Divendres 19 de Setembre de 2014
POUM I PAUM DE TERRASSA
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

A la darreria del 2003 ha entrat en vigor el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Terrassa. El POUM de Terrassa, que s’ha aprovat conjuntament amb el Pla d’actuació urbanística municipal (PAUM) del municipi, és una de les primeres figures de planejament de gran envergadura desenvolupades arran de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme de Catalunya.

Revisió de l’anterior figura de planejament

Al llarg de l’any 1998, l’Ajuntament de Terrassa va manifestar la voluntat de revisar el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1983, just un any abans de complir el termini de vigència fixat per les normes urbanístiques del mateix Pla. El que havia estat el primer pla urbanístic de la ciutat en la democràcia havia complert tots els seus objectius i calia, segons el consistori, adequar-lo a les necessitats del moment i del futur.

El procés de revisió del PGOU de Terrassa es va caracteritzar per la voluntat de no trencar el procés normal de les actuacions urbanístiques en marxa, partint de la base que la ciutat no es podia aturar per esperar noves determinacions.

La revisió del Pla havia de procurar articular el planejament urbanístic amb la planificació global dels serveis municipals i també dels que depenien d'altres nivells de l'Administració pública. L’ actuació s'havia d'emmarcar en la visió aprovada al Pla estratègic de la ciutat, que consistia a mantenir i reforçar el paper de Terrassa dins del sistema metropolità de què forma part, tot mantenint la personalitat gràcies a la potenciació de la ciutat com a nou centre de serveis complementaris de la capacitat industrial i productiva que ofereix. Enfortir el desenvolupament econòmic de la ciutat seria, doncs, el primer objectiu del nou Pla, amb la condició que garantís la cohesió social i el manteniment de l'equilibri ambiental.

La participació ciutadana
Amb l’objectiu de facilitar, garantir i organitzar el seguiment dels treballs de revisió del Pla general d’ordenació urbana de Terrassa, el 31 de març de 2000 es va constituir el Consell Consultiu per a la Revisió del PGOU de Terrassa. Amb aquesta iniciativa es volia afavorir i generar debats sobre les possibles alternatives de planejament presentades per l'Oficina del Pla i per les diferents associacions i col·lectius integrats al Consell.

El mateix Consell va acordar organitzar una primera fase d’aportació d’idees, agrupant els participants en cinc grups de treball al voltant de les línies temàtiques següents: la transformació de la ciutat consolidada; els carrers; el desenvolupament de la ciutat; les noves infraestructures, i el sistema d’espais lliures i de lleure. Els treballs de recollida d’informació realitzats pels diferents grups de treball van ser presentats en forma de document de síntesi a l’Oficina del Pla per tal que fossin incorporats en els materials de treball de revisió del Pla.

Durant el període d’exposició pública de l’Avançament de revisió del Pla general d’ordenació de Terrassa es van realitzar un seguit d’actes, presentacions i muntatges documentals per donar a conèixer i facilitar la interpretació del conjunt de pro-postes contingudes en el document i l’abast de les determinacions. Així, es va organitzar l’exposició itinerant Terrassa Proposa; es van realitzar presentacions a les diferents entitats integrants del Consell Consultiu per a la revisió del PGOU; es van celebrar reunions amb les comissions de seguiment de cada Consell de Districte de la ciutat, i es va donar continuïtat als cinc grups de treball del Consell Consultiu per a la segona fase de treball de revisió del Pla.

En aquesta primera fase d’exposició pública de l’Avançament de revisió, realitzada entre els mesos de febrer i juny del 2001, es va recollir un total de cent cinquanta-nou suggeriments que van ser integrats en el document Procés d’informació i participació ciutadana corresponent a l’Avançament, que va acompanyar el document final del nou Pla d’ordenació urbanística municipal de Terrassa.

El ple de l’Ajuntament de Terrassa, celebrat el dia 16 de maig de 2002, va aprovar inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal de la ciutat juntament amb el Pla d’actuació urbanística municipal (PAUM). Aquest segon document establia el desenvolupament efectiu de les actuacions estratègiques del POUM al llarg dels primers anys de vigència.

En un segon període d’exposició pública, caracteritzat per l’habilitació entre juny i setembre del 2002 d’un espai anomenat Punt d’Informació del Pla de Terrassa, es van recollir un total de 535 al·legacions.

Adaptació de la revisió del PGOU a la nova Llei d’urbanisme
El Pla d'ordenació urbanística municipal de Terrassa (POUM) es va elaborar i tramitar en un període de transició de l'ordenament jurídic urbanístic de Catalunya, ja que, en data 14 de març de 2002, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, la qual va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3.600, amb data 21 de març de 2002, i va entrar en vigor el dia 21 de juny de 2002, circumstància que ja va ser esmentada al dictamen relatiu a l'aprovació inicial del POUM de Terrassa i que va repercutir tant en el contingut com en la tramitació.

Un cop fetes les respostes i tractades individualment cada una de les al·legacions presentades i un cop adaptat el document inicialment aprovat a les disposicions de la nova Llei d’urbanisme, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar provisionalment, el 12 de febrer de 2003, el nou POUM i el PAUM de la ciutat, a l’espera de l’aprovació definitiva per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe positiu de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Línies estratègiques del nou Pla
En el document de planejament aprovat provisionalment el febrer del 2003 per l’Ajuntament de Terrassa, ja hi figurava el conjunt de propostes que establien la reorientació de les estratègies i de la intensitat dels objectius definits a l’anterior pla.

Les línies estratègiques que havien de servir per a la materialització d’aquests objectius es van agrupar dintre de quatre grans epígrafs:

a) La cohesió entre el projecte d’infraestructures i el projecte de ciutat
El Pla va plantejar com a element especialment imprescindible la reorganització de les grans infraestructures hidràuliques, construïdes com a conseqüència directa dels aiguats del 1962, i la correcció de l'impacte negatiu que van tenir per a la configuració urbana dels barris de l’oest de la ciutat. El PAUM incorporava diverses actuacions amb el mateix objectiu: la nova regulació del sistema hidràulic del transvasament de la riera de Palau, el cobriment total del traçat del transvasament per donar lloc a la creació d’un gran eix urbà de vertebració de la ciutat i l’ordenació del tram sud de la riera de Palau per permetre la generació d’una important franja de desenvolupament de ciutat nova.

L’ ordenació de les infraestructures viàries va ser l’altre element essencial considerat per al desenvolupament urbà de la ciutat. Segons el nou Pla, aquesta ordenació havia de su-posar un element fonamental de millora de les connexions amb l’exterior i sobretot de la pròpia ordenació del trànsit interior de la ciutat.

Les principals actuacions viàries previstes al POUM van ser:

- L’autovia orbital, també anomenada QUART CINTURÓ. Aquest nou eix viari hauria de connectar la ciutat amb la resta de municipis de la segona corona metropolitana, alliberant així el trànsit de l’eix de la B-30. Per tal d’assegurar la continuïtat dels espais lliures urbans amb els espais lliures territorials de la serralada de Sant Llorenç del Munt, el nou Pla va proposar la construcció de l’eix viari en fals túnel o en viaducte.

- L’ ampliació de l’autopista C-58, que pel fet d'estar connectada amb l’Autovia Orbital hauria d'incrementar el nombre de carrils. Aquest nou condicionament permetria reordenar els enllaços de l'autopista amb la carretera de Martorell, possibilitant així la definició d’una nova porta d’entrada i distribució a la ciutat.

- La via d’enllaç entre l’autovia orbital i la C-58 pel llevant de la ciutat. Aquesta nova connexió definiria el límit de la ciutat consolidada i formaria part d’una nova ronda exterior que reforçaria la connectivitat de l’eix de Matadepera, Terrassa i Rubí.

– El desenvolupament dels sectors industrials i productius de Can Guitard comportarien la reordenació dels accessos de la sortida de l’autopista dels túnels de Vallvidrera.

b) L’ adopció d’un model de desenvolupament mesurat, compacte i de qualitat
El POUM de Terrassa va fer seus els principis sobre la garantia del dret a l’habitatge i el principi de sostenibilitat respecte del model de creixement de la ciutat que, entre d’altres criteris, va implicar l’adopció d’un model de creixement compacte, de densitats més elevades, que ocupessin una menor superfície de sòl per poder donar cobertura a les futures necessitats d’habitatge.

Els criteris que van regir per localitzar i definir les línies bàsiques en què es desenvoluparia l’oferta d’habitatge del nou POUM es van plantejar atenent a factors d’optimització dels recursos existents i a una major atenció en la mi-llora general de la qualitat de l’espai urbà en el qual es van localitzar.

Els principals eixos d’actuació sobre els quals es van definir els models de desenvolupament del nou Pla van ser: una aposta decidida per la requalificació interior, amb una oferta complementària, però, de sols d’extensió residencial; el manteniment del marc de referència del pla del 1983 com a document vàlid per la construcció de la ciutat; una atenció especial a la rehabilitació i a la reutilització del parc d’habitatges existent, implementant alhora mesures que n'afavorissin la reforma i la millora; i garantir el foment i la promoció d’actuacions destinades a l’habitatge públic en diferents modalitats.

c) La diversificació del model productiu
El Pla va apostar per un model de mixtura dels diferents teixits productius, mixtura tant de la localització com del tipus d’activitats productives.

El Pla va preveure una diversificació de localitzacions i usos que havia de servir per a superar un model d’organització zonal, caracteritzat per la definició d’àrees d’exclusivitat d’usos productius i industrials. Així mateix, aquesta diversificació hauria de prioritzar les activitats econòmiques i productives relacionades amb el món de la comunicació i les noves tecnologies.

d) La preservació i integració de l’espai lliure de l’entorn natural
L’ estructura del sistema d’espais lliures es va abordar a partir del reconeixement d’una constant millora de les condicions i d'un augment quantitatiu i qualitatiu dels espais lliures a l’entorn de la ciutat, i també l’alta qualitat paisatgística i biològica dels espais circumdants i la situació central de la ciutat respecte a la connexió entre les serres de Collserola i Sant Llorenç.

El nou Pla va desenvolupar tres línies d’actuació referents al tractament dels espais lliures urbans i periurbans: els parcs territorials i de contacte amb el territori de l’entorn, la localització i ampliació de nous espais lliures urbans i la interconnexió de les peces verdes.

Entrada en vigor del nou POUM i del PAUM
El POUM i el PAUM de Terrassa van ser aprovats definitivament el 4 de juliol de 2003 pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. El document estava signat per Manuel Solà-Morales, coordinador, Pere Montaña, director del pla, Sebastià Jornet com a director tècnic junt amb Antoni Serra i un ampli equip de col·laboradors. L’ entrada en vigor del POUM va estar condicionada a la presentació per part de l’Ajuntament de Terrassa del text refós que incorporés les prescripcions dictades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Aquest text refós va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament el 9 de setembre de 2003 i va rebre la conformitat de la Comissió Territorial d’Urbanisme el dia 31 d’octubre. El nou POUM va entrar en vigor el dia 12 de desembre del mateix any, data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Més informació
poum.terrassa.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental