Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RIGALT (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT) Actualitzat a 31/12/2004
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RIGALT (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT) Mapa: Montse Ferrés
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2004

Es perfila el projecte urbanístic del sector de Can Rigalt, a l'Hospitalet de Llobregat, tocant als municipis de Barcelona i Esplugues de Llobregat i contigu als àmbits també en transformació de l'àrea de Diagonal-Ponent. Els principals propietaris de l'àmbit de Can Rigalt, el Futbol Club Barcelona i la companyia Fecsa-Endesa, arriben a un acord amb l'equip de govern de l'Ajuntament de l'Hospitalet per tal que el sector nord de Can Rigalt, classificat fins ara com a verd urbà, sigui reclassificat per a permetre l'edificació d'habitatges i equipaments.

Antecedents
El sector de Can Rigalt abraça 25 ha a l’extrem nord del municipi de l’Hospitalet de Llobregat, entre l’avinguda de Collblanc, el barri de Pubilla Casas i el límit del terme municipal amb Barcelona i Esplugues de Llobregat.

El Pla general metropolità de Barcelona (PGM) de 1976 va qualificar aquesta zona, anomenada Diagonal-Ponent, com a parcs i jardins urbans (clau 6c) i també com a zona de reserva de serveis tècnics, equipaments comunitaris i dotacions d’àmbit metropolità, a més de vials. Es preveia de fer-hi un gran parc metropolità i es demanava la coordinació intermunicipal per al planejament d’aquests àmbits.

Una part del sector, on es troba la masia de Can Rigalt –que data del segle XVII amb modificacions del XVIII–, és propietat del Futbol Club Barcelona (FCB), que va adquirir una finca d’uns 2.000 m2 de superfície ara fa set anys, per 1,35 milions d’euros. La masia, malgrat estar catalogada per l’Arxiu Històric de l’Hospitalet, es troba en mal estat de conservació. El deteriorament de l’edifici i l’entorn han estat durant els darrers anys motiu de preocupació i de reivindicacions per part de les associacions veïnals d’ambdós municipis, el de Barcelona i el de l’Hospitalet i, el 1998, la Plataforma Veïnal de les Corts va iniciar una campanya perquè els terrenys del Barça es convertissin en el parc que estipulava el PGM. L’ altre gran propietari del sector és Fecsa-Endesa, que hi té ubicada una gran central de transformació elèctrica.

A començament de 2004, mentre l’Ajuntament de Barcelona iniciava els tràmits d’expropiació dels terrenys veïns de Torre Melina, al barri de les Corts, on s’ubicaven uns envelats de lleure, l’alcalde de l’Hospitalet, Celestino Corbacho i Chaves (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va declarar que el seu municipi “no podia fer un esforç econòmic tan gran en una sola zona”, referint-se a can Rigalt, i que era preferible dedicar els diners a altres infraestructures pendents que no pas a una expropiació.

El projecte urbanístic de Can Rigalt
El 23 de març l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va presentar un projecte d’ordenació del sector de Can Rigalt. El pla urbanístic afectava 25 ha, delimitades per la carretera de Collblanc i les fronteres amb Esplugues i el barri barceloní de les Corts. L’ àrea delimitada en el projecte incloia la finca propietat del Barça i una subcentral elèctrica de Fecsa-Endesa. El projecte preveia, primer, la reclassificació d’un àmbit classificat com a parc urbà a urbanitzable per poder-hi construir mil nous habitatges, un 25% dels quals de protecció oficial, a més d’un hotel i millores en les connexions viàries.

Segons l’acord a què van arribar l’Ajuntament i els propietaris, a canvi de la reclassificació, l’FCB cediria una part de la finca a l’Ajuntament i es beneficiaria dels drets per a construir-hi el 40% dels pisos de renda lliure. Per la seva banda, la companyia elèctrica Fecsa-Endesa, que hauria de traslladar les instal·lacions i crear una moderna àrea tècnica energètica semisoterrada al costat del polisportiu de l’Hospitalet Nord, també es beneficiaria de l’increment de superfície declarada com a edificable.

El projecte presentat implicava iniciar la tramitació d’una modificació del PGM, no tant sols pel que fa al règim del sòl, de Parcs i Jardins a urbanitzable, sinó també per la necessària reubicació de la nova zona verda, que se situa davant del barri de Pubilla Cases a l’Hospitalet (en els terrenys de Fecsa) i no al límit amb Torre Melina (les Corts) com els veïns d’aquesta zona havien reclamat. També s’acordava desplaçar la superfície de parc urbà que desapareixeria d’aquest àmbit a una zona amb clau 21 –urbanitzable no programat– que era propietat també de l’FCB i que estava situada a les muntanyes del Garraf, al terme de Gavà.

L’alcalde de l’Hospitalet va explicar que la implicació de l’FCB i de la companyia Fecsa-Endesa en el projecte permetria que l’Hospitalet “transformi una façana d’entrada a la ciutat totalment marginal en una façana urbana amb equipaments, zones verdes i totalment ordenada”.

El conveni
L’11 de maig l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’FCB i Endesa Distribució Elèctrica SLU van signar un conveni que expressava amb detall els acords abans esmentats. Així, es manifestava la conveniència de fer la transformació urbanística per a possibilitar el trasllat i la construcció d’un nou centre de transformació energètica –que passaria d’ocupar 24.337m2 a només 8.444 m2– i la cessió de l’espai per a zones verdes i equipaments. El conveni incloïa el projecte de soterrament de les línies elèctriques. Per la seva banda, l’FCB va manifestar la seva voluntat de cedir la masia de Can Rigalt.

L’acord va preveure el desenvolupament d’un àmbit total de 155.506 m2, definint una nova ordenació dels espais públics, i garantia la viabilitat econòmica del sector mitjançant les càrregues sobre l’edificació, l’acompliment del percentatge d’habitatge protegit establert per llei i les cessions obligatòries.

El 28 de juliol el ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del PGM al sector de Can Rigalt, pel que fa al terme municipal que és competència seva, incorporant-hi el conveni urbanístic signat el mes de maig. L’ acord es va comunicar a la resta de municipis afectats: Gavà, Esplugues de Llobregat i Barcelona.

Esplugues i Barcelona estaven afectats inicialment per les propostes d’ordenació del viari, tot i que les associacions de veïns, crítiques amb la proposta, van fer notar que l’augment d’habitatges i equipaments hotelers també afectaria les densitats de tot l’àmbit de Diagonal- Ponent. Gavà, per la seva banda, participava de l’acord amb la permuta de terrenys que es permetia fer a l’FCB i desplaçant l’àrea de parc urbà prevista a l’àmbit de Can Rigalt a una àrea de clau 21 del Garraf. D’aquesta manera es mantenia la proporció de verd urbà a tot l’àmbit del PGM, tot i que, tal com van fer notar les associacions de veïns, l’ús del verd urbà no seria el mateix en una àrea densament poblada com és l’Hospitalet, que a les muntanyes del Garraf.

El 22 de desembre el ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet va acordar desestimar l’única al·legació presentada per part de l’Ajuntament de Barcelona i va fer l’aprovació provisional de la modificació puntual del PGM per al sector de Can Rigalt.

Les reaccions
En un primer moment, tots els agents implicats es van mostrar a favor del projecte, per bé que amb matisacions. El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, es va felicitar per la solució adoptada i va anunciar futures reunions amb els responsables urbanístics de l'Hospitalet per a perfilar el futur parc metropolità.

Per la seva banda, el president la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet, Mateo Revilla, va al·legar que volien discutir la ubicació dels habitatges i va reclamar al consistori que destinés més del 25% dels habitatges a habitatge protegit. Lleonard Ramírez, veterà president de l'Associació de Veïns del Racó de les Corts, va opinar que aquesta negociació aconseguia finalment desencallar el projecte.

A mitjan abril, els partits a l'oposició de l'Ajuntament de l'Hospitalet van sol·licitar canvis en el projecte inicial. Mentre el Partit Popular (PP) va demanar més àrea verda, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van exigir que un 50% de l'habitatge construït fos protegit. El 7 de maig, el ple municipal va votar favorablement una moció conjunta presentada per CiU, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) que demanava revisar aquest percentatge. ERC s'hi va sumar i només el PP va votar en contra. La moció no establia la xifra a què s'hauria d'arribar, sinó que comprometia l'Ajuntament a estudiar la manera de construir-hi el màxim nombre de pisos protegits possible sense posar en perill la viabilitat del projecte. Tanmateix, es preveia revisar la distribució dels blocs per a evitar que es fragmentés el que es començava a anomenar el parc de Can Rigalt.

A final de maig, la plataforma Diagonal-Ponent va presentar un manifest per a exigir una moratòria i coordinar i reconduir el que qualificaven de projectes "macroimmobiliaris" que afectaven l'oest de la conurbació barcelonina. A més del de Can Rigalt, es feia referència al PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANT JUST que preveu la construcció de més de mil dos-cents habitatges, la Porta Nord de l'Hospitalet, que preveu construir-ne vuit-cents, el Camí de la Torre Melina a Barcelona que preveu edificar dos-cents trenta habitatges i el PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC que en projecta set-cents nou. La plataforma Diagonal-Ponent agrupa setze associacions de Barcelona, Esplugues, l'Hospitalet i Sant Just Desvern: Associació de Veïns de Can Vidalet, Associació de Veïns de Collblanc-Torrassa, Associació de Veïns de Pubilla Casas, Associació de Veïns del Camp Nou, Associació de Veïns de les Corts, Associació de Veïns d'Avinguda de Xile, Associació de Veïns del Racó de les Corts, Associació de Veïns del Barris de la Mercè, SOS Monuments, la Plataforma Ciutadana contra el Projecte Barça 2000, la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just, la Plataforma d'Entitats de les Corts, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet.

La plataforma va criticar també la descoordinació dels ajuntaments implicats, l'impacte que el conjunt d'obres tindrà en l'entrada i sortida de Barcelona per l'avinguda Diagonal i la manca de sostenibilitat dels projectes. Per aquests motius en va demanar a la Generalitat un estudi global i un projecte conjunt.

Acords definitius
A final de juliol l’alcalde de l’Hospitalet va anunciar que el projecte augmentaria fins al 34% el percentatge d’habitatges protegits, quatre-cents en total. Aquests pisos se sumarien als set-cents cinquanta de renda lliure. A final d’any restava per decidir l’ús concret a què es destinaria la masia.

A la fi de 2004 quedava pendent l’aprovació definitiva del projecte per part del ple consistorial i la seva elevació a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat, que hauria de donar el vist-i-plau definitiu. Si es complissin els calendaris previstos, les obres de tot el complex podrien començar l’any 2007 i es preveia que estarien enllestides el 2009.

Més informació
www.l-h.net
sos-monuments.upc.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada