Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L'AVINGUDA DE LA NOVA ESTACIÓ (FIGUERES)
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

S'inicia la tramitació del Pla urbanístic de l'avinguda de la nova estació de Figueres amb els vots favorables del PSC i CiU. El Pla preveu l'obertura d'una avinguda entre la futura estació del FAV i el centre de la ciutat i la construcció de més de nou-cents habitatges. L'alcalde de Vilafant, Paulí Fernández (CiU), en demana la retirada perquè inclou propostes que afecten el seu municipi. Els veïns de la zona afectada creen l'Associació d'Afectats Avinguda Nova Estació de Figueres (ASAFANE) amb l'objectiu d'oposar-s'hi i inicien mobilitzacions.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

L’eix ferroviari transfronterer del FAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Montpeller travessa la comarca de l’Alt Empordà abans d’arribar a la frontera francesa (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ). Un dels punts més conflictius del traçat és el pas per la ciutat de Figueres i la possible ubicació d’una nova estació.

L’any 2003 el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Figueres van pactar inicialment el traçat del FAV per l’oest del municipi, el desmantellament de la línia actual, que passa per l’est, i la creació d’una estació única al límit amb el terme municipal de Vilafant. Malgrat això, uns mesos més tard el Ministeri informava que, de moment, a Figueres només estava previst un punt d’avançament i d’estacionament de trens (PAET) i condicionava a la demanda el fet que s’acabés construint l’estació. Tanmateix, a final de 2004 l’Ajuntament de Figueres i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van signar un conveni per redactar un pla de millora urbana de l’àrea situada al voltant de la futura estació del FAV. El pla preveia la construcció d’una connexió viària que enllaçaria l’estació amb el centre urbà a través dels barri del Culubret –una de les zones amb més problemes socials de la ciutat– i oferia una proposta per a la implantació de nous usos i activitats. Paral·lelament, l’Ajuntament va suspendre durant un any les llicències d’obra a tota la zona.

La presentació del Pla de l'avinguda de la nova estació de Figueres
A final de juliol de 2005 es va fer públic el Pla de transformació urbana de l’avinguda de la nova estació de Figueres, elaborat pels arquitectes de la UPC Ricard Pié i Josep Maria Vilanova. El Pla implicava la reordenació de 105.782 m2 de sòl a la zona compresa entre els carrers Avinyonet, Empordà, Damàs Calvet i Ter, i tenia com a element principal la construcció d’una nova avinguda de 60 m d’amplada que havia d’unir la nova estació, situada al límit amb el terme municipal de Vilafant, amb la plaça del Sol, al centre de la ciutat. A més, el projecte comportaria l’enderrocament de quaranta cases del carrer Avinyonet, la majoria de les quals habitades, i la construcció de 771 habitatges de nova planta –dels quals 131 serien protegits– i també diversos espais per a activitats comercials, zones verdes i un equipament escolar.

El dia 28 de juliol es va aprovar la modificació del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Figueres, necessària per possibilitar l’execució del Pla, amb els vots favorables del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Convergència i Unió (CiU). Per contra, els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) –soci de govern del PSC– i del Partit Popular (PP) s’hi van oposar. El mateix dia, els regidors d’ERC van repartir plànols del projecte als veïns de la zona –que encara no en tenien coneixement oficial–, van explicar que afectaria vuitanta cases, tres-cents vint veïns i cent vuitanta-set propietaris i van titllar-lo d’especulatiu.

Una setmana més tard, l’alcalde de Vilafant, Paulí Fernández (CiU), va demanar la retirada del Pla. Segons Fernández, el projecte contenia propostes que afectaven el terme de Vilafant sense que aquests hagués estat consultat i, per tant, envaïa les competències del municipi. Com a solució, l’alcalde de Vilafant va proposar la creació d’un consorci format pels dos ajuntaments i un organisme supramunicipal per coordinar el projecte. El mes d’octubre, l’alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), l’alcalde de Vilafant, Paulí Fernández (CiU), i el secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, van acordar la creació d’un consorci urbanístic per ordenar l’entorn de la futura estació del FAV de Figueres.

La mobilització dels veïns de la zona
El Pla va aixecar ràpidament les crítiques dels veïns de la zona afectada, que no van tenir-ne coneixement oficial fins l’endemà de l’aprovació inicial de la modificació del PGOU, a través d’una reunió amb l’alcalde. Com a conseqüència, el 18 d’agost es va presentar públicament l’Associació d’Afectats Avinguda Nova Estació de Figueres (ASAFANE). L’ Associació denunciava que els veïns no havien rebut cap informació de l’Ajuntament durant l’elaboració del projecte, en demanava la retirada immediata i anunciava mobilitzacions.

A final d’agost els afectats van presentar cent cinquanta instàncies al registre de l’Ajuntament per demanar informació sobre tres qüestions: la data d’inici de les actuacions, les mesures que es prendrien per allotjar les famílies afectades i les compensacions econòmiques que rebrien. ASAFANE denunciava que hi havia incongruències entre les informacions que els havia donat l’alcalde i les que coneixien a través dels serveis tècnics i la memòria del Pla, la qual cosa obstaculitzaria la possible presentació d’al·legacions. D’aquí que l’Associació repartís manifestos per la ciutat per explicar les seves reivindicacions i que comencés una recollida de signatures per aturar el projecte.

D’altra banda, ERC va presentar un recurs de reposició contra la modificació puntual del PGOU, aprovada unes setmanes abans, en considerar que no s’havia tingut en compte el dret de participació dels ciutadans. Segons el portaveu d’ERC, Francesc Canet, la memòria del projecte només en preveia la participació en el transcurs de la tramitació administrativa, per mitjà d’al·legacions però no en la fase de redacció, tal com estipula la LLEI D’URBANISME.

El dia 3 de setembre unes cinc-centes persones es van manifestar a Figueres des de la Rambla fins a l’Ajuntament i van lliurar un manifest de rebuig del projecte i tres-centes signatures en contra dels representants municipals dels grups d’ERC i el PP. ASAFANE va anunciar que continuarien les mobilitzacions mentre no hi hagués diàleg entre els ciutadans i els responsables del govern municipal.

D’altra banda, el portaveu de CiU a l’Ajuntament de Figueres, Santi Vila, va explicar que havia negociat amb l’Ajuntament una reducció de l’afectació del pla a seixanta- quatre finques, però que si no es complien tres condicions bàsiques –que els veïns no haguessin de pagar-ne l’execució, que s’establís un emplaçament definitiu per a l’estació i que no hi hagués rebuig ciutadà generalitzat– el seu grup en retiraria el suport.

S'obre el període d'al·legacions
A principi d’octubre un grup de divuit propietaris de la zona afectada van presentar al·legacions en les quals demanaven l’anul·lació de l’aprovació inicial del projecte. El seu advocat, Joaquim Bech de Careda, va incidir de nou en el fet que l’Ajuntament hagués aprovat una modificació puntual del PGOU sense haver activat el programa de participació ciutadana. A més, considerava que no estava justificada l’elecció del sistema de parcel·lació per cooperació, que obligava els propietaris a pagar part de la reforma, i exigia la creació d’una comissió d’investigació perquè s’havien produït diverses compres de cases i solars a la zona per part d’immobiliàries i promotores abans de la presentació del Pla.

Al novembre ASAFANE va lliurar cinc mil signatures en contra del projecte al portaveu de CiU a Figueres, Santi Vila, tot recordant-li que no es complia cap de les tres condicions que el seu grup havia anunciat dos mesos abans per mantenir el seu suport al projecte. Uns dies més tard, es va tancar el període d’exposició pública del projecte amb un total de quaranta-cinc al·legacions.

Es constitueix la taula de participació ciutadana
El 18 de novembre, l’alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), va anunciar un acord amb CiU per crear una taula de participació ciutadana, amb la condició que només fos un òrgan consultiu i deliberatiu. La taula de participació hauria de ser presidida per l’alcalde i comptaria amb la presència de membres de tots els partits amb representació municipal, de la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres, del Col·legi d’Arquitectes, d’ASAFANE, de dos representants del teixit empresarial local i dels veïns del carrer Avinyonet. El secretari de l’ASAFANE, Josep Serra, es va mostrar esperançat, però va reclamar que les decisions de la taula fossin vinculants.

A final del mateix mes, ASAFANE va voler mostrar el seu descontentament amb el desenvolupament de la taula de participació fent coincidir la segona reunió amb la presentació a l’Ajuntament d’una instància en què demanava l’ampliació de les fórmules de participació, ja que la llei en preveia un ventall més ampli que les que s’estaven duent a terme (audiències públiques, exposicions de treballs previs i consultes populars). A més, va criticar el procés titllant-lo d’estratègia de l’alcalde per mostrar que hi havia transparència.

A final de desembre, el ple municipal va aprovar amb els vots del PSC i CiU el programa de participació ciutadana. Com a resultat, l’Ajuntament va presentar un segon document que, tot i mantenir les línies bàsiques del projecte anterior, implicava una reducció de l’àmbit d’actuació de 105.782 m2 a 75.292 m2, és a dir, un 28,8% menys.

Tanmateix, durant el ple es va reproduir l’escenari de mesos enrere: per una banda, Joan Armangué (PSC) i Santi Vila (CiU) van defensar que el nou projecte havia estat esmenat substancialment i que tenia un impacte menor; per l’altra, els portaveus d’ERC, Francesc Canet, i del PP, Joan Casas, el van qualificar d’il·legal jurídicament i èticament, i per últim, els representants dels afectats van apuntar que no s’havien tingut en compte les esmenes que havien presentat, ja que no se’ls havia facilitat el document definitiu, i es van mostrar disposats a presentar un recurs contenciós administratiu.

Finalment, el govern municipal de l’Ajuntament de Figueres va anunciar que un cop modificat el Pla esperava poder-lo aprovar a final de gener de 2006.

Més informació
www.figueresciutat.com
www.asafane.blocat.com
www.vilafant.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada