Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN ZAM (SANTA COLOMA DE GRAMENET)
David Bessó

Actualitzat a 31/12/2005

Després d'una primera fase de reforma, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet engega un debat ciutadà per decidir el futur de la resta del Parc de Can Zam. S'acorda de no construir-hi habitatges i de promoure equipaments esportius i de lleure. Es proposa també reordenar el trànsit a l'entorn del Parc. La construcció dels equipaments esportius implica reallotjar les quaranta-set famílies que viuen a l'interior del Parc en habitatges protegits, les quals, però, mostren el seu rebuig a la proposta. Es preveu que per a la primavera de 2006 estigui a punt l'avanç de planejament per tramitar-lo al ple de l'Ajuntament.


Articles posteriors 2006, 2007

El Parc de Can Zam, situat al terç occidental de Santa Coloma de Gramenet i limitat per la llera del riu Besòs, la B-20 (ronda de Dalt) i la falda de la Serra de Marina, representa un dels parcs urbans més extensos de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les aproximadament 30 ha de superfície del Parc, inicialment de propietat privada, van passar a domini públic, gairebé d’una manera completa, gradualment. El 1981 l’Audiència Provincial de Barcelona va qualificar els terrenys com a zona no edificable i el 1992 la Mancomunitat de Municipis en va adquirir 25 ha de sòl.

Després d’anys de progressiva degradació del riu Besòs i d’aspiracions ciutadanes a una àmplia zona verda a l’àrea de Can Zam, l’abril de l’any 2000 s’inauguraven conjuntament el primer tram del PARC FLUVIAL DEL RIU BESÒS i la primera fase del Parc de Can Zam. En particular, la intervenció sobre el Parc de Can Zam consistia a condicionar gairebé 10 ha de terreny, un terç del sector, per convertir-les en jardins i zones d’esbarjo, i a construir-hi un llac interior. Tot i això, l’impacte sobre la població no va ser tan positiu com s’esperava i el Parc es va fer servir molt poc.

Un estudi i propostes per a Can Zam
A partir d’aquest fet, més de cent entitats van exigir un debat ciutadà amb l’objectiu de poder decidir conjuntament el futur de la resta del Parc. Com a resposta, l’Ajuntament va encarregar un estudi a un grup d’experts, el qual es va constituir en una comissió presidida per Josep A. Acebillo (arquitecte) que, al cap de dos anys de feina, presentava el febrer de 2005 les conclusions de la seva anàlisi.

En primer lloc, la comissió va voler remarcar l’enfocament global de la seva proposta, la qual pretenia tenir en compte les necessitats del conjunt de la ciutat que, segons va afirmar, presentava, en bona part del municipi, zones densament edificades amb pocs espais oberts o zones verdes. Ni el nou parc fluvial ni el Parc de Can Zam no penetraven a l’interior del nucli urbà, de manera que consolidar-ne i incrementant-ne l’asimetria no seria, segons defensava la comissió, l’opció més encertada. En aquest sentit, recomanava la creació arreu de la ciutat de fins a tretze nous espais verds de proximitat, que servirien per esponjar la trama urbana de barris excessivament compactes, alguns dels quals situats a molta distància del Parc.

En referència al Parc mateix, el portaveu de la comissió d’experts, el socioecòleg Ramon Folch, afirmava que “la multiplicitat d’usos és la norma de tots els parcs urbans”. En aquesta línia, aconsellaven la creació de diversos equipaments esportius i de lleure i la instal·lació d’activitats terciàries. Com a exponent més clar d’aquest argument, proposaven traslladar al Parc el camp de futbol de la Gramenet.

Tot i així, la comissió rebutjava la possibilitat de construir-hi habitatges, argument que havia defensat el grup socialista, majoritari a l’Ajuntament. També s’hi proposava la reordenació del trànsit dels carrers de l’entorn de Can Zam. En concret, es plantejava anular el pas dels cotxes pel carrer Girona, un dels vials interiors del Parc, i reordenar el trànsit procedent de la carretera de la Roca, que arribaria a la B-20 pel vial Damm i el passeig Ribera.

Debat ciutadà
Un cop presentat l’informe amb les propostes dels experts, es va procedir a la creació d’un grup de quaranta ciutadans de Santa Coloma, escollits aleatòriament, que van debatre, el mes d’abril, les propostes de la comissió d’experts. Al mateix temps, el Consell de Ciutat, òrgan de màxima representació ciutadana, format pel Consistori, totes les associacions de segon grau i les entitats ciutadanes, es reunien amb el mateix objectiu. L’Ajuntament, per la seva banda, va iniciar l’elaboració del primer esborrany del projecte urbanístic.

Els dies 21 i 22 de maig la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu, formada per una seixantena d’entitats colomenques, va organitzar una acampada als Jardins Moragues per demanar que el plantejament futur del Parc no en retallés la superfície i, en particular, la dels jardins on s’havien concentrat.

Primeres conclusions
Finalment, el 16 de novembre els Serveis Territorials de l’Ajuntament van presentar al Consell de Ciutat les primeres conclusions del debat ciutadà que fins llavors havien dut a terme les entitats, el grup de ciutadans i els partits polítics.

L’esborrany mantenia l’opció de no construir habitatges dins el Parc. El grup socialista renunciava, doncs, definitivament a aquesta possibilitat. En canvi, s’hi promovien diversos equipaments esportius, una edificació singular que dissimulés la fàbrica Damm i un cert nombre d’equipaments polivalents encara per definir. Així mateix, es mantenien intactes els Jardins Moragues, una de les principals reivindicacions de la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu.

Basant-se en un estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), s’hi plantejava la possibilitat de desdoblar la carretera de la Roca des del cementiri de Santa Coloma fins al vial paral·lel al riu Besòs, soterrant-lo en 500 m per no separar Can Zam del Parc Fluvial del Besòs.

Per a la construcció dels equipaments esportius, es preveia l’expropiació dels habitatges de les vint-i-sis famílies que vivien al barri del Pilar i de vint-i-una de la zona de Francesc Macià, que haurien de ser reallotjades, segons la proposta, en habitatges socials que es construirien en uns terrenys propers al Parc. Tot i així, els veïns afectats van manifestar el seu rebuig a la proposta de l’Ajuntament. Tot i acceptar abandonar el recinte del Parc, no admetien el canvi d’un pis de propietat per un de protecció oficial, amb preu fixat per l’Administració durant trenta anys, i demanaven, doncs, un habitatge de propietat, a preu lliure de mercat.

El 15 de desembre el grup de ciutadans i el Consell de Ciutat es reunien amb els tècnics de l’Ajuntament. L’ emplaçament de la pista d’atletisme i els usos dels equipaments culturals van ser les principals divergències que van resultar de la reunió. A més, els representants del veïns afectats per les expropiacions, també presents a la reunió, van reiterar la seva negativa a viure en habitatges protegits.

El portaveu de la Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina, Can Zam i el Riu, tot i expressar la seva satisfacció, va manifestar que seguirien amb cura l’evolució del procés. Un cop finalitzada la trobada, els tècnics de l’Ajuntament havien de redactar l’avanç de planejament, que s’hauria de tramitar al ple municipal la primavera de 2006.

El Parc Fluvial del Besòs
El febrer de 2005 començaven les obres del futur Parc de Ribera de Sant Adrià de Besòs, que comportaven la continuïtat del procés de recuperació i ordenació de les ribes del riu Besòs (PARC FLUVIAL DEL BESÒS [2003:84]), iniciat a principi de l’any 2000 amb la inauguració de la primera fase del projecte.

El novembre de 2005 el Consorci del Besòs, l’ens públic que gestiona els canvis urbanístics de la zona fronterera entre Sant Adrià i Barcelona, va aprovar inicialment el projecte de recuperació mediambiental dels darrers 400 m del riu, entre el pont d’Eduard Maristany i la desembocadura.

A final d’any el projecte es trobava en fase d’exposició pública, procés que podia allargar-se fins a l’estiu de 2006. Un cop licitades les obres, es calculava que aquestes podien tenir una durada de quatre mesos.

Remodelació de la façana fluvial del barri del Raval
A final de l’any 2003 l’Ajuntament de Santa Coloma va iniciar el projecte de transformació urbanística del front fluvial del barri del Raval, amb l’objectiu d’unir la trama urbana amb el Parc Fluvial.

El projecte suposava l’expropiació dels habitatges de cent quaranta-quatre famílies. El març de 2005 es va conèixer quines serien finalment les famílies afectades que serien reallotjades en pisos que, segons les previsions, haurien d’estar enllestits al cap de dos anys.

L’Ajuntament de Santa Coloma va requalificar el mes de novembre els terrenys de la façana fluvial, de manera que s’hi podrien construir 397 habitatges socials, cent set més que els previstos inicialment. Aquests pisos haurien d’acollir les famílies expropiades, joves colomencs i persones discapacitades.

Les previsions el novembre de 2005 indicaven que el projecte havia de donar lloc a un nou barri que, a més dels nous habitatges, disposés d’un aparcament soterrani de vuitcentes places, de locals comercials, d’una gran plaça pública de 4.000 m2 i d’un gran equipament, l’ús del qual encara s’havia de definir.

Més informació
www.grame.net/debatCanZam
santacolomag.socialistes.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada