Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE DIAGONAL MAR, FÒRUM I LLEVANT (BARCELONA)
Oscar Carracedo

Actualitzat a 31/12/2005

Sis mesos després de la cloenda de l'esdeveniment del Fòrum Universal de les Cultures, el 29 de març de 2005, es dissol la societat i el consorci que el van organitzar. Amb la celebració de l'últim consell d'administració i el balanç final de l'esdeveniment s'inicia un procés d'obres, acabats i reorganització per tal d'adequar per a ús ciutadà alguns dels espais que el recinte Fòrum va ocupar durant cinc mesos. Amb el "postfòrum" s'inicia el procés de les obres i projectes pendents de construcció i es comencen a buscar nous usos i equipaments que duguin l'activitat i la vida al barri.


Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006

La transformació urbana dels sectors Diagonal Mar, Fòrum i Llevant és la continuació d’un projecte més ampli i ambiciós de renovació, reforma i millora del front litoral del municipi de Barcelona, de recuperació del riu Besòs i d’obertura i accessibilitat de la ciutat al mar. Aquest procés s’inicia als anys vuitanta amb les transformacions del PORT VELL DE BARCELONA, té continuïtat als anys noranta amb la Vila Olímpica i Diagonal Mar i finalitza amb les operacions del Fòrum i Llevant.

El Fòrum Universal de les Cultures té com a objectiu ser el catalitzador i l’inici d’aquest procés de reforma urbana, que ha de concloure i consolidar la resta del front marítim amb la transformació urbanística dels barris veïns, com la Mina i la Catalana, i dels territoris restants de Llevant, que inclouen part del municipi de Sant Adrià de Besòs.

El començament d’aquest procés s’inicia amb la construcció dels equipaments i dels espais on havia de tenir lloc l’esdeveniment. Les intervencions es concentren en un àrea d’unes 30 ha d’un sector més ampli, i queden per executar, del projecte original, el Campus Universitari de Llevant o EL PARC ZOOLÒGIC MARÍ. El gruix de les inversions i actuacions del Fòrum es va centrar en les infrastructures, com el cobriment de la ronda del Litoral i la depuradora, les plaques fotovoltàiques o la planta incineradora.

Balanç final i crítiques a la gestió
Si aquests projectes, les transformacions urbanes previstes, la construcció dels espais del Fòrum i la celebració de l’acte van provocar mostres de suport i de rebuig, un cop tancat l’esdeveniment, el balanç final no ha estat menys controvertit, aquest cop des de l’esfera política.

Si bé l’alcalde Joan Clos, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), anunciava el desembre de 2004 un dèficit d’uns 400.000 euros, els comptes finals presentats pel director general del Fòrum, Jordi Oliveras, mostren un superàvit d’uns 100.000 euros sobre el pressupost previst per al període 2001-2005, gràcies a les vendes d’actius, a les partides d’imprevistos i a les aportacions extraordinàries dels patrocinadors. Aquest balanç final ha estat aprovat pel Consell d’Administració, integrat pels representants de les tres administracions organitzadores –Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona– i pels representants de tots els partits polítics dels quals tots van votar a favor excepte el president del grup municipal del Partit Popular (PP) al consistori, Alberto Fernández Díaz.

Malgrat els resultats positius de la votació, no han mancat les crítiques per part del president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, que ha afirmat que, un cop transcorregut aquest temps, ja ningú no recorda els continguts del Fòrum, i tampoc les denúncies pel president del grup municipal del PP sobre el superàvit fictici i el fracàs del Fòrum en no haver assolit el nombre de visites inicialment estimades.

Els espais del Sector Llevant i els seus usos futurs
Tot i aquestes crítiques, el “postfòrum” inicia una nova fase d’ús ciutadà del recinte, que porta a l’adequació dels espais del marc del Fòrum amb una inversió de 20 MEUR durant un any i que permeten obrir el recinte al públic el mes d’abril. La definició dels usos i activitats que es desenvoluparan en aquests espais, i la consolidació i la construcció dels equipaments que ja estaven previstos al projecte original del Fòrum i que han de dinamitzar el sector de Llevant complementant l’edifici Fòrum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), són els eixos centrals per dur la vida al barri. De nou, tal com va passar amb l’esdeveniment del Fòrum, les administracions públiques tornen a liderar el procés i l’ocupació dels grans edificis de l’any 2004.

El Campus Universitari de Llevant
Aquest és el cas d’un dels principals equipaments dinamitzadors de l’àrea, el Campus Universitari de Llevant, que s’ha de construir al triangle que formen la ronda del Litoral, el carrer de Taulat i el carrer de Sant Raimon de Penyafort, on se situava l’aparcament durant el Fòrum.

Les gairebé 8 ha de superfície destinades al Campus donaran cabuda a centres universitaris, residències d’estudiants, centres de recerca, edificis terciaris, biblioteca, altres equipaments complementaris, zones verdes i vials.

El Campus, que neix amb la vocació de fer ciutat, té com a objectiu consolidar-se com a espai de coneixement, però també vol posar en contacte la universitat amb el món empresarial per tal de millorar la competitivitat del teixit productiu de l’entorn. Amb altres paraules, un Campus Tecnològic i Empresarial que va dirigit a la transformació d’un territori que inclou els barris de l’entorn com la Mina.

El Pla especial urbanístic que defineix les principals traces i edificabilitats del futur Campus ha estat aprovat pels consistoris de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, municipis on s’aixeca el projecte. Aquest Pla estableix més de 63.000 m2 de sostre per a equipaments, prop de 60.000 m2 de sostre per a terciari i una reserva d’uns 31.000 m2 de sòl per a espais lliures i zones verdes.

El primer projecte que es desenvoluparà és la nova Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que deixa el recinte de l’antiga fàbrica de Can Batlló al carrer Urgell per situarse al nou emplaçament l’any 2007. Per tal d’acollir els dos mil tres-cents estudiants i els cent vuitanta professors, la nova seu de l’Escola Industrial tindrà uns 20.000 m2 de 402 sostre.

Un altre dels projectes previstos per a aquesta primera fase és l’Edifici Campus, que promou el Consorci de la Zona Franca (CZF) i el realitzarà l’arquitecta Zaha Hadid. Aquest edifici comptarà amb espais de formació contínua, centre de recursos, la sala d’actes del Campus, sales d’exposicions i conferències, serveis comercials, oficines per a les empreses vinculades a les activitats del Campus, residència d’estudiants i professors i el Centre d’Investigació de l’Energia, amb participació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) i el Ministeri d’Indústria.

Per tal de fer realitat la relació entre coneixement, empresa i tecnologia, una altra de les iniciatives previstes és la localització de l’oficina gestora de l’IINTERNATIONAL THERMONUCLEAR EXPERIMENTAL REACTOR (ITER) al Campus de Llevant. Aquest projecte internacional impulsat conjuntament per la Unió Europea, Rússia, els Estats Units, Canadà, el Japó, la Xina i Corea dels Sud, preveu la ubicació del l’Agència Europea de Fusió Nuclear amb vistes a la creació d’una àrea dedicada a la recerca i el desenvolupament energètic. Aquesta agència, en la qual treballaran cent vuitanta persones entre tècnics i personal de suport, acollirà el nucli de la recerca internacional sobre fusió nuclear i la coordinació europea en aquesta matèria; a més dirigirà la construcció del reactor que realitzarà a Cadarache (França).

Si bé totes aquestes iniciatives estan previstes per a l’àmbit específic del Campus de Llevant, també fora d’aquest es comencen a realitzar altres accions encaminades a augmentar la incidència del campus sobre un territori més ampli.

Una de les primeres accions en aquest sentit és la compra per part de la Generalitat d’un dels edificis d’oficines projectat per l’arquitecte Josep Lluís Mateo sobre el CCIB. L’objectiu és traslladar i aglutinar en un únic edifici les oficines i els cinc-cents treballadors del DURSI, actualment dispersos en diferents edificis i centres de la ciutat de Barcelona.

L’immoble on se situen les noves oficines s’aixeca sobre sòl públic amb concessió per a cinquanta anys i té una superfície de 14.800 m2 en vint-i-tres plantes. Si bé inicialment l’edifici era destinat a oficines de lloguer, l’acord final signat entre el DURSI i els propietaris de l’immoble –la immobiliària Greco (40%), el CZF (33%) i l’Ajuntament de Barcelona (27%)– ha estat vendre’l, per 45,5 MEUR.

El trasllat del DURSI al sector de Llevant compensa el controvertit rebuig de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) de situar-se en aquest edifici i la seva decisió de cercar un emplaçament a l’Eixample barceloní. El trasllat de la CMT, que deixarà per imperatiu legal la seva seu a Madrid per anar a Barcelona, ha estat precedit per una forta polèmica provocada per la negativa dels seus treballadors a abandonar la capital. Aquesta decisió del Govern de l’Estat de portar la seu d’aquest organisme a Barcelona ha estat recorreguda davant de la Magistratura de Treball pels treballadors, i davant del Tribunal Suprem per la Comunitat de Madrid.

La dinamització del Port Fòrum
Tot i que segurament el Campus Universitari és una de les operacions estrella per a la transformació futura del sector de Llevant, la millora d’algunes de les instal·lacions construïdes pel Fòrum constitueixen altres eixos bàsics per a la reconquesta ciutadana dels espais de l’esdeveniment.

A la tardor Marina Premià, empresa gestora d’un d’aquests espais, el Port Fòrum, ja hi té enllestides millores en la zona comercial vinculada. En aquesta zona, de 20.000 m2, els locals són tots de lloguer, i se’n destinen quinze (un 43% de la superfície) a la restauració, catorze a botigues especialitzades en productes nàutics i seixanta per a establiments de moda.

Pel que fa a les dàrsenes, a final d’any, el 73% dels dos-cents un amarradors ja han estat venuts, i de la marina seca, destinada a embarcacions de lleure de dimensions menors, pràcticament la meitat.

Una altra de les iniciatives de dinamització de l’espai portuari per a ús públic és la ubicació del vaixell-hotel Fòrum. L’origen d’aquesta iniciativa es produeix amb la convocatòria d’un concurs públic per adquirir el dret d’un amarrador de 120 m d’eslora amb una concessió durant vint-i-cinc anys, deu mesos l’any. El concurs el convoquen el Consorci del Besòs i l’empresa BIMSA, Barcelona d’Infrastructures Municipals S.A.

Aquest singular establiment, que té com a objectiu diversificar l’actual oferta hotelera de la zona, ofereix dues-centes cinquanta habitacions de 30 m2 i suites de luxe, un restaurant, sales de conferències, centre de negocis, zona de balneari i sala de banquets.

Si bé finalment l’empresa finlandesa Sunborn és l’adjudicatària de la gestió del vaixell-hotel, que arribarà el 2007, la decisió inicial de la convocatòria del concurs i de situar un nou hotel al Port Fòrum no ha estat mancada de polèmica entre els àmbits social i polític.

En aquest sentit la iniciativa és la causant de la primera ruptura política del tripartit format pel Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV). Tant ERC com ICV van al·legar que el vaixell-hotel no concorda amb els principis de sostenibilitat que es van defensar al Fòrum, i contradiu el model turístic que es pretén establir per a Barcelona, aspecte compartit pel gremi d’hotelers de la ciutat que, a més, denuncien l’excés d’oferta a la zona Fòrum.

La terciarització del barri: hotels i oficines
Si per a l’esdeveniment del Fòrum s’han obert els hotels Barcelona-Princess, de trescentes seixanta-quatre habitacions, i AC, de tres-centes seixanta-vuit, el mes d’agost s’hi afegeix l’hotel Hilton Diagonal Mar, amb quatre-centes trenta-tres habitacions.

Aquests establiments, que suposen el 8,6% de les places hoteleres de cinc i quatre estrelles de la ciutat, s’aglutinen al tram del passeig Taulat, entre el carrer Josep Pla i la plaça Llevant, i fan d’aquest tram el de més densitat hotelera de la ciutat. A aquesta oferta s’afegeix la capacitat del vaixell-hotel.

L’augment de places hoteleres que ha significat aquesta última iniciativa ha portat a terme la modificació d’un dels projectes pendents del Fòrum. Situat a la confluència entre l’avinguda de la Diagonal i el passeig Taulat, l’Hotel Fòrum, projectat per l’arquitecte Enric Massip i promogut per BIMSA, és un dels projectes que, malgrat haver nascut sota l’ombra de l’esdeveniment, no es va executar perquè no va trobar finançament. La proposta per modificar l’ús de l’edifici, aprovada pel ple del mes de juliol, suposa un sostre màxim edificable de 40.315 m2, dels quals 24.190 es destinen a oficines i la resta a usos de dotacions culturals, docents i administratives.

Cap a la conquesta ciutadana del llegat del Fòrum
Des que va acabar l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures, les millores de l’espai Fòrum s’han centrat en dos aspectes: reorganitzar i adequar els espais públics i cercar usos per a alguns dels edificis construïts.

En aquest sentint, la plaça del Fòrum, amb la seva gran esplanada, es destina a acollir esdeveniments multitudinaris com festivals musicals, la Fira d’Abril o les festes de la Mercè. La construcció de la placa fotovoltaica de l’esplanada, més gran que l’emblemàtica inclinada, és la principal actuació sobre aquest espai per tal de convertir-lo en el conjunt d’aprofitament d’energia solar més gran de l’Estat.

La zona de banys és un dels espais amb més modificacions. El recinte, que es preveu de tancar a les nits per qüestions de seguretat, té tres espais: un per a la iniciació a les activitats subaquàtiques i de navegació, un d’infantil i un tercer per al bany lliure, amb una platja de formigó i pedra. Vestidors, un quiosc, un teatre, jocs infantils i un minigolf complementen els serveis.

Les diferències respecte al projecte original de l’arquitecta Beth Galí rauen en el fet que la zona no comptarà amb serveis de talassoteràpia, hidromassatge o aigües termals.

Finalment, l’Edifici Fòrum, un altre dels símbols de l’esdeveniment, també cerca un futur. Per tal de contribuir a donar vida a l’edifici, complementant l’activitat de l’auditori, Ramon Folch, autor de l’exposició “Habitar el món”, és l’encarregat de realitzar una exposició sobre l’evolució de la ciutat, una interpretació sobre la transformació que ha experimentat la ciutat de Barcelona al llarg de la seva història i que dóna continuïtat a l’exposició realitzada per l’autor mateix del Fòrum.

A aquesta iniciativa es pot afegir la continuïtat de l’exposició “Barcelona en proceso”, amb algunes modificacions i afegits respecte a la que es va mostrar durant el Fòrum i que portava el nom de “Barcelona in progress”.

Per últim, si bé encara resta per confirmar, hi ha la possibilitat que el Museu Nacional d’Urbanisme projectat per Oriol Bohigas se situï a l’edifici, substituint els possibles emplaçaments a la plaça de les Glòries o en alguna de les naus industrials del Poblenou.

El futur del Sector de Llevant i la continuïtat dels valors del Fòrum
Al marge de les iniciatives i dels equipaments esmentats, n’hi ha algun que encara és en procés inicial d’execució o en fase de projecte. Concretament, al sector de Llevant encara s’han de realitzar altres operacions importants de transformació urbana, com és el cas del Parc Zoològic Marí, l’acabament del cobriment de la depuradora o les remodelacions dels barris de la Mina i la Catalana.

Aquestes transformacions urbanes encara tindran continuïtat durant els propers anys, com també passarà amb la transmissió del llegat del Fòrum de les Cultures. En aquest sentit, la Fundació Fòrum de les Cultures, amb Mireia Belil al capdavant de la direcció, treballa per consolidar el Fòrum com a esdeveniment internacional.

El primer pas cap a la continuïtat del Fòrum es farà l’any 2007 a Monterrey, Mèxic, on durant tres mesos es vol repetir la difusió dels valors, diàlegs i diversitat que es va encetar a Barcelona. Després d’aquesta segona edició sembla que el Fòrum podrà perdurar en el futur amb successives edicions a seus com Amsterdam (Holanda), Alexandria (Egipte), Fukuoka (Japó), Suwon i Guanju (Corea del Sud), Durban (Sud-àfrica), Santiago- Valparaíso (Xile), Chicago (EUA) o diferents ciutats d’Hongria, candidates en l’actualitat per a l’edició de l’any 2011.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/urbanisme/barcelona_progres/transformacions/forum_0.htm
www.bcn.es/infrastructuresll
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati