Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RESIDUS. GESTIÓ I DECLARACIÓ DE MOLINS DE REI
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

El mes de gener, les principals associacions ecologistes i plataformes cíviques implicades en el tema dels residus organitzen una jornada que finalitza amb una proposta per a introduir canvis en la política de gestió dels residus a Catalunya: la Declaració de Molins de Rei. La Declaració consta de sis propostes bàsiques per a la reducció del volum de residus a partir de l'aplicació de sistemes de recollida selectiva dels residus orgànics, el foment de sistemes de tractament en el lloc, de deixalleries orientades a una major recuperació dels materials, a més de la demanda d'increment de les campanyes educatives i de la introducció de mecanismes de participació.


El 31 de gener es va celebrar a Molins de Rei (Baix Llobregat) una jornada sobre residus, salut i política ambiental, organitzada per la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus (PCRR). A la jornada, hi van assistir representants de nou plataformes cíviques i associacions ecologistes relacionades amb els residus (Plataforma per la Defensa de la Ribera d'Ebre, Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Plataforma Vallès Net, Coordinadora Alcanar, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Plataforma Vacarisses, Plataforma Salvem el Vallès, Plataforma Alternativa Abocador Cruïlles, Plataforma en Defensa de Collserola) i representants del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), encapçalats per la secretària del Departament, Genoveva Català. La jornada donava continuïtat a la TROBADA D'ENTITATS EN DEFENSA DEL TERRITORI que va tenir lloc a Figueres l'octubre de 2003.

Durant la jornada es van analitzar els casos de gestió de residus més significatius i conflictius, com ara els ecoparcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de l'ABOCADOR DE VACAMORTA (CRUÏLLES), de l'ABOCADOR DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, de l'ampliació de l'ABOCADOR DE COLLCARDÚS (VACARISSES) i del d'Hostalets de Pierola, a més dels casos de les instal·lacions d'incineració de la Vall del Ges (Osona) i la fàbrica de ciment d'Alcanar.

La jornada va servir per a fer visible que les problemàtiques associades als residus, especialment en els vessants social i ecològic, anaven augmentant en els darrers deu anys junt amb l'increment de la generació de residus, que havia crescut un 72% des de 1992 fins a 2002. Segons les associacions ecologistes i les plataformes cíviques que van participar a la jornada, les polítiques aplicades per les diferents administracions continuaven sense resoldre el problema, a la vegada que s'incomplien les directrius europees i les prioritats dels programes ambientals. Durant la jornada es van denunciar les deficiències de les polítiques de gestió de residus fetes fins al moment, especialment el sobredimensionament de les instal·lacions de tractament de residus construïdes que concentra-ven els impactes socials i ecològics. Al llarg de la jornada també hi va haver queixes per la dificultat de l'accés a la informació i a la participació ciutadana.

Al tancament de la jornada, les entitats van emplaçar el nou govern de la Generalitat de Catalunya a un canvi en la política de residus a través de la Declaració de Molins de Rei, que s'estructurava en sis grans punts: (1) aplicar mesures concretes, decidides i estrictes per a la reducció dels residus, especialment la revisió de les condicions del Sistema Integrat de Gestió per tal de millorar els resultats en la recollida i el tractament dels envasos i fer que les empreses productores d'aquests residus assumissin la responsabilitat i els costos de la seva adequada gestió, (2) obligar a recollir selectivament els residus orgànics a tots els municipis de Catalunya, fent una recollida orientada a la producció d'un compost de qualitat, (3) fomentar sistemes de tractament in situ dels residus a nivell de barri, municipi, empresa o explotació agroramadera, (4) fer que el servei de deixalleria sigui obligatori a tots els municipis de Catalunya i que s'aconsegueixi una veritable recuperació dels materials, (5) realitzar campanyes per a reforçar la consciència sobre la problemàtica dels residus i (6) establir mecanismes de participació ciutadana d'àmbit municipal i entre els organismes gestors dels fons de residus. Totes aquestes propostes es tancaven amb una demanda final de diàleg per a desenvolupar les propostes i cercar vies de solució als conflictes socials suscitats pels diversos projectes i mecanismes de gestió de residus que havien generat rebuig ciutadà.

Genoveva Català es va comprometre a analitzar els conflictes exposats i a realitzar una trobada entre la PCRR i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, una trobada que va tenir lloc el 20 de maig. També va oferir obrir una nova etapa de diàleg entre el DMAH i les plataformes, per tal de consensuar un model de gestió dels residus a Catalunya.

Al llarg de l'any, l'Agència de Residus de Catalunya, del DMAH, va preparar el Pla director de residus que preveia una inversió de 900 milions d'euros per a construir set o vuit plantes de tractament de residus a Catalunya. Es va aprovar una mesura fiscal per a penalitzar l'ús dels abocadors, que consistia en un cànon que gravava amb 10 euros la tona de residus destinada a un abocador. Els ingressos aconseguits a través d'aquest cànon es redistribuirien entre els municipis que aconseguissin uns bons resultats de recuperació de residus. Finalment, es va anunciar que l'any 2005 es penalitzaria fiscalment la incineració de residus.

Amb tot, però, la producció de residus a Catalunya continuava augmentant. Cada català generava l'any 2004 1,62 quilograms de residus urbans al dia, gairebé un 7% més que l'any anterior. Aquestes dades s'allunyaven cada vegada més dels objectius de reducció i reciclatge marcats per la Generalitat.

El 20 de novembre, les entitats signants de la Declaració de Molins de Rei es van reunir a Cruïlles (Baix Empordà) i van fer balanç dels primers mesos del nou govern, avaluant especialment el grau d'aplicació de les mesures proposades a la Declaració de Molins de Rei. En cloure la reunió, els participants van transmetre una sensació de desencant, pels pocs canvis que s'havien registrat durant l'any.

Les plataformes de residus van declarar que consideraven que fins aquell moment la política del nou govern de la Generalitat en matèria de residus era continuïsta en relació amb l'anterior govern i constataven que no hi havia hagut el canvi esperat. Segons les plata-formes, es continuava prioritzant el tractament finalista dels residus (és a dir, l'abocament i la incineració) en detriment dels tractaments preventius (recollida selectiva). Com a exemple, es denunciava l'incompliment de l'ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES (Pacte del Tinell) en matèria de residus, ja que en aquest es parlava de l'abandonament de la incineració de residus municipals, mentre que consideraven que la política del DMAH, la penalització fiscal proposada per al 2005, més aviat l'afavoriria.

Les plataformes defensaven models de gestió dels residus basats en el model integral de gestió que anomenaven de residu mínim, que ja es trobava en funcionament en uns trenta municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. També defensaven el sistema de recollida de residus porta a porta, que al llarg de l'any 2004 va obtenir resultats positius en aquells municipis on es va desenvolupar i va aconseguir recuperar més d'un 60% dels residus davant el menys d'un 20% que s'aconseguia amb el model basat en els contenidors de carrer.

El 17 de desembre, les plataformes signants de la Declaració de Molins de Rei es van manifestar davant la seu del DMAH. Les entitats volien mostrar la seva decepció amb el partit que governava el DMAH, Iniciativa per Catalunya Verds. En defensa seva, responsables del DMAH van recordar les dificultats per a posar en pràctica polítiques que solucionessin els conflictes relacionats amb els residus.

DECLARACIÓ DE MOLINS DE REI

L'excés de residus a Catalunya: un problema encara no resolt
La generació de residus no ha deixat de créixer des de l'any 1992, malgrat l'aprovació de la Llei reguladora de residus. Des de llavors i fins l'any 2002 els residus municipals i industrials han augmentat un 72% en pes a casa nostra. Les problemàtiques associades a la recollida i gestió dels residus, els impactes produïts pel transport, emmagatzematge i tractament i els continus conflictes socials i ecològics han crescut en paral·lel.

2. Les polítiques aplicades per les diferents administracions del nostre país continuen sense resoldre el problema, malgrat que els successius programes de gestió de residus, tant en l'àmbit nacional com local, fixaven els objectius de reducció com la fita més important per a solucionar el problema.

Una qüestió de justícia social i ecològica
Aquesta incapacitat d'assolir els propis objectius fa que s'incompleixin les directrius europees i les prioritats dels programes ambientals: la responsabilitat dels productors, la proximitat, la idoneïtat i la suficiència de les instal·lacions de tractament dels residus.

Amb l'excusa de criteris d'eficiència tècnica i econòmica s'obvien els interessos dels ciutadans i ciutadanes i s'afavoreixen els de determinats grups econòmics i financers, molt influents entre les administracions públiques i que de vegades ostenten el monopoli de la gestió de determinats tipus de residus. El resultat és la construcció d'instal·lacions de tractament sobredimensionades que concentren els impactes socials i ecològics i l'establiment de sistemes de gestió que promouen la generació de residus i limiten el dret dels ciutadans a consumir sense generar-ne.

Sovint, a més, es limita o s'impossibilita l'accés a la informació i a la participació ciutadana en el desenvolupament d'aquests projectes, fet que contradiu els principis establerts a la Convenció d'Aarhus i la Directiva europea d'accés a la informació ambiental i frena l'aprofundiment democràtic de la nostra societat. Altres vegades es criminalitza els movimentssocials opositors a determinats projectes, optant per la repressió en comptes de la corresponsabilització.

Cal una nova política de residus
Davant aquesta situació de "crisi dels residus" les entitats ecologistes i les plataformes ciutadanes sotasignats demanem:

L'aplicació de mesures concretes, decidides i estrictes per a reduir els residus (revisió de les condicions del Sistema Integrat de Gestió i de la permissivitat envers Ecoembalajes España, S.A.).

L'obligació de recollir selectivament els residus orgànics a tots els municipis de Catalunya per a obtenir-ne un compost de qualitat.

El foment de sistemes de tractament in situ dels residus en l'àmbit de barri, municipi, empresa o explotació agroramadera.

L'obligació del servei de deixalleria a tots els municipis de Catalunya orientat a una veritable recuperació dels materials.

La realització de campanyes d'educació ambiental "no publicitàries" amb contingut pedagògic per a reforçar la consciència ciutadana envers la problemàtica dels residus.

L'establiment de mecanismes de participació ciutadana d'àmbit municipal i supramunicipal i als organismes de gestió d'àmbit nacional (ens gestor del fons de residus).

Per tot això emplacem el Govern de la Generalitat a iniciar un procés de diàleg amb les entitats ecologistes i ciutadanes per a desenvolupar aquestes propostes i cercar vies de solució als conflictes socials suscitats pels diversos projectes i mecanismes de gestió de residus que han generat rebuig ciutadà.


Molins de Rei, 31 de gener del 2004

PLATAFORMA CÍVICA PER A LA REDUCCIÓ DE RESIDUS


Més informació
www.pangea.org/cepa/pcrr.html
www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file= article&sid=139&mode=thread&order=0&thold=0
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame