Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RIERA D’ARENYS DE MUNT, CANALITZACIÓ
Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

Amb l’objectiu de minimitzar els danys ocasionats per les freqüents crescudes de la riera, l’Ajuntament d’Arenys de Munt presenta un projecte per canalitzar-la. Grups ecologistes rebutgen el projecte i asseguren que la canalització no resoldrà el problema de les riuades i a més suposarà la destrucció d’un paisatge de gran valor.

Dins la serralada Litoral, també anomenada serralada costanera o de marina, en la franja delimitada per la Tordera i el turó de Montgat, el Maresme s'estén paral·lelament a la costa en direcció NE-SO. La conca de la riera de Sobirans o riera d'Arenys s'emmarca ben bé al mig de la comarca, i el recorregut que fa la divideix transversalment, actuant com a porta de la subcomarca de l'Alt Maresme.

La riera d’Arenys neix als afores d'Arenys de Munt, gairebé ja a la comarca del Vallès Oriental, entre el Montalt i la serra del Corredor, i desemboca a la mar Mediterrània, després de poc més de 8 km de descens.

Abans del primer assentament humà a la riba de la Riera, tres quartes parts de les vores més humides del curs del riu eren cobertes d'una vegetació de ribera: avellanedes, gatelledes, pollancredes, alberes, vernedes, ailants, falgueres, bardisses, molses i líquens. Amb el pas del temps, i com a conseqüència de l’acció humana, aquest bosc de ribera s'ha anat substituint en ocasions per arbres destinats a la producció de fusta, com ara pollancres hídrics i plàtans, tot i que en la majoria dels casos, però, el bosc ha donat pas a insfraestructures viàries i també a camps de conreu. En l’actualitat, quatre cinquenes parts de la conca estan ocupades per camps de conreus, infraestructures viàries o urbanes o, simplement, estan desforestades.

Rieres com la d’Arenys de Munt, la ultima riera urbana de sorra del Maresme, representen importants vies de comunicació entre la costa i l'interior i constitueixen també l'eix vital de l'estructura urbana i social.

Els projectes de canalització de la riera
La riera d’Arenys ha assolit una notorietat especial aquests darrers anys a causa de les destrosses periòdiques que les riuades han representat per a la ciutat.

Justament amb la intenció de posar fi o de minimitzar les destrosses derivades de les crescudes de la riera es va començar a plantejar la possibilitat de canalitzar-la.

El debat sobre la canalització de la riera s’arrossega des de fa molts anys. El 1992 el ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient vigent en aquell moment, Josep Borrell, va signar un conveni amb el Govern de la Generalitat per canalitzar setze rieres de la comarca. Vuit anirien a compte de la Generalitat i les altres vuit del Govern central.

El 1995 es va presentar el primer projecte de canalització de la riera d’Arenys. L’ Ajuntament, governat aleshores pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va presentar un projecte que es va haver de modificar per fer compatible la canalització amb la fesomia tradicional de la riera i els plàtans que la caracteritzaven. Des del 1995 fins al 2002 se'n van canalitzar alguns trams i rials i es va deixar per més endavant la canalització del tram principal de la riera.

El 21 d’agost de 2003 es va presentar el projecte de canalització i cobriment de la riera d’Arenys de Munt, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i finançat pel Ministeri de Medi Ambient. El projecte va topar amb l'oposició de diversos grups socials, entre els quals els grups d’ecologistes i de joves del municipi, que continuaven demanant la conservació de l’arbrat i la llera de sorra permeable. El projecte preveia substituir la llera actual per un calaix de formigó soterrat de 1.700 m de llarg. En el nucli urbà hi havia previstes unes lloses de formigó amb forma de fulla de plàtan. A la part alta, el projecte proposava una bassa que aniria unida a un projecte més ampli d’àrea d’esbarjo en què s'incloïen les piscines municipals i que en conjunt suposarien, segons l’Ajuntament, la creació d’un nou parc natural de 2,5 ha. El pressupost de l’obra era de 14.399.624 €.

El debat i les reaccions
En una comarca tan sotmesa a fortes transformacions, la qüestió de la riera d’Arenys de Munt es va convertir en un símbol dels esforços per fer compatibles les millores urbanes amb la sensibilitat ambiental, el respecte al paisatge i als elements d’identitat.

El projecte va provocar reaccions diverses. Des d’un primer moment el grup ecologista Plataforma d’Acció Cívica i Ambiental d’Arenys de Munt (PACAAM), va mostrar el seu desacord amb el projecte. Temps després, el col·lectiu Salvem la Riera d’Arenys de Munt va prendre el relleu com a moviment d’oposició a la canalització.

Ciutadans partidaris de la canalització argumentaven que la riera era intransitable després de les tempestes, que les persones amb mobilitat reduïda no podien circular per les voreres tan altes i que el trànsit rodat omplia de núvols densos de pols tot el centre urbà. Els contraris a la canalització demanaven mantenir la sorra, eliminar el trànsit rodat del centre urbà de la riera i trobar fórmules imaginatives que fessin compatibles benestar i respecte al paisatge.

L’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, es va mostrar obert al diàleg i a introduir les millores necessàries al projecte, ja que les obres no havien de començar fins la primavera del 2004. Tanmateix, va declarar que el projecte no s’aturaria, ja que, segons deia, comptava amb el suport tècnic i econòmic de les administracions competents i estava legitimat per una consulta popular realitzada el 2002.

Xavi Xandri, portaveu de Salvem la riera d’Arenys argumentava que el cobriment de les rieres de municipis veïns amb la mateixa problemàtica, lluny de resoldre el problema, en alguns casos fins i tot els havia agreujat. Xandri també es mostrava crític amb la consulta realitzada als veïns, que, segons deia, només havia recollit la participació de nou-centes persones –el 15 % del cens electoral– i no havia plantejat el debat real sobre el possible cobriment i la canalització de la riera, ja que la pregunta pro-posada només permetia triar entre dos projectes diferents de canalització. El 26 de setembre els grups que s’oposaven al projecte ja havien recollit mil dues-centes signatures en contra i n'havien presentat vint-i-una al·legacions.

Agapit Borràs, arquitecte i membre del concurs d’idees sobre la urbanització de la Riera d’Arenys, en una carta oberta a l’alcalde publicada a El Punt el 17 de setembre, es mostrava partidari d’un projecte que mantingués la sorra i la llera natural de la riera, amb l'arbrat centenari característic com a actiu principal del municipi. La carta també destacava que el projecte no resolia l’increment d'escorrentia per la impermeabilització urbana, un dels principals factors d’augment del cabal. Segons Borràs, tot i que la percepció de risc per part de la població es reduiria, en cas de riuada, l’aigua continuaria circulant per dalt.

La licitació de l’obra estava prevista pel desembre de 2003 i l’inici de les obres per la primavera de 2004.

Més informació
www.arenys.org/riera/lariera.htm
www.arenys.org/pacaam/index2.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame