Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RIU LLOBREGAT. RECUPERACIÓ AMBIENTAL
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Al llarg de l'any es presenten tres projectes destinats a la recuperació ambiental del tram final del riu Llobregat, molt deteriorat per les infraestructures viàries i pel creixement urbanístic i industrial de l'àrea de Barcelona. Dos dels projectes, inclosos en la tercera fase de la depuradora del Baix Llobregat, són el bombament d'aigua depurada aigües amunt del riu per a recuperar-ne el cabal ecològic i la creació d'una barrera d'aigua dolça dins l'aqüífer del delta del Llobregat per a evitar la intrusió salina. L'altre projecte inclou un conjunt ampli d'actuacions per a recuperar les funcions ambientals i socials dels últims 50 km de riu, des del pont de l'aeri de Montserrat fins al mar.


El tram final del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, ha estat ocupat durant les darreres dècades per nombroses infraestructures viàries i implantacions urbanes fruit del desenvolupament urbanístic i industrial de la regió metropolitana de Barcelona. Això ha malmès l'entorn natural d'aquest riu, tant els marges i la vegetació de ribera, com la qualitat i quantitat de l'aigua que hi circula. Les funcions ecològiques (com a corredor biològic, per exemple) i socials (com a espai de lleure) del riu havien quedat, per tant, molt limitades.

La recuperació del cabal ecològic i la lluita contra la intrusió salina
A mitjan febrer, l'empresa pública Depurbaix, que gestiona LA DEPURADORA DEL BAIX LLOBREGAT, va presentar la tercera i última fase de les obres d'aquesta instal·lació. Aquesta fase preveia aplicar un tractament terciari al 40% de les aigües negres que rebia la depuradora, per enviar-les riu amunt i assegurar així el cabal ecològic del riu. D'altra banda, preveia la construcció d'una barrera d'aigua dins l'aqüífer del delta del Llobregat per a evitar l'entrada d'aigua salada del mar. Estava previst posar en marxa la reutilització de les aigües l'estiu de 2006, mentre que la barrera contra la intrusió salina havia d'estar acabada l'any 2007.

El projecte marc de recuperació ambiental del riu i la reducció de la salinitat
A mitjan setembre, es va presentar el Projecte marc de recuperació ambiental de l'espai fluvial del Llobregat a la comarca del Baix Llobregat", elaborat per un grup d'experts multidisciplinars que integrava, entre d'altres, els ecòlegs Ramon Folch i Xavier Mayor, el biòleg Francesc Giró, el geòleg Jordi Pujades, l'enginyer Francesc Carbonell i l'historiador Isidre Pastor. Aquest estudi, promogut pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, proposava un conjunt d'intervencions per a efectuar en els marges i el sistema fluvial del Llobregat a fi d'aconseguir-ne la recuperació com a espai natural i com a àmbit per a les activitats de lleure dels ciutadans. Com a pas previ abans d'executar les intervencions, però, l'estudi considerava necessari aprovar un pla especial de l'espai fluvial del Llobregat i crear un consorci que integrés les administracions i les empreses de serveis que actuen en el riu.

L'àmbit del projecte abraçava el territori comprès des del pont de l'aeri de Montserrat fins al pont de Mercabarna (el tram fins al mar ja forma part del projecte i del DESVIAMENT DEL LLOBREGAT), amb una longitud de 50 km i un espai fluvial d'unes 1.600 ha. Una totalitat de 20 municipis estaven inclosos, dels quals 17 pertanyien a la comarca del Baix Llobregat. L' execució del projecte implicaria la recuperació de 117 km de camins rurals.

El pressupost de les actuacions incloses en el projecte es va estimar en 169 milions d'euros. El Departament de Medi Ambient i Habitatge va anunciar que prioritzaria la recuperació ambiental del Llobregat i que iniciaria millores en els darrers 30 km de riu, amb una previsió de 27 milions d'euros procedents de fons europeus i d'un conveni signat l'any 2001 amb el Ministeri de Foment per al desenvolupament del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT AL BAIX LLOBREGAT. Aprofitant la presentació del projecte, el Consell d'Alcaldes del Baix Llobregat va aprovar un manifest per a exigir la preservació de l'àmbit fluvial del territori de la comarca i va reclamar la participació econòmica del Ministeri de Foment.

D'altra banda, a final d'any, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va anunciar un altre projecte, en aquest cas per a reduir a la meitat la salinitat del riu Llobregat i el seu afluent, el riu Cardener, en un termini màxim de 10 anys. Aquest anunci es va produir per l'alt contingut en sals que tenia l'aigua del riu, fet que provocava problemes a les plantes potabilitzadores i distribuïdores d'aigua com la d'Abrera. Les filtracions de la muntanya de residus miners de Sallent (Bages) s'apuntava com una de les causes principals d'aquest greu problema ambiental.

Més informació
www.elbaixllobregat.net
www.depurbaix.com
www.amb.es/mmb_cat/projectes/espais_txt.html
www.amb.es/llobregat/llobregat.zip
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame