Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANTA CRISTINA D'ARO
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

Durant els mesos de febrer i març, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro negocia amb els propietaris afectats per la reducció dels creixements urbanístics que proposa el nou POUM. Respecte de la versió del POUM aprovada inicialment el juliol de 2006, s’introdueixen esmenes relacionades amb la distribució de l’habitatge protegit i els assentaments industrials, i a Solius i Ridaura, s’amplien els espais protegits. L’aprovació provisional del POUM es fa a mitjan març i a final de juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en fa l’aprovació definitiva.


Antecedents 2006

Santa Cristina d’Aro té un terme municipal extens (67,3 km2) situat a la façana litoral del Baix Empordà. El municipi comprèn part del vessant sud del massís de les Gavarres i del vessant nord del massís de Cadiretes, també conegut com l’Ardenya. El nucli històric de Santa Cristina i les principals infraestructures de comunicació, la C-31 i l’antiga carretera de Castell-Platja d'Aro (GI-662) se situen a la zona central del municipi. Tanmateix, el terme municipal inclou també una desena de nuclis urbans repartits pels vessants dels dos contraforts muntanyosos. Pel sud, el terme s’estén cap al litoral fins a les cales de Canyet, la Corcollada i Vallpresona, i limita amb Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

El creixement urbanístic esdevingut d’ençà de començament dels noranta va evidenciar la necessitat de revisar el planejament municipal vigent, les Normes subsidiàries de 1988. Així, a començament de juliol de 2006, l’Ajuntament va aprovar inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), amb els vots favorables del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i l’abstenció dels regidors de Convergència i Unió (CiU).

La reducció del creixement endarrereix l’aprovació provisional
Un dels principals objectius del POUM era reduir sensiblement les previsions de creixement residencial apuntades per les Normes subsidiàries. Per fer-ho, però, l’Ajuntament va haver de negociar amb alguns propietaris que, amb el nou planejament, veien com les seves parcel•les deixaven de ser urbanitzables. Aquesta situació afectava sobretot els nuclis de Sant Miquel d’Aro i Romanyà de la Selva.

A Sant Miquel, les Normes subsidiàries preveien un creixement residencial en una zona de vessant. Més enllà del problema que comportava construir en uns terrenys de fort pendent i amb un important impacte paisatgístic, es dóna la circumstància que aquest nucli té tots els serveis en la part inferior, on hi ha la majoria de les parcel•les edificades, la qual cosa obligava a pujar-hi el clavegueram, l’electricitat i els vials. Aquesta opció significava una important despesa en treballs d’urbanització, per la qual cosa l’Ajuntament va decidir requalificar com a no urbanitzables unes 140 parcel•les del nucli classificades fins aleshores com a sòl urbanitzable. Tanmateix, i per tal que aquesta requalificació no comportés la impugnació del POUM per part dels propietaris afectats, l’Ajuntament hi va negociar durant els mesos de febrer i març de 2007.

Una situació semblant es va produir a Romanyà de la Selva, on l’Ajuntament va classificar com a no urbanitzables una quarantena de parcel•les classificades com a sòl urbà a les Normes subsidiàries. En aquest cas, però, la modificació es justificava pel fet que, amb l’aprovació del Pla d’espais d’interès natural (1992) i posterior delimitació definitiva de l’Espai d’interès natural de les Gavarres (2001), el nucli de Romanyà havia quedat inclòs dins dels límits d’aquest espai i per això no s’hi podia continuar construint.

En un altre ordre de coses, a principi de febrer, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va trametre a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro un informe que obligava a variar la distribució dels habitatges de protecció oficial (HPO), ja que alguns dels sectors d’urbanització no incloïen el 20% d’HPO establert per llei. La redistribució va comportar, a més, un increment, de 130 habitatges d’aquesta mena respecte de l’aprovació inicial, la major part dels quals es van situar a l’àmbit de la riera de Molinets.

Aprovació definitiva del POUM
El grup municipal de CiU va entendre que aquestes modificacions constituïen canvis substancials en el POUM i que això feia necessari tornar a aprovar inicialment el document i sotmetre’l, de nou, a exposició pública. El PSC, però, es va remetre als informes emesos pels serveis tècnics municipals i l'equip redactor del POUM, d’acord amb els quals no s’havia modificat el model de creixement i d'ordenació del POUM aprovat inicialment i les modificacions puntuals no eren essencials, per la qual cosa no era necessària una nova aprovació inicial. Així, el 15 de març el ple municipal va aprovar provisionalment el POUM amb els vots favorables de socialistes, els contraris del convergents i l’abstenció d’ERC.

El 24 de juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament el POUM de Santa Cristina. A la sessió d’aprovació, el director general d’Urbanisme, Joan Llort, va destacar l’aposta decidida del nou POUM pel creixement compacte i concentrat entorn del nucli de Santa Cristina i va assenyalar que, d’aquesta manera, s’evitarien nous creixements dels assentaments residencials dispersos. En aquest sentit, va remarcar el fet que es reduïa en uns 300 el nombre d’habitatges previstos a les urbanitzacions i s’establia, finalment, un sostre residencial total màxim de 1.800 habitatges nous, que representava, segons Llort, un creixement molt raonat per la ubicació i la mida del municipi.

Redistribució dels assentaments industrials i protecció dels espais lliures
Pel que fa a les activitats econòmiques, el POUM delimitava finalment com a sector industrial, l’àrea situada al sud de la carretera de Sant Feliu de Guíxols. Es reservaven per a aquest ús els sectors del Molí d’en Reixach-Bernades (21,17 ha) i del Molí d’en Tarrés (14,61 ha).

En el primer, l’edificabilitat s’acumulava a la zona del Pla de Bernades, en continuïtat amb el polígon industrial existent al sector veí del Molí d’en Tarrés, i en proximitat a la carretera. D’aquesta manera es reduïa l’impacte ambiental i paisatgístic que l’operació comportava, i alhora es concentrava l’edificació en una àrea més idònia per a aquesta, sobretot pel que fa a l’accessibilitat. A la resta del sector, és a dir, l’àrea corresponent a l’antic PLA PARCIAL DE MOLÍ D’EN REIXACH (12,01 ha), es localitzaven la major part de les cessions corresponents a espais lliures i equipaments.

Si bé a final d’any restava encara per elaborar el pla parcial d’aquest sector, en canvi, a mitjan novembre es va aprovar provisionalment el Pla parcial del Molí d’en Tarrés, un sector ja previst a les Normes subsidiàries i mantingut al POUM. De nou, les esmenes introduïdes en relació amb l’aprovació inicial ―que es concretaven en la prolongació del vial central de la zona, la construcció d’un nou vial perimetral i un lleuger increment del sostre màxim edificable per tal d’adaptar-se a les especificacions establertes pel POUM― van provocar que el grup municipal de CiU en demanés una nova aprovació inicial, opció que va ser desestimada per la resta de partits.

Quant als espais lliures, el POUM garantia la connexió entre els espais PEIN del municipi (Gavarres i Massís de Cadiretes) establint un gran àmbit de connectivitat ecològica que incloïa les Costes de Penedès i Puig Portugal, així com la zona de la vall de Solius, que finalment es va classificar com a àmbit de protecció paisatgística. A més, i recollint les al•legacions fetes per la plataforma ciutadana Salvem Solius, el POUM aprovat definitivament va ampliar el connector biològic Gavarres-Ardenya. D’altra banda, es van qualificar els terrenys de la plana del Ridaura en la categoria de protecció agrícola, i s’hi descartava, així, cap mena d'actuació urbanística. A més, el creixement cap a aquesta plana quedava tallat amb la previsió d'un coixí de sòls destinats a equipaments.

Més informació
www.ardenya.org
www.santacristina.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà
Fotogaleria relacionada