Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROJECTE DE LLEI SOBRE ELS CENTRES DE CULTE RELIGIÓS
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2007

El 20 de novembre de 2007, el conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, presenta el Projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, que pretén acabar amb el buit legal existent i establir els criteris tècnics adients per a la concessió de llicència d’obertura d’activitat, que atorga l’administració local. A més a més, la llei obliga els ajuntaments a preveure, en el seu planejament urbanístic, sòl amb la qualificació adequada per a ús d’activitats religioses.

L’any 1980 es promulgava la Llei orgànica 7/1980, de llibertat religiosa i de culte, d’abast estatal, que desenvolupava l’article 16 de la Constitució Espanyola. Aquesta llei, però, no concreta ni especifica quins criteris s’han d’emprar per a concedir l’obertura d’un centre de culte.

D’aleshores ençà, la població catalana ha experimentat un fort increment demogràfic a causa de moviments immigratoris constants i de procedència diversa (llatinoamericans, africans, asiàtics, de l’Europa de l’Est, etc.). L’establiment definitiu al nostre país d’aquesta nova població ha generat la necessitat d’habilitar espais perquè aquesta hi pugui practicar lliurament el culte que vulgui. Però això ha comportat, els darrers anys, nombrosos problemes a l’hora de concedir i obtenir els permisos adients per a obrir centres de culte (MESQUITA DE LLEIDA i MESQUITA DE BADALONA.

Un cop vista la problemàtica, la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat va encarregar a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) un estudi sobre la qüestió. L’informe resultant, Aproximació jurídico-teòrica sobre els locals de culte o oratoris, va veure la llum el 2005 i va ser l’antecedent del projecte de llei. El març del 2007, el conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, va presentar el Mapa de les religions, un document que identifica quines són les confessions que hi ha a Catalunya i que fa un recompte dels centres de culte respectius. Dels 3.449 temples existents a Catalunya el gener del 2007, un 73% són de culte catòlic (2.534). La resta, un 27 %, es reparteixen en 13 confessions, i entre les més nombroses hi ha les esglésies evangèliques (435), oratoris islàmics (169), salons del regne dels Testimonis de Jehovà (147), centres budistes (42), hinduistes (30) i esglésies ortodoxes (18). Del total de centres no catòlics (915), 200 s’han obert en els darrers tres anys.

Presentació del Projecte de llei de centres de culte
El 20 de novembre del 2007, el Govern català va aprovar el Projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos amb l’objectiu de garantir la llibertat de culte, donar suport a les administracions locals per a facilitar l’exercici d’aquest dret, vetllar perquè es donin les condicions adequades de seguretat, higiene i dignitat dels locals, evitar problemes a terceres persones i posar fi al buit legal existent que provocava disparitat de criteris. Els ajuntaments, responsables d’adjudicar les llicències corresponents, aplicaven normatives diferents, quan n’aplicaven, amb resultats diversos i sovint conflictius.

Aquest projecte de llei és la primera normativa en aquest àmbit de la Unió Europea (UE), i només se’n coneix de similars als Estats Units d’Amèrica i a Mèxic. Segons Carod-Rovira, la proposta de llei es va elaborar en col•laboració amb 27 centres de les 13 confessions religioses que conviuen a Catalunya.

Com a aspecte important cal destacar que obliga els plans d’ordenació urbanístics municipals a preveure, en el període de tramitació o revisió, sòl amb qualificació de sistema d’equipament comunitari que admeti un ús religiós, sense determinar-ne la proporció. Altrament, els municipis que no estiguin en aquest procés disposaran de deu anys per a adaptar el seu planejament urbanístic a aquests usos. A més a més, les administracions es veuen obligades a donar un tracte igualitari a qualsevol confessió pel que fa a l’adjudicació de llicències, i tan sols es requereix que estiguin inscrites al Registre Estatal d’Entitats Religioses. L’entrada en vigor de la nova llei es preveu per al setembre del 2008.

Llicències municipals d’activitats
El permís per a l’obertura de centres de culte es concedirà a través de la llicència municipal d’activitats que atorga cada ajuntament i que serà de caràcter obligatori. En el termini màxim d’un any, el Govern preveu desplegar el reglament que determinarà les condicions tècniques que caldrà complir per a obtenir l’esmentada llicència, i que se centraran en criteris de seguretat i salubritat. Els centres s’hauran de sotmetre, també, a la legislació sobre contaminació acústica, a fi d’evitar de perjudicar terceres persones. Quedaran exclosos d’obtenir el permís els temples inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, que destaquen pel seu valor artístic o arquitectònic ― que representen la meitat de les esglésies catòliques―, i els centres ubicats en hospitals, centres penitenciaris, tanatoris o en espais públics o privats destinats a altres activitats. La resta de centres ja existents disposaran d’un termini de cinc anys per a adaptar-se a la normativa. Mentre no s’aprovi el reglament, l’administració local concedirà llicències provisionals sempre que es donin garanties de seguretat del local.

Com a mesura sancionadora, es preveu el tancament o precintament de les instal•lacions en casos de perill o incompliment de la normativa acústica. Un cop esmenada la situació, es podrà procedir a la sol•licitud de llicència i reobertura del local.

La veu dels afectats
Els col•lectius més crítics amb el Projecte de llei han estat els catòlics i evangèlics, els quals creuen que la llei podria anar en detriment de la llibertat religiosa. Els catòlics consideren que la llei hauria de controlar els oratoris islàmics i protestants i tenen por del poder que es dóna als alcaldes per a il•legalitzar un temple. Els evangèlics assenyalen la facilitat amb què els ajuntaments cedeixen davant la pressió veïnal i critiquen l’obligació d’obtenir un permís per poder practicar lliurement el seu culte. En canvi, el col•lectiu musulmà es mostrava satisfet en considerar que la legislació permetrà eliminar la desigualtat de criteris i l’ambigüitat.

Més informació
www.gencat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame