Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RIU LLOBREGAT. DESVIAMENT
riu llobregat
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2005

Un cop desviat el riu, l'antiga llera del riu Llobregat, que mai no s'havia dessecat completament, es converteix en una llacuna alimentada per les aigües subterrànies. Aquest fet i la falta de coordinació administrativa retarden el projecte per construir-hi els nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. L'Autoritat Portuària de Barcelona mostra la seva preocupació, però no és fins a l'acabament de l'any quan el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de Medi Ambient donen l'impuls definitiu a l'obra. Paral·lelament, entitats ecologistes i veïnals es manifesten contra la cobertura de l'antiga llera i DEPANA presenta una queixa davant la Comissió Europea amb què demana la supressió dels fons europeus destinats a l'ampliació del port. A la nova llera del riu es projecta un centre per a la pràctica del rem.

Antecedents 2004

Des de setembre de 2004, la desembocadura del riu Llobregat s’ha enretirat 2,5 km més al sud de la situació que havia tingut els darrers anys. El riu es va desviar per permetre el creixement del PORT DE BARCELONA i destinar la superfície guanyada als nous accessos viaris i ferroviaris del port. Tanmateix, una sentència contrària del desviament del riu, però posterior a l’inici de les obres, va obligar les administracions a negociar compensacions “ambientals” amb els grups ecologistes. La principal obra pendent a començament d’any era el cobriment amb terra de l’antic llit per poder construir al damunt les noves infraestructures.

Neix una nova zona humida a l'antiga llera del riu Llobregat
El desviament del Llobregat va implicar que l’antiga llera quedés desconnectada de la circulació d’aigües superficials. Si bé es creia que el llit s’assecaria per si sol, l’aigua restant i les aportacions d’aigua de l’aqüífer subterrani van originar una llacuna similar a les de la resta del delta del Llobregat. A més, la qualitat de l’aigua de la nova llacuna era superior a la que circulava pel riu abans que s’hagués desviat.

Aquestes condicions van afavorir que a la nova zona humida apareguessin moltes espècies pròpies d’aquests ecosistemes. De fet, segons els grups ecologistes (entre els quals hi havia la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural –DEPANA–, SEOBirdlife i Ecologistes en Acció), l’antiga llera acollia la mateixa vegetació i fauna que els espais dels futurs ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT. Moltes d’aquestes espècies estan protegides per directives comunitàries com la d’Hàbitats (92/43/CEE) o la d’Ocells (79/409/CEE).

Preocupació del Port de Barcelona per l'endarreriment de les obres
A començament de juny encara no s'havia iniciat l'assecatge i la cobertura posterior del llit antic. L'endarreriment acumulat, que arribava a set mesos, s'explicava en gran part per la falta de coordinació entre les administracions implicades. Aquest retard impedia executar el pla director viari i ferroviari, els estudis informatius del qual els estava redactant el Ministeri de Foment. Joaquim Coello president de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), va advertir que les connexions viàries i ferroviàries eren imprescindibles per evitar un col·lapse al port o al seu entorn, i va reclamar la creació d'una única autoritat per agilitar les tramitacions i les obres.

Paral·lelament, la comissió del PLA DELTA [2004:134], formada pel Govern central, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat, va acordar no asfaltar tota la superfície de l'antiga llera i mantenir-ne una part com a zona verda. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va anunciar que s'estava plantejant conservar una zona humida en aquest àmbit.

A començament d'octubre, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, va oferir fer-se càrrec de les actuacions ambientals previstes per tal d'agilitar el procés. Aquestes actuacions, que eren competència del Ministeri de Medi Ambient (MMA), consistien a traslladar els peixos que havien aparegut a la nova llacuna, omplir de terra l'antiga llera i condicionar i mantenir 10 ha com a zona verda humida. Un cop executades aquestes obres, el Ministeri de Foment podria aprovar els estudis informatius del pla d'accessos viaris i ferroviaris al port.

Entitats ecologistes i veïnals es manifesten contra la cobetura de l'antiga llera
A principi del mes de juny, DEPANA va alertar que el cobriment de l'antiga llera del Llobregat era una actuació sense precedents a Europa que podia constituir delicte ecològic. De fet, l'entitat ja havia presentat el novembre de 2004 una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient contra la cobertura d'un tram de 600 m de l'antiga llera.

Seguint amb aquesta campanya d'oposició, el 16 d'octubre va tenir lloc una bicicletada per a reclamar la preservació de l'antiga llera. L'acte el van organitzar diverses entitats ecologistes (DEPANA, SEO/Birdlife, Centre d'Estudis i Projectes Alternatius -CEPA-, Ecologistes de Catalunya, entre altres) conjuntament amb entitats veïnals del Baix Llobregat. A la concentració hi van assistir unes dues-centes cinquanta persones i s'hi va llegir el Manifest en defensa del riu i del delta del Llobregat.

El document sostenia que l'antiga llera continuava essent domini públic hidràulic i tenia la consideració de zona humida, amb la protecció estatal i internacional que això implicava. Considerava també compatible el manteniment de la nova zona humida amb el sistema ferroviari d'accés al port. En aquest sentit, es demanava que aparegués a exposició pública el projecte d'accessos i serveis ferroviaris del port acompanyat del pertinent estudi d'impacte ambiental. A més a més, les entitats reclamaven una nova declaració d'impacte ambiental que substituís l'existent i que valorés les necessitats ferroviàries reals del port i la situació ambiental de la nova llacuna. Finalment, s'advertia que el rebliment de la llera podria agreujar el procés de salinització de l'aqüífer del delta del Llobregat.

L'oposició de DEPANA va continuar durant la resta de l'any. A final de novembre, l'entitat ecologista va presentar una queixa davant la Comissió Europea (CE) en contra de l'ampliació del port de Barcelona i la cobertura de l'antiga llera del riu. Els ecologistes van considerar que aquests projectes incomplien la normativa europea sobre zones humides. Per aquesta raó van sol·licitar a la CE que congelés els ajuts europeus (de 277 MEUR) destinats a les obres d'ampliació del port.

Un canal de rem a la nova llera del Llobregat
El 15 de desembre l’Ajuntament del Prat de Llobregat, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Rem (FCR) van signar un conveni de col·laboració per crear un centre d’alt rendiment de rem al municipi. La FCR havia demanat un nou espai per a aquest esport dins l’àmbit metropolità a causa de la saturació del canal olímpic de Castelldefels i de la llunyania del llac de Banyoles. Segons Miquel Lluís Rutllan, president de la FCR, el tram entre el pont de l’autovia de Castelldefels i el mar, de 3.500 m, presentava un sector rectilini de 2.000 m de llargada i 200 d’amplada que era idoni per a la pràctica del rem. La proximitat de Barcelona i d’una futura estació de la LÍNIA 9 DEL METRO n’afavorien també la nova instal·lació.

El projecte definitiu estava previst que es redactés durant el 2006 i es volien iniciar les obres abans d’acabar aquell any. Tanmateix, es van apuntar algunes propostes. En el marge dret se situaria la base de les instal·lacions, que ocuparien uns 1.800 m2; per guardar les embarcacions hi hauria un mínim de tres hangars i un embarcador mòbil que es retiraria si es produïen crescudes del riu. El centre es completaria amb un aparcament, un magatzem, un gimnàs, una zona de restauració, aules i vestidors. La Generalitat de Catalunya es va comprometre a participar en el finançament del projecte.

L'impuls definitiu per al rebliment dels terrenys de l'antiga llera
Amb l’objectiu de desencallar el rebliment de l’antiga llera, el 19 de desembre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el MMA van acordar una modificació del conveni que havia estat signat anteriorment per dur a terme el desviament del Llobregat. Aquest nou acord es va assolir, en part, perquè la Fiscalia de Medi Ambient havia arxivat la denúncia que DEPANA va interposar el novembre de 2004. Segons el pacte, l’APB assumia la tasca d’omplir amb terra l’antiga llera i d’urbanitzar la zona. D’altra banda, el MMA s’encarregava de traslladar els peixos de la nova llacuna i també de finalitzar l’expedient de desafectació de l’antiga llera del riu com a domini públic hidràulic.

Com a nova compensació ambiental de l’obra que s’afegia a les ja executades (és a dir, les associades al projecte de desviament mateix, com ara la llacuna de Cal Tet), el DMAH va presentar el projecte d’un parc fluvial lineal de 7 ha paral·lel a l’antiga llera del riu, que podria incloure una zona humida i un bosc de ribera. DEPANA va considerar que era del tot insuficient i que calia un projecte més ambiciós que impliqués el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Un cop s’hagués dessecat i omplert de terra l’antiga llera, s’havia previst iniciar la construcció del tercer moll de càrrega i de les dues noves estacions ferroviàries. Segons l’APB, l’ampliació definitiva acabaria a final de 2009, divui mesos més tard de les previsions inicials.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada