Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TARRAGONA
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2006

La redacció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de la ciutat de Tarragona continua generant polèmica política i patint retards en la tramitació, des que aquesta es va posar en marxa l’any 2000. El govern de Convergència i Unió (CiIU) a l’Ajuntament rep les crítiques de tots els partits a l’oposició per la manca d’informació t sobre els projectes que han de dissenyar la capital provincial els propers vint anys.

Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2011

L’àmbit municipal de la capital de la demarcació de Tarragona abraça 62,24 km2 a la costa sud de Catalunya i se situa al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. És el terme més extens i poblat de la comarca del Tarragonès, amb 131.158 habitants censats l’any 2006 i un increment relatiu del 30% els darrers vint anys.

Antecedents
El planejament en vigor al municipi de Tarragona data de l’any 1995 i constitueix la tercera modificació del primer Pla general d’ordenació urbana (PGOU) en període democràtic (en endavant, Pla d’ordenació urbanística municipal, en la terminologia de la nova legislació urbanística, o POUM), redactat per l’arquitecte Lluís Cantallops l’any 1984. L’any 2000, l’Ajuntament va iniciar el quart procés de revisió del planejament per adaptar-lo al nou context territorial i social que exigia el municipi i també a la legislació urbanística vigent. L’Ajuntament de Tarragona va licitar, mitjançant concurs, els treballs de redacció del nou document i en va resultar adjudicatària, per acord de la Comissió de Govern de data 8-1-2001, l’empresa Aguirre Newman Urbanismo, SA. Dos anys més tard es va publicar i obrir a informació pública el document “Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament de la 4a. revisió del Pla” que va rebre diverses al•legacions. Aquell mateix any, va entrar en vigor la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya, a la qual el nou pla havia d’adaptar-se. I dos anys més tard, es va aprovar la LLEI D’URBANISME 10/2004, que modificava parcialment la de l’any 2002.

Durant el procés de revisió, les dificultats internes de l’empresa adjudicatària van motivar que els treballs de la revisió del planejament general es portessin a terme directament des dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament mateix de Tarragona. A tal efecte, l’any 2002 es va crear una nova oficina especialitzada, dedicada exclusivament al POUM, anomenada Oficina del Pla general.

Urbanísticament, el Pla general inicial de 1984 va intentar limitar el creixement dels nuclis residencials aïllats sorgits en èpoques anteriors. El seu “relligat” es feia per la vialitat. En l’última revisió –després d’una diagnosi mediambiental del territori feta pel mateix equip del pla inicial– es van fer reserves de sòl urbanitzable en els àmbits de TERRES CAVADES i de la Budellera, a la zona est del municipi, justificant que eren els idonis pel creixement i la cohesió de la ciutat i els nuclis d’urbanitzacions, llavors ja en plena transformació a primera residència.

El POUM en redacció considera que l'esgotament de les previsions anteriors i del seu model han donat lloc a l'aparició i agudització de diferents disfuncionalitats urbanes diverses a causa de la concepció extraurbana de les infraestructures i el risc de que aquesta problemàtica es reprodueixi amb el nou traçat del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) AL SEU PAS PEL CAMP DE TARRAGONA, la segregació entre la ciutat i el mar d'una banda i entre la ciutat central i els barris de ponent pel riu i terrenys indefinits, així com problemes de connectivitat local per la insuficiència de la xarxa viària intermèdia entre les grans vies i el viari residencial.

Objectiu del nou POUM
El “Document de Criteris, Objectius i solucions generals de planejament”, de l’any 2002 que incorpora el Pla, justifica la necessitat d’un nou model de ciutat, amb vocació d'afavorir el paper de la seva capitalitat dins el sistema urbà del Camp de Tarragona, i per això relliga els diferents espais urbans consolidats i en millora la connectivitat i vialitat interna.

En línies generals, el document provisional de revisió del pla dissenya una ciutat més compacta a ponent, integrant els barris amb noves zones d'habitatges als descampats i cohesionant ambdues parts del riu Francolí. També es preveu una expansió a llevant, amb barris ja previstos en l'anterior planificació, com Terres Cavades o la Budallera, amb prop de cinc mil habitatges cadascun. A l'est, també hi ha noves urbanitzacions, com Móra 2, la qual va suscitar polèmica i crítiques per part de l’oposició.

D’altra banda, es defineixen noves infraestructures supramunicipals i la solució de l'efecte barrera del ferrocarril a la costa, la dotació de nous equipaments i espais lliures, la definició i protecció dels sòls no urbanitzables i la ubicació del creixement industrial assenyalant una clara separació entre la gran indústria i les zones residencials. Tot plegat, amb una previsió de 6.328 habitatges nous en zones urbanes i 29.593 en nous polígons d'expansió, fet que dimensionava un horitzó màxim de 175.000 habitants per al municipi, que posteriorment es va calcular en 190.000, en equilibri amb la provisió de llocs de treball.

Nous projectes per Tarragona
Per resoldre la complexitat del territori, molt diferent a llevant (abrupte) i a ponent (més suau), s’opta per crear una nova centralitat en l’eix del riu Francolí que dona continuïtat a aquesta “façana fluvial” amb la “façana marítima”.

Es dissenyen espais residencials entre els barris de Torreforta, Riu Clar i Icomar, fins al riu. També es pretén donar continuïtat als barris que depenen exclusivament de la carretera de Reus (Floresta, l’Albada, Parc Riu Clar). Es preveu també un pla de millora urbana (PMU) de la zona entre Camp Clar i Bonavista, que transformarà l’actual descampat en una ciutat esportiva. Igualment, la zona universitària s’adapta i s’amplia a la nova ordenació.

Pel que fa a àrees de nou creixement, destaca la zona entre Sant Salvador i Rodolat de Moro, amb la qual es pretén aconseguir una gran cessió de verd ampliant la protecció del Pont del Diable. Entre Sant Salvador i Sant Ramon es completa la planificació de sòl urbanitzable que permetrà cohesionar els dos barris i preparar l’avinguda de l’estació del FAV fins a Perafort.

Un dels projectes que va despertar més polèmica va ser el barri residencial d’unes 60 ha i mil quatre-cents abitatges, previst al nord-oest de la Móra –el Mas d'en Jover, més conegut com la Móra 2. Es tracta d’una zona boscosa, aïllada i allunyada del barri de la Móra per la via del tren, l'autopista, l'N-340 i la futura variant. Els tres grups opositors al govern municipal (Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Esquerra Republicana de Catalunya –ERC– i Iniciativa per Catalunya els Verds –ICV–) van posar en dubte la necessitat i oportunitat d’aquest projecte.

A nivell infraestructural, es planteja la continuïtat de la vall de la Rabassada amb la Budellera, eliminant el tram de variant de la carretera N-340. En aquesta zona també es relliga la vialitat amb la prevista a Terres Cavades i la nova ordenació de l’actual camp del Nàstic. Industrialment s’ha optat per una intensificació del terciari, prioritzant els serveis en detriment de la indústria molesta.

En total els nous polígons i sectors a desenvolupar sumen un total de 13.500 habitatges d’HPO, un terç del total de l’increment d’habitatges previst. Així mateix, en solars municipals que provenen del 10% de cessió dels polígons d’actuació, es preveu la construcció de quatre mil tres-cents habitatges amb algun règim de protecció més.

L'aprovació inicial es retarda
Durant tot l’any, els partits de l’oposició van criticar reiterades vegades la falta de documentació essencial per poder aprovar el pla, com per exemple la manca d’informe mediambiental, el social o l'avaluació econòmica. Tots van coincidir a dir que ”aprovar un pla general marginant grups és portar-lo directament al fracàs“, en paraules del portaveu ecosocialista Lluís Balart.

A final de gener, el portaveu socialista a l'Ajuntament, Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar que el seu grup suspenia les negociacions del pla per manca de documentació suficient: “fa sis mesos que esperem aquesta informació”, i va pronosticar que l’aprovació definitiva no es produiria fins al primer semestre de 2008.

Per la seva banda, Joan Solé, secretari de la junta directiva de l'Associació de Promotors i Constructors de Tarragona argumentava que l'endarreriment de la revisió del POUM estava tenint influència en l’alça del preu del sòl. Segons ell “si hagués estat acabat dos anys abans, s'haurien aclarit moltes incògnites i s'hauria pogut posar al mercat més sòl“.

A mitjan any, l'alcalde, Joan Miquel Nadal, assegurava que els treballs estaven en la darrera fase i el document es podria aprovar provisionalment abans de l'estiu. Segons el batlle, només quedaven alguns tràmits, com ara presentar a l'oposició el catàleg d'edificis protegits, i va advertir a la resta de partits que el consens per a aprovar el pla “té data de caducitat”.

A final d’any, els partits a l’oposició van continuar criticant la manca d’informació i el retard en les negociacions polítiques, quan ja es complien gairebé set anys després de l'inici de la revisió del pla general. El candidat d'ERC a l'alcaldia, Sergi de los Ríos, assegurava que “l'aprovació inicial no es farà aquest mandat” i es queixava que “la darrera junta de portaveus per tractar del POUM va ser el desembre de l'any passat”. Per la seva part, els ecosocialistes van considerar “antidemocràtic que l'alcalde no els hagi donat cap documentació sobre el pla”. El Partit Popular (PP), a l'equip de govern, es va mostrar prudent abans de donar l'opinió sobre el pla, i estava a l'expectativa d'una reunió en què l’alcalde els pogués donar més detalls del document urbanístic que ha de definir el futur de la ciutat.

Més informació

www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati