Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROGRAMA AGUA I PLA HIDROLÒGIC NAIONAL
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

El Congrés dels Diputats aprova una nova llei de Pla hidrològic nacional que deroga el transvasament de l'Ebre i que incorpora una sèrie de mesures per millorar la gestió de l'aigua a l'Estat espanyol a través de l'anomenat Programa Agua. Les actuacions del Programa Agua a Catalunya són competència de la Generalitat, disposen de fons europeus i es duen a terme per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua. Precisament, la precària situació econòmica de l'ACA enceta un debat sobre el seu finançament. Malgrat la derogació del transvasament, segueixen actius debats com el de la connexió de xarxes a Catalunya, el transvasament del Roine i el Canal Xerta-Sènia, un projecte al qual la Plataforma en Defensa de l'Ebre es continua oposant.


Anteceents 2003, 2004, 2004, 2004, 2004

Malgrat que l’any 2004 el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero (Partit Socialista Obrer Espayol, PSOE) va derogar. El transvasament del riu Ebre previst en el Pla hidrològic nacional (PHN) aprovat per l’anterior govern del Partit Popular (PP), el Congrés dels Diputats va tramitar durant la primera meitat de l’any la Llei de modificació del PHN, una llei que derogava el transvasament i preveia la posada en marxa del Programa d’Actuacions per a la Gestió i Utilització de l’Aigua, altrament dit Programa AGUA.

La reforma es va aprovar a principi de juny amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris, amb l’excepció del PP. Els representants del PP van remarcar que la mesura era un caprici socialista, i els presidents de la regió de Múrcia i de la Comunitat Valenciana, Ramón Luis Varcárcel i Francesc Camps (ambdós del PP), van oferir a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, la possibilitat de finançar, des dels seus respectius governs, el transvasament de l’Ebre.

La tramitació parlamentària de la reforma va incloure diverses esmenes presentades per Convergència i Unió (CiU), que reclamava que abans de final d’any s’aprovés el PLA INTEGRAL DE PROTECCIÓ DEL DELTA DE L’EBRE i que es mantingués la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Els tres partits catalans que governaven a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), van optar per presentar de manera separada les seves esmenes al Projecte de llei. Tot i això van coincidir a demanar la nul·litat de la interconnexió de les xarxes de CAT i ATLL, d’acord amb el Compromís per l’Ebre signat entre aquests partits durant la campanya per a les eleccions autonòmiques de 2003. Les esmenes d’ERC i ICV es van desmarcar de les del PSC en demanar la retirada del projecte de regadiu Xerta-Sénia i la revisió del Pacte de l’Aigua d’Aragó.

Finalment, es va eliminar la interconnexió entre xarxes, i es va incloure un transvasament de 80 hm3 d’aigua del riu Xúquer a la conca del riu Vinalopó i a la Marina Baixa, al País Valencià. També es van mantenir els projectes de regadiu d’Aragó inclosos en el Pacte de l’Aigua d’Aragó, i el canal Xerta-Sénia. Grups com la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) van amonestar la ministra Narbona pel manteniment del transvasament del Xúquer. La PDE, que va estar present en el debat i en la votació del PHN al Congrés i va ser elogiada en considerar-la un “exemple” de mobilització popular i democràtica, també es va mostrar contrària al Pacte de l’Aigua d’Aragó i el canal Xerta-Sénia.

ERC i el grup d’Esquerra Verda (que inclou ICV) van votar en contra de l’annex que aprovava el transvasament del Xúquer, i els diputats de CiU van votar en contra dels annexos que derogaven la connexió entre xarxes a Catalunya i la no-consideració d’una vintena d’actuacions a les conques internes de Catalunya com a actuacions d’interès general, la qual cosa significava que l’Estat no estaria obligat a executar-les ni a finançar-les. Segons va argumentar el diputat de CiU, Josep Maria Guinart, amb l’eliminació d’aquestes obres les conques internes deixarien de percebre una inversió de 1.055 MEUR per part de l’Estat.

El Programa AGUA: Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua
Les principals actuacions alternatives al transvasament de l’Ebre, i incloses en el Programa AGUA, eren la construcció de plantes dessaladores per augmentar l’oferta d’aigua, la reutilització d’aigües depurades, la modernització dels regadius a les conques mediterrànies per reduir els consums i una àmplia revisió de la Llei d’aigües. Segons aquest programa, l’aigua aportada per les dessaladores satisfaria la meitat del dèficit del litoral mediterrani.

El Programa AGUA preveia vint-i-dues plantes dessaladores al litoral mediterrani abans de 2008, amb dues actuacions a Catalunya: l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, a Blanes, per produir 10 hm3 anuals, i la construcció de la dessaladora de Barcelona, al Prat de Llobregat, que arribaria a produir 60 hm3 d’aigua a l’any i que seria una de les plantes més grans del litoral mediterrani. Altres actuacions del Programa AGUA a Catalunya serien la descontaminació de l’aqüífer del Besòs, la construcció de la xarxa de distribució d’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall al Solsonès, l’Anoia i el Bages, i una sèrie d’actuacions de millora en el subministrament i tractament d’aigües al Camp de Tarragona, substitutives del transvasament de l’Ebre.

El Programa AGUA preveia una inversió a Catalunya de 1.260 MEUR, que se satisfaria parcialment a través d’ajuts europeus. A mitjan juliol, la Comissió Europea va confirmar que assignaria una partida de 886 MEUR dels fons de cohesió a l’Estat espanyol en matèria de medi ambient, i el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va assegurar que aquests ajuts anirien destinats al Programa AGUA a Catalunya. Per tal de garantir-ho, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya va signar el 9 de juny un conveni amb el MMA. D’aquesta manera el Govern català assumia la gestió de les obres del Programa AGUA a Catalunya.

Cànon de l'aigua i finançament de l'ACA
Al llarg de tot l’any es va discutir el sistema de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya, i que hauria de permetre dur a terme totes les actuacions previstes pel Programa AGUA, a més d’altres actuacions prioritàries a Catalunya i no incloses en aquest programa, com la construcció de setanta plantes potabilitzadores. L’ACA, però, patia una crisi financera des de feia anys, i a mitjan 2005 acumulava un dèficit de més de 900 MEUR.

L’1 d’abril va entrar en vigor un nou cànon de l’aigua, que creava un tercer tram de consum i que gravava amb un preu més car les llars que superessin un consum de 30 m3 mensuals. L’objectiu era evitar els anomenats consums “sumptuosos” (més enllà de les necessitats bàsiques) i promoure l’estalvi d’aigua, fent-la pagar més barata als qui en consumissin menys.

A principi de maig, un comitè d’experts coordinat per l’Institut d’Estudis Autonòmics va recomanar un nou marc financer per a l’ACA per sanejar la seva situació econòmica en deu anys. L’informe del comitè d’experts proposava, entre altres mesures, un contracte-programa entre l’ACA i la Generalitat entre 2005 i 2014 (l’any 2005 la Generalitat ja va aportar 15 MEUR a l’ACA) i nous tributs, a més de les modificacions en el cànon de l’aigua i la revisió de taxes i contribucions especials.

La proposta més polèmica va ser la d’un nou tribut que gravés la captació d’aigua per a consum propi (pous particulars) o aliè (empreses subministradores). Aquest impost, denominat originalment “cànon de disponibilitat”, va prendre el nom de “tarifa de producció de l’aigua”. Aquest nou cànon era coherent amb la Directiva marc de l’aigua, perquè incorporava en el preu de l’aigua els costos de producció i sanejament, uns costos sufragats fins al moment per l’ACA. El món empresarial, que ja havia estat contrari al cànon de l’aigua en vigor des de l’abril, es va mostrar contrari al nou cànon. A més, les empreses subministradores van advertir que aquest nou cànon acabaria repercutint en els consumidors.

Sequera i connexió entre les xarxes de distribució de Tarragona i Barcelona
Malgrat que el nou PHN descartava la connexió entre les xarxes de distribució del CAT i ATLL, la situació de SEQUERA [Link a l’article] que es va patir durant bona part de l’any va reviscolar el debat sobre la necessitat de dur a terme aquesta connexió. Així, en un debat sobre els recursos hídrics a Catalunya celebrat al Cercle d’Economia de Barcelona, Ángel Simón, director general d’Aigües de Barcelona (Agbar), va demanar la connexió per subministrar aigua, en cas d’emergència, a la Regió Metropolitana de Barcelona, on el consum augmentaria constantment i el marge per a l’estalvi seria cada cop més petit.

Aquesta demanda també es va fer des de les comunitats de regants del Baix Ter, que van cedir el mes d’agost a l’àrea metropolitana de Barcelona 12 hm3 de la seva concessió, per garantir el subministrament a la població. Les comunitats de regants demanaven que Barcelona captés aigua de l’Ebre (o fins i tot del riu Roine) per reduir la pressió sobre el riu Ter.

El mes d’octubre Agbar va proposar transportar amb vaixell aigua de la xarxa del CAT a Barcelona. Daniel Pi, el president del CAT, va rebutjar la proposta, ja que per ferho caldria una autorització de l’Administració de l’Estat, com ja va passar als anys noranta, quan exportava aigua a Mallorca. A més, Pi va advertir que les necessitats futures de la demarcació de Tarragona, impedien cedir aigua a Barcelona, i va recordar que la planta dessaladora de Barcelona aportaria 60 hm3 anuals, el triple de l’excedent del CAT.

D’altra banda, el Cercle d’Economia va encarregar al professor Josep Dolz (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC) un estudi, que a més de valorar positivament la dessalació per obtenir nous recursos hídrics, preveia el transvasament del riu Roine (França) com una oportunitat que calia estudiar. A final de setembre el grup parlamentari al Congrés dels Diputats de CiU va presentar una proposició no de llei per dur a terme el transvasament del Roine. Aquesta proposició va ser rebutjada per la Comissió de Medi Ambient del Congrés.

El canal Xerta-Sènia es manté, igual que les protestes del moviment antitransvasament
El PHN va recuperar el projecte del canal Xerta-Sénia, que feia trenta anys que estava en construcció, per irrigar més de 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià. L’avantprojecte despertava les suspicàcies del moviment antitransvasament, que considerava el canal com un transvasament encobert a les comarques del nord de Castelló, especialment un cop derogat el transvasament de l’Ebre.

La Generalitat va preveure una inversió de 3,5 MEUR per posar en marxa aquest regadiu: 2,9 MEUR per a l’adequació del canal, i 600.000 euros més per a la captació d’aigua del riu Ebre i la seva impulsió fins al llit del canal. Davant les suspicàcies de la PDE, es va plantejar la infraestructura, de manera que quedés inutilitzada per donar servei més avall del riu de la Sénia. Tanmateix, al llarg de l’any es van anar succeint les protestes de la PDE. Segons Joan Antoni Panisello, portaveu de la plataforma, s’havia donat una concessió d’aigua molt sobredimensionada sense que s’haguessin comptabilitzat exactament les hectàrees que s’havien de regar, cosa que crearia uns excedents d’aigua molt importants per fer-la arribar al nord de Castelló.

L'avenç de la nova cultura de l'aigua i el futur de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
El 18 de juny, coincidint amb l’aniversari de la derogació del transvasament, es va inaugurar la Casa de l’Aigua a Tortosa, seu social de la FNCA a les Terres de l’Ebre. La seu aprofitava l’antiga estació del Carrilet, i l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté (PSC), va destacar el fet que la FNCA hagués escollit Tortosa per instal·lar-hi la seu i va recordar, també, que l’entitat científica i universitària estava molt lligada a les Terres de l’Ebre a partir de la mobilització social contra el transvasament. Els primers projectes de la Casa de l’Aigua van consistir en un projecte d’estalvi d’aigües urbanes adreçat als ajuntaments ebrencs, en la creació d’un centre mediterrani d’estudis sobre la desertització i en un centre de documentació de l’aigua. Paral·lelament, i en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), va iniciar treballs d’investigació sobre els moviments socials a Catalunya.

A principi d’any, Cristina Narbona va presidir la signatura de la Declaració Europea per una Nova Cultura de l’Aigua, una iniciativa del catedràtic i president de la FNCA, Pedro Arrojo, que va ser subscrita per més de cent científics de setze països. Aquesta declaració defensava una política hidràulica basada en la gestió de la demanda, la conservació d’ecosistemes, la millora de l’eficiència i la modernització de xarxes.

Per la seva banda, la PDE va afrontar al llarg de tot l’any un debat sobre el seu futur. L’entitat va mostrar la seva voluntat de mantenir-se activa i va proposar-se dos objectius principals: l’oposició al canal Xerta-Sénia i millorar la qualitat de l’aigua del riu Ebre, especialment fent minvar la CONTAMINACIÓ DE L’EBRE A FLIX. Per les iniciatives i les mobilitzacions, la PDE va rebre la Creu de Sant Jordi, el reconeixement institucional més important de Catalunya, el 2 de novembre en un acte solemne al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Més informació
www.agua-debate.org
www.ebre.net
www.portal-agua.com
www.mma.es/secciones/agua/entrada.htm
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Arrojo, Pedro, 2003, El Plan Hidrológico Nacional: una cita frustrada con la historia, Barcelona, RBA Libros.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame