Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Jaume Ferràndez

Actualitzat a 31/12/2004

Durant la primavera de 2004 el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, ha anunciat la modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia, que havia de concentrar els òrgans judicials de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. L'anunci de la modificació i la posterior aprovació del nou projecte han estat rebuts amb crítiques per part dels veïns i sobretot dels professionals de la Justícia. A final d'octubre s'han reprès les obres, que es preveu que s'executin amb dos anys de retard.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2009

La Ciutat de la Justícia és un projecte urbanístic impulsat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, amb l'objectiu de crear un complex d'equipaments que centralitzaria més de 200 òrgans judicials de Barcelona i les dependències judicials de l'Hospitalet de Llobregat. A la tardor de 2003, els aleshores consellers de Justícia, Núria de Gispert, i en Cap, Artur Mas, van col·locar la primera pedra del futur complex judicial.

El projecte inicial
La Ciutat de la Justícia està projectada als terrenys on hi havia les antigues casernes de Lepanto, tocant a la GRAN VIA, entre l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, a prop de la plaça d'Ildefons Cerdà. Es tracta d'un solar de 50.000 m2 d'extensió en què el projecte inicial preveia construir 11 edificis amb una superfície total edificada de 289.000 m2. També es projectava construir un altre edifici per a usos complementaris, un aparcament subterrani amb 1.800 places i la reserva de 20.000 m2 per a futures necessitats. El projecte preveia una inversió d'entre 263 i 389 milions d'euros. Aquest projecte va ser aprovat el 22 de juliol de 2003 i encarregat a l'arquitecte britànic David Chipperfield i l'equip barceloní B-720. Havia d'estar enllestit l'any 2007.

Les entitats veïnals de la zona van presentar el desembre de 2003 un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'elevat coeficient d'edificabilitat del projecte, que superava els límits permesos pel Pla general metropolità (PGM), i pels problemes de mobilitat que podia generar. Les entitats també reclamaven que la reserva de sòl per a futures necessitats no s'inclogués en el projecte, ja que consideraven que es destinarien a l'especulació i a l'edificació de despatxos i oficines per a advocats. El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de l'Hospitalet també va interposar un recurs per l'alta edificabilitat del projecte.

El nou projecte de la Ciutat de la Justícia
A principi d'any el nou conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, va anunciar que un equip d'experts revisaria el projecte de la Ciutat de la Justícia per a introduir-hi les rectificacions necessàries vinculades, principalment, a l'elevada edificabilitat. Tot i que l'anterior equip de govern ja havia adjudicat les obres a la unió temporal d'empreses (UTE), integrada per FCC, Ferrovial, Obrascón Huarte, Copisa Constructora Pirenaica i Emte, aquesta revisió era possible perquè encara no s'havia aprovat el projecte executiu ni s'havien concedit les llicències d'obres. Josep Maria Vallès, en una compareixença al parlament el 2 de febrer, es va comprometre a presentar les modificacions del projecte durant el mes d'abril de 2004.

Inicialment, els veïns van valorar de manera positiva les declaracions del conseller, ja que deixava una porta oberta a les seves reclamacions. Tot i això, no van retirar el recurs presentat fins a conèixer amb més detall la nova proposta.

Durant el mes d'abril el conseller va fer la presentació del nou projecte de la Ciutat de la Justícia. La nova proposta tenia l'objectiu de superar diversos problemes de caràcter urbanístic, de trànsit, econòmic i financer. D'entrada, el nou projecte reduïa en un 36% el volum d'edificació. Vallés va argumentar que l'excessiu volum de construcció i la destinació a un sol ús de tot l'espai implicaria un increment importantísim dels problemes de trànsit a la zona. Amb el nou projecte, 130 oficines i organismes, de les 200 inicials, es traslladarien a la Ciutat de la Justícia i la resta s'agruparien als edificis propietat del Departament de Justícia. Es mantindrien 22.000 m2 destinats a pisos i equipaments comercials, tot i que no es descartava la possibilitat de construir-hi pisos a preu de mercat. El nou pressupost, de gairebé 230 milions d'euros (187 milions d'euros per a la Ciutat de la Justícia, més 42,6 milions d'euros destinats a la rehabilitació dels actuals edificis de propietat), suposaria una reducció d'entre 40 i 50 milions d'euros, respecte del projecte inicial.També es va anunciar la intenció d'ubicar l'Audiència de Barcelona a l'edifici de l'avinguda Lluís Companys, ocupada a l'actualitat pels jutjats d'instrucció i penals. Això implicaria una profunda remodelació de l'edifici conegut com els Nous Jutjats, ara molt obsolet. Amb aquestes novetats l'execució del projecte obligava a negociar amb la UTE adjudicatària un nou calendari per al projecte que no estaria enllestit fins al 2009, dos anys més tard de la previsió inicial.

La nova proposta representava un total de 213.000 m2 edificats, 65.000 m2 menys que els previstos anteriorment. La superfície alliberada es preveia que contribuiria a esponjar el conjunt i tindria diferents usos: habitatges assistits, oficines i pisos.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar que els dos ajuntaments implicats estudiarien la requalificació del sòl per fer-hi habitatge social. L'objectiu del Govern era, segons Nadal, fer més sostenible el complex, descongestionant i diversificant la zona. El conseller també va anunciar que amb la reducció dels edificis judicials s'obria la possibilitat de construir uns cinc-cents habitatges de protecció oficial promoguts per la Generalitat destinats a joves i gent gran. D'aquesta manera el Govern català afirmava estar promovent la idea de barri davant la de zona només de serveis.

El nou mapa judicial
Amb el nou projecte, el mapa judicial quedaria dividit entre dues zones: el centre de Barcelona (passeig de Lluís Companys i l'Eixample) i la Ciutat de la Justícia. La nova Ciutat de la Justícia acolliria la Fiscalia de Menors i els jutjats de la jurisdicció, els jutjats d'instrucció, de família i les dependències dels jutjats de guàrdia, els jutjats penals, els de primera instància i els mercantils. També acolliria l'Institut de Medicina Legal, el Servei de Justícia Gratuïta i tots els jutjats de l'Hospitalet, inclòs el Registre Civil. En quatre dels edificis, s'hi faria una reserva d'espai en previsió del creixement dels diferents òrgans. En principi, també hi havia projectats els dos nous jutjats específics per a temes de violència de gènere, de futura creació.

Al Palau de Justícia hi hauria la Presidència i les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la seu central de la Fiscalia del TSJC, l'oficina i les sales del Jurat i les seccions d'apel·lacions penals. Als jutjats del passeig Lluís Companys, s'hi traslladaria l'Audiència de Barcelona, les seccions del contenciós administratiu i la seu del Deganat de Barcelona. A la Via Laietana hi hauria els jutjats socials, que actualment es troben repartits entre les rondes Universitat i de Sant Pere i el carrer de Girona.

Les primeres reaccions a la nova proposta de Ciutat de la Justícia
El grup de Convergència i Unió (CiU), en paraules de l'anterior consellera de Justícia, Núria de Gispert, va titllar la nova proposta «d'error que obeeix a causes poc nobles» i va destacar que en mantenir l'aïllament de les dependències judicials es perdia l'oportunitat de tenir una justícia moderna. Per la seva banda, Xavier Casas (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), regidor de l'Ajuntament de Barcelona va aplaudir la decisió per ser propera als criteris del consistori.

Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona, on es van conèixer els canvis del projecte per la premsa, es va denunciar que el Departament de Justícia no els havia consultat per a modificar el projecte, a més de criticar que no s'assolia l'objectiu de concentrar els diferents òrgans judicials. En aquest sentit, el vocal de l'Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses, Jordi Vidal, va afirmar que separar els jutjats d'instrucció i els penals de l'Audiència de Barcelona portaria problemes.

El president de la Diputació de Barcelona i alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho, un dels màxims defensors de l'actual projecte, va valorar positivament les intencions dels canvis anunciats, però va advertir que expressaria el seu desacord si hi havia canvis que desnaturalitzessin el pla inicial. Tècnics del mateix municipi de l'Hospitalet van assenyalar que amb la construcció d'habitatges el número d'edificis acabaria essent el mateix, però que, per contra, se'n diversificarien els usos.

Margarita Gimeno, portaveu de la Comissió Veïnal Gran Via Centre, va anunciar que els veïns, que no havien estat informats dels canvis i per tant no coneixien els detalls del nou projecte, actuarien amb prudència, per això no pensaven retirar el recurs presentat el desembre de 2003.

El president del TSJC d'aleshores, Guillem Vidal, més proper al projecte de l'anterior Govern, va declarar que la màxima autoritat judicial del país havia de ser escoltada a l'hora de decidir quins òrgans serien traslladats a la nova Ciutat de la Justícia, i lamentava que el projecte no complís la funció de concentrar els jutjats.

Aprovació del nou projecte i represa de les obres
El 27 d'abril de 2004 el Consell Executiu va aprovar la modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia, i des d'aquest moment es va iniciar un període de converses entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, els veïns i els òrgans judicials, per tal d'explicar els canvis i de decidir els usos dels espais alliberats.

En general, els col·lectius d'advocats es mostraven més partidaris del projecte inicial i van proposar buscar un nou emplaçament que permetés l'esmentada concentració, demanda feta també per la nova presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, i que va ser rebutjada des del primer moment per Joan Turró, secretari general de Justícia. Els veïns tampoc veien bé la nova proposta, ja que consideraven que no suposava gaire reducció de l'edificabilitat.

Malgrat la manca de consens, a final de juliol el Departament de Justícia va enllestir un nou pla d'actuació i l'arquitecte David Chipperfield va adaptar el seu projecte a la nova proposta. Finalment, el projecte tindria nou edificis, dos menys que els previstos, i una torre central de quinze pisos d'alçada. Sis edificis serien jutjats, dos es destinarien a espais complementaris i un a usos socials.

L'anterior projecte preveia dues torres de disset pisos cadascuna. L' atri, espai de comunicació entre edificis, també canviava, perquè, si bé al començament tenia cinc pisos, ara només s'hi preveia un nivell. A més hi hauria dos accessos en lloc de l'únic que hi havia fins ara.

A final d'octubre es van reprendre les obres que havien quedat aturades a principi de juliol, en acabar-se el mur perimetral del solar de les casernes de Lepant.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati