Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
REINTRODUCCIÓ DE L'ÓS A L'ALT PIRINEU I ARAN
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

El novembre de 2004 un caçador ha mort en territori francès el darrer exemplar femení d'ós bru autòcton del Pirineu. Administracions, entitats ecologistes i experts s'han mostrat partidaris d'introduir nous exemplars d'aquesta espècie a la serralada. D'altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya confirma a principi d'any que s'ha detectat un exemplar de llop al Parc Natural del Cadí-Moixeró. La presència d'ambdues espècies aviva el debat sobre la convivència d'aquests animals amb l'activitat ramadera.


Articles posteriors 2005

L'ós havia estat tradicionalment un dels pobladors habituals del Pirineu. La població d'ós als Pirineus era a principi de segle XX d'uns dos-cents exemplars, tot i que progressivament es va anar reduint. Tot i que a Cantàbria encara hi havia uns quants exemplars, a principi de la dècada dels noranta es va detectar a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà l'últim exemplar d'ós bru autòcton del Pirineu a Catalunya. Davant d'aquest fet l'any 1993 els governs de Catalunya, Aragó i Navarra, conjuntament amb els governs dels estats espanyol i francès, van signar un conveni per a reintroduir nous exemplars de l'espècie. Així, entre el 1996 i l'any 1997 es van alliberar tres exemplars d'ós que venien d'Eslovènia. Fruit de la reproducció d'aquests animals, l'any 2004 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya tenia identificats vuit exemplars adults d'ós bru al Pirineu central, a més d'alguns cadells.

La darrera ossa autòctona del Pirineu
Tot i l'èxit dels programes de reintroducció de l'ós bru al Pirineu, la mort de l'ossa Canelle al municipi d'Urdos (Pirineu occidental francès) el mes de novembre va tenir una especial transcendència, atès que es tractava de l'únic exemplar femení autòcton del Pirineu. Així, aquesta població quedava reduïda a dos mascles adults.

La mort de l'animal, a mans d'un caçador que va assegurar haverho fet en defensa pròpia, va generar una ràpida reacció de les administracions. El ministre francès d'ecologia, Serge Lepeltier, va qualificar la mort de l'ossa com una "catàstrofe ecològica", alhora que anunciava que el govern estudiaria reintroduir nous exemplars, tot i que va remarcar que calia consensuar-ho amb els habitants de la vall d'Asp, on es movia l'ossa morta, per tal de garantir "l'equilibri de tots els que hi viuen", ja que "aquestes decisions no es poden prendre des d'un despatx de París".

Per la seva banda, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, davant la notícia, va enviar una carta al seu homòleg francès amb la proposta de realitzar una cimera per a prendre mesures de protecció de l'espècie i per a impulsar la introducció de nous exemplars.

Atacs a la cabana ramadera
El DMAH va rebre l'any 2004 tres denúncies per atacs d'óssos a les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. El problema era més acusat a la Val d'Aran, on el Conselh General dera Val d'Aran va confirmar dinou atacs d'ós a ramats d'ovelles durant el 2004, fet que havia obligat aquesta institució a pagar un total de 30.000 euros en concepte d'indemnitzacions.

Setanta anys després torna el llop
Per altra part, el llop, que no habitava els boscos catalans amb poblacions estables des de principi del segle XX, va ser detectat de nou quan el DMAH va anunciar que s'havia localitzat un exemplar de llop al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Acte seguit, es va posar en marxa un programa de seguiment per a detectar qualsevol indici d'expansió de l'espècie. La notícia va sorprendre els experts, no només perquè feia més de setanta anys que no se n'havia detectat cap, sinó també perquè no era un llop ibèric, el tipus que havia habitat a Catalunya antigament, sinó que semblava tractarse d'un exemplar procedent de poblacions italianes i nascut a França.

Una setmana després de l'anunci del retorn del llop el DMAH va anunciar que abans de l'estiu instal·laria tanques a diferents punts estratègics del Parc amb l'objectiu de preservar els ramats d'ovelles dels possibles atacs del llop. El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, també es va comprometre a destinar una partida de 20.000 euros per a cobrir possibles danys al bestiar.

Com en el cas de l'ós, l'Administració va rebre al llarg de l'any nombroses denúncies per suposats atacs d'aquest animal, tot i que en alguns casos es va demostrar que els atacs havien estat causats per gossos salvatges. A principi de novembre, la Generalitat va admetre la presència d'un grup de llops que, procedents de França, havien creuat el Pirineu.

Abans de finalitzar l'any l'organització ecologista francesa FIEP, amb seu a Pau, feia pública la informació sobre l'acord per a realitzar una reunió entre els responsables ministerials espanyol i francès el febrer de 2005 amb l'objectiu d'estudiar la possible introducció de dues ósses durant aquell mateix any i de determinar les negociacions que es portarien a terme amb els caçadors i ramaders de les zones afectades.

Més informació
www.fapas.es
www.mma.es/conserv_nat/acciones/esp_amenazadas/html/catalogo/Vertebrados_Mamiferos/ver18.pdf
www.ecologistasenaccion.org/IMG/_article_PDF/article_1522.pdf
www.ekologistakmartxan.org
canales.diariovasco.com/ekoplaneta/datos/temas/2004/diciembre/oso.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati