembre, el president de la Generalitat Pasqual Maragall va afirmar que la Ciutat Judicial era una peça clau de Catalunya i una de les inversions en obra pública més importants que s’estaven fent a Espanya.

El finançament
Tot i que la modificació del projecte va suposar una reducció de la inversió prevista en uns 30 MEUR, i que va deixar el pressupost final en uns 456 MEUR, durant l’any 2005 es van cercar fórmules per finançar aquesta despesa.

A final de 2005 es va fer públic que s‘havia resolt el finançament de les obres de la Ciutat Judicial gràcies a les aportacions del Banc de Sabadell i el Santander Central Hispano. Concretament, ambdues entitats es van comprometre a aportar prop de 320 MEUR, amb els quals es capitalitzaria la societat Urbicsa. Aquesta empresa, participada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Ferrovial, Obrascon Huarte Lain (OHL), Copisa i Emte va obtenir la concessió per a la construcció de la Ciutat Judicial i el posterior manteniment durant un període de trenta-cinc anys. A més dels cànons que la Generalitat haurà de pagar a Urbicsa, aquesta societat també preveia afrontar el deute bancari amb l’explotació dels locals, oficines i places d’aparcament de la zona. Segons va informar el Banc de Sabadell, aquesta operació representava el cas de public private partnerships (ppp) més important fet fins aleshores a Espanya.

Les previsions
Les previsions inicials assenyalaven l’any 2007 com a data per a l’acabament de les obres, però l’aturada dels treballs i la modificació del projecte inicial va comportar que el nou calendari fixés aquest acabament per a l’any 2009.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada