Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN ZAM (SANTA COLOMA DE GRAMENET)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2006

El procés de participació per a dissenyar el projecte urbanístic de Can Zam finalitza amb un consens general entre la ciutadania, les entitats i el consistori. D’aquesta manera es dóna el tret de sortida a la segona fase de construcció del Parc de Can Zam que s’ha de consolidar com el pulmó verd de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007

Can Zam està situat a la part occidental de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, entre les avingudes de la Pallaresa i de Francesc Macià i la fàbrica de cervesa DAMM, a tocar del PARC FLUVIAL DEL RIU BESÒS, ubicat a prop del nus de la Trinitat i que delimita amb la carretera B-20 i la falda de la Serra de Marina.

Can Zam té una superfície de 30 ha. L’any 2000 se’n va dur a terme la primera fase de transformació que va condicionar com a parc aproximadament 10 ha. La segona fase de transformació urbana de Can Zam té com a objectiu ampliar i urbanitzar la zona. Aquesta etapa es va iniciar el 2005 amb l’anàlisi d’un grup d’experts sobre allò que hauria de ser el futur Parc de Can Zam. El document d’anàlisi elaborat a partir de les conclusions del grup d’experts va suposar el començament d’un procés de participació en el qual es van implicar totes les entitats i la ciutadania per a dissenyar el futur parc.

En primer lloc, es van organitzar tallers de discussió amb un grup de ciutadans escollits aleatòriament. Paral•lelament, es va consultar el Consell General de Ciutat, òrgan format per membres del consistori, tècnics i entitats del municipi. Un cop recollides les propostes extretes d’aquests tallers, els Serveis Territorials de l’Ajuntament van elaborar un nou esborrany del planejament urbanístic de Can Zam que van presentar al Consell General de la Ciutat al febrer. Finalment, el Consell va tancar el procés de debat i participació amb l’aprovació del planejament presentat pels Serveis Territorials.

El futur Parc de Can Zam
El projecte elaborat pels Serveis Territorials de l’Ajuntament preveia 170.000 m2 d’espai lliure, és a dir, un 51% de superfície del parc; per a vials preveia una superfície de 35.000 m², especialment per al vial que avança en paral•lel al riu Besòs que es preveia soterrar, i finalment preveia destinar 122.000 m² per a equipaments, és a dir, el 37% del total de superfície del parc.
Respecte al 12% de superfície dedicada a vials, es va reduir significativament la proposta inicial. A més, per tal de reduir l’impacte del tràfic de la carretera de la Roca, es va preveure un desdoblament amb el qual se soterrés aquesta carretera que aniria paral•lela al riu Besòs. Segons el projecte, també es modificaria el traçat del carrer Anselm de Riu i desapareixeria definitivament el carrer Girona.

Pel que fa als equipaments que es preveien, hi destacava la construcció d’un centre de recursos per a la reactivació econòmica que havia de dur el nom de “Porta Can Zam”; a més a més, es preveia un equipament metropolità i dos camps de futbol de gespa artificial. El primer dels dos camps de futbol s'ha d’aixecar on hi havia el terreny de joc del Centre Esportiu Raval, al costat de l'autopista B-20. L'altre es construirà pocs metres més endins, un cop finalitzades les obres de la parada de metro de Can Zam. En aquests terrenys actualment hi ha les casetes i la maquinària utilitzada per a la construcció de la LÍNIA 9 DE METRO. Entre tots dos camps de futbol es preveia aixecar els vestidors i les graderies comunes.

Segons un conveni signat per l’empresa pública Gestió d’Infraestructures SA (GISA) i l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (format pel Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa –ICV-EUiA– i Convergència i Unió –CiU–), aquesta empresa es farà càrrec de la major part del cost de la construcció dels dos camps de futbol (aproximadament 4 MEUR), atès que a sota es construiran les cotxeres de la línia 9 de metro. A més a més, el Consell Català de l’Esport es va comprometre a fer-se càrrec de la instal•lació de la gespa artificial amb una subvenció de 350.000 €.

Per tant, amb aquest disseny va quedar descartada definitivament la proposta, feta a començament del 2005 pel grup socialista, de construir habitatges de protecció oficial dins del Parc. Aquesta va ser una proposta polèmica que va mobilitzar diverses entitats que es van organitzar en la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu. Van fer una recollida de signatures l’octubre del 2005, reivindicant que no es construïssin pisos i que no es retallessin els Jardins Moragues, ubicats dins del parc.

Aquesta acció va ser contestada, el febrer d’aquest any, per l’alcalde, Bartomeu Muñoz, amb una carta als 2.300 signants en la qual assenyalava que el novembre passat el PSC, grup majoritari al govern, es va fer ressò de les reivindicacions i va retirar la seva proposta inicial.

La tramesa de la carta va ser criticada per la Plataforma i considerada inoportuna atès l’ampli consens que s’havia aconseguit fins al moment. El grup municipal d’ICV-EUiA que des d’un principi es va mostrar en contra d’edificar a Can Zam, se’n va desvincular en un comunicat de premsa i en va lamentar tant la forma com el contingut.

Un consens amb reserves
Un cop aprovat en el Consell General de la Ciutat, el projecte urbanístic es va aprovar inicialment en el ple municipal celebrat a final de febrer. L’única abstenció va ser la del Partit Popular (PP), segons els quals no s’havia fet prou debat ciutadà. D’altra banda, CiU hi va votar a favor tot mostrant la seva disconformitat en determinats aspectes. En primer lloc, amb els usos dels equipaments, ja que en el projecte no es definia quins serien els equipaments d’àmbit metropolità als quals quedaven destinats 7.400 m². En segon lloc, no estava d’acord en el fet que finalment es descartés la possibilitat de construir habitatge protegit dins del parc.

La Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu que aglutina una setantena d’associacions va mostrar la seva conformitat amb les modificacions que suposava aquest projecte respecte a l’inicial, especialment pel que fa al significatiu increment de la zona verda. No obstant això, va assenyalar la seva disconformitat amb l’emplaçament d’alguns equipaments i la indefinició d’altres i va lamentar que no s’hagués previst la construcció d’un corredor verd entre el riu i la serra passant per Can Zam. Va indicar també que presentaria al•legacions i va proposar crear una comissió de seguiment de les obres.

Continua la mobilització
Malgrat el consens general dels diferents grups polítics i entitats, des de començament d’any van continuar les mobilitzacions organitzades per diferents entitats de la ciutat. En primer lloc la Plataforma va organitzar el 30è aniversari de la manifestació que s’havia realitzar la Diada de Reis el 1976 en què es reclamava un gran parc per a la ciutat en els terrenys de Can Zam. En aquest acte reivindicatiu es va recordar que, tot i l’elevat consens, hi havia punts encara discrepants amb el consistori. En segon lloc, al febrer, la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu va organitzar les “Sis hores per Can Zam”, acte reivindicatiu que va acabar amb una calçotada.

Una altra reivindicació que va realitzar la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu va ser demanar a l’Ajuntament que no donés els permisos necessaris perquè aquell any s’organitz-es el festival musical del grup Tele Taxi en els terrenys de Can Zam. Des de 1992 aquest festival s’organitzava a a Can Zam, però aquest any les entitats que s’aglutinen en la Plataforma van mostrar el seu descontenament amb aquest macrofestival. El bloqueig de la circulació per l’arribada massiva d’automòbils, la brutícia i els desperfectes que generava i l’elevat cost que suposava aquest festival per a les arques municipals van ser alguns dels arguments que la Plataforma va posar sobre la taula per demanar el trasllat del festival a un altre lloc. Finalment, es va realitzar el festival però es preveu que per al pròxim any el grup Tele Taxi busqués un lloc alternatiu.

Un altra oposició
D’altra banda, el projecte de transformació de Can Zam aprovat preveia l’expropiació dels habitatges situats al cor del parc, al barri del Pilar i al voltant de l’Avinguda Francesc Macià (part nord del parc). Els afectats per aquesta expropiació es van oposar des del començament a la proposta de l’Ajuntament. Aquesta consistia a reallotjar als veïns fora del parc en habitatges de protecció oficial amb preu fixat per l’Ajuntament durant trenta anys. Els afectats per les expropiacions proposaven a l’Ajuntament una indemnització per tal de poder comprar un habitatge a preu de mercat o la cessió d’una parcel•la del parc a una promotora privada.

Al març, els veïns afectats per la reforma urbanística de Can Zam van iniciar un seguit de mobilitzacions en contra de l’aprovació inicial del planejament de Can Zam. Una de les accions reivindicatives va ser la interrupció del ple on s’estava sotmetent a votació la modificació puntual del Pla general metropolità de Barcelona (PGM) a Can Zam.

A l’octubre les famílies afectades per l’expropiació prevista es van constituir com a entitat legal amb el nom d’Associació Can Zam. Aquesta entitat va mantenir reunions amb tots els grups municipals per explicar les seves reivindicacions i per proposar un altre planejament urbanístic. A més, van començar a recollir signatures de recolzament a les seves demandes.

A final de l’any el PP es va queixar per l’aturada del projecte de reforma de Can Zam ,ja que, després del període d’al•legacions, no s’havia procedit a l’aprovació provisional. Aquesta estava prevista per l’últim ple municipal de l’any però el grup socialista va retirar la proposta d’aprovació de l’ordre del dia davant les pressions de l’Associació Can Zam.

A final de 2006 el camp de futbol previst a l’avinguda la Pallaresa ja estava en funcionament i s’estava pendent de treure les oficines i la maquinària dels altres terrenys per tal d’iniciar les obres del segon camp de futbol. Per al 2007 estava previst aprovar provisionalment el projecte urbanístic tot i que encara es desconeixia si l’Ajuntament es faria ressò de les reivindicacions dels afectats per les expropiacions previstes.

Més informació
www.grame.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati