Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L'ILLA ROBADORS (BARCELONA)
Xavier Boneta

Actualitzat a 31/12/2004

Quatre anys després de la inauguració de la rambla del Raval, comencen les obres de construcció de la nova illa de Robadors, al barri del Raval de Barcelona. El projecte ocuparà una superfície de 12.000 m2, i ha obligat a desallotjaments previs i a enderrocar uns cinquanta edificis. Les obres inclouen la construcció d'un hotel de luxe, un aparcament, un centre comercial, oficines, habitatge protegit i una zona verda. Diferents col·lectius veïnals han criticat l'hotel així com els fenòmens especulatius i de mobbing immobiliari que consideren que s'han produït en paral·lel a la seva execució. L'Ajuntament espera que la nova illa de Robadors entri en funcionament el 2007 i es converteixi en un focus dinamitzador del barri.


El barri del Raval es localitza a la banda de ponent del districte de Ciutat Vella de Barcelona i ocupa una superfície de 110 ha, delimitada actualment per la rambla de les Flors, l’avinguda del Paral·lel, les rondes (Sant Pau, Sant Antoni i Universitat) i pel carrer Pelai.

Després d’haver estat escenari de la primera revolució industrial de Barcelona al llarg del segle XIX, el Raval i Ciutat Vella en el seu conjunt havien patit al llarg del segle XX un progressiu procés de degradació econòmica i social, amb grans dèficits urbanístics associats.

El carrer Hospital divideix el Raval en dues zones ben diferenciades: el raval nord i el raval sud. El raval sud, conegut popularment amb el nom de “Barri Xino” presentava a la segona meitat del segle XX importants tensions socials, humanes i urbanes que a la dècada dels vuitanta s’accentuaren encara més amb un espai públic degradat, amb una població molt envellida, nombrosos problemes d’inseguretat ciutadana i un dels nivells de renda més baixos de la ciutat.

El PERI del Raval
El juliol de 1976 la Corporació Metropolitana de Barcelona va aprovar definitivament el Pla general metropolità (PGM) que preveia els grans projectes estratègics per a la conurbació barcelonina i alhora establia operacions d’abast local. Els paràmetres urbanístics generals que establia el PGM per a un barri podien ser modificats a través de plans de detall, que van rebre el nom de plans especials de reforma interior (PERI). Amb l’arribada de la democràcia, l’Ajuntament de Barcelona i les associacions de veïns van acordar encarregar a diferents equips d’arquitectes l’elaboració de PERI per als quatre barris de Ciutat Vella.

Els estudis i les propostes del PERI del Raval van ser realitzats pels arquitectes Xavier Sust i Carles Diaz amb la col·laboració de Lluís Clotet i Òscar Tusquets, Joan Arias i Carles Alejandro i de l’advocat Antoni Bruguera.

El PERI del Raval, aprovat definitivament l’abril de 1985, tenia programades cent divuit actuacions amb un cost estimat de 14.618 milions de pessetes de l’any 1982.

Entre les diferents actuacions previstes al PERI, hi destacava per les seves dimensions el Pla central del Raval, al Raval sud.

El Pla central del Raval
El Pla central del Raval era una proposta de remodelació urbanística que suposava la creació d’una avinguda de 320 m de llarg per 60 d’ample i que afectava cinc illes delimitades pels carrers de la Cadena i Sant Jeroni, entre el de l’Hospital i el de Sant Pau.

Aquesta obra va donar lloc a la construcció de la nova rambla del Raval. Les obres de construcció de la rambla van començar l’any 1991, amb l’expropiació de les primeres finques afectades. La rambla del Raval va ser inaugurada el setembre de 2000 i va tenir un cost final de 17.000 milions de pessetes, aportades per diferents administracions (Ajuntament, Generalitat de Catalunya i Unió Europea) i també per promotors privats i va suposar l’enderroc de cinc illes d’edificis i el reallotjament de prop de mil persones. Segons l’alcalde Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), impulsor del projecte des de la seva època com a regidor del districte als anys vuitant, l’objectiu de la intervenció era esponjar el barri, millorar-ne la mobilitat i aportar més llum i més verd per tal de contribuir a la dinamització i la regeneració de la zona.

Durant l’acte d’inauguració de la rambla, Joan Clos va manifestar que el procés de transformació urbana de la zona seguiria amb la urbanització de l’illa de Robadors, a tocar de la Rambla.

Una nova forma de gestió pública i privada. Procivesa i Focivesa
Per tal de gestionar totes les actuacions programades al PERI, l’Ajuntament va optar per un model mixt d’intervenció mitjançant una empresa privada que tindria majoria de capital públic. L’objectiu de l’Ajuntament era disposar d’una eina més flexible, que permetés una important capitalització inicial, amb capacitat d’endeutament i sobretot que permetés al consistori actuar en el sector privat adquirint i venent immobles a fi de recuperar part de les plusvàlues generades amb les intervencions.

L’Ajuntament seria el principal accionista de l’empresa, que també comptava amb el suport de la Diputació de Barcelona. La part del capital privat va ser aportada per Telefónica, la Caixa de Pensions, Argentaria, SABA i EURSA.

Així naixia l’any 1988 Promoció de Ciutat Vella SA (Procivesa), amb l’encàrrec de gestionar tot el procés de transformació urbana engegat a Ciutat Vella. Catorze anys després fou substituïda per Foment de Ciutat Vella SA (Focivesa), atès que la Llei de societats anònimes establia un màxim de catorze anys de vida per a aquest tipus de societats.

El projecte illa Robadors
El projecte illa de la rambla del Raval o illa de Robadors és, juntament amb el projecte de remodelació del mercat de SANTA CATERINA, una de les principals operacions de renovació urbanística projectades al districte de Ciutat Vella durant els darrers anys.

Es tracta d’un sector delimitat pels carrers de Sant Rafael, d’en Robador, de Sant Josep Oriol i l’antic carrer de la Cadena que abraça una superfície de 12.000 m2 de sòl, amb una edificabilitat de 40.000 m2, que ocupaven uns cinquanta edificis.

El projecte, dissenyat globalment per l’estudi d’arquitectura MBM (Martorell-Bohigas-Mackay) i gestionat per Focivesa, incloïa inicialment l’edificació d’un hotel de luxe de catorze plantes (9.000 m2) i la destinació de 12.000 m2 a habitatges (uns 280), 8.400 m2 per a equipaments i zona verda, i la resta per a oficines. Part dels 280 habitatges haurien de destinar-se a reallotjar els afectats pel Pla.

El projecte de modificació del PERI del Raval que donava llum verd al projecte illa Robadors va ser aprovat definitivament el 28 de setembre de 2001 al consistori barceloní.

Després de les nombroses crítiques rebudes per part d’entitats del barri com l’Associació Veïnal la Taula del Raval, que va presentar un recurs per les dimensions de l’hotel previst, el setembre de 2001 la regidora del districte Katy Carreras-Moysi (PSC) va declarar que l’hotel tindria nou plantes. Pep Garcia, president de l’Associació de Veïns del Raval manifestava que catorze plantes eren massa en un entorn on cap edifici en tenia més de cinc.

Un cop presentat el projecte global realitzat per MBM, es van convocar successius concursos per a dissenyar els diferents grups d’habitatges i l’hotel.

El concurs de l’hotel va ser guanyat per l’arquitecte Pere Puig, amb un projecte que consistia en un edifici de deu pisos de planta el·líptica de 38 m d’alçada, amb una façana translúcida que canviava de color segons la llum del dia i que projectava prop de dues-centes habitacions de quatre estrelles.

El mes de setembre de 2002 es van licitar les obres de construcció de l’hotel. Uns mesos després, la cadena Barceló-Clavel Hoteles va guanyar el concurs per a explotar l’establiment que tindria el nom d’Hotel Barceló Rambla del Raval.

La construcció de l’edifici, valorada en 30 milions d’euros, va ser adjudicada a l’estudi mallorquí CMV Arquitectes i l’interiorisme a Jordi Galí.

L’hotel, que segons l’Ajuntament havia de convertir-se en un dels principals pols de revitalització del Raval, no era valorat de la mateixa manera per algunes entitats del barri. Alexandre Grimal, president de l’associació Taula del Raval, va criticar el projecte de l’hotel el mes de gener de 2004 en considerar que “crearà grans desigualtats”.

L’any 2004 es va conèixer que aquest no seria l’únic establiment hoteler de la zona, ja que també es preveia que un dels vells edificis del carrer de Sant Jeroni, del qual només es conservava la façana, fos rehabilitat i convertit en hotel.

Pel que fa als habitatges a final de l’any 2002 l’Ajuntament tenia previst aixecar cinc grups d’habitatges en règim de protecció oficial al voltant d’una plaça que s’anomenaria plaça Nova, al costat de la de Salvador Seguí.

El gener de 2003 l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb els sindicats Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) i amb la cooperativa El Teu Barri, impulsada per l’Associació de Veïns del Raval, per a construir cent trenta habitatges protegits a l’illa de Robadors. Les cooperatives Habitatge Entorn de CCOO i Llar Unió Ciutat Vella d’UGT també havien d’intervenir en la promoció. El conveni preveia una inversió de 18 milions d’Euros en un termini màxim de tres anys.

També hi havia previst un bloc destinat a oficines on s’instal·laria la seu central del sindicat UGT i un aparcament soterrat amb capacitat per a 225 vehicles. Completen l’actuació urbanística a l’illa Robadors un centre comercial i una central de recollida pneumàtica d’escombraries del barri. Aquesta instal·lació centralitzaria les escombraries de les cinquanta bústies de recollida penumàtica distribuïdes pel Raval.

Desallotjament conflictiu
A partir de 1990, Procivesa va anar adquirint els diferents edificis que ocupaven l’espai de l’illa de Robadors per enderrocar-los. El darrer edifici que va ser desallotjat era ocupat pel Bar Ciutat Vella, al carrer de Sant Rafael.

Després de tres anys de negociacions amb el propietari del bar perquè abandonés l’immoble, el 26 de febrer de 2004 agents de la Guardia Urbana van executar l’ordre de desallotjament del local, acció que va comportar la detenció d’un periodista i ferides i contusions a diverses persones. El Sindicat de Periodistes de Catalunya va denunciar la desproporció amb què s’havia dut a terme el desallotjament.

Jesús García Hernández, propietari de l’establiment, va manifestar que se sentia pressionat i va acabar acceptant després del desallotjament una oferta de Focivesa per llogar un altre local al carrer d’Albareda.

Diferents entitats cíviques del barri, com la Taula del Raval o la Coordinadora d’Entitats contra l’Especulació del Raval, van aprofitar aquest darrer desallotjament per a criticar el projecte de reforma de l’illa i per a denunciar com s’estava portant a terme el desallotjament dels veïns afectats. Alexandre Grimal, president de la Taula del Raval va manifestar que “el que està fent la Guardia Urbana és donar carta blanca als especuladors” i va recordar que l’entitat que presidia tenia interposat un recurs contra la previsió de zona verda del projecte. Representants de la Coordinadora contra l’Especulació van afegir que el model de barri que estava dissenyant l’Ajuntament no coincidia amb el que volien els veïns del Raval.

Per la seva banda, Pep Garcia, president de l’Associació de Veïns del Raval, celebrava que s’hagués pogut realitzar el darrer desallotjament, ja que considerava que “el barri necessita l’operació de l’illa Robadors”.

Inici i aturada momentània de les obres
El març de 2004 Focivesa, responsable de l’execució del projecte, va encarregar l’estudi de la capa freàtica del solar amb l’objectiu d’iniciar les excavacions per a l’aparcament i per als fonaments. L’objectiu de l’Ajuntament era que els diferents projectes –hotel, habitatges i oficines– es construïssin simultàniament. Les obres dels habitatges es van iniciar el mes de juny de 2004.

A mitjan mes de juliol van aparèixer, al solar on s’estaven fent els primers moviments de terra per a la construcció de l’hotel, restes arqueològiques que feien pensar en restes d’una llar prehistòrica. Malgrat la troballa, les obres no es van aturar, ja que els mateixos arqueòlegs van considerar que tenien poc valor i que no afectarien el desenvolupament urbà del solar.

Denúncies de "mobbing" immobiliari i d'especulació
L’execució del projecte de reforma de l’illa Robadors va anar acompanyada des d’un principi de queixes i denúncies realitzades per veïns afectats que asseguraven ser víctimes de mobing immobiliari amb la finalitat que deixessin les seves llars.

En la mateixa línia es van pronunciar Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, del col·lectiu Sitesize, que denunciaven que el projecte illa de Robadors estava afavorint fenòmens especulatius i que s’estava produint un procés de gentrificació que expulsava i substituïa bona part de la població anterior del barri, amb rendes baixes. Alguns es veien obligats a marxar-ne per la seva incapacitat de fer front a les pujades de preus generalitzades que s’estaven produint i altres eren víctimes d’assetjament i de coaccions per a abandonar els seus habitatges. Denunciaven que antics inquilins, amb contractes de lloguer amb preus baixos i de tipus indefinit, rebien tota mena de pressions per part dels propietaris i de les immobiliàries per fer que marxessin.

Les queixes per mobbing van arribar als mitjans de comunicació quan, arran de l’intent de desnonament de l’edifici situat al número 29 del carrer d’en Robador, els veïns afectats van iniciar una campanya de mobilitzacions i denúncies que va culminar, el 22 de novembre de 2004, amb una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocada per la Plataforma Veïnal contra l’Especulació de Barcelona. Els afectats, que acusaven els propietaris d’haver venut l’immoble ocultant que aquest tenia inquilins i que per tant havien incorregut en una falsificació de document públic, denunciaven l’assetjament a què estaven sent sotmesos. Poc després, Carles Martí (PSC), regidor del districte, anunciava la creació d’una oficina antimobbing amb què donar assessorament als afectats per aquest tipus de pràctiques.

Finalment, Carme Trilla, directora general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es va comprometre a reallotjar les famílies del número 29 del carrer d’en Robador en pisos del Patronat de l’Habitatge.

Actuacions adjacents
En un dels extrems de l’illa, a tocar de la plaça Salvador Seguí, l’Ajuntament va cedir a l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya un solar per a construir-hi la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. El projecte, que no estava inclòs en la intervenció de l’illa Robadors, inclouria dues sales de projeccions, la biblioteca i una part de l’arxiu de la Filmoteca, a més de la seu de l’lCIC que ocuparien en total un espai de 1.250 m2.

Queixes per la sala de "venopunció"
Entre els mesos d’octubre i de desembre de 2004, diferents col·lectius de veïns i comerciants del barri van protestar davant l’Ajuntament per la presència als carrers del Raval Sud d’un elevat nombre de toxicòmans, que després de l’ENDERROCAMENT DE CAN TUNIS, s’havien desplaçat fins a la zona on adquirien les seves dosis i s’injectaven a plena llum del dia. “Els toxicòmans campen sense ordre ni concert, desorientats i perduts entre Ciutat Vella i Nou Barris”, afirmava Julian Montalvo, treballador del Centre d’Atenció als Toxicòmans que la Creu Roja té a l’avinguda de les Drassanes.

Justament en aquella zona del sud de Raval l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona havia posat en marxa feia uns mesos un centre d’atenció als toxicòmans, on aquests disposaven d’un espai i de les condicions sanitàries adequades per a injectar-se. La Federació de Comerç del Raval va liderar les queixes contra l’equipament, que van consistir a recollir signatures i a penjar cartells de protesta a l’exterior d’alguns comerços i habitatges. Segons Norbert Seseras, portaveu del col·lectiu, la sala era “un pol d’atracció de camells” i havia comportat un augment de la inseguretat i la brutícia a la zona.

S’espera que al llarg de l’any 2005 l’hotel vagi agafant forma i que ho faci d’una manera simultània a la resta d’equipaments. Les previsions són que l’any 2007 l’hotel entri en funcionament. La resta d’equipaments –oficines, aparcament, centre comercial– continuaven a final del 2004 sense data definida d’inauguració, llevat de la central de recollida pneumàtica, prevista per al 2006.

Més informació
www.fomentciutatvella.net
www.coordinadoraraval.org
www.sitesize.net
Abella, Martí. El centre històric reviscolat. Barcelona: Aula Barcelona, 2004
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada