Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RIU LLOBREGAT. DESVIAMENT
RIU LLOBREGAT. DESVIAMENT Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2004

El desviament del riu Llobregat, un projecte històric que va ser inclòs l'any 1994 al Pla Delta, s'inaugura el mes de setembre després de tres anys d'obres. Aquest projecte, fortament criticat per les entitats ecologistes, va acompanyat de la creació de noves zones humides per a compensar l'impacte ambiental que implica el desviament. Tres mesos abans de la inauguració, el Tribunal Suprem considera nul el projecte per un defecte de forma. L'obra, però, ja no es pot aturar i, només un mes després de ser inaugurada, torna a ser criticada pels usuaris de l'aqüífer perquè l'aigua del mar penetra per la nova llera i contamina les aigües subterrànies.

Articles posteriors 2005

El desviament del tram final del riu Llobregat és un dels projectes més importants inclosos en el PLA DELTA, el conveni que es va signar l'any 1994 i que inclou els principals projectes de transformació territorial que afecten el delta del Llobregat. El desviament del Llobregat és una idea que ve de lluny. De fet, a final del segle XIX ja es va projectar en un pla de sanejament del delta del Llobregat, elaborat per l'enginyer Pedro García.

Històricament, l'Ajuntament del Prat del Llobregat i els seus ciutadans van ser un dels principals opositors al desviament. L' any 1976 es van manifestar unes 20.000 persones en contra del projecte. Finalment, l'Ajuntament, en el marc del Pla Delta, va acceptar el desviament a canvi de diverses compensacions ambientals.

Les obres del desviament del Llobregat es van iniciar el juliol de 2001 i tenien un pressupost de 54 milions d'euros. Aquest projecte va implicar l'obertura d'una nova llera de 3,5 km de longitud, des del pont de Mercabarna (a prop del nucli del Prat de Llobregat) fins al mar, de manera que la desembocadura es desplaçava 2,5 km cap al sud. A més, l'amplada del riu s'incrementava de 70 metres a 250 metres. El desviament tenia com a principal objectiu proporcionar espai per a l'AMPLIACIÓ DEL PORT DE BARCELONA i de la seva zona d'activitats logístiques (ZAL).

L'obra portava associades diverses actuacions de millora ambiental per a compensar els impactes ambientals i les pèrdues d'espais naturals al futur PARC NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT derivats del desviament. Al marge dret de la nova llera del riu, es va projectar la llacuna de Cal Tet, una zona humida de 10 ha alimentada amb les aigües de la DEPURADORA DEL BAIX LLOBREGAT, amb una forma rectangular similar a la de les llacunes naturals del delta. Entre la nova llera i la llacuna es va projectar una franja de canyissars que d'una manera natural acabarien de depurar les aigües del riu i les aigües procedents de la depuradora. Tot el conjunt de la nova llacuna i els canyissars, a més, es preveia com una zona inundable capaç d'absorbir les crescudes del riu i evitar així inundacions en zones poblades i en la zona d'ampliació del port. Les millores ambientals es completaven amb una nova platja al costat de la nova desembocadura.

Es declara nul el projecte de desviament
Un dels principals agents afectats pel desviament era la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Riu Llobregat (CUARL), una agrupació que integra 150 indústries, diverses companyies d'abastament d'aigua, ajuntaments i més d'un miler de pagesos i particulars titulars de pous que extreien aigua de l'aqüífer del Llobregat. L' any 1998, la CUARL va presentar una denúncia contra el projecte de desviament del riu Llobregat, aprovat el 20 de novembre d'aquell any pel Ministeri de Medi Ambient (MMA), perquè no garantia suficientment la protecció de les aigües subterrànies. La denúncia va ser desestimada per l'Audiència Nacional l'any 2001 i la CUARL va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. El mes de juny de 2004 el Suprem es va pronunciar i va declarar nul el projecte de desviament atenent a un defecte de forma. Segons el Tribunal, la Llei d'aigües exigeix que tota obra d'interès general s'havia d'aprovar mitjançant una llei i no amb un decret llei, que és com ho va fer el MMA l'any 1998.

Aquesta sentència obria la possibilitat que la CUARL exigís l'aturada de les obres del desviament, però aquesta entitat va decidir no fer-ho a canvi que s'apliquessin totes les mesures possibles de protecció i control ambiental en l'execució del projecte. A aquesta decisió també va influir l'estat avançat de les obres, que ja s'havien executat en un 70%. La CUARL també va demanar que s'estudiessin conjuntament els impactes ambientals de totes les obres del Pla Delta, i que l'aqüífer fos declarat d'utilitat pública.

Davant l'anul·lació del desviament, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va sol·licitar al MMA la creació d'una comissió de seguiment i control ambiental de totes les obres del delta del Llobregat. De fet, aquesta comissió ja estava prevista l'any 2001, però no s'havia arribat a constituir mai. La demanda de l'ACA va ser assumida pel MMA i la Comissió es va poder constituir definitivament.

Primera inauguració del desviament i les seves implicacions sobre l'aqüífer
Amb quasi el 80% de les obres del projecte executades, el 15 de setembre va tenir lloc la inauguració oficial del desviament amb la presència de les màximes autoritats, entre les quals el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. L' acte va consistir en la retirada del dic que encara separava l'antiga llera de la nova, de manera que l'aigua del Llobregat va poder desembocar al mar per un nou traçat.

Un mes després de la inauguració, la CUARL va denunciar que la nova llera del Llobregat estava provocant la salinització de les aigües subterrànies del delta. Segons aquesta entitat, els controls de qualitat més recents mostraven que l'aigua del mar penetrava 3 km terra endins. L' escàs cabal del riu i el sobredimensionament de la nova llera, calculada per a absorbir avingudes, van ser algunes de les possibles causes del problema apuntades per la CUARL. Per a fer-hi front, l'entitat va proposar crear una barrera de sorra a la desembocadura que impedís l'entrada de l'aigua de mar, iniciativa que va ser pràcticament descartada pel MMA. I és que un altre projecte vinculat a la RECUPERACIÓ DE TOT EL TRAM FINAL DEL LLOBREGAT, iniciat el mateix any, ja preveia crear una barrera per a frenar l'entrada d'aigua salada, en aquest cas mitjançant la injecció d'aigua dolça dins l'aqüífer a través d'una vintena de pous.

Oposicions ecologistes al projecte
Els grups ecologistes, especialment DEPANA i la Plataforma Salvem el Delta del Llobregat, es van oposar amb rotunditat al desviament perquè suposava la destrucció de 100 ha de zones humides i d'una pineda i també la greu afectació de l'aqüífer.

Un cop inaugurada l'obra, els ecologistes van iniciar a principi de novembre una campanya de recollida de signatures per a evitar que s'edifiqués a sobre l'antiga llera, una zona amb un interès indiscutible com a zona humida, i per a exigir que no es remenessin els fangs del riu, pels greus perills de contaminació que això podria comportar. La campanya va derivar en la interposició d'una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient per part de DEPANA. Segons aquest grup, s'havia iniciat el cobriment d'una sisena part de l'antiga llera, la qual cosa podia suposar delicte ecològic per la seva consideració legal com a zona humida.

En acabar l'any, encara hi havia, aproximadament, un 20% de les obres del desviament pendents, entre les quals s'incloïa l'arranjament de l'antiga llera. L' acabament del projecte estava previst per al final de l'any 2005.

Més informació
www.amics21.com/lacaralletja/index.html
www.diba.es/parcagrari/mar.htm
www.elbaixllobregat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati