Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PRESA DEL CONGOST DE MONT-REBEI (SANT ESTEVE DE LA SARGA)
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

El 30 d’agost de 2006 l’Empresa Nacional d’Electricitat SA (ENDESA) presenta el projecte de construcció d’una central hidroelèctrica al municipi de Sant Esteve de la Sarga, a tocar de l’entrada del congost de Mont-rebei, el darrer pas pirenaic lliure d’infraestructures. El congost de Mont-rebei ha rebut des de 1987 un seguit de figures de protecció medioambiental que en demostren el gran interès natural, i formaria part del futur Parc Natural del Montsec. El 6 d’octubre es constitueix la Plataforma per la Defensa del Montsec i s’inicia la campanya “El Congost de Mont-rebei, Patrimoni de Tothom - No a la construcció d’una presa al congost de Mont-rebei per part d’ENDESA”. La campanya incloïa un manifest contrari al projecte i la recollida de signatures per intentar aturar-lo, i també la previsió d’actes de protesta al congost mateix.


El congost de Mont-rebei, format pel riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares, a les comarques catalanes de la Noguera i el Pallars Jussà, del Montsec de l'Estall, a la comarca aragonesa de la Baixa Ribagorça. És l'únic gran congost català que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament el travessa un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 m de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 m. El congost de Mont-rebei és un dels espais naturals més singulars del Prepirineu, tant des del punt de vista paisatgístic, com per la seva gran biodiversitat, amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs, entre altres.

Antecedents
Entre els anys 1985 i 1987 es va impulsar des de la Generalitat la construcció de l’eix occidental per comunicar Tortosa amb la Vall d’Aran, que en el traçat d’Agulló, a la Vall d’Àger, fins a Pont de Montanyana, a Aragó, passava pel congost de Mont-rebei. Es va constituir una plataforma contrària al projecte, que va dur a terme una intensa campanya amb la realització d’una exposició itinerant, l’edició d’un llibre i un vídeo, i nombrosos actes de protesta que van aconseguir aturar el projecte.

A partir de llavors el congost de Mont-rebei obtingué un gran nombre de figures de protecció ambiental, que el situen entre els àmbits de major protecció de Catalunya. L’any 1987 es va declarar el congost Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga. El 1992 es va incloure al Pla d’espais d'interès natural (PEIN), dins la serra del Montsec.

Paral•lelament, el 1999 l'espai natural del congost de Mont-rebei, a cavall de les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, i amb una extensió d'unes 600 ha, fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya amb l'objectiu de preservar-ne els valors naturals i de paisatge. Aquest espai es troba majoritàriament inclòs dins el PEIN del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei.

El 2004 es va incorporar el congost a la XARXA NATURA 2000 i fou declarat com a zona d'especial protecció d’aus (ZEPA) de la Unió Europea. El 14 d'abril de 2005, va ser declarat també refugi de fauna salvatge. Recentment el Govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a parc natural, i a final de 2006 ja s’havien encarregat els estudis de base per aconseguir aquest objectiu. Aquesta figura de protecció ja havia estat observada i posteriorment desestimada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) el 1982. La zona també ha estat proposada com a patrimoni de la humanitat per part de l‘Organització de las Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Presentació del projecte de central hidroelèctrica de Sant Esteve
El 30 d’agost de 2006 Josep Maria Rovira, director general d’ENDESA a Catalunya, va presentar a la Delegació de la Generalitat a Lleida el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, i el d’un altra presa a la cua del pantà d’Escales, en un acte on van assistir representants dels ajuntaments de la zona favorables al projecte, tant catalans com aragonesos, entre els quals l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jaume Montanuy, de Convergència i Unió (CiU). A l’acte també hi va assistir el portaveu i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que va afirmar que el projecte era compatible amb el medi ambient.

La presa, que tindria uns 33 m d’alçada, es construiria a uns 800 m de l’entrada del congost de Mont-rebei, al vessant nord, al municipi de Sant Esteve de la Sarga. La presa s’ubicaria en el primer petit estret que fa el riu Noguera Ribagorçana en direcció al congost pel vessant nord, entre l’espai on hi ha una antiga ermita romànica per la banda catalana i la vall de Montgai, al municipi de Viacamp, pel vessant d’Aragó.

El pantà ocuparia unes 155 ha i tindria una capacitat màxima de 15,7 hm3. L’aprofitament per a la generació d’energia elèctrica de les instal•lacions comportaria una potència de 6,9 MW i una producció de 35 GWh/any. Un cop passats els tràmits administratius, Endesa esperava posar en funcionament les instal•lacions el 2010.

L’empresa va remarcar els efectes socials del projecte, ja que el manteniment de cabals donaria més estabilitat a les activitats lúdiques relacionades amb esports aquàtics davant els períodes de sequera, i això repercutiria positivament en l’economia local, fet que en va motivar inicialment el posicionament favorable dels consistoris i els governs autonòmics de Catalunya i Aragó.

S’organitza la Plataforma en Defensa del Montsec en oposició al projecte

El 6 d’octubre de 2006, un total de disset entitats de Catalunya i Aragó, encapçalades per l’Institut de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) i el Centre Excursionista de Lleida, van constituir la Plataforma en Defensa del Montsec i van iniciar la campanya de protesta “El Congost de Mont-rebei, Patrimoni de Tothom. No a la construcció d’una presa al Congost de Mont-rebei per part d’ENDESA”.

En el manifest constitutiu de la campanya es remarcava l’interès natural, paisatgístic i històric de l’indret i s’hi exposaven les múltiples figures de protecció de què gaudia. En el mateix document es denunciava els impactes que la construcció de la presa tindria sobre la fauna i el paisatge, i s’afirmava que la proposta de millora ambiental i social feta per ENDESA de mantenir una làmina d’aigua estable que permetria la dinamització del territori a partir d’activitats de lleure era enganyosa, en no valorar l’impacte aigües avall de la presa en un congost que ja era un atractiu turístic consolidat que aportava molts visitants i impulsava l’economia local. El manifest també criticava el posicionament favorable fet pel conseller del DPTOP i, per la banda aragonesa, pel vicepresident de la Diputació d’Osca, quan encara no s’havien manifestat sobre la qüestió les autoritats ambientals competents.

Els mesos següents a la formació de la Plataforma, el nombre d’entitats adherides a la campanya va continuar creixent i va continuar rebent el suport de partits polítics com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). El 27 de novembre de 2006 la Universitat de Lleida (UdL), a través de la seva Comissió de Medi Ambient, també va expressar el seu suport a la protesta. Red Montañas, en l’àmbit de l’Estat espanyol, i Mountain Wilderness Catalunya, en l’àmbit català i internacional, dues de les associacions compromeses en la defensa de les muntanyes, també es van adherir a la iniciativa i van fer difusió de la campanya, que va incloure una recollida de signatures, tasca que encara no s’havia completat a final de 2006. La Plataforma va organitzar per al 4 de febrer de 2007 una caminada reivindicativa en el mateix congost.

Mentrestant, tant ENDESA com els representants dels ajuntaments i dels departaments favorables a la construcció de la presa van adoptar una postura passiva i no van expressar públicament cap reacció a la oposició rebuda pel projecte, segurament per evitar polèmiques per la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006 i de les municipals de la primavera de 2007.

Més informació
www.ipcena.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà