Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN ZAM (SANTA COLOMA DE GRAMENET)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2007

Tot i haver arribat a una proposta inicial de remodelació del parc de Can Zam de màxim consens, durant el 2007 no s’ha avançat gens el projecte. De fet, ni tan sols s’ha aprovat provisionalment, i el veïnat afectat per les expropiacions continua les mobilitzacions per a evitar-les. A més a més, el malestar veïnal augmenta per la presència de les formigoneres que es munten i es desmunten segons les necessitats de les obres de la línia 9 de metro. Per tot plegat, el veïnat amenaça amb mobilitzacions i el consistori s’obre per a negociar i reunir-se amb els veïns amb la voluntat d’apaivagar les tensions.

Antecedents 2005, 2006

Can Zam és un espai per a urbanitzar que pretén ser en un futur no massa llunyà un dels parcs urbans més extensos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es troba situat a la part occidental de Santa Coloma de Gramenet, al costat del barri de Singuerlin, i delimita d’una banda amb el riu Besòs (PARC FLUVIAL DEL RIU BESÒS) i el districte barceloní de Sant Andreu, i de l’altra, amb la falda de la SERRALADA DE MARINA.

Can Zam té una extensió aproximada de 30 ha, aconseguides gradualment des del principi dels anys vuitanta fins als noranta, gràcies a l’adquisició per part de la Mancomunitat de Municipis de 25 ha. El pas de titularitat privada a pública va significar un gran avanç per a aconseguir que Can Zam fos un parc urbà i perquè fos una realitat la reivindicació ciutadana que es remuntava als anys setanta.

Un altre pas endavant va ser la inauguració l’any 2000 de la primera fase del parc de Can Zam que va habilitar aproximadament 10 ha, un terç del sector, com a zona verda i d’oci. La segona fase es va iniciar el 2005 amb un procés participatiu. Aquest procés va implicar totes les entitats ciutadanes i el veïnat en general, i els Serveis Territorials de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet van ser els encarregat d’elaborar el planejament urbanístic de Can Zam amb les aportacions ciutadanes.

Durant el procés participatiu es van viure moments de tensió davant la proposta del grup socialista d’edificar habitatges a Can Zam. Les entitats en contra de la iniciativa es van mobilitzar i van crear la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu. Finalment la proposta no va ser recollida pel planejament urbanístic, que es va aprovar a començament de l’any 2006 al Consell General de la Ciutat, òrgan participatiu format per membres del consistori, tècnics i entitats locals. La Plataforma va donar llum verd al projecte ja que suposava l’ampliació de la zona verda i el soterrament del vial del riu.

El futur parc
El febrer de 2007, el ple municipal va aprovar inicialment el planejament de la segona fase del futur parc de Can Zam. Finalment es destinaven 170.000 m² a espai lliure, 35.000 m² a vials (12%) i 122.000 m² a equipaments (el 37% de la superfície). Pel que fa als vials, es preveia soterrar el que avança paral•lel al riu Besòs i ampliar l’amplada de la carretera de la Roca (avinguda Francesc Macià) que marcava els límits del parc per la banda nord. També es preveia la modificació del carrer Anselm del Riu i desapareixia el carrer Girona.

Respecte als equipaments, la Plataforma va deixar clar que, tot i la seva satisfacció general amb el planejament, no estaven d’acord amb la ubicació d’alguns equipaments i lamentaven la falta de concreció respecte d’altres. Hi havia previst un equipament metropolità (7.400 m²), a més d’un centre de recursos per a la reactivació econòmica, el “porta Can Zam”, i un complex esportiu amb dos camps de futbol de gespa artificial, al costat de l’autopista B-20. Una bona part del cost del complex esportiu anava a càrrec de l’empresa pública Gestió d’Infraestructures SA (GISA), atès que al subsòl s’havia previst de construir les cotxeres de la LÍNIA 9 de metro.

Aquesta transformació urbanística preveia l’expropiació d’una vintena de famílies que vivien al cor del futur parc, al barri del Pilar, i d’una dotzena de famílies residents a la zona de l’avinguda Francesc Macià. Els afectats mostraven la seva disconformitat amb el planejament urbanístic i es negaven a deixar els seus habitatges a canvi de pisos de protecció oficial (amb preu fixat durant trenta anys), com proposava l’Ajuntament. Aquests van iniciar una campanya de mobilitzacions i es van constituir com l’Associació Can Zam.

La pressió veïnal continua
A començament d’any l’Associació Can Zam continuava organitzant mobilitzacions en contra de les expropiacions previstes, especialment en contra de les que afectaven l’avinguda Francesc Macià. l’Associació havia obtingut el recolzament de diverses entitats ciutadanes i el consistori no descartava modificar l’opció inicial.

A més a més, al març l’Associació de Veïns Riu Nord va demanar al ple municipal el tancament i desmnatellament de la formigonera ubicada a la part sud de Can Zam, propietat de l’empresa Promotora Mediterrània-2 SA (PROMSA), atès que generava fums i contaminava. El consistori va respondre que al febrer s’havia dictat l’ordre de cessament de l’activitat i que s’estava pendent de fer-la efectiva. Finalment, la formigonera es va desmantellar poc temps després dels comicis locals de la darreria de maig.

El nou govern local, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en solitari, va iniciar el nou mandat amb tensions veïnals, ja que, a l’estiu, es va instal•lar una altra formigonera a 50 m de l’anterior. El veïnat es va queixar i l’Ajuntament va assenyalar que es necessitava per a les obres de la línia 9 de metro. Carmen Moraira, segona tinent alcalde de l’àrea de Serveis Territorials, va indicar que l’Ajuntament havia estat molt estricte amb l’empresa i va informar que es reuniria amb el veïnat. Aquests demanaven solucions i amenaçaven amb mobilitzacions. Al desembre va tenir lloc la reunió on es va informar que el termini màxim de funcionament de la formigonera era l’agost del 2008.

El projecte del parc continua
A l’octubre, el consistori va aprovar l’adquisició de vuit finques del barri del Pilar afectades per la segona fase de construcció del parc. Així doncs, quedaven sis finques per adquirir, però el consistori, davant les pressions de l’Associació Can Zam i del recolzament veïnal que havien obtingut en la seva lluita per a evitar l’afectació dels seus habitatges, estava analitzant solucions alternatives a l’expropiació.

D’altra banda, al ple de final d’octubre, el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) va manifestar el seu desacord amb els pressupostos presentats pel nou govern, tot assenyalant que es mantenien incògnites sobre temes rellevants com ara el parc de Can Zam, ja que als pressupostos s’anunciaven actuacions quan encara no s’havia aprovat provisionalment el projecte.

Aquesta objecció també la van posar en relleu durant el debat sobre el Pla d’acció municipal (PAM) (2008-2011) en l’últim ple de l’any. ICV-EUiA va assenyalar que el PAM havia de prioritzar algunes actuacions, com ara la construcció del parc de Can Zam, perquè era una acció compromesa i no s’estava realitzant. En aquest sentit, la Plataforma en Defensa de la Serralada de Marina i Can Zam i Gent de Gramenet (partit de ciutadans independents que es va presentar a les eleccions locals) van criticar el procés d’elaboració del PAM i van manifestar la seva insatisfacció respecte del projecte del parc de Can Zam perquè consideraven que el consistori l’havia deixat inacabat.

Per al 2008 s’esperava que finalitzessin les obres de les cotxeres de la línia 9 de metro i que es desmantellés la formigonera. Això suposaria, d’una banda, reduir el malestar del veïnat i, de l’altra, donar un pas més per a la realització de la segona fase del parc de Can Zam.

Més informació
www.gramenet.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès