Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Josep Báguena i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

El dia 11 de juny de 2003 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Vilafranca del Penedès. El POUM de Vilafranca declara que aposta per un model de creixement compacte que protegeixi el patrimoni natural, arqueològic, històric i cultural del municipi. Els elements més destacats del nou planejament municipal són, d’una banda, la potenciació de l’eix ferroviari com a espai de relació urbana amb el corresponent cobriment de les vies, el desenvolupament de la nova àrea residencial de la Girada i finalment l’especial protecció agrícola i paisatgística dels espais de vinya característics de la capital de l’Alt Penedès.

Antecedents de planejament
El planejament urbanístic general de Vilafranca del Penedès estava cobert, fins l’any 2003, pel Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1982. Les modificacions puntuals que s’havien anat introduint al PGOU al llarg dels anys, l’aprovació per part del consistori de nous documents com l’Auditoria mediambiental, l’Agenda 21 o el Pla municipal d’accessibilitat, sense oblidar l’impacte que havia de comportar l’imminent procés de soterrament i de cobriment de les vies fèrries i el pas del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV), van fer considerar a l’Ajuntament de Vilafranca la necessitat de revisar el planejament vigent.

Després d’un llarg procés de reflexió i debat, amb participació ciutadana inclosa, el ple municipal de Vilafranca del Penedès va aprovar provisionalment, a la darreria del 2002, el nou Pla d’ordenació urbanística municipal, adaptat ja a les previsions de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

Orientació del nou POUM
Amb un horitzó temporal de vint anys, el POUM de Vilafranca va establir les estratègies i els límits de creixement urbà amb l’objectiu explícit de mantenir un model de ciutat compacte i de preservar els elements del paisatge penedesenc, caracteritzat pel conreu de la vinya.

Segons Josep Soler, regidor d’urbanisme a l’Ajuntament de Vilafranca fins el mes de juny del 2003, el nou POUM havia d’aconseguir la doble fita de facilitar el desenvolupament de les dinàmiques econòmiques i residencials en els espais idonis, de tal manera que els nous usos del sòl i la localització que se'n fes permetessin, per ells mateixos, protegir els espais agrícoles i naturals del municipi, evitant així la simple imposició normativa. En aquest sentit, durant la redacció del POUM es va activar un ambiciós programa de participació ciutadana.

Previsions de creixement
Pel que fa a les previsions de creixement, el POUM de Vilafranca va preveure un model de creixement urbà compacte amb la incorporació de nou sòl urbanitzable en continuïtat amb els nuclis urbans existents.

Així es van incloure en sòl urbanitzable delimitat tretze sectors, entre els quals destaca el nou barri de la Girada, de 22 ha, que quedaria integrat al nucli urbà de Vilafranca gràcies al cobriment de les línies fèrries que travessen el municipi de nord a sud. Entre aquests nous sectors de sòl urbanitzable, n'hi havia sis on ja s'hi havia iniciat prèviament el desenvolupament del respectiu pla parcial: els sectors de la Girada, els Domenys, Melió, Molí d'en Rovira, Sant Julià i els Cirerers. Tots plegats sumaven més de 80 ha i 370.000 m2 de sostre edificable. Els set sectors de nova delimitació inclosos al POUM, anomenats camí i carretera de Moja, els Domenys 3, Mas Rabassa, la Pelegrina, les Bassetes, Porroig i els Marges Alts, sumaven més de 110 ha i 617.000 m2 edificables, assignats a sòl residencial, terciari i industrial. Contrastant amb la voluntat de compacitat, el sòl residencial de quatre d’aquests sectors tenia assignades densitats inferiors a seixanta habitatges per hectàrea.

Cal destacar que d’aquests set nous sectors urbanitzables delimitats, n'hi havia tres (camí i carretera de Moja, Mas Rabassa i la Pelegrina) en què el POUM havia reservat un 20% d’habitatges per a protecció oficial, mentre que, per al sector de les Bassetes, la reserva havia estat del 40%.

El Pla d’ordenació va preveure, així mateix, una reserva de sòl urbanitzable no delimitat situada en dos àmbits que tenen continuïtat amb els sectors de desenvolupament residencial i industrial. Es preveia un sòl urbanitzable no delimitat (Domenys) fonamentalment industrial, de 25 ha aproximadament, i una altra peça de sòl no delimitat bàsicament residencial (l’Om), d’una superfície aproximada de 41 ha.

El sòl no urbanitzable
El POUM assumia la necessitat d’assegurar la utilització racional del territori, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible. En atenció a aquests principis, es feia una especial valoració dels sòls agrícoles del municipi, molts dels quals eren acollits a la Denominació d’Origen Penedès. El POUM de Vilafranca va preveure i delimitar quatre tipus de sòl no urbanitzable: el sòl no urbanitzable de protecció ecològica que feia referència al sistema hidrològic, el sòl no urbanitzable de protecció paisatgística circumscrit a paisatges singulars com Sant Pau i la Serreta, els sòls no urbanitzables de protecció agrícola i paisatgística i els sòls no urbanitzables de protecció agrícola que feien referència a àrees de vinya i d’horta.

El Ferrocarril d’Alta Velocitat i el cobriment de les vies fèrries
El cobriment de les vies fèrries que travessen el municipi i l’estació i el futur corredor del FAV és el principal projecte de millora urbana d’aquest document. Amb aquesta operació, la ciutat hauria de guanyar un total de 9 ha.

Mitjançant un conveni entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Vilafranca, el primer es comprometia a simultanejar la construcció de la línia del Ferrocarril d’Alta Velocitat amb la cobertura de les vies gràcies a la coparticipació financera per la qual l’Ajuntament assumia l’import de la cobertura de les vies amb una llosa (finançada amb els ingressos obtinguts del desenvolupament de diferents convenis urbanístics). Per la seva banda, l’Administració central es feia càrrec de les despeses relatives a la construcció dels murs que possibilitarien la cobertura de les vies.

Finalment, el desembre del 2003 es va signar l’acord dins dels termes previstos amb anterioritat. L’ Ajuntament aportaria 23,51 milions d’euros per fer efectiva la construcció de la plataforma de cobertura, l’ús de la qual se cedia a l’Ajuntament, i el Ministeri de Foment contribuiria amb 10,5 milions d’euros.

El nou Pla urbanístic municipal no va preveure els usos d’aquest nou espai que permetrà unir els sectors de la Girada i el Poble Nou, amb la intenció que aquesta decisió complexa sigui el resultat d’un procés de participació ciutadana. A aquest efecte, entre els mesos de desembre del 2003 i gener del 2004, l’Ajuntament va habilitar un espai a la Capella de Sant Joan on tots els ciutadans interessats podien observar amb detall el projecte de cobriment i construcció de la nova plataforma. Es va preveure que durant el 2004 s’iniciés un procés de consulta pública i de decisió de consens per a definir el model d’urbanització d’aquest nou eix urbà.

El POUM va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya el dia 11 de juny de 2003.

Posteriorment, la mateixa Comissió Territorial, el dia 15 d’octubre de 2003, va donar la conformitat al text refós del POUM que va aprovar i trametre l’Ajuntament, i va ordenar-ne la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès