Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TORTOSA
Josep Báguena i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

L’Ajuntament de Tortosa ha aprovat inicialment, el febrer del 2003, el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El POUM revisa l’antic Pla general d’ordenació urbana del municipi, aprovat el 1986, i s'adapta a la nova llei d’urbanisme, vigent a partir del mes de març de l’any 2002.

Articles posteriors 2006

El 10 de febrer l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté i Borràs, el regidor d’urbanisme, José A. Martín Cid, i l’arquitecte director del POUM, Sebastià Jornet, van presentar el primer document del nou planejament del municipi. El nou Pla d’ordenació urbanística municipal de Tortosa va partir del caràcter divers d'un teixit urbà format per diferents nuclis amb necessitats específiques i personalitats molt definides. Així doncs, el Pla es proposava donar solució a aquesta realitat plurinuclear i diversa.

El POUM es va plantejar, també, un doble objectiu: retornar la centralitat al nucli històric de la ciutat de Tortosa i al mateix temps vetllar pel reequilibri en matèria d’equipaments i de ser-veis entre les diferents pedanies del municipi: Jesús, Campredó, Bítem, Reguers i Vinallop.

Consideracions prèvies a la redacció del Pla
Per a la redacció i discussió del nou pla d’ordenació urbana de la capital del Baix Ebre es van considerar una sèrie de premisses bàsiques que permetessin aconseguir el màxim grau possible de coherència territorial, tant en el context sociocultural del municipi com en el marc de planificació territorial a Catalunya i a les Terres de l’Ebre.

Així, es va tenir en compte, d'una banda, el Pla territorial general de Catalunya i, de l'altra, el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre com a marc de referència per a l’ordenament urbanístic del municipi. El desenvolupament demogràfic previst pel nou POUM s’havia de valorar, per tant, en funció del paper de Tortosa com a ciutat central de les Terres de l’Ebre i com a nucli vertebrador del sistema de ciutats del conjunt de Catalunya.

El contingut cultural i patrimonial de la ciutat de Tortosa havia de ser tractat i considerat amb especial atenció en les directrius del nou planejament, ja que en aquests valors es fonamentaven gran part de les raons que donaven a Tortosa el valor de capitalitat del sud de Catalunya.

El model de desenvolupament urbà i territorial adoptat pel nou POUM s'havia de basar en principis de sostenibilitat i de qualitat ambiental. La nova figura de planejament havia de respondre a una ordenació íntegra del territori municipal, a fi que la qualitat territorial repercutís significativament en la qualitat de vida dels ciutadans i en el reforçament de l’equilibri social i també en el desenvolupament dels valors del medi rural i del medi natural que l’envolten.

Finalment, la característica plurinuclear del municipi, amb un centre urbà consolidat i un conjunt de realitats urbanes diferenciades, havia d’incidir significativament en el tractament de cada una de les entitats, amb la intenció de reforçar la centralitat del nucli històric de la ciutat de Tortosa i de dotar la resta de nuclis d’un nivell similar d'equipaments i serveis municipals.

Directrius estratègiques del Pla
Les directrius estratègiques del POUM es van concretar en la incorporació del patrimoni arquitectònic i ambiental, la reordenació del creixement i la definició d’un projecte de ciutat, la diversificació de les activitats productives i la potenciació dels espais lliures i del sòl no urbanitzable.

a) Incorporació del patrimoni arquitectònic i ambiental
La incorporació del patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat com un element clau del planejament municipal es va traduir en la revisió del catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat de Tortosa. Així, el Pla va considerar la localització individualitzada dels elements singulars sobre els que havia estat edificada la ciutat i el territori històric; la identificació dels conjunts i trames urbanes que responien a actuacions urbanístiques ben definides i que caracteritzaven de manera singular determinats sectors de la ciutat; la inclusió d’aquelles àrees específiques de la ciutat que pels seus valors patrimonials podien actuar com a motors de requalificació dels teixits urbans, i, finalment, el reconeixement dels valors patrimonials i diferencials del municipi de Tortosa com elements que en van definir la història.

b) Reordenació del creixement i definició d’un projecte de ciutat
La reorientació del model de creixement i la definició del projecte de ciutat havien de tendir a reequilibrar-ne les parts i a reforçar la qualitat urbana de l’àrea central. El Pla va apostar per una distribució estratègica de les principals peces que s’havien d’incorporar al procés urbà els anys vinents, i a la vegada va posar una atenció particular en els projectes concrets del centre de la ciutat. Al mateix temps, la reorientació del model de creixement tenia una aplicació concreta en els nuclis urbans que formaven aquesta ciutat plurinuclear, en el sentit que havia de definir i concretar en cada nucli alternatives de creixement que responguessin a les condicions particulars de cada cas. En aquest sentit durant la redacció del Pla es va plan-tejar l’horitzó temporal de vigència per a l’any 2020, any en què la ciutat de Tortosa i la resta de nuclis del municipi assolirien un creixement demogràfic aproximat de 10.000 habitants i en què es construirien 10.000 nous habitatges.

– Nova vialitat
Per a aquesta reorientació del model de creixement, el nou Pla va presentar un seguit de propostes de nova vialitat encapçalades per l’opció de reforçar el rol estructurant del riu Ebre en el conjunt de la ciutat, reforçant així el paper dels eixos viaris que avancen per les dues ribes, ja sigui aigües amunt o a aigües avall, de la ciutat central. Aquesta opció comportaria millorar i consolidar les traces de relació de la ciutat amb la resta del sistema urbà i dels municipis de l'entorn.

– Model de creixement i grans equipaments
La centralitat del nucli antic de la ciutat de Tortosa i el caràcter articulador del riu Ebre van facilitar l’adopció d’un model de creixement basat en la idea d’equilibri, segons el qual els creixements futurs, emmarcats en quatre noves peces de planejament derivat, es localitzarien en les hortes contigües al nord i al sud del centre antic i a una i altra banda del riu Ebre. El desenvolupament d’aquests nous sectors especialitzats hauria de proporcionar a la ciutat un nou equilibri territorial que preveiés i inclogués el creixement exterior de la ciutat consolidada i que facilités les dinàmiques de renovació del centre històric de la ciutat. En aquest sentit, el POUM va projectar la construcció d’un port fluvial a l’horta de Sant Vicent (Ferreries); va reservar sòl per a aixecar un gran equipament esportiu i docent a l’horta del Temple; preveia ubicar un nou parc urbà a Jesús, i, finalment, a l’horta de Pimpí (Remolins) es va preveure l’emplaçament d’un nou pont sobre l’Ebre i la construcció d’un recinte firal.

– El nucli antic
El nou pla d’ordenació urbanística va posar un èmfasi especial en el tractament del nucli antic, que arrossegava des de feia dècades greus mancances en matèria de sanejament i enllumenat, les quals van derivar els darrers anys en problemes de seguretat que es van notificar, a la darreria de novembre del 2003, en una assemblea convocada per l’associació Amics dels Castells en què van exposar al regidor de Drets Socials de l’Ajuntament tortosí, Francesc Lahosa, les greus preocupacions del veïnat respecte a la degradació creixent d’aquella àrea de la ciutat.

En aquest sentit el POUM va incorporar la figura del Pla de conjunt del nucli antic, un document general de referència que havia de servir per a emmarcar les actuacions que calia emprendre en el centre històric de la ciutat i que es definiria a partir de tres documents bàsics: una anàlisi i un reconeixement demogràfic del nucli antic de la ciutat, una diagnosi estructural i d’habitabilitat de les construccions del centre antic i, finalment, un pla d’estratègies d’equipament i de qualitat urbana del centre històric. L' elaboració dels tres documents hauria de permetre redactar el Pla de conjunt del nucli antic, en què es definirien les estratègies globals d'intervenció i transformació física i social del barri.

– La reutilització de l’espai de les infraestructures ferroviàries
La pèrdua del servei ferroviari de la línia de Tortosa cap al sud, a causa del nou traçat del FERROCARRIL DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI, va oferir una oportunitat de transformació radical d’una part central de la ciutat.

El projecte de la transformació de l’espai de RENFE havia de suposar la possibilitat d'unir les dues parts de la ciutat, donar continuïtat a l’avinguda de la Generalitat i al carrer Cervantes, que en el primer cas es convertiria en avinguda d’entrada a la ciutat i, en el segon, en connector amb el passeig del canal esquerre de l’Ebre, una via verda de sortida de la ciutat i un lloc de passeig al costat de la línia d’aigua del canal. L’ espai recuperat davant de l’estació havia d'esdevenir una nova àrea d’alta centralitat urbana que inclogués la concentració d’activitats comercials, lúdiques i d’oci i l’emplaçament d’un nou espai per a la construcció d’una significativa intervenció urbanística de sostre residencial.

En aquest aspecte va destacar el conveni signat el desembre del 2003 entre l’Ajuntament de la ciutat i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, segons el qual l’antiga estació del Carrilet es destinaria a acollir la seu de la Fundació.

– Ordenació de la urbanització extensiva
A causa de l’ambigüitat que defineix la regulació de les construccions en sòl no urbanitzable de l’anterior PGOU, al municipi de Tortosa va tenir lloc durant les darreres dues dècades un creixement extensiu de construccions unifamiliars que van colonitzar una part molt important de la rodalia de la ciutat, tant les muntanyes properes de Tortosa, estructurades segons les diferents costes d’ascensió (la costa del Cèlio, la costa de Capellans, la carretera de la Simpàtica o el barranc de Caputxins) com el voltant de Jesús, en la gran taca que representen les cases pròximes al Canalet.

La proposta del POUM per a ordenar els creixements extensius, atesa la importància que tenen i l'extensió que ocupen, de més de 500 ha de sòl, tenia com a finalitat regular el procés de transformació de l’actual estructura de camins i par-cel·les dels creixements extensius en sòl urbà no consolidat i convertir-lo en una estructura de carrers i solars tal com hauria de correspondre a les condicions pròpies del sòl urbà consolidat, amb la plena urbanització dels espais públics.

– Els nuclis urbans descentralitzats
Pel que fa al tractament dels sistemes urbans independents del nucli principal pròxims a la ciutat central (Jesús, Campredó, Bítem, Reguers i Vinallop), el Pla va preveure el tractament individualitzat de cada nucli, tot i que van ser considerats com a parts d’una ciutat més gran on les determinacions generals havien d'incidir d'una manera directa en tots els nuclis alhora. En aquest sentit es va diversificar l’oferta de sòl de creixement, de manera que fos quantitativament generosa i qualitativament amplia, i es va preveure també una oferta de sòl residencial i productiu, tenint en compte la realitat urbana de cada nucli. Es va millorar l’estàndard general dels equipaments i dels espais lliures i es van ajustar les càrregues urbanístiques incloses en els diferents sectors de desenvolupament i en la gestió del pla.

El POUM no va preveure un únic model de creixement, sinó que va considerar les particularitats i singularitats pròpies de cada nucli.

c) Diversificació productiva
El PGOU del 1986 gairebé només va preveure dos àmbits on localitzar les activitats productives i terciàries: per una banda, el polígon Baix Ebre, proper a Campredó, que l’any 2003 es trobava gairebé al màxim d'ocupació, i, per una altra, l’activitat terciària va tendir a concentrar-se per sobre de la carretera d’entrada a llevant de la ciutat, amb un procés de colonització i construcció pràcticament espontani, ja que no hi havia cap directriu de planejament que orientés sobre les dimensions, la forma i la posició d’aquestes activitats terciàries.

El nou POUM, dintre del marc de referència global que estableix el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, va plantejar una diversificació oberta de l’estratègia pel que fa al sòl destinat a acollir aquestes activitats, que es fonamentaria en cinc línies bàsiques que haurien d’orientar els nous creixements industrials.

D’una banda, l’àrea industrial inclosa en el polígon Catalunya Sud, per la posició estratègica i per la dimensió de més de dues-centes hectàrees, hauria de ser el gran motor que impulsés la renovació econòmica i la reactivació del teixit productiu de les terres del sud de Catalunya. Seguidament, aprofitant el nou enllaç de l’autovia a Campredó, el Pla va preveure localitzar un sector d’ampliació del polígon Baix Ebre. En tercer lloc, es va preveure reordenar l’eix central d’accés a la ciutat. En aquest sector es va disposar un conjunt de plans de millora urbana que haurien de permetre un desenvolupament ordenat d’aquesta part de l’entrada a la ciutat. A l’horta de Sant Vicent, el POUM va preveure de localitzar-hi una àrea terciària i d’indústria blanca amb una presència d’habitatge reduïda. Finalment, el Pla va considerar també emplaçar un sector industrial mixt al nord de Jesús. Aquest nou espai productiu repartit en un conjunt de sectors industrials de dimensió reduïda estaria destinat a acollir, d’una banda, l’espai necessari per a localitzar magatzems i tallers vinculats a l’activitat econòmica de Jesús i, de l'altra, noves iniciatives industrials d’indústria mitja i gran que volguessin aprofitar aquesta posició privilegiada al peu de l’eix de l’Ebre.

d) Potenciació dels espais lliures i del sòl no urbanitzable
La qualitat del terme municipal i la quantitat d’espais i unitats de paisatge de què disposa havien d'atribuir al conjunt un element de qualitat basat en un doble nivell de criteris: d'una banda, la definició dels elements que n'estructuren els espais (el riu, els espais d’interès natural i els connectors) i, de l’altra, la classificació i la regulació de la resta d’àrees que formen el conjunt del terme municipal.

A aquest efecte, el Pla va preveure conservar i protegir activament el sòl no urbanitzable. Aquest fet implicava establir una ordenació territorial basada en les qualitats intrínseques de cada àrea, per a la qual es va fer servir un doble sistema de regulació que, d'una banda, identificava les àrees homogènies del territori municipal segons les característiques comunes i les majors aptituds productives, agràries o mediambientals, i, de l'altra, reconeixia certs usos i condicions més superficials recollides en els components de qualificació, que havien de determinar, en última instància, un major grau i més detall de la regulació d’aquesta classe de sòl.

Un cop efectuat el procés d’informació pública i el tractament de les al·legacions presentades per particulars i col·lectius, l’Ajuntament de Tortosa va aprovar definitivament el mes de setembre del 2003 el Pla d’ordenació urbanística municipal que va ser tramès a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona.

El mes de desembre del 2003, la CTUT va aprovar definitivament el POUM de Tortosa i quedava pendent de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) perquè fos definitivament vigent.

Més informació
www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/poum/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati