Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SITGES
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Els consells de participació de Sitges presenten esmenes a la totalitat del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat inicialment a final de 2004, i provisionalment el mes de juliol de 2005. Mentrestant, l'associació Salvem Sitges! recull 7.216 signatures que donen suport a les seves al·legacions al POUM i les presenten a l'Ajuntament de Sitges i al Parlament de Catalunya. En aquestes al·legacions, l'associació demana que es modifiqui el Pla d'acord amb la Llei d'urbanisme vigent i que es torni a exposar al públic. Finalment, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona condiciona l'aprovació definitiva del POUM a la integració d'una sèrie de prescripcions per potenciar el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi.

Antecedents 2004

El municipi de Sitges (comarca del Garraf) va començar la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) l’any 2004. El 25 de novembre de 2004 l’Ajuntament de Sitges el va aprovar inicialment en un ple municipal extraordinari. Els consells de participació ciutadana de la vila, creats arran de l’elaboració de l’Agenda 21 del municipi, van rebutjar la proposta de pla aprovada perquè la consideraven incoherent amb un model de desenvolupament urbanístic sostenible i perquè no creien que hagués estat resultat d’un veritable procés de participació.

Els consells de participació esmenen el Pla d'ordenació urbanística municipal
El 15 de gener de 2005, els consells de participació ciutadana van realitzar un acte per explicar les esmenes a la totalitat que presentaven inicialment al POUM aprovat. Les al·legacions demanaven, entre altres coses, el control de les pedreres del municipi; la planificació d’infraestructures, serveis i equipaments necessaris per atendre els ciutadans i els visitants i turistes; la priorització de la construcció dels vials addicionals a l’autopista i el túnel sota Santa Bàrbara; la millora de la gestió dels plans derivats aprovats per tal d’incrementar els espais per a equipaments i zones verdes, i així evitar el desenvolupament de nou sòl urbanitzable; la ubicació dels habitatges de protecció pública en sectors urbans encara no consolidats, per evitar el desenvolupament de nous plans parcials; la priorització de l’oferta turística a través dels equipaments i serveis complementaris davant de les places hoteleres; evitar la massificació urbanística de Sitges; no malbaratar el sòl disponible i evitar que el desenvolupament de tot el sòl urbanitzable es fes en pocs anys; la utilització de polígons de gestió discontinus per transvasar edificabilitat d’un sector on no fos convenient edificar a altres; invertir la tendència de desenvolupament cap a la ciutat dormitori per mitjà de l’afavoriment de les activitats econòmiques en detriment dels habitatges; soterrar el ferrocarril, i integrar les propostes aportades en el procés de participació ciutadana “Com volem Sitges”.

El col·lectiu Salvem Sitges! recull 7.216 signatures contra el Pla general i les presenta al Parlament de Catalunya
El col·lectiu Salvem Sitges! va recollir 7.216 signatures que donaven suport a les al·legacions a la totalitat i les van presentar a l’Ajuntament en contra del POUM. Per a Salvem Sitges!, la proposta aprovada apostava per la massificació del municipi i mostrava que l’equip de govern havia cedit a les pressions dels promotors de la Plana Est, la Plana Oest i Santa Bàrbara.

El mes de juny, Salvem Sitges! va lliurar al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), una còpia de les signatures recollides i de les demandes dels signants: que es redactés un nou POUM que prestés atenció als aspectes ambientals, que es fonamentés en el soterrament del tren per superar la massificació creixent del nucli, que alentís el creixement urbanístic no estrictament necessari i que fos participatiu. Benach es va comprometre a transmetre-ho als diferents grups parlamentaris.

El POUM rep 283 al·legacions durant el període d'exposició pública i l'Ajuntament l'aprova provisionalment
L’alcalde de Sitges, Jordi Baijet (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va tancar el 18 d’abril la ronda de trobades que havia mantingut des del mes de gener amb les associacions del municipi, on els veïns havien mostrat les seves opinions sobre el POUM i havien plantejat noves propostes a l’equip de govern.

La proposta de POUM aprovada inicialment havia generat 283 al·legacions durant els tres mesos que en va durar l’exposició pública. Entre les al·legacions més reiterades hi havia el disseny dels carrers o dels vials, les zones verdes i els espais protegits.

La Comissió de Seguiment del Pla, formada per polítics i representats veïnals i econòmics de la vila, va estudiar les al·legacions. Segons el govern municipal, dues-centes de les al·legacions presentades van ser acceptades. Salvem Sitges! va assegurar que, de les al·legacions que havia presentat el col·lectiu, no se n’havia acceptat cap.

A final de juliol, l’Ajuntament va aprovar provisionalment el POUM. Segons l’equip de govern (Entesa per Sitges, ERC, Acció per Sitges i el regidor no adscrit Joaquim Millan), aquest nou Pla permetria que prosperés l’activitat econòmica al municipi per mitjà del reforçament de la indústria turística i comercial. La proposta aprovada preveia noves places hoteleres i la construcció de vuit-cents habitatges socials i apostava per un creixement de població que podria arribar als quaranta-quatre mil habitants de primera i segona residència en un termini d’entre dotze i divuit anys. Tant els regidors de l’equip de govern com els membres de la formació independent Nou Horitzó (NH) i el Partit Popular (PP) van votar-hi a favor. Només la representant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Vinyet Lluís, es va oposar al nou planejament del municipi, després de llançar dures crítiques al govern municipal.

Per la seva part, el 13 de setembre l’Associació de Veïns del Poble de Garraf va enviar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) un escrit en oposició a l’aprovació definitiva del POUM de Sitges, on sol·licitava que s’examinés la proposta del Pla i s’integressin de manera adequada les resolucions de l’avaluació ambiental del Pla.

Salvem Sitges! demana que es modifiqui el Pla d'acord amb la Llei d'urbanisme vigent i que es torni a exposar al públic
Durant el mes de setembre, Salvem Sitges! va publicar diversos escrits al setmanari local ECO de Sitges, on alertava de la fragilitat de l’aprovació provisional del POUM del 27 de juliol. Salvem Sitges! apuntava en aquests escrits que l’informe ambiental del POUM no havia analitzat cap alternativa de planejament i no havia avaluat l’impacte ambiental de les pedreres ni el fenomen de massificació urbanística present a Sitges. D’altra banda, segons Salvem Sitges!, les normes urbanístiques del POUM no s’havien adaptat a les darreres modificacions de la Llei 2/2002, d’urbanisme, que li eren d’aplicació. També al·legava que s’havien aprovat documents rellevants, com l’estudi de mobilitat, que no havien estat objecte de cap procés d’informació pública específica, i que les reserves d’habitatge assequible previstes al Pla eren insuficients d’acord amb la memòria social que acompanyava el POUM.

A final de setembre, Salvem Sitges! va presentar al Registre de l’Ajuntament un recurs ordinari per anul·lar l’aprovació provisional del POUM i per demanar que es tornés a exposar al públic i es modifiqués d’acord amb la Llei d’urbanisme vigent. A més, va portar el POUM al Síndic de Greuges per incompliment de la legislació en matèria ambiental. L’associació assegurava que el POUM tan sols tenia un estudi, i no una autèntica avaluació d’impacte ambiental, que és el que exigeix la legislació per als planejaments generals que afecten espais naturals protegits. Segons l’associació, el planejament necessitava una avaluació exhaustiva d’alguns sectors, com les pedreres, que augmentarien el seu àmbit d’explotació en 129 ha quan el Pla s’aprovés definitivament, i que afectarien l’Espai d’Interès Natural del Garraf. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sitges, Jaume Torras, va negar que l’aprovació del POUM suposés un augment de l’extensió de les pedreres i va informar que les empreses que explotaven les pedreres tenien, des de feia anys, més àmbit del que havien pogut explotar fins aquella data, per la qual cosa va garantir el compliment de la legalitat.

D’altra banda, Salvem Sitges! va advertir que, tot i la declaració de l’Ajuntament de soterrar les vies del tren, el que s’havia aprovat provisionalment en el POUM no incloïa efectivament el projecte ni les actuacions complementàries de traçat viari, de comunicacions entre un costat i l’altre del tren, o de previsió dels àmbits d’afectació especial que permetessin generar plusvàlues urbanístiques per finançar les obres.

Urbanistes de tot el món debaten el futur de Sitges
L’Associació Internacional d’Urbanistes (ISOCARP) va celebrar durant el mes de gener a Sitges el primer comitè executiu, i va començar a debatre els projectes que s’havien de desenvolupar al municipi durant els anys vinents. ISOCARP i l’Ajuntament de Sitges van signar un conveni de col·laboració que estaria vigent fins al 2010 per analitzar els projectes urbanístics previstos al municipi. ISOCARP, reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides i el Consell d’Europa, va néixer l’any 1965 com una associació no governamental de professionals urbanistes de cert prestigi procedents de seixanta-quatre països.

El mes d’octubre es va celebrar la primera reunió de treball específica d’ISOCARP sobre els projectes de futur. Les primeres conclusions apuntaven que les vies del ferrocarril eren un element de divisió del municipi, per la qual cosa proposaven que se soterressin en un tram de 4 km. Els urbanistes havien analitzat el disseny de tota la zona afectada, tenint en compte el paisatge i aportant-hi fins i tot solucions per al finançament del projecte de soterrament a través de les plusvàlues que generaria l’edificació. Els urbanistes també van estudiar la possible creació d’un parc urbà amb equipaments en l’espai que alliberarien les vies. El parc tindria tres centralitats: el Vinyet- Terramar, la Plana Oest i Aiguadolç-Parc Aquàtic. L’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, va anunciar que les obres del projecte de soterrament, incloses al POUM, es podrien començar abans de deu anys.

La Generalitat condiciona l’aprovació definitiva del POUM de Sitges a la integració d’una sèrie de modificacions
Finalment, el 16 de novembre la CTUB va acordar condicionar l’aprovació definitiva del POUM a la redacció d’un text refós que incorporés una sèrie de prescripcions que modificaven substancialment la proposta de Pla. La Generalitat va demanar que s’apliquessin alguns dels criteris de sostenibilitat urbanística que inspiraven la legislació vigent. Així, per exemple, al sector únic de la Plana-Santa Bàrbara-Vallpineda va exigir la compactació urbanística per millorar la qualitat urbana i la preservació de més sòl lliure.

L’any es va tancar sense que el POUM s’aprovés definitivament i esperant la incorporació de les prescripcions exigides per la Generalitat.

Més informació
www.sitges.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garraf