Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SOLSONA

Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2007

El 28 d’abril el ple de l’Ajuntament de Solsona aprova provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El pla preveu un sostre edificable d’1,73 milions de metres quadrats que permetrien un increment de població fins als 26.460 habitants, xifra que queda per sobre de les previsions de creixement d’aquí al 2018. La relació entre la carretera de Manresa a Bassella i el nucli urbà de Solsona és el problema viari bàsic que detecta el POUM, ja que col•lapsa el centre de la ciutat amb trànsit de pas. Per a resoldre-ho es proposa una variant, el traçat de la qual està sent un dels punts més difícils de consensuar en el procés d’aprovació del pla.

El municipi de Solsona, amb una extensió de 1.800 ha i 9.000 habitants censats l’any 2007, pertany a les comarques de Lleida però es troba molt lligat pel que fa als serveis a la ciutat de Manresa, amb qui la uneixen unes comunicacions millors. Territorialment equidista dels eixos intermedis de comunicació següents: 45 km de l’eix Transversal Girona-Lleida (Manresa), 60 km de l’eix Transversal Girona-Lleida (Tàrrega), 42 km de l’eix del Llobregat (Berga), i 22 km de l’eix del Segre Lleida-la Seu (Bassella). D’altra banda, val a dir que representa una posició de centralitat en un anell de comunicacions de segon ordre. La millora experimentada els darrers anys en la xarxa de carreteres i camins rurals que l’apropen als municipis i a les parròquies de la comarca li han permès exercir la capitalitat comarcal amb força, i mantenir-se com a ciutat mercat amb les transaccions comercials a un nivell adequat.

Les normes subsidiàries de planejament actualment vigents foren redactades a l’inici de l’ajuntament democràtic com a document pont entre la disbauxa urbanística anterior i un pla general d’ordenació urbanística (PGOU) que havia de redactar-se immediatament. Amb les normes subsidiàries es va aconseguir aturar els creixements indiscriminats que només perseguien el benefici del promotor, però la redacció d’un PGOU que ordenés (ni que fos indicativament) les operacions per a recuperar la ciutat del maltractament urbanístic al qual havia estat sotmesa no es va arribar a tirar endavant. Passats 23 anys des de l’inici de la vigència de les normes subsidiàries el Ple de l’Ajuntament de Solsona, en la sessió del dia 29 de gener de 2004, va aprovar la convocatòria d’un concurs públic per a l’adjudicació del contracte de redacció del POUM.

Els objectius del POUM i les seves línies d’actuació
La redacció del POUM es va encarregar a l’estudi Valeri consultors associats, sota la direcció general de Josep Maria Valeri i Ferret amb Joan Antoni Paez i Berga com a redactor en cap.

La primera de les dues grans àrees temàtiques definides pel POUM feia referència a la discontinuïtat de l’estructura viària, i per tant urbana, de la ciutat. En efecte, Solsona va superar el límit de les muralles del seu centre històric edificant sense una planificació de conjunt: primer al llarg de les carreteres, després d’alguns camins, i finalment sobre propietats, oferint una imatge de desordre i improvisació (més encara si es comparava amb la potència i homogeneïtat del seu centre històric). Així doncs, les petites operacions de sutura i relació entre buits urbans, fragments dispersos i teixits descontextualitzats es repartien el protagonisme amb un altre punt important d’actuació: la revitalització del centre històric per a pal•liar el progressiu abandonament per part de l’activitat i la residència dels seus veïns autòctons.

La segona gran aposta del POUM respon a la posició de Solsona dins de l’eix viari subpirinenc que es desenvolupa entre Bassella i Ripoll i que té com a funció bàsica servir de connexió directa entre les capitals comarcals del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. La resposta del POUM a aquesta situació va ser proposar una variant de la carretera C-55 Manresa-Basella per a evitar la circulació de pas per l’interior del nucli urbà (actualment a peu de la muralla del centre històric).

El POUM incidia també en les línies d’actuació següents

- Potenciar l’especialització de carrers per a vianants, com a xarxa verda que connecti els espais lliures i els espais periurbans.

- Posar a disposició prou sòl per als creixements previsibles i fer-ho gradualment en funció de la demanda.

- Obtenir, preferentment per via de cessions, el sòl que calgui per a localitzar-hi els equipaments necessaris.

- Preveure els creixements urbans en diverses tipologies per a garantir l’adequada varietat urbana, i amb l’ajut dels habitatges dedicats a protecció pública garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans.

Horitzons de creixement

El POUM situava les principals àrees de creixement residencial a la part nord-est i sud de Solsona. Al nord-est preveia un sector que limitava amb l’àmbit de la constructora Cissa, comprès entre la carretera de Manresa i la Cabana d’en Geli, i al voltant de l’avinguda de Sant Bartomeu i el camí del cementiri. L’expansió cap al sud abraçava una zona a la carretera de Manresa, a tocar de la creu de Sant Joan, i els plans parcials que s’havien d’executar al voltant dels Masos fins a limitar amb el Camp del Molí. El sòl industrial es concentrava en les 46 ha del futur polígon de Santa Llúcia i l’entorn de Tradema.

Segons les estimacions de l’equip redactor del POUM el 2018 Solsona pot tenir, com a màxim, 14.834 habitants. Tanmateix, la població que podria allotjar tot el sòl residencial que proveeix el pla és un 78% superior. Aquest fet es considerava en la memòria descriptiva i justificativa del pla com un valor raonable, atès que bona part d’aquest sòl només seria desenvolupat d’acord amb el creixement real experimentat per la ciutat.

Les previsions d’habitatges de promoció pública que es concreten en 883 i els de règim lliure en 6.067, deixen un parc edificatori total (existent + previst) de 10.177 habitatges.

Tractament del sòl no urbanitzable
El POUM mantenia el predomini del sòl no urbanitzable en més del 80% del terme municipal, ja que Solsona disposa encara d’un entorn natural agrícola i forestal de força qualitat. Es distingia entre el tractament del sòl no urbanitzable pla i amb possibles aprofitaments agrícoles i el territori més escarpat, més prepirinenc, boscós o de garriga.

- El pla amb aprofitament agrícola: el POUM donava suport i potenciava el manteniment de l’economia agrícola i ramadera dels nuclis disseminats i habitats. També sensibilitzava cap al manteniment dels paratges nets com a protecció contra el foc (la comarca va patir incendis molt importants el 1998) i com a generador de paisatge i riquesa econòmica.

- La mitja muntanya i el bosc: el pla proposava concretar les actuacions en un pla marc per a l’estudi de mesures estructurals, econòmiques, socials i d’usos del territori de cara a preservar l'espai forestal, ampliant les propostes de forma supramunicipal (pràcticament d'abast comarcal) tot i no ser competència estricta del POUM.

Els grups de l’oposició i la tramitació del POUM

L’aprovació provisional del POUM va ser un dels eixos que va marcar el mandat a Solsona amb el govern a mans de Convergència i Unió (CiU). Mentre que l'alcalde, Jordi Riart, defensava que el document havia estimat total o parcialment el 80% de les 118 al•legacions presentades, els partits de l'oposició, El Comú i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) criticaven la manca de participació ciutadana i política en la seva elaboració. Després de les eleccions municipals de maig hi va haver canvi de govern i va ser escollit alcalde Xavier Jounou d’ERC. La principal divergència a l’efecte del POUM entre tots dos partits feia referència al traçat de la variant de la C-55.

El traçat de la variant de la C-55

La Comissió General d’Urbanisme va ajornar l’aprovació del pla a l’espera que l’Ajuntament acordés un dels dos traçats de la variant de la C-55 presentats per la Direcció General de Carreteres. De les dues alternatives presentades, una es desenvolupa pel nord-est i l’altra pel sud de Solsona.

El futur acord amb la Comissió per a assolir l’aprovació definitiva del POUM es preveu per a començament del 2008.

Més informació
www.ajsolsona.net
www.idescat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Solsonès
Fotogaleria relacionada