Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL
Jordi Bosch

Actualitzat a 31/12/2005

Durant l'any 2005 es va dur a terme la segona convocatòria del Programa de la llei de barris. En aquesta ocasió, d'entre les setanta-cinc candidatures presentades es van escollir disset barris, per la qual cosa, amb els tretze de la primera convocatòria ja són trenta els barris beneficiats per les ajudes. Amb la tercera convocatòria que es realitzarà el 2006, es preveu que se superi l'objectiu inicial del Pacte del Tinell d'intervenir en uns quaranta barris de tot Catalunya.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010

En l’Acord de Govern signat al saló del Tinell el 14 de desembre de 2003 (ACORD PER UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES) entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), en matèria de política de sòl i habitatge, s’assenyalava que un dels objectius fonamentals del nou govern era evitar la segregació urbana i la degradació dels barris i, amb aquesta finalitat, es preveia l’establiment d’un programa de rehabilitació integral que permetés endegar la rehabilitació d’uns quaranta barris de tot Catalunya durant la legislatura.

Per donar compliment a aquest objectiu, durant el 2004 es va elaborar la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial (LLEI DE MILLORA DE BARRIS), es va aprovar el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupava la Llei 2/2004, i es va convocar i resoldre la primera convocatòria en la qual es van escollir d’entre les seixanta-sis candidatures els primers tretze barris: el Barri del Carme de Reus, Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet, SERRA D’EN MENA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET, Salt Setanta de Salt, Ca n’Anglada de Terrassa, Barri de l’Erm de Manlleu, la Mariola de Lleida, Roquetes i SANTA CATERINA de Barcelona, i els centres històrics de BALAGUER , Manresa i Olot.

Per la seva part, la consellera del Departament de Salut, Marina Geli, va anunciar el mes d’abril que, amb l’objectiu de reduir les desigualtats territorials existents a Catalunya en matèria de salut, en els barris seleccionats en la primera convocatòria de la Llei de millora de barris es durien a terme projectes de caràcter sanitari, de manera coordinada amb els municipis i amb la col·laboració de les associacions veïnals. Entre altres motius, Gelí defensava aquest tipus d’intervencions per l’estret lligam entre els problemes de salut d’aquests territoris i la precària situació socioeconòmica dels habitants que hi residien. Els problemes de desnutrició que patia molta gent gran del barri antic de Manresa o el creixement dels problemes mentals entre els adolescents del barri de Salt Setanta n’eren dos molt bons exemples.

S'obre la segona convocatòria del programa
El març de 2005 es va obrir la segona convocatòria perquè els ajuntaments interessats poguessin presentar els seus projectes per poder optar novament als ajuts previstos en la Llei de millora de barris. Com en la primera, els projectes havien de proposar actuacions per resoldre els problemes urbanístics, els dèficits d’equipaments i serveis de la zona, sense oblidar la resolució dels problemes sociodemogràfics com les persones aturades o les necessitats dels beneficiaris de pensions assistencials. La inversió d’aquesta convocatòria s’estimava en uns 200 MEUR, dels quals 99 anaven a càrrec de la Generalitat i la resta haurien de ser aportats pels ajuntaments. Davant aquestes previsions pressupostàries, Manuel Bustos, alcalde de Sabadell (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va demanar al Govern de la Generalitat una ampliació de les partides previstes a fi de poder atendre totes les necessitats.

En aquesta segona convocatòria es van presentar setanta-cinc municipis de tot Catalunya. Concretament, van sol·licitar ajuts dos barris de Barcelona, trenta-tres de l’Àrea Metropolitana, tres de l’Alt Pirineu, quatre de Ponent, nou del Camp de Tarragona, catorze de la Catalunya Central, deu de Girona i un de les comarques de l’Ebre.

A mitjan juliol, el Govern de la Generalitat va fer públiques les poblacions beneficiàries d’aquesta segona convocatòria. Els disset barris escollits foren la barriada nova de Canovelles, SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ, la Marca de l’Ham de Figueres, Santa Eugènia-Can Gibert del Pla de Girona, Cerdanyola de Mataró, la Ribera de Montcada i Reixac, Sant Cosme del Prat de Llobregat, el barri vell de Ripoll, el parc fluvial del riu Ripoll de Sabadell, Casablanca de Sant Boi, Can Folguera de Santa Perpètua de la Mogoda, Campclar de Tarragona, els barris del sud de Vic, el NUCLI ANTIC DE TORTOSA, Solsona i Berga, i el Poble Sec de Barcelona, l’únic municipi d’entre els guanyadors que també havia aconseguit subvencions en la primera convocatòria. Tal com va succeir en la primera, el repartiment d’ajuts va mantenir un cert equilibri territorial: nou barris de l’Àea Metropolitana, tres de les comarques de Girona, tres de la Catalunya Central, un de les Terres de l’Ebre i un de Tarragona.

Com va recalcar el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) Joaquim Nadal, en aquesta selecció es van respectar els criteris d’avaluació establerts, i a més del seu Departament, van participar en aquest procés altres organismes com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la FMC, representats del DPTOP, del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), de Governació, d’Interior, de Benestar Social, de Comerç i Turisme i els col·legis professionals d’arquitectes i aparelladors.

Els principals projectes seleccionats
D'entre tots els projectes escollits, pel volum d'inversió, destacaven els de Barcelona, Berga, Cornellà, Girona, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Tarragona i Vic, tots ells amb pressupostos superiors als 12 MEUR.

El projecte d'intervenció del barri del Poble Sec de Barcelona, amb una despesa prevista de 17 MEUR, fonamentalment proposava la urbanització i l'enjardinament del Parc de la Primavera, l'augment de la dotació d'espais lliures, la rehabilitació dels elements comunitaris dels edificis, l'adequació dels equipaments del barri i el desenvolupament de programes de foment de la integració social i cultural.

Les actuacions proposades en el nucli antic de Berga se centraven en la reurbanització de part dels carrers i places del barri amb la finalitat de convertir l'àmbit en una zona de vianants, sobretot en la plaça Sant Pere, punt neuràlgic de la ciutat, i els carrers Mossèn Espelt, Harmonia, Caritat i Pietat. Així mateix, el projecte preveia la construcció d'un centre cívic i de recursos al nucli antic per promoure la dinamització, la participació i la cohesió social en el barri. El pressupost de la intervenció arribava als 13,1 MEUR.

La intervenció al barri de Sant Ildefons de Cornellà s'estructurava en vint-i-cinc actuacions, entre les quals destacava la urbanització dels espais lliures entre els blocs i de les avingudes República Argentina i Sant Ildefons, la rehabilitació de l'actual centre cívic i la construcció de nous equipaments. El pressupost del projecte era de 16,6 MEUR.

La millora del barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla de Girona, amb una dotació pressupostària de 14,6 MEUR, girava entorn de tres eixos: la construcció de nous equipaments com un centre cultural a la Fàbrica Marfà o un centre de dia per a la gent gran; la reurbanització i ampliació de l'espai públic, i el desenvolupament de programes socioeconòmics.

Sabadell va concebre la intervenció en el Parc Fluvial, d'una banda, amb diverses operacions de millora de l'espai lliure, rehabilitació de l'edificació i adquisició de sòl, i, de l'altra, amb accions de caire assistencial. El pressupost del projecte era de 18 MEUR.

El programa previst per al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat destinava 13,3 MEUR a actuacions de millora de l'accessibilitat i mobilitat urbana, rehabilitació d'edificis, desenvolupament de programes d'integració sociocultural i a la construcció d'un nou casal.

El projecte del barri de Campclar a Tarragona, amb un pressupost de 15 MEUR, se centrava en el desenvolupament de programes per a la millora social, econòmica i urbanística, principalment en matèria de supressió de barreres arquitectòniques.

La intervenció en el nucli antic de Tortosa, amb 18,9 MEUR, el pressupost més alt de la segona convocatòria, pretenia incidir en el barri des de diferents vies: la promoció d'equipaments per als col·lectius amb major risc d'exclusió social, la millora i ampliació de l'espai lliure mitjançant operacions d'esponjament i accions complementàries per a fomentar el comerç i l'activitat cultural.

La proposta de millora dels barris del sud de Vic principalment fomentava la cohesió social per mitjà de les activitats culturals, esportives i comunitàries, i amb aquesta finalitat destinava els 12,3 MEUR a actuacions de millora dels espais públics i a l'adaptació dels equipaments existents. A principi del 2006, el Govern va fer balanç dels dos anys d'aplicació de la Llei de barris. El mes d'abril ja s'havien fet els projectes de remodelació dels trenta barris escollits en les dues primeres convocatòries, i es preveia que abans de l'estiu es resolgués la tercera convocatòria, a la qual optaven uns cinquanta-tres municipis. Alhora, es va presentar un seguit d'actuacions complementàries concebudes amb els departaments de Medi Ambient i Habitatge, Salut, Treball i Indústria, i Benestar i Família a fi d'incrementar l'abast de la Llei i poder assolir una política integral d'atenció als barris més amplia. Entre aquestes actuacions destacava l'atenció domiciliària a la gent gran, els programes de formació a mares adolescents, la promoció d'habitatges de protecció oficial, els ajuts a la rehabilitació d'edificis, els plans de qualitat social als barris o el programa pilot per a la cerca de feina. Es tractava, en síntesi, d'eines per millorar l'atenció sanitària i la integració social i laboral de la població d'aquests barris.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp
www.diba.es/iuhal/intervenciobarris.asp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati