Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL
Programa de barris i arees AE Mapa: Montse Ferrés
Rosa Carbó
Actualitzat a 31/12/2007

El 2007 es desplega la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i en surten beneficiats 24 barris. A aquestes quatre convocatòries, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha destinat 396 MEUR, i es calcula que la inversió global ha estat aproximadament de 800 MEUR per a 71 plans integrals de millora. Aquests plans integrals s’han anat desenvolupant a bon ritme i han rebut diverses aportacions d’altres departaments i organismes públics.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010

El Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial es va posar en marxa des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per mitjà del desplegament de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, aprovada l’any 2004. La Llei tenia com a principal objectiu actuar en aquells barris i viles on s’havien detectat problemes urbanístics i socials importants. Considerava que existien espais on s’havia d’actuar d’una manera integral, tenint en compte tant la rehabilitació urbanística com el desenvolupament de projectes socials i econòmics que contribuïssin al foment de la cohesió social.

Per tal de finançar projectes d’intervenció global que evitessin la degradació urbanística i els problemes socials, i que alhora afavorissin el benestar de la ciutadania i el desenvolupament econòmic, es disposava del Fons de Foment del Programa de barris. Es preveia invertir fins al 2011 aproximadament 600 MEUR, el 50% aportats per la Generalitat i la resta pels ens locals i altres organismes. El desenvolupament dels projectes es feia en un període de quatre anys durant els quals es rebia l’aportació econòmica de manera gradual.

A final de 2004 es va resoldre la primera convocatòria d’ajuts. De les 66 sol•licituds analitzades per la Comissió de Gestió de Fons de Foment del Programa de barris, es van adjudicar els ajuts a 13 projectes. Això suposava una inversió de 198 MEUR, dels quals el 50% aniria a càrrec de la Generalitat (99 MEUR) i la resta a càrrec dels ajuntaments beneficiaris i d’altres administracions públiques.

Un any més tard, el juliol de 2005, es va resoldre la segona convocatòria, a la qual es van presentar 75 ajuntaments. Es van atorgar els ajuts a 17 projectes integrals de 19 barris. Com en el cas de la primera convocatòria, la inversió que aportava la Generalitat era de 99 MEUR i s’estimava que la inversió global seria de 200 MEUR.

A final de maig de 2006 es va fer pública la resolució de la tercera convocatòria del Programa de barris. Els municipis que havien sol•licitat l’ajut van ser 57, dels quals 16 van ser seleccionats (17 projectes). Des de la primera convocatòria 47 projectes havien estat subvencionats, és a dir, aproximadament 55 barris de Catalunya estaven rebent una atenció especial per tal de millorar la qualitat de vida dels seus residents.

A principi d’any s’obria la quarta convocatòria del Programa de barris que es preveia resoldre cap a l’estiu amb un import de 99 MEUR, com en les darreres ocasions. Es calculava que amb aquesta convocatòria més d’un milió de persones serien beneficiàries dels ajuts del Programa de barris des del seu inici.

Barris amb projectes

El mes de març el DPTOP va organitzar la jornada “Barris amb projectes” a Sabadell. En aquesta es va constituir la Xarxa de barris amb projectes, un espai d’intercanvi d’informació i experiències entre els diferents projectes d’intervenció integral receptors dels ajuts de la Llei de barris. Amb l’objectiu de generar coneixement a partir de les diferents experiències d’intervenció es van organitzar una sèrie de tallers on es van posar en comú un seguit d’intervencions que s’havien realitzat en alguns dels plans integrals subvencionats.

El DPTOP pretenia elaborar un catàleg de bones pràctiques on constessin alguns dels projectes desenvolupats en el marc d’un pla integral. Amb això es pretenia crear un cos de coneixement sobre operacions de regeneració integral que fos útil per a futures intervencions.

Una altra iniciativa per a conèixer altres plans d’intervenció integral va ser l’intercanvi d’experiències que a principi d’any va organitzar l’Institut de Desenvolupament de l’Erm (IDE), organisme encarregat d’executar la rehabilitació integral dins del Programa de barris del barri de l’Erm de Manlleu. Una delegació integrada per personal de l’IDE, altres membres del consistori i del DPTOP van visitar la ciutat francesa de Saint Etienne que també estava aplicant un pla integral.

Ajudes complementàries

L’Institut Català del Sòl (Incasol), en el marc de col•laboració de la Llei de barris, va desenvolupar diferents accions durant aquest any. A l’abril, dins del pla d’intervenció integral dels set barris fronteres de la SERRA D’EN MENA (quatre corresponents al municipi de Badalona i la resta a Santa Coloma de Gramenet) va presentar el projecte per a construir 124 habitatges protegits, alguns dels quals es destinarien al reallotjament de veïns afectats per altres actuacions del pla.

El mes següent, l’Incasol i l’Ajuntament del Prat de Llobregat van signar un conveni de col•laboració per tal de fomentar la creació d’un espai per a la indústria cultural catalana dins del barri de Sant Cosme en el marc del seu Pla integral (2005-2009). Així doncs, l’Incasol es comprometia a atorgar el dret de superfície per a la construcció d’un edifici de 9.000 m² de sostre de sòl per a ús terciari a la Cooperativa Abacus i el Grup Cultura 03.

A això se sumava la inauguració aquell mateix mes de la nova seu de la Fundació Catalana de l’Esplai al barri de Sant Cosme. En els 10.000 m² de superfície de què constava també incloïa l’alberg de joventut més gran de Catalunya, així com diversos serveis adreçats al món educatiu, associatiu i del benestar social que han de fer d’aquest centre un espai de dinamització, no només del barri sinó de tota la comarca del Baix Llobregat.

La quarta convocatòria

A final de juny es va resoldre la quarta convocatòria d’ajuts del Programa de barris. En aquesta ocasió s’havien presentat 38 ajuntaments amb 39 projectes de remodelació integral. D’aquests, es van atorgar els ajuts a 24 projectes de 23 municipis. De les comarques gironines s’havien beneficiat 4 plans integrals, al Camp de Tarragona 3 i a Lleida 1 (el nucli antic de Ponts). La resta de projectes pertanyien a la província de Barcelona: 4 al Barcelonès i al Maresme; 2 al Vallès Occidental, Alt Penedès i al Baix Llobregat, i 1 al Bages i l’Anoia.

Entre els beneficiats destacaven aquells barris que s’havien presentat en anteriors ocasions. Ripollet, amb el barri de Can Mas, o el Pla integral del CENTRE HISTÒRIC DE MONTBLANC s’havien presentat a totes les convocatòries anteriors i finalment en aquesta van aconseguir els ajuts de la Llei de barris. Malgrat de Mar, amb el barri del Castell, també repetia però aquest cop es presentava amb un projecte de remodelació integral elaborat a partir d’un procés participatiu encetat a principi d’any per captar l’opinió del veïnat. Altres municipis beneficiats que ja s’havien presentat anteriorment eren Mataró (barri de Rocafonda-el Palau) o Palamós amb el projecte “Palamós millora”.

Gairebé la meitat dels projectes subvencionats eren plans de regeneració urbanística i física de nuclis històrics de viles i ciutats que estaven immersos en processos de degradació urbanística, deteriorament, amb pèrdua de comerç de proximitat i d’activitat econòmica i cultural i, en alguns casos, amb problemes d’accessibilitat i tendència a la desertització. Els nuclis històrics de Vilanova del Camí, Súria, el Vendrell, Besalú, Sant Joan de les Abadesses, Móra d’Ebre, Montblanc o TARRAGONA obtingueren els ajuts del Programa de barris per a desenvolupar plans integrals de regeneració dels respectius centres. Es preveien actuacions com ara la rehabilitació d’habitatges, l’esponjament per a facilitat l’accessibilitat, la instal•lació d’ascensors o la ubicació de nous equipaments que contribuïssin a regenerar la vida econòmica i cultural, entre altres.

Pel que fa a l’àrea metropolitana de Barcelona, Badalona, amb el Pla integral dels barris d’Artigues, Sant Roc i el Remei, rebia el segon ajut per a desenvolupar projectes d’aquesta mena. El primer ajut l’havien obtingut a la primera convocatòria, amb el projecte d’intervenció integral dels set barris fronteres de la Serra d’en Mena.

La ciutat de Barcelona es beneficiava dels ajuts per al BARRI DE LA BORDETA (del districte de Sants) i el COLL. Aquests se sumaven als cinc barris barcelonins on s’estaven aplicant actuacions integrals. A la primera convocatòria (2004) van rebre ajuts el barri de Roquetes i SANTA CATERINA, a la segona (2005) el Poble Sec i a la tercera els beneficiats van ser alguns dels barris del districte de Nou Barris (TORRE BARÓ i Ciutat Meridiana, de la zona nord, i Trinitat Vella). En total, la inversió global del Programa de barris a la ciutat de Barcelona era d’aproximadament 108,9 MEUR.

Per tant, amb la quarta convocatòria, ja hi havia un total de 71 projectes d’intervenció integral que s’estaven beneficiant d’uns ajuts ascendien a 396 MEUR. Respecte a la inversió global, es calculava que havia estat, com a mínim, de 762 MEUR, sense tenir en compte els ajuts complementaris d’altres departaments, organismes públics o ens privats.

Més recursos per al Programa de barris

A l’octubre el Govern de la Generalitat i els agents socials van signar el PACTE NACIONAL PER L’HABITATGE 2007-2016 amb l’objectiu de donar una resposta immediata a les necessitats d’habitatge de la ciutadania. Un dels seus principals objectius era reforçar els programes de remodelació de barris i l’establiment de mecanismes de prevenció de la degradació dels barris (objectiu 2.1). Per tal d’assolir els objectius del Pacte, al desembre es va aprovar la LLEI PEL DRET A L’HABITATGE que va recollir els vots favorables de tots els partits polítics que formen el govern de la Generalitat (Partit dels Socialistes de Catalunya ―PSC―, Esquerra Republicana de Catalunya ― ERC― i Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa ―ICV-EUiA―) i desfavorables del Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.

Al desembre, el Departament de Treball va anunciar la posada en marxa del programa “Treball als barris” en 48 projectes integrats que s’estaven desenvolupant en el marc del Programa de barris. Amb un pressupost de més d’11 MEUR, l’objectiu principal era desenvolupar polítiques actives d’ocupació per tal de fomentar el desenvolupament econòmic d’aquestes zones d’especial atenció. Aquesta iniciativa es basava en una experiència pilot que va aconseguir la inserció laboral del 70% dels participants en una sèrie de programes de qualificació professional i plans d’ocupació. L’ERM DE MANLLEU era un dels 48 barris que rebrien el 2008 els ajuts del Departament de Treball.

També a final d’any el DPTOP i el Ministeri d’Economia i Hisenda obrien una convocatòria específica per a la Iniciativa Urbana (URBAN) que es coordinaria amb les que es realitzessin en el marc de la Llei de barris. Es considerava que tant el Programa de barris com la Iniciativa Comunitària URBAN coincidien en objectius i mitjans, ja que perseguien la millorade la situació de barris i àrees fràgils amb seriosos problemes estructurals i consideraven que la millor manera de fer-ho era mitjançant una actuació integral que permetés un desenvolupament urbà i social sostenible.

Els plans integrals es posen en marxa
A mitjan any, diversos comitès d’avaluació i seguiment del Programa de barris (integrats per membres del DPTOP, membres de l’Administració local beneficiària i entitats i agents socials) es van reunir per segon cop. Aquest és el cas del Comitè d’Avaluació del Pla integral del barri de l’Erm (Manlleu) i de la Serra d’en Mena (primera convocatòria) o el de Santa Eugènia (Girona) i de Sabadell (segona convocatòria).

A final d’any es van constituir nous comitès d’avaluació de diferents plans integrals, la majoria de la tercera convocatòria del Programa de barris. A tall d’exemple, es van constituir els comitès del projecte de Pubilla Cases (l’Hospitalet de Llobregat), del NUCLI ANTIC DE VILANOVA I LA GELTRÚ i de Cervera o del projecte integral de la Vila Vella de Martorell. De la segona convocatòria es va organitzar el comitè d’avaluació i seguiment del barri de la Ribera, de Montcada i Reixac.

A més a més, es van signar els convenis de col•laboració per a la rehabilitació de barris de la quarta convocatòria del Programa de barris. Així doncs, els nous projectes integrals del Maresme que rebien l’ajut del Programa de barris ―Argentona amb el barri de Sant Miquel del Cros, Arenys de Mar amb Sant Elm i Mataró amb Rocafonda-el Palau― van acabar l’any donant el primer pas per a iniciar els seus plans de millora integral.

Per al 2008 es preveia una cinquena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris que suposarà més de 400 MEUR invertits pel DPTOP per a millorar els barris. Tanmateix finalitzaran els projectes integrals subvencionats per la primera convocatòria i es podrà avaluar la repercussió d’aquest ajuts als barris.

Més informació
www10.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada