Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANTA OLIVA
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

A principi d'any, l'Ajuntament de Santa Oliva, municipi del Baix Penedès, comença els treballs de revisió del Pla general d'ordenació urbana aprovat el 2001, amb la intenció d'adequar les previsions de creixement a un desenvolupament urbanístic sostenible i de millorar la cohesió física i social del municipi. La iniciativa coincideix amb la demanda d'un grup de veïns del municipi que reclamen el manteniment de la darrera zona de bosc.

Santa Oliva és un municipi tradicionalment agrícola de la plana del Baix Penedès. Entre els anys seixanta i vuitanta, després d'un període de decadència econòmica i pèrdua de població, va experimentar un fort creixement per l'arribada d'immigrants del sud d'Espanya i d'estiuejants a les noves urbanitzacions. Això va comportar l'aparició de nombrosos nuclis de població sense relació i cohesió, a la zona sud del terme, més propera a la costa turística i al Vendrell, com a pol d'atracció, i una diversificació econòmica basada en el turisme, la construcció i el comerç. Avui la població supera els dos mil sis-cents habitants a l'hivern i arriba gairebé a set mil en època estival.

La part nord del municipi, on hi ha el nucli històric, no va créixer en nombre de població i va mantenir una activitat econòmica agrícola i ramadera, encara que la seva posició estratègica a 65 km de Barcelona i a 35 km de Tarragona i la bona accessibilitat des de l'AP-7 i la N-340 van atreure-hi importants iniciatives empresarials, com el desenvolupament de l'important parc industrial de l'enclavament de l'Albornar, situat al nord-est de la resta del terme municipal, o l'IDIADA, instal·lació de referència d'àmbit europeu pel que fa al desenvolupament, assaig i homologació de vehicles.

L'anterior Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de Santa Oliva havia estat aprovat definitivament el 2001 i era, per tant, un pla recent. No obstant això, la redacció de l'Auditoria socioambiental i l'Agenda 21, l'aprovació de la nova Llei d'urbanisme i les seves modificacions (LLEI D'URBANISME, MODIFICACIÓ i LLEI D'URBANISME, REGLAMENT PARCIAL) i la voluntat d'assolir un desenvolupament urbanístic sostenible van portar l'Ajuntament a plantejar la revisió del planejament general a principi de 2004. Segons un informe dels tècnics municipals, el planejament vigent (aprovat el 2001) acceptava un creixement del municipi que permetia passar dels 2.600 habitants del 2004 a 15.000 en els propers deu anys, amb una gran ocupació de sòl.

Per altra banda, el Col.lectiu en defensa dels boscos del Julivert i els Colls, format el maig de 2003 com una entitat constituent de la plataforma comarcal Salvem el Penedès des del mes de maig, reclamava el manteniment de la darrera superfície de bosc del municipi, situada en una zona de sòl urbanitzable adjacent al nucli històric. Els moviments de la plataforma van portar l'Ajuntament a elaborar un nou pla parcial que concentrava l'edificabilitat en el perímetre del sector i mantenia una major superfície de bosc, per bé que això no va acabar de satisfer el col·lectiu.

Els objectius del nou POUM: Assolir un desenvolupament sostenible a partir del pla anterior
La necessitat d'adequació del PGOU a la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya, i la transformació demogràfica, social i econòmica del municipi i la comarca van portar l'Ajuntament de Santa Oliva a presentar, el febrer de 2004, una revisió del Pla que va comptar amb el suport del secretari general per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Oriol Nel·lo. La revisió tenia tres objectius fonamentals: possibilitar el creixement demogràfic sostenible, coherent amb el desenvolupament econòmic i social, cohesionar els diversos nuclis del municipi, tant en l'àmbit urbanístic com social, i integrar les infraestructures noves i existents, atès que la posició estratègica del municipi implicava una gran pressió sobre el municipi. Segons la nova alcaldessa, Cristina Carreras (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el creixement demogràfic i la proximitat del Vendrell "podria fer del nostre municipi un municipi dormitori, un satèl·lit del Vendrell, cosa que volem evitar amb aquesta revisió".

No obstant això, les propostes van partir del manteniment de la classificació del sòl i del creixement previstos en el planejament vigent, ja que admetien que el municipi podia rebre una important pressió demogràfica, i es van centrar en la concentració espacial de les zones edificables, per tal de deixar una major superfície destinada a les zones verdes de cessió obligatòria, i en la programació temporal del desenvolupament dels nous sectors urbanitzables, per a evitar que s'iniciessin simultàniament i es possibilités una urbanització disseminada i incompleta.

Integració territorial
La proposta de nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) recollia el traçat ja previst en el Pla vigent d'un eix cívic de connexió tant per a trànsit rodat com per a vianants i bicicletes, amb l'objectiu d'estructurar el territori a partir de la unió i relació dels diferents nuclis dispersos en el terme municipal. Segons el regidor d'Urbanisme, Josep Maria Fontanet, "aquesta és una de les prioritats, ja que cal enfortir els llaços identitaris entre els santolivencs de sempre i els nouvinguts".

Programació del creixement
El sostre en el sòl urbanitzable proposat, és a dir, la superfície total construïble proposada, era pràcticament idèntic al del Pla vigent i permetia un creixement residencial de 3.600 habitatges dividits en deu sectors. És a dir, es continuava proposant que en un horitzó de trenta anys la població podria passar de 2.600 a 15.000 habitants. Tanmateix, per a garantir un creixement controlat, es repartien els sectors de sòl urbanitzable en tres àmbits i s'identificava per a cadascun el primer polígon que es podia començar a desenvolupar. Es prohibia l'inici del desenvolupament dels altres fins que el primer tingués totalment executada la urbanització i un mínim del 50% de les llicències d'edificació concedides.

La diferència fonamental era la concentració del sostre previst en els sectors d'expansió en una franja més estreta de sòl. L'edificabilitat bruta, que correspon al total de sostre construït, no variava substancialment, però l'edificació es concentrava en menys sòl, de manera que les àrees no ocupades per edificació, destinades a espai lliure, eren majors.

Espais liures
Els espais lliures es preveien estratègicament en els àmbits de transició entre els diferents nuclis de població i es qualificaven amb la nova categoria d'"espais lliures rurals", on calia mantenir els usos agrícoles tradicionals.

Oposició veïnal a la urbanització dels boscos del Julivert i els Colls
El moviment veïnal iniciat pel Col·lectiu en defensa dels boscos del Julivert i els Colls en defensa de les àrees de bosc va continuar oposant-se a la nova proposta d'urbanització del sector feta per l'Ajuntament -que estava entre les tres primeres a poder ser desenvolupades-, al·legant que suposava un creixement desmesurat del nucli i continuava afectant una valuosa extensió de superfície forestal.

El 5 d'octubre, el ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el Pla i el va sotmetre a informació pública. El 2 de desembre es va presentar públicament i es va allargar el termini de presentació d'al·legacions al Pla quinze dies més.

Més informació
www.santaoliva.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Penedès
Fotogaleria relacionada