Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL (SABADELL)

Maria Bonet

Actualitzat a 31/12/2007

La ciutat de Sabadell projecta impulsar un parc de salut a les actuals dependències de la guàrdia civil al municipi, avui en dia amb una activitat pràcticament residual. Grups de l’oposició obren un contenciós administratiu a l’equip de govern contra el conveni i les condicions signades entre l’alcalde i el Ministre de l’Interior pel retorn de la caserna a la ciutat. Consideren injustificada la donació econòmica i patrimonial a l’Estat d’una finca inscrita al Registre de la Propietat a nom del consistori.

Les dependències de la Guàrdia Civil a Sabadell, situades davant de l’Hospital Taulí entre el barri de la Creu Alta i el del Centre, ocupen un espai d’uns 8.000m2 entre els carrers de Vilarrúbies, del Taulí i de Batllevell, i acullen actualment una activitat molt residual amb tan sols una unitat que s’encarrega de delictes i infraccions mediambientals (Seprona) i un dipòsit d’intervenció d’armes de foc. Al seu lloc, emmarcat en el projecte municipal de Gran Via Digital, es preveu construir un parc de salut.

Antecedents
El desembre de 1912 es va constituir la Junta Constructora del Cuartel de la Guardia Civil per a gestionar les obres d’edificació de la caserna. Un cop finalitzada la construcció, l’Ajuntament va acordar, en sessió plenària del 9 de març de 1928, cedir l’edifici per a l’ús i l’allotjament de la Guàrdia Civil sota la condició que quedaria sense efecte quan es deixés d’utilitzar amb aquesta finalitat. El 1944 es va ratificar l’acord, i un any més tard la Junta Constructora va atorgar en escriptura pública la cessió dels terrenys i l’edifici al consistori.

El Parc de Salut, que rep ajudes del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del consistori mateix, es va començar a gestar i impulsar l’any 1997 per iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la Fundació Parc Taulí, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat. L’equipament preveu un espai per a la docència, la investigació i la innovació en l’àmbit de la medicina i la salut, en el qual l’element clau serà el Centre per a la Innovació en Noves Tecnologies Aplicades a la Medicina (CINTAM) que actuarà com a pol d’atracció d’activitats relacionades amb aquest sector i altres.

L’11 de juny de 1998, Antoni Farrés, aleshores alcalde de Sabadell (Iniciativa per Catalunya), i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivielso, van signar un conveni en el qual donaven per finalitzat el contracte de 1945 i en què la direcció general de la Guàrdia Civil no s’oposava a la reversió de l’immoble al patrimoni de la ciutat. Setmanes més tard, el Registre de la Propietat incloïa el ple domini de la finca de l’Ajuntament per títol de reversió.

A principi de maig de l’any 2000, l’alcalde del Partit dels Socialistes per Catalunya, Manuel Bustos, i López Valdivielso van signar l’autorització d’una prorrogació d’ús per part de la Guàrdia Civil fins que s’acabessin els projectes amb els quals es volia assignar un nou ús a l’immoble.

Més tard, l’any 2004, el govern municipal va aprovar la segregació de 1.700m2 del total de la superfície del solar, qualificat com a equipament (clau c1), per a la construcció d’habitatges de renda lliure. La superfície restant es destinava a l’edificació de les instal•lacions del Parc de Salut.

Recurs contenciós contra la signatura del conveni

L’octubre de 2006, l’alcalde Bustos i el Ministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba signaven un conveni per al desallotjament de l’immoble de la caserna de la Guàrdia Civil al municipi. En l’acte de signatura també hi assistiren el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, el president de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, el president de la Fundació Parc Taulí, Ramon Pasqual, i el president de la Caixa de Sabadell, Lluís Brunet.

Dos mesos més tard, els partits locals d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), l’entesa per Sabadell (ES), Convergència i Unió (CIU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentaven un recurs administratiu contra el protocol, el qual exposava que l’abandó de la caserna es faria mitjançant la cessió d’un solar i una aportació de 3 MEUR al Ministeri d’Interior per part de l’Ajuntament. Els partits que havien presentat el contenciós consideraven injustificat tant el pagament, ja que consideraven que l’Ajuntament era el propietari del solar, com el compromís de cedir un solar de 5.000m2 valorat en uns 5 MEUR al futur parc empresarial de Sant Pau de Riu-sec, situat a l’entrada sud del nucli urbà per l’autopista C-58. A més a més, aquests quatre grups polítics consideraven incorrecte l’actitud del govern local de valorar el solar amb cost zero per tal de no haver de debatre el conveni al ple municipal, ja que qualsevol acord en què l’Ajuntament hagi de pagar un import inferior a 3 MEUR es pot aprovar legalment per decret només de l’alcaldia.

Així doncs, els primers mesos de 2007, l’oposició expressava la seva opinió en diversos comunicats de premsa i el 20 de febrer, l’alcalde suspenia de manera preventiva les obres d’enderroc per tal de no veure’s sotmès a una impugnació judicial i, alhora, demanava als quatre partits signants dels contenciós que el retiressin. Davant les acusacions rebudes, el tinent alcalde d’Urbanisme i Patrimoni, Joan Carles Sánchez, explicava que la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Seguretat de l’Estat (GIESE) s’havia acollit a la Llei de patrimoni de les administracions públiques i, alhora, s’havia negat a reconèixer el conveni signat i ratificat pels dos alcaldes en el seu moment perquè, segons deia, Valdivielso no tenia competències per a autoritzar el traspàs. D’aquesta manera, Sánchez justificava la decisió de negociació de Bustos durant la tardor de 2007 i l’aval de les contrapartides ofertes per l’Estat.

Controvèrsies entre partits i agents implicats
Entretant, els representants de la Fundació Parc Taulí responsabilitzaven les forces polítiques de l’oposició de posar en perill i endarrerir el projecte. Els caps de llista, Isidre Soler (ES), Carme García (ICV-EUiA), Carles Rossinyol (CIU) i Magí Rovira (ERC), refutaven les acusacions i reafirmaven en tot moment el seu suport a l’enderroc de la caserna i per tant a la construcció del Parc de Salut i especificaven que només es mostraven contraris a l’ús incorrecte dels recursos econòmics i patrimonials municipals.

Abans de la celebració del ple municipal de la darrera setmana de febrer, tots els grups municipals, inclòs el Partit Popular (PP), acordaven paralitzar les mocions i estudiar conjuntament, en el termini d’un mes, la legalitat de la signatura del document per part del director general de la Guàrdia Civil i les possibles afectacions del recurs contenciós al desenvolupament del Parc de Salut.

Malgrat tot, durant el mes de març i enmig de l’inici de la campanya per a les eleccions municipals, les pugnes electoralistes i els retrets per una mala gestió es feren evidents en diverses compareixences tant al congrés dels diputats com en diversos comunicats de premsa. Els partits de l’oposició recordaven que el conveni signat el mes d’octubre amb el ministre Rubalcaba preveia el termini d’un primer pagament el mes de maig i, un dies més tard, el govern local (PSC) replicava que s’havia demanat una moratòria de tres mesos pel primer pagament. L’Ajuntament també manifestava que pel fet d’aquest endarreriment el Ministeri de l’Interior no impediria la continuïtat de les obres. Al mateix temps, l’oposició exigia a l’equip de govern que col•laborés amb la justícia, ja que la jutgessa encarregada del cas havia hagut de sol•licitar diverses vegades la documentació del conveni en no rebre resposta.

Amb tot, a mitjan abril, la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) organitzava un debat per tal de ser informats del procés de transformació de la caserna, al qual assistiren i exposaren les seves opinions els representants municipals de l’ES, ICV-EUiA, ERC i CIU, mentre que el PSC va declinar la invitació.

El 25 d’abril es feia el debat en el ple municipal sobre les mocions presentades dos mesos abans. Cada membre va exposar la seva posició sense arribar a cap consens: els partits que donaven suport al contenciós proposaven retirar-lo a condició de negociar el preu amb el Ministeri, mentre que des del PSC es considerava una qüestió inviable. Durant el debat també sorgiren discrepàncies dins els partits d’ICV-EUiA i CIU amb dimissions i abstencions d’alguns dels seus membres. Amb les eleccions del mes de maig, el PSC es mantenia com la força més votada a Sabadell i persistien les divergències entorn de la signatura del conveni de la caserna.

A final d’any, es constituïa la Fundació Parc de salut com a nou òrgan gestor del Parc de Salut*, encarregat de vetllar pel finançament, el desenvolupament i la construcció del projecte, mentre que el contenciós administratiu continuava obert i sense resoldre.

Més informació
www.cspt.es/webcspt/FPT/default.htm
www.entesa.org
www.recuperemelpatrimoni.org
www.sabadell.cat

* El seu patronat estava format per l’Ajuntament de Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la Fundació Parc Taulí i es preveia que també en formessin part el Departament de Salut i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada