Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RICART (BARCELONA)
Adolf Sotoca

Actualitzat a 31/12/2006

La transformació del conjunt fabril de Can Ricart al barri de Poblenou ha estat una de les operacions urbanístiques amb més ressò mediàtic durant el 2006. La continuada oposició dels veïns a les successives propostes de l’Ajuntament comporta canvis significatius sobre el projecte original que, després d’un accidentat procés, s’aprova a final d’any.

Antecedents 2004, 2005

Can Ricart és un complex fabril que data de 1853 i que ocupa una superfície equivalent a cinc illes de l’Eixample al barri de Poblenou de Barcelona. Després de diverses propostes de transformació se n’aprovà el 2003 el Pla de millora urbana (PMU) que protegia únicament una xemeneia i una nau. Aquest pla trobà tot seguit una forta oposició per part dels veïns del Poblenou i diverses autoritats acadèmiques que s’organitzaren en la Plataforma Salvem Can Ricart i en el Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera del Besòs.

El 13 de gener de 2006 Oriol Clos, director de projectes urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar l’última proposta de transformació de Can Ricart davant dels veïns del barri de Poblenou. Aquest projecte incorporava alguna de les reivindicacions que les diferents associacions veïnals defensaren des dels primers enderrocs del conjunt fabril el març de 2005. La nova proposta delimitava un àmbit entre el carrer Marroc i la nova obertura del carrer Bolívia, en el qual es preservava pràcticament el 100% del patrimoni construït. El projecte incorporava, però, algunes determinacions fortament contestades per la Plataforma Salvem Can Ricart: d’una banda, l’obertura del carrer Bolívia afectarà les naus on per primera vegada s’instal•laren màquines de vapor a Catalunya; de l’altra, la concentració de l’aprofitament urbanístic del sector en el mínim d’ocupació comportarà l’aparició d’un edifici de tretze plantes i 52 m d’alçada al carrer Marroc. Com a alternativa al pla presentat, la Plataforma va exigir la creació d’una taula de treball que permeti la definició d’un projecte consensuat.

Tres mesos més tard, el 4 d’abril, el Pla de millora urbana fou presentat en públic per Xavier Casas (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), Imma Mayol (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) i Jordi Portabella (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), escenificant d’aquesta manera la unitat del tripartit del govern municipal. La proposta presentada significava la preservació del 67% de les edificacions anteriors a 1930, a més de l’aportació a la ciutat de 12.051 m2 de sòl per a espais lliures, 5.738 m2 de sòl per a equipaments i 3.552 m2 de sostre per a habitatge protegit. Dues hores després de l’acte de presentació es va iniciar en el conjunt un incendi que va afectar dues de les naus protegides per la nova proposta. El cos dels Mossos d’Esquadra va confirmar posteriorment que l’incendi havia estat provocat. La resposta dels veïns no es va fer esperar, i van convocar immediatament una manifestació simbòlica per tal d’exigir que s’aclarissin les condicions del sinistre. Malgrat tot, la tramitació administrativa del Pla de millora urbana va continuar el seu procés habitual.

Reaccions al PMU

La resposta ciutadana va arribar a final d’abril en forma de carta dirigida a l’alcalde Joan Clos (PSC). Els veïns hi van rebutjar la proposta del consistori, a més de fer notar les incoherències entre les determinacions del pla i les actuacions que l’empresa municipal 22@ estava desenvolupant en el sector. Amb tot el Pla especial del patrimoni industrial del Poblenou continuava la seva tramitació i s’aprovava al plenari del districte de Sant Martí el 4 de maig, i al ple de l’Ajuntament de Barcelona només tres setmanes després. Tot i el seu vot favorable, el grup d’ERC al districte de Sant Martí va expressar la seva posició crítica respecte del pla en un comunicat fet públic al ple del districte.

Per la seva banda la Plataforma Salvem Can Ricart organitzà manifestacions i actes públics de rebuig al pla en diverses entitats culturals coincidint amb aquestes dues aprovacions. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) o la Fundació Tàpies van prendre part en la discussió i organitzaren un acte de caràcter acadèmic en el qual es debaté públicament sobre el pla. El seguit d’accions empreses per la Plataforma acabà a mitjan setembre amb la constitució simbòlica d’una societat de capital, participada pels veïns, per tal de fer efectiva la compra de Can Ricart. L’acte de constitució de l’esmentada societat assolí un ampli ressò mediàtic i es constituí en instrument per tal de difondre la posició veïnal respecte dels últims esdeveniments

Per la seva part el Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera del Besòs, integrat per associacions veïnals, professionals i entitats diverses vinculades al patrimoni cultural del Poblenou, va fer pública a mitjan mes de novembre una declaració prèvia a l’aprovació definitiva del pla prevista per al 24 de novembre. En aquesta declaració els veïns es lamentaven del que, segons el seu criteri, havia estat una manca de qualitat democràtica en el procés de redacció i tramitació del pla. Denunciaren, a més, l’inici d’enderrocs en alguns elements inclosos en el pla especial que protegeix el llegat fabril al barri de Poblenou. Aquesta declaració no va modificar la postura del consistori: tan el Pla especial del patrimoni industrial com la modificació del Pla de millora urbana de Can Ricart són aprovats definitivament per la comissió d’urbanisme de l’Ajuntament el 15 de novembre i pel ple municipal el dia 24 del mateix mes.

Ocupació de Can Ricart

La situació arribà a un punt crític amb l’ocupació de Can Ricart, per part del col•lectiu artístic La Makabra el dia 2 de desembre, coincidint amb un debat públic organitzat per la Plataforma Salvem Can Ricart. L’acció empresa pels artistes va trobar un ampli suport d’associacions que van fer públics comunicats d’adhesió. És el cas de l’Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge o d’Arquitectes sense Fronteres. Posteriorment, i després que la propietat reclamés l’11 de desembre la immediata actuació judicial per tal de desallotjar els ocupants del recinte, es produí el desallotjament de les naus ocupades el 13 de desembre al migdia.

Per tal de fer explícita la seva postura respecte d’aquests últims esdeveniments, el Grup de Patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs remeté una carta dirigida tant a les administracions públiques com a la Plataforma Salvem Can Ricart. Amb la missiva el Grup pretenia proposar vies de solució per tal de superar el conflicte existent entre el planejament urbanístic i les aspiracions ciutadanes al voltant de Can Ricart. En aquest document s’alertava sobre el perill de simplificar la situació del complex fabril, reduint la solució del conflicte als aspectes jurídics, socials i polítics derivats de la seva ocupació. Com a alternativa, la declaració demanava una revisió a fons del planejament urbanístic sobre el sector, així com la consideració de Can Ricart com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i l’adquisició per part de l’Administració pública del sòl on se situa el conjunt. Per tal de garantir l’executivitat d’aquestes accions, la declaració proposava finalment la creació d’una comissió ciutadana d’ampli espectre que participés en tot el procés de presa de decisions sobre el conjunt. En una assemblea ciutadana convocada el 20 de desembre s’acordà demanar audiència pública amb l’Ajuntament. També es considerà necessari mantenir la vigilància sobre el recinte per tal d’alertar sobre eventuals enderrocs, ja que el conjunt resta encara pendent d’ésser declarat com a BCIN per part de la Generalitat.

Aquests últims esdeveniments posaren de manifest la complexitat d’un conflicte entre ciutadania i Administració per un projecte de transformació urbana que, tot i haver estat modificat en diverses ocasions i tramitat en conjunt, no havia aconseguit satisfer els veïns. Lluny de tancar la polèmica al voltant de Can Ricart, l’aprovació definitiva del planejament sobre aquest àmbit féu evident la determinació ciutadana que, de ben segur, mantindrà la transformació de Can Ricart com un dels temes amb més ressò dels propers mesos.

Més informació

www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/22@bcn
www.lafavb.com/forum.php
www.salvemcanricart.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès