Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA, BARRI DE SANTA CATERINA
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

Avancen les obres de reforma del barri de Santa Caterina de Barcelona tot i la manca d’acord entre l’Ajuntament i els col·lectius veïnals en alguns aspectes del projecte. Les obres comportaran l’ampliació de l’avinguda de Francesc Cambó, la reforma del mercat de Santa Caterina i l’obertura d’una nova rambla des del mercat fins a l’avinguda del Comerç.

Articles posteriors 2004, 2005

Dos anys després que Ciutat Vella fos declarada Àrea de Reforma Integral, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar, l’any 1988, a l’arquitecte Enric Miralles el projecte de remodelació del mercat de Santa Caterina i el tractament arquitectònic dels marges d’una nova rambla que, seguint un traçat no rectilini, millorés la qualitat urbana, molt deteriorada, del barri. La nova rambla hauria d’unir l’avinguda de Francesc Cambó amb el Centre Cívic del Convent de Sant Agustí, a l’avinguda del Comerç.

L’ empresa d’economia mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA), posteriorment Foment de Ciutat Vella SA, (participada majoritàriament per l’Ajuntament de Barcelona), l’Institut Català del Sòl (INCASOL) i el Patronat Municipal de l’Habitatge havien d’executar les obres de demolició i construcció de nous habitatges de promoció pública per relocalitzar els habitants afectats per l’obertura de la nova rambla i la remodelació urbana. El cost total de les operacions d’habitatge va ser de 21,8 milions d’euros, (PROCIVESA va aportar 10,1 milions i l’Incasol, 11,7 milions), mentre que el cost de les obres d’obertura i urbanització de la nova rambla, de 185 m de llargada per uns 48 d’amplada, ascendia a 10,3 milions d’euros.

El conflicte del «forat de la vergonya»
Un dels aspectes més conflictius de la remodelació del barri va ser l’ús definitiu que s’havia de donar al nou espai obert situat entre els carrers del Pou de la Figuera, Jaume Giralt i Mestres que amb el pas del temps s’havia convertit en un solar utilitzat com a aparcament i abocador incontrolats.

Classificat segons el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) com a equipament, aquest espai havia de ser destinat, segons l’Ajuntament, a un petit poliesportiu en superfície acompanyat d’un pàrquing al subsòl, l’explotació del qual retornaria part de la inversió feta en l’equipament esportiu. Els veïns, en can-vi, demanaven la creació d’una zona verda, lliure de construcció, argumentant la manca d’espais d’aquest tipus al barri.

Amb la intenció de denunciar la situació de bloqueig en què es trobaven les negociacions l’any 2000 i l’estat de degradació del solar, diferents associacions ciutadanes, crítiques amb l’Ajuntament, van batejar el nou espai amb el nom de «forat de la vergonya».

L’ estiu del 2002, un cop acabades les demolicions dels darrers edificis que van donar lloc a la configuració definitiva del nou espai, alguns veïns del barri, amb el suport de col·lectius crítics amb l’Ajuntament, van ocupar el solar i van plantar-hi arbres com a mesura de pressió a fi que l’Ajuntament acceptés finalment la proposta de mantenir l’espai com a zona verda.

El mes de novembre, un enfrontament entre veïns que s’oposaven al projecte de l’Ajuntament i la Guardia Urbana va donar com a resultat diversos ferits i un seguit de denúncies creuades entre la Guàrdia Urbana i els veïns, agrupats en la Plataforma Veïnal Contra l’Especulació.

Poc després l’Ajuntament va ordenar la construcció d’un mur que impedís l’accés a l’espai i permetés dur a terme els treballs arqueològics previs a les possibles obres al subsòl. A la darreria del 2002, després que un grup de veïns enderroqués el mur, l’espai va ser ocupat com a magatzem de materials i aparcament de la maquinària propietat de l’Ajuntament de Barcelona i de les empreses constructores encarregades de la urbanització de la nova Rambla i de la reconstrucció del mercat de Santa Caterina.

El nou regidor del districte, Carles Martí, que va substituir la regidora Katy Carreras després de les eleccions municipals del 2003, va declarar, el mes de desembre del 2003, que l’Ajuntament acceptava finalment la proposició veïnal de no construir el poliesportiu ni el pàrquing soterrat i que es plantejava la possibilitat de crear una ludoteca de petites dimensions que permetria fer servir com a zona verda una bona part de l’espai en conflicte.

El projecte d’obertura de l’avinguda Francesc Cambó
Finalment, a mitjan mes de desembre, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la darrera fase de transformació del barri de Santa Caterina en la intervenció anomenada «Obertura Cambó», que hauria d’estar enllestida l’any 2007.

L’ objectiu d'aquesta intervenció era crear un eix comercial que, seguint el tramat irregular propi del barri antic de la ciutat de Barcelona, unís el barri del Born i l’avinguda del Comerç amb la plaça de la Catedral i el Portal de l’Àngel. Al marge de l’eix central, l’Ajuntament volia transformar els carrers de l’entorn construint plataformes a un sol nivell amb les quals potenciar l’ús dels carrers entre els vianants.

Més informació
www.ub.es/geocrit/mp-cate.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati