Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DEL PORT DE LA SELVA
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

La revisió del Pla general d'ordenació urbana del Port de la Selva preveu la construcció de quinze cases al nucli de la vall de la Santa Creu, a la qual s'oposen els veïns i la plataforma Salvem l'Empordà. En el Pla general de 1983 aquest veïnat es considerava sòl urbà, però el 1998 queda inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus. Les discrepàncies entre el Departament de Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques són resoltes pel Gabinet Jurídic Central, que determina la prevalença del règim de sòl previ a la declaració del parc.

El Port de la Selva és un dels municipis més extensos de la Costa Brava (Alt Empordà), amb 41'5 km2, i està situat als estreps orientals de la serra de Rodes, al nord del cap de Creus. La seva morfologia abrupta es troba solcada per nombroses valls fluvials a l'interior, on hi ha el nucli de la vall de la Santa Creu, i dóna lloc al litoral a nombroses cales, caps i illes. La vall de la Santa Creu és un nucli del municipi del Port de la Selva, el seu nucli principal es troba en una badia arrecerada, encarada a nord-oest, i vivia tradicionalment de la pesca. El conreu de vinya i olivera en terrasses agrícoles es va enfonsar a final del segle XIX amb l'arribada de la fil·loxera, i, a partir dels anys seixanta, el turisme va esdevenir l'altra activitat econòmica fonamental del municipi, que va experimentar un important creixement residencial, hoteler i de serveis.

El consistori de Port de la Selva, governat per Convergència i Unió (CiU), va iniciar a principi de 2003 la revisió del Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de 1983, ja modificat el 1992, amb l'objectiu d'adaptar el planejament municipal a les directrius de la no-va LLEI D'URBANISME.

La redacció del nou planejament va anar tirant endavant sense polèmiques pel que fa a les seves directrius i propostes, excepte al sector de la vall de Santa Creu. La vall de la Santa Creu era un petit veïnat situat a l'interior de la serra de Rodes que el planejament de 1983 havia classificat com a urbanitzable. La modificació de planejament introduïda el 1992 reduïa l'àmbit urbà arran de façanes i determinava que les actuacions que s'hi fessin havien de ser regulades per un pla especial de reforma interior (PERI), de manera que es classifiqués la resta de sòl de la vall no urbanitzable amb la qualificació de rústic protegit.

La revisió del PGOU en elaboració el 2003 estenia la classificació de sòl urbà a vuit parcel·les no incloses en aquest perímetre, a les quals es podrien arribar a construir quinze noves cases amb l'objectiu de completar el teixit urbà amb estrictes criteris de protecció del paisatge i l'entorn, tot mantenint la tipologia tradicional del lloc.

Alguns dels veïns i la plataforma Salvem l'Empordà es van oposar al creixement. El nucli existent, de trenta cases, estava classificat com a sòl urbà en el Pla de 1983, però havia quedat inclòs a l'interior dels límits de PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus. Aquesta Llei, amb caràcter de delimitació definitiva segons el que disposa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, declarava la condició de sòl no urbanitzable en tot l'àmbit protegit.

El conflicte
L'aprovació definitiva del Pla general d'ordenació urbana (POUM) del Port de la Selva fou acordada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) el 4 de novembre de 2003 i es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 19 d'agost de 2004. S'exceptuava l'aprovació dels articles que es referien a la vall de la Santa Creu fins que es disposés dels informes jurídics corresponents en relació amb la seva classificació, ja que els responsables del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el nou govern de la Generalitat, constituït durant aquest període, consideraven, contràriament als seus antecessors, que el nucli havia de quedar inclòs definitivament dins el Parc Natural. L' Ajuntament, igual que els responsables del Departament de Medi Ambient (DMA) de l'anterior govern, mantenia que el nucli estava fora dels límits del Parc i que incloure el nucli dins el Parc havia estat un error de la Llei. El dictàmen jurídic del Departament de Medi Ambient -desfavorable- i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) -favorable-, van resultar contradictoris i van obligar a elevar el cas al Gabinet Jurídic Central, l'òrgan jurídic suprem de la Generalitat de Catalunya que resol discrepàncies internes i marca les directrius d'actuació davant dels tribunals.

L'oposició
La plataforma Salvem l'Empordà considerava que el creixement previst era "insostenible" i va reclamar que es reconegués que, segons la legislació vigent, la vall de la Santa Creu estava dins el Parc Natural i era sòl no urbanitzable i que es redactés un pla especial d'ordenació del nucli del poble en el marc de l'encara no aprovat Pla especial del Parc del Cap de Creus. Una quinzena de veïns del poble també van mostrar el seu rebuig presentant firmes al DMAH. "Aquest és l'últim punt de la Costa Brava que encara queda verge (...) i és un caramel per al sector turístic. Però nosaltres volem preservar el paisatge", va afirmar Manuel Álvarez, president de l'Associació les Amèriques de la Vall de Rodes, que aplegava veïns de la vall de Santa Creu.

La resolució
L'informe del Gabinet jurídic central va resultar favorable a la te-si del DPTOP i va determinar que prevalia el règim urbà de part de la vall previ a la declaració del parc natural. El 26 de setembre de 2004 la CTUG va acordar l'aprovació definitiva de les determinacions del PGOU referents a la vall. El delegat de Medi Ambient, Gabriel Jover Avella, es va absentar de la votació, ja que només s'hi admeten vots a favor i en contra. L' acord es va publicar al DOGC el 20 d'octubre de 2004.

Les reaccions
El conseller del DMAH, Salvador Milà, va mostrar el seu suport a "l'actitud coherent" de Gabriel Jover, qui també va rebre elogis del seu partit, Iniciativa per Catalunya-els Verds. Per la seva part, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va remarcar que el dictamen deixava clar que el sòl urbà de la vall de Santa Creu no està dins dels límits del Parc i, per tant, el seu Departament hi deixava actuar segons criteris "raonables". El director general d'Urbanisme, Joan Llort, va remarcar que aquesta decisió no significava que es permetés urbanitzar al Parc, sinó que només s'autoritzava a consolidar les edificacions existents i a edificar uns vuit habitatges més, sempre que aquests s'adaptessin al pla de millora urbana.

Salvem l'Empordà va presentar un recurs d'alçada per la via administrativa el 4 de desembre de 2004, en el termini establert d'un mes des de la publicació al DOGC, en el qual demanava que s'aturessin cautelarment les obres.

Més informació
www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cap_de_creus
www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà
Fotogaleria relacionada