Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN BATLLÓ (BARCELONA)
Mariana Debat - Roman Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2006

Durant el transcurs de l'any 2006 s'ha presentat la proposta per a una de les grans intervencions pendents de la ciutat de Barcelona: el projecte urbanístic que ha de transformar i ordenar l'últim polígon industrial de la ciutat en zona residencial. Es tracta de l'antiga colònia tèxtil Can Batlló, que ocupa 11 ha del districte de Sants-Montjuïc. El trasllat dels tallers, que encara ocupen la instal•lació, la reubicació dels treballadors i el percentatge de pisos protegits constitueixen els punts que susciten més discussió.

Articles posteriors 2011, 2012, 2015

La fàbrica de Can Batlló és una antiga colònia industrial construïda a final dels anys setanta del segle XIX, que es troba situada a l'avinguda de la Gran Via, en l'entrada sud de la ciutat de Barcelona, pròxima a la plaça Ildefons Cerdà. A començament de l'any 2006 l'Ajuntament de Barcelona presentava als veïns dels barris de Sants, la Bordeta i Hostafrancs la proposta urbanística per a desmantellar aquest complex fabril, conjuntament amb l'antiga estació de Magòria.

El projecte, que preveia la iniciació de les obres per als primers mesos de 2007, consisteix a transformar la superfície de l'antiga fàbrica i de l'estació en una àrea residencial. Aquest nou sector disposarà de vint-i-un equipaments de tipus sanitari, educatiu, esportiu i cultural, hi haurà 1.656 habitatges i una gran superfície destinada a espai verd.

Aquesta proposta de remodelació d’una de les últimes àrees industrials de l'interior de la ciutat ha estat acceptada per les entitats veïnals que, entre altres coses, van considerar que algunes de les seves reivindicacions en matèria d'equipaments havien estat escoltades.

Un dels eixos fonamentals perquè el projecte de reconversió de les antigues naus de la fàbrica es pogués dur a terme consistia a reubicar unes cent setanta-quatre empreses i tallers que el 2006 encara hi funcionaven, pràcticament totes en règim de lloguer, i a traslladar-ne els aproximadament dos mil treballadors.

A començament d'aquell any, a fi d’aconseguir aquests objectius, l'Ajuntament de Barcelona assegurava per mitjà de la seva regidora de Sants-Montjuic, Imma Moraleda (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), que havia pactat una reserva de terra als antics terrenys de SEAT, en el Consorci de la Zona Franca (CZF), on es podrien instal•lar els titulars dels tallers que ho volguessin a partir de l'estiu.

Malgrat la promesa de conveni fet pel consistori, els afectats es van sentir desprotegits, van exigir la garantia de reubicació per a tothom i van denunciar rescissions de contractes i desallotjaments. Alhora, van assegurar que no hi havia cap conveni en marxa. Com va apuntar el president de l'Associació Industrial Can Batlló, Jordi Navarro, el col•lectiu reclamava a les administracions aconseguir de la immobiliària propietària de les naus una autorització de continuïtat de totes les indústries de la zona fins a una data determinada, ja que no es podrien situar en cap altre lloc fins que no disposessin de l'espai que els havia promès l'Ajuntament de Barcelona.

Malgrat aquestes reclamacions, fetes cap al mes d'octubre, la immobiliària Gaudir, propietària de la fàbrica, donava a conèixer la data (principi de 2007) en què tots els petits tallers haurien de ser traslladats per poder començar a demolir les naus industrials. La intervenció de l'Ajuntament de Barcelona en l'operació va fer possible que s’aconseguís un compromís del CZF perquè acollís els tallers a uns preu, que, segons la immobiliària, no trobarien en cap altre lloc de Barcelona. Carmen Escrivá, directora general de Gaudir, va explicar que els propietaris de Can Batlló ja s'havien posat en contacte amb els amos dels tallers que tenien contractes indefinits amb la voluntat d’arreglar el tema de les indemnitzacions.

Tanmateix, a final de desembre de 2006 encara no s'havia firmat cap acord i el trasllat dels industrials continuava essent un dels punts de discussió.

El projecte
Durant els primers mesos de 2006 es va presentar la proposta inicial per a la remodelació de Can Batlló. Aquesta s'havia de sotmetre a un període de consulta ciutadana que podia conduir a una modificació del projecte. No obstant això, fonts municipals asseguraven que no hi havia cap pla de projecte tancat per a aquesta instància.

El document que sí que es va presentar aleshores és la llista dels equipaments proposats i la quantitat d'habitatges definida. La llista dels equipaments era extensa i es proposava de fer, en matèria sanitària, un CAP (Centre d'Assistència Primària) –un dels projectes més esperats pels veïns–; en l’àmbit cultural, una biblioteca municipal i una sala d'exposicions; en el camp educatiu, dues guarderies (una de recuperada i una altra de nova), un centre d'educació primària, un institut de secundària; per a la pràctica esportiva, un pavelló i el trasllat de l'actual camp de futbol de Magòria, i, en matèria d'assistència social, un centre cívic i un casal per a gent gran. A tot això se suma la seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMHA) com una referència important entre els edificis.

A més d’aquests vint-i-un equipaments, es preveia construir 1.377 habitatges (dels quals un 38% seria concertat o sota règim de protecció i el 62% restant, de preu lliure) i un gran parc d'unes 4,7 ha. Tot plegat completava la proposta inicial. Si bé els veïns van veure amb bons ulls aquesta primera proposta, demanaven que el percentatge de pisos de protecció s’incrementés fins al 50%. La regidora Imma Moraleda (PSC) es va comprometre aleshores a sol•licitar que la Generalitat es comprometés a l'increment sol•licitat.

Finalment, el projecte dels habitatges i del gran parc, obres de l'Arquitecte Enric Batlle, va ser presentat als veïns l'octubre del mateix any. La propietària, la immobiliària Gaudir, haurà d'invertir uns 450 MEUR per a la conversió de Can Batlló en habitatges.

Per a la realització d'aquest projecte va caler requalificar els terrenys, i consegüentment es va haver de modificar el Pla general metropolità de 1976 (PGM), ja que, d'acord amb aquest pla antic, els terrenys tenien l’assignació d’ús d'espai públic i equipaments. Els inicis dels treballs per a la modificació del PGM es van realitzar l'abril de 2006 i es van aprovar d’una manera inicial el 25 de maig del mateix any.

Després d'aquesta modificació, la immobiliària Gaudir hi podrà construir 1.656 residències, quantitat que supera les 1.377 que s’havien previst inicialment. L'increment es va justificar, segons es va adduir, per poder assumir el cost dels equipaments i aconseguir l'acceptació de la propietat. El 40% del total dels habitatges tindrà preu protegit.

L'any 2006 va ser l'any de la gestió de l’engegada, de les consultes veïnals (no obstant això com ja hem indicat, a final d'any encara no s'havia arribat a un acord definitiu amb els propietaris dels tallers) i de la modificació del PGM. El 2007, es preveu que sigui el de l'execució. La construcció del projecte es farà en dues fases. Durant el tercer trimestre de 2007 començaran les obres a la zona de Batlló-Magòria i després es continuarà la resta del projecte. S'espera que per a l’any 2011 el projecte de Can Batlló estarà acabat.

Més informació
www.bcn.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati