Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SEQUERA
Arnau Urgell - Mercé Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

Durant el 2007 continua la manca de precipitacions que s'arrossegava des de la primavera de 2006. Amb aquesta situació el Govern català aprova a l'abril el Decret de sequera amb tres nivells d'alerta. Abans de l'estiu totes les conques internes estan en la fase 1, la qual cosa suposa la disminució d'usos com el reg agrícola o els desembassaments hidroelèctrics; altrament,la Muga és l'única conca on es decreta la fase 2. A final d'any es prorroga el Decret i s'anuncia l'acceleració de projectes per a millorar l'abastament i la qualitat dels recursos hídrics. Altrament, se situa per a mes de març la data per a possibles restriccions domèstiques.

Antecedents 2005

Articles posteriors 2008

El 8 de maig de 2006, després de sis mesos d'augments continuats en les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya (CIC), es va produir un punt d'inflexió. En aquell moment els pantans estaven en un 84,44% de la seva capacitat però una primavera extremament seca –va ploure un 30% de la mitjana– i un hivern amb molt poca neu feien presagiar l'inici d'un nou cicle de sequera (el cinquè de la darrera dècada). L'anterior havia afectat Catalunya entre els estius de 2004 i 2005 i havia obligat a redactar un altre decret de sequera.

El mes de juny la situació va empitjorar i va afectar sectors com els productors de blat –Unió de Pagesos (UP) va denunciar la pèrdua del 50% de la collita per valor de 63 MEUR–; les pastures al Pirineu; l'hidroelèctric –es van tancar set centrals del Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana–, i domèstics: seixanta municipis de les comarques centrals, de Ponent i de l'Alt Pirineu van tenir problemes de subministrament.

La situació de sequera es va mantenir i es va agreujar gradualment al llarg de la tardor de 2006. En aquest sentit, durant tot el 2006 va ploure un 70% de la mitjana, la qual cosa va fer que es repetís un tercer any consecutiu amb dèficit pluviomètric segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

S'aprova el Decret de sequera
La manca de pluges importants va provocar que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a començament de març de 2007 redactés el Decret de sequera. Talment com l'any 2005 es van incloure tres escenaris (excepcionalitat de nivell 1 o alerta, excepcionalitat de nivell 2 i emergència) i s'hi afegia el de prealerta, consistent en un reforç de la informació i la sensibilització. L'ACA preveia que l'escenari d'excepcionalitat es podia activar a la conca de la Muga l'abril de 2007 –si la reserva de Boadella baixava per sota del 41%–, mentre que per al sistema Ter-Llobregat les previsions eren per a mitjan abril (per sota de 270 hm3 embassats). El dia 2 d'abril el Govern de la Generalitat va aprovar finalment el Decret 84/2007 malgrat l'episodi de pluges que va afectar arreu de Catalunya durant cinc dies. Es tractava de les precipitacions més importants des de setembre de 2006 però només van aportar el 10% de les reserves necessàries per a superar la situació de sequera.

El dia 6 d'abril la conca del Llobregat entrava en la fase d'excepcionalitat 1. Es tractava de 282 municipis –entre els quals tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)– que havien de garantir una dotació domèstica màxima de 270 litres per habitant i dia, disminuir el reg de parcs i jardins, reduir un 15% la dotació als conreus, restringir l'ús d'aigua potable per a la neteja de carrers, optimitzar l'ús d'aigua per a activitats lúdiques com els parcs aquàtics i anular els desembassaments per a usos exclusivament hidroelèctrics.

El mes de juny el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) va afirmar que “no s'arribarien a situacions d'excepcionalitat superiors a les actuals” i que, com a mínim, es retardarien fins a la tardor. En aquest sentit, i malgrat que pocs dies després les conques del Fluvià i la de les rieres de Garraf-Ribes també es van declarar en fase d'alerta, es va deixar clar que es garantia que cap conca no entraria en fase d'emergència al llarg de l’any 2007.

La resta de conques (la Garona, el Daró, la Tordera, el Ridaura, el Besòs, el Foix, la riera de la Bisbal, el sistema Gaià-Francolí, el sistema Siurana-Riudecanyes i el Ter) es van declarar en fase d’excepcionalitat 1 el 15 de juliol. Tanmateix, el conjunt del sistema Ter-Llobregat –xarxa regional d'ABASTAMENT A L'AMB–tenia 30 hm3 per sobre del llindar d'alerta. L'única conca que encara no ho estava –la Muga– va entrar-hi l'1 d'agost.

Per altra banda, la situació de sequera no només preocupava Catalunya. En aquest sentit, el responsable de les polítiques d'aigua de la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Peter Gammeltoft, reclamava l'aplicació del principi segons el qual “qui contamina paga” en matèria d'estalvi dels recursos hídrics. La Comissió considerava que calia premiar econòmicament els més estalviadors a partir del fet d'apujar el preu de l'aigua fins al seu valor real. Es tractava, per tant, d'aplicar la “recuperació integral de costos”, un element que, malgrat figurar en els primers documents de la Directiva marc de l'aigua (DMA) 2000/60/CE, a la redacció final havia perdut part de l'obligatorietat.

Altrament, la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona (Partido Socialista Obrero Español, PSOE) va proposar al marc del Consell de Ministres europeu la conversió del Centre Temàtic Europeu dels Usos del Sòl (ETC-LUSI) –amb seu central a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)– en l'Observatori de la Sequera i la Desertificació per tal de coordinar les polítiques d’àmbit comunitari sobre aquest tema.

S'acceleren obres per a l'abastament
El Govern de la Generalitat va aprovar a la primeria de setembre un paquet de 21 actuacions a realitzar en una quarantena de municipis per valor de 46 MEUR. Es tractava de projectes ja inclosos als diversos documents de planificació de l'ACA com el Pla sectorial d'abastament d'aigua a Catalunya (PSAAC) o el Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU) però que s'executarien per via d'emergència en virtut d'una de les accions previstes al Decret 84/2007. Les actuacions consistien a millorar el subministrament d'aigua potable; a dotar diverses localitats de noves captacions; a reforçar les canalitzacions existents; a millorar la qualitat dels recursos, les estacions depuradores i les estacions de tractament d'aigua potable; a millorar el control dels recursos hídrics i també l'ampliació del sistema d'informació de la xarxa. Territorialment la majoria d'accions corresponien a la xarxa Ter-Llobregat però també es van incloure obres a comarques que no formen part de grans xarxes i que de manera sistemàtica pateixen problemes d'abastament com la Segarra, el Solsonès, Osona, el Berguedà, el Baix Empordà i el Ripollès.

La situació empitjora lentament
L'11 de novembre la conca de la Muga va entrar en la fase d'excepcionalitat 2. Era la primera demarcació hidrogràfica que assolia aquest nivell tot i que en general les reserves embassades havien continuat disminuint. Aquest nou llindar del Decret suposava limitar les dotacions de reg –només l'imprescindible per a garantir la supervivència de l'arbrat–, la prohibició d'usos lúdics com piscines públiques, privades i parcs aquàtics i la reducció d'altres usos que no fossin per a abastament humà, com els ambientals. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) si la tardor continuava essent “atípicament seca” la situació d'excepcionalitat al conjunt de les conques s'allargaria més enllà del 2007.

Per la seva banda, el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) José Luís Alonso afirmava que “encara era massa aviat per parlar de sequera hidràulica” i que calia esperar a la primavera per si arribaven les precipitacions. Tanmateix, reconeixia que en moltes zones de la conca les precipitacions assolien tan sols el 50% de la mitjana.

La manca de precipitacions preocupava molt el sector agrari, i en aquest sentit Unió de Pagesos alertava que es malmetien els cereals que havien començat a créixer i s’impossibilitava el naixement als més tardans. Altrament, el coordinador nacional d'UP Joan Caball es mostrava molt crític amb la gestió del transvasament del Ter cap a Barcelona, ja que s'incomplia tant la Llei de 1959 com la de cabals ecològics.

El 27 de novembre el Govern català va aprovar el Decret 257/2997 que prorrogava fins a desembre de 2008 el text aprovat a l'abril a causa “de l'extraordinària escassetat de precipitacions al llarg del 2007”. Dies més tard el conseller Baltasar marcava com a possible data d'inici de restriccions domèstiques el mes de març si no plovia a les capçaleres dels rius.

El president de la Generalitat José Montilla el 14 de desembre es va traslladar al pantà d'Oliana per tal de constatar la “situació excepcional” que vivia Catalunya. Montilla va recordar el gran esforç que havia fet la Generalitat per a evitar restriccions amb la recuperació d'aqüífers, la reutilització d'aigua regenerada i l'acceleració en la construcció d'obres com la DESSALADORA DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL PRAT DE LLOBREGAT, la duplicació de la de Blanes i la definició de l'emplaçament d'una tercera planta entre Barcelona i Tarragona –que finalment es va decidir construir a CUNIT–. Altrament, va negar que el Govern es plantegés un transvasament del Segre cap a l'AMB, però en canvi sí que va recordar projectes de millora de l'abastament a comarques com la Segarra –des de l'embassament de Rialb–, al Maresme Nord –connexió a la xarxa d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) – i al Bages-Cardener des de la Llosa del Cavall.

L'any es tancava amb bona part dels embassaments de les CIC per sota del 30%. Els embassaments encarregats de l'abastament a l'AMB, la Baells, Sau i Susqueda tenien unes reserves del 28,5%, del 20,1% i del 30,7%, respectivament. En altres conques la situació era similar: Boadella (32,5%), Sant Ponç (49,8%), Llosa del Cavall (22%), Riudecanyes (19,5%) i Siurana (16,3%).

Més informació

mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/sequera/gestio_sequera_2007
www.chebro.es
www.uniopagesos.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame