Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SITGES
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

El Ple municipal extraordinari de 25 de novembre aprova inicialment el Pla d'ordenació urbanística municipal de Sitges. Els consells de participació ciutadana de la vila rebutgen el nou Pla perquè el consideren incoherent amb un model de desenvolupament urbanístic sostenible i perquè no creuen que sigui resultat d'un veritable procés de participació.


Articles posteriors 2005

El municipi de Sitges (comarca del Garraf), d'uns 43.8 km2, té una geometria allargada oberta a la línia de costa (16,5 km) i limitada pel massís del Garraf. De fet, dos terços del seu territori pertanyen al Parc Natural del Garraf i pràcticament el total del front litoral d'aquest Parc pertany al terme municipal de Sitges.

Si bé la població del municipi s'ha multiplicat per sis ens els últims cent anys, l'increment més espectacular de residents es va produir en l'últim decenni del segle XX, arran d'una reorientació del parc de residències, de l'ús turístic i de residència secundària cap a un ús de primera residència. L'1 de gener de 2004, segons el padró continu, la població de Sitges era de 24.255 habitants.

L'any 1989 l'Ajuntament de Sitges va aprovar el Pla General d'Ordenació Municipal (PGOM). El 1997, una sentència del Tribunal Suprem va fer necessària la revisió del PGOM, donant lloc a l'aprovació l'any 1998 de les Normes Subsidiàries redactades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

El 9 de maig de 2003, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va presentar una auditoria urbanística del municipi de Sitges encarregada pel mateix Ajuntament.

L'auditoria apuntava que un 40% dels expedients estudiats de llicències d'obra major, escollits a l'atzar, contenien deficiències importants, mentre que un 50% dels casos examinats incomplien o vulnera-ven el Pla especial de protecció de Sitges. L' auditoria també va revelar que la gestió d'iniciatives urbanístiques públiques per part del govern municipal tripartit liderat per l'alcalde Pere Junyent, de Convergència i Unió (CiU), havia estat pràcticament inexistent.

El 26 d'agost de 2004, el nou govern municipal de l'Ajuntament de Sitges, encapçalat per l'alcalde Jordi Baijet del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que governava amb el suport de L' entesa per Sitges, Acció per Sitges, Esquerra Republicana de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, va anunciar que aprovaria a final de la tardor de 2004 el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) del municipi. Aquest nou POUM substituiria les Normes subsidiàries redactades l'any 1998 i vigents durant el període en què l'auditoria urbanística del COAC va detectar les irregularitats urbanístiques.

S'aprova inicialment el POUM per unanimitat
El ple municipal extraordinari de 25 de novembre de 2004 va aprovar inicialment el nou POUM de Sitges, per unanimitat dels presents. Tant els regidors de l'equip de govern, com els membres de la formació independent Nou Horitzó (NH) i el Partit Popular (PP), van votar a favor de l'aprovació del nou POUM.

El procés d'elaboració del POUM va estar dirigit per l'arquitecte Estanislau Roca i revisat per una comissió de seguiment formada per representants de totes les formacions polítiques -al govern i a l'oposició- i per representants cívics. Aquesta comissió va celebrar més de quaranta reunions des del mes de setembre de 2003 i es va reunir, entre altres, amb la Plataforma contra la Massificació, els consells veïnals, el Gremi d'Hosteleria, el Gremi de Constructors del Garraf, l'Associació d'Empresaris del Garraf i el Consell Sectorial d'Urbanisme.

Segons l'equip redactor, el document aprovat defensava un model residencial, amb densitat mitjana o baixa, i va seguir criteris ambientals i de sostenibilitat. En aquest sentit, s'incloïa en la documentació un informe ambiental que, segons l'Ajuntament, vetllava perquè la distribució del territori i les zones destinades a espais lliures s'ajustessin a criteris de funcionalitat. El document preveia la protecció dels Colls-Miralpeix, de la Riera de Ribes i dels terrenys rurals i agrícoles i proposava protegir una zona al voltant del Parc Natural del Garraf que permetés la creació de corredors naturals i de nous punts de connexió amb altres sectors de la població.

Els consells de participació ciutadana de Sitges rebutgen el POUM
Tot i l'aprovació inicial per unanimitat del POUM, els consells de participació ciutadana de la vila, creats arran de l'elaboració de l'Agenda 21 del municipi, hi van mostrar el seu rebuig enèrgic. En concret, els tècnics especialistes agrupats en el Consell Sectorial d'Urbanisme i un sector important de la ciutadania, representada pel Consell Veïnal Municipal de Sitges, van mostrar la seva desaprovació total perquè segons ells es tractava d'un pla continuista i perquè 1) el POUM no suposava cap avenç significatiu a curt termini quant a infraestructures, 2) plantejava un model de ciutat dispersa de baixa densitat i 3) no havia considerat prou la matriu territorial. D'altra banda, Francesc Ruscalleda, com a representant dels dos consells, va acusar l'Ajuntament de centralitzar la participació ciutadana en la Comissió de Seguiment del Pla -segons Ruscalleda, formada majoritàriament per polítics- i de no aprofitar la representativitat i l'especialització dels consells de participació ciutadana.

A final d'any, es va posar en marxa l'Oficina d'Atenció al Públic on es podia trobar la informació més rellevant sobre l'aprovació inicial del POUM.

Més informació
www.sitges.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati