Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TARRAGONA I PLANS URBANÍSTICS
Juan Manuel Zaguirre

Actualitzat a 31/12/2005

Importants qüestions encara condicionen els treballs previs a l'aprovació inicial del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tarragona. No sense polèmica, el debat sobre la conveniència urbanística i política de diverses actuacions i propostes determina i confronta els diferents grups polítics, provoca moviments especulatius, preocupa els sectors econòmics i genera incerteses entre la població. Aquest document no troba el consens necessari per resoldre les mancances històriques en relació amb la dispersió dels barris, el creixement industrial o la solució definitiva a la façana marítima, entre d'altres. El retard acumulat en la seva tramitació i la paralització de plans residencials expansius en tramitació, juntament amb la manca de sòl disponible, afavoreix un increment del preu de l'habitatge i la pressió urbanística als municipis perifèrics.

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2011

L’actual planejament, en vigor des de l’any 1994 i fruit d’una revisió del Pla general de 1984, ha estat àmpliament superat per la dinàmica econòmica actual, les lleis urbanístiques de nova vigència i per requeriments de sostenibilitat ambiental més exigents. Alhora, els plans urbanístics ja desenvolupats o en fase avançada de gestió urbanística contribueixen vint anys després de l’aprovació del primer pla a donar forma a aquesta ciutat, motor econòmic de la segona àrea metropolitana de Catalunya.

Després de quatre anys de treballs, les motivacions del futur POUM semblen fermes i el nivell de detall força definitiu. Així ho indiquen les contínues notícies aparegudes a la premsa local i nacional al llarg de l’any 2005. Però encara manca fer el primer pas decisiu, l’aprovació inicial del POUM.

Importants temes d’actualitat urbanística i econòmica van suscitar enfrontaments entre els diferents partits polítics, principalment Convergència i Unió (CiU) i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). El cas de TERRES CAVADES, amb fortes vinculacions entre promotors locals i polítics vinculats a CiU, dificultà el desenvolupament urbanístic del sector Budallera, un territori de 130 h aptes per a la construcció de dos mil habitatges, aproximadament. L’adquisició de part d’aquest sector per part de promotors vinculats al cas preocupà els partits opositors. Fins i tot el jutjat que investiga les presumptes irregularitats en la venda de terrenys de Terres Cavades va demanar l’expedient administratiu de la Bulladera a l’Ajuntament i a la Generalitat.

El projecte de la façana marítima va rebre un fort impuls gràcies a l’acord unànime de la junta de portaveus de l’Ajuntament per a la constitució d’una comissió encarregada de les negociacions amb el Ministeri de Foment. Aquest acord va permetre acostar posicions respecte al Pla urbanístic d’ordenació del front marítim redactat per l’arquitecte Ricard Bofill, que preveu cobrir part de la xarxa ferroviària, l’alliberament de 350.000 m2 de sòl i la construcció de mil dos-cents habitatges. Es preveu que a final de l’any 2007 el projecte definitiu estaria aprovat.

L’expansió de Tarragona cap a l’oest va començar a ser una realitat amb l’inici de les obres d’urbanització del Pla parcial 2 als voltants de l’Hospital Joan XXIII. Aquesta ampliació de l’eix vertebrador de la rambla pot representar la nova centralitat de la ciutat recolzada per la implantació d’importants equipaments comercials com El Corte Inglés, les casernes de la Guàrdia Urbana i la futura ampliació de l’hospital.

Definitivament, el barri de Camp Clar rep ajuts, per un import de 7,5 MEUR, en la segona convocatòria de la LLEI DE BARRIS juntament amb setze projectes més d’arreu de Catalunya. Aquest projecte d’intervenció integral al barri posa un èmfasi especial en el desenvolupament de programes per a la millora social, urbanística i econòmica.

L’Ajuntament de Tarragona i la multinacional Altadis van arribar a un acord urbanístic lligat al tancament industrial de l’antiga Tabacalera. L’acord permet mantenir l’activitat empresarial fins al 2007 i dóna garanties que els edificis catalogats de la fàbrica passaran a propietat del consistori, que vol convertir-los en la seu d’un museu nacional arqueològic, un dels grans reptes de la ciutat. Per facilitar el finançament de les prejubilacions dels treballadors afectats pel tancament de la fàbrica, el nou POUM proposa transformar 47.000 m2 de terrenys industrials, propietat d’Altadis, en urbanitzables. L’interès d’altres administracions sobre els terrenys i edificis de la Tabacalera és evident. La gran extensió del recinte permetria agrupar molts dels serveis territorials de la Generalitat disseminats per tota la ciutat en un sol recinte. Tot sembla indicar que la proposta d’un museu arqueològic proper a la necròpolis romana de la Tabacalera és la més encertada.

Relligar la trama urbana dels barris de Ponent de la ciutat de Tarragona i créixer amb grans barris per Llevant és un dels objectius d’expansió urbanística del POUM. En concret, la intenció és que hi hagi una trama urbana contínua entre Torreforta, la Granja, Riu Clar, la Floresta, el Pilar, Icomar i Bonavista. La futura construcció de dos ponts més sobre el riu Francolí millorarà la connexió entre Ponent i Llevant i convertirà el Francolí i la seva llera en l’espai de lleure més important de Tarragona. Una actuació similar es proposa per als barris de Sant Salvador i de Sant Pere i Sant Pau que mitjançant la construcció d’una nova carretera es preveu de connectar-los. El cost d’aquesta infraestructura serà a càrrec de promotors, que a canvi podran edificar tres mil habitatges en l’espai comprès entre el Mas dels Frares, el Rodolat del Moro i la carretera de Santes Creus.

Paral·lelament als treballs de redacció del POUM, l’Ajuntament de Tarragona i la junta de l’Associació de Veïns de la Part Alta han acordat un pla de xoc per corregir la degradació del barri, davant del malestar creixent per la deixadesa del centre històric de la ciutat. Aquest conveni proposa actuacions en matèria de trànsit, la rehabilitació d’habitatges, urbanisme, neteja o seguretat.

Les previsions municipals en relació amb les dates d’aprovació inicial del POUM de Tarragona no s’han complert durant l’any 2005. El consens amb part de l’oposició municipal, concretament amb el PSC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), no arriba ni mitjançant temes puntuals urbanístics ni de manera global al POUM. Actualment, l’horitzó del POUM és incert, tant per a les dates d’aprovació del document com per a la resolució dels aspectes d’ordenació i planejament.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati