Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANTA CRISTINA D'ARO
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2006

A principi de juliol, s’aprova inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro. Els principals objectius del nou POUM són contenir el creixement residencial del municipi i circumscriure’l a les proximitats del nucli urbà central, millorar les condicions urbanístiques de les urbanitzacions i l’articulació entre els diferents nuclis urbans, garantir la connectivitat ecològica entre els massissos de les Gavarres i Cadiretes i preservar la vall de Solius de la urbanització projectada.

Articles posteriors 2007

Santa Cristina d’Aro és un terme municipal extens (67,3 km2) situat a la façana litoral del Baix Empordà. El municipi inclou part del vessant sud de les Gavarres i del vessant nord del massís de Cadiretes, també conegut com l’Ardenya. Aquests dos massissos –inclosos dins del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN) – fan que bona part del terme municipal presenti una orografia complexa i un paisatge eminentment forestal. Entre els dos relleus passa el riu Ridaura, que neix a l’Ardenya i creua el terme municipal pel centre, d’est a oest, formant la principal zona planera del municipi. El nucli històric de Santa Cristina i les principals infraestructures de comunicació, la C-31 i l’antiga carretera de Castell-Platja d'Aro (GI-662) se situen en aquesta zona. Pel sud, el terme s’estén cap al litoral fins a les cales de Canyet, la Corcollada i Vallpresona i limita amb Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

L’any 2005, el municipi tenia 4.071 habitants. Tot i que la major part de la població vivia a l’àrea urbana central, les nombroses urbanitzacions constituïen la major part de la superfície urbana del municipi. Alguns d’aquests nuclis tenien importants mancances relacionades amb el grau d’urbanització i els serveis urbans, i a tots, majoritàriament, l’habitatge era de segona residència i constituïa el 70% del parc residencial municipal.

Taula 1 Distribució de la població en els nuclis de Santa Cristina d’Aro (2005).
Entitats                      Habitants 2005 %     
Santa Cristina d'Aro-Nucli 1.879 46,2
Salol 415 10,2
Bufaganyes 367 9,0
El Vilar 357 8,8
Malvet 341 8,4
Bell-lloc 276 6,8
Romanyà de la Selva 273 6,7
Solius 90 2,2
Canyet de Marc 60 1,5
Camps de Santa Maria 13 0,3
Total habitants al municipi 4.071 100,0
 
Font: Padró continu 07/04/05 proporcionat pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament

S’inicia l’elaboració del nou planejament municipal
El planejament vigent a Santa Cristina eren les Normes subsidiàries aprovades el febrer de 1998. L’any 2004, però, ja s’havien implementat bona part de les propostes de les Normes, i l’Ajuntament considerava que resultaven insuficients per a abordar els eventuals creixements urbanístics i garantir la qualitat urbana i ambiental del municipi. D’altra banda, es palesava la necessitat d’articular com a estructura urbana i funcional el conjunt dels nuclis habitats i calia redefinir amb detall les condicions de desenvolupament urbanístic de cada un.

Aquests motius van menar l’equip de govern a iniciar la revisió del planejament a final d’octubre de 2004. L’elaboració del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) es va encarregar a l’empresa Land Planificació i Projectes. L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro el va aprovar inicialment el 6 de juliol de 2006 amb els vots favorables del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i l’abstenció dels regidors de Convergència i Unió (CiU).

Un creixement demogràfic i residencial moderat
Després d’un creixement que havia portat gairebé a duplicar el sòl urbà del municipi en menys d’una dècada, el nou POUM apostava per la contenció i reservava 250 ha per a creixements futurs, és a dir, poc més de la meitat del sòl previst per a aquesta finalitat l’any 1998.

Taula 2 Distribució de les superfícies dels diferents règims d’ús del sòl a Santa Cristina d’Aro. Comparació 1998-2006.
  NNSS 1998 POUM 2006
Apr. Inicial
Sòl urbà (ha) 320,63 603,78
Sòl urbanitzable (ha) 427,33 252,8
Sòl no urbanitzable (ha) 5.980,93 5.872,31
Terme municipal 6.728,89 6.728,89
Font: Memòria descriptiva i justificativa del POUM

Els nous creixements residencials es proposaven principalment en espais contigus o inclosos en el nucli urbà de Santa Cristina. D’aquesta manera, s’omplien els buits urbans existents i es redefinien molts dels creixements previstos pel planejament vigent per tal d’incrementar la densitat i compacitat al nucli urbà central i de convertir la zona en un veritable eixample urbà de densitats mitjanes. La major part d’aquests creixements es localitzaven al sud-est del nucli central, en l’espai romanent entre aquest i el de Ridaura.

D’altra banda, el POUM delimitava per a cada una de les urbanitzacions existents un polígon d’actuació urbanística (PAU) i proposava realitzar les obres de reurbanització necessàries per tal que cada una disposés de totes les infraestructures necessàries i d’un nivell d’urbanització adequat.

El nou Pla preveia un creixement demogràfic anual mitjà proper al 4,2% per als anys següents, amb una població màxima de 9.000 habitants l’any 2025. D’acord amb aquestes previsions, el Pla preveia la construcció de 2.788 habitatges nous, 2.475 en sòl urbanitzable i 313 en sòl urbà. Amb aquest increment, s’esperava assolir un parc de 3.500 habitatges principals, que guanyarien pes, tot i que es preveia que la segona residència continuaria representant més de la meitat del total dels habitatges del municipi en l’horitzó temporal previst.

Pel que fa a les tipologies edificatòries, la major part dels nous habitatges (1.614) es construirien en àrees de densitats mitjanes (entre 30 i 50 habitatges per hectàrea). Tanmateix, també es preveia construir una quantitat important d’habitatges (735) en zones de molt baixa densitat (menys de 5 habitatges per hectàrea), tal com ja establien les previsions de les Normes subsidiàries. Amb tot, en aquest punt, el POUM reduïa a gairebé dos-cents el nombre d’habitatges a construir en aquestes zones. D’altra banda, el Pla establia la construcció de cinc-cents habitatges protegits, amb la qual cosa s’assolien les quotes establertes per llei.

Increment del sòl industrial i millora de la dotació de serveis i equipaments
El POUM preveia una reserva de 48 ha de sòl per a activitats econòmiques, principalment per a la petita indústria de serveis i tallers. Aquests sòls se situaven al sector anomenat el Molí d’en Tarrés, on ja hi havia diverses implantacions industrials i d’emmagatzematge. Es tractava d’una zona de terrenys molt accessibles i amb possibilitat de controlar i corregir el seu impacte paisatgístic, en un espai situat al sud de la carretera de Sant Feliu de Guíxols.

D’altra banda, un dels principals objectius de densificar el nucli central era facilitar la implantació d’un major nivell de serveis dins l’àrea urbana i potenciar l’augment de les dotacions comercials i d’activitats terciàries. En aquest aspecte, es fixava en tots els sectors centrals del nucli l’obligatorietat de reservar sostre comercial, tant en sòl urbà com en els sectors urbanitzables. A més, es preveia potenciar i ampliar les tres àrees principals d’equipaments existents, és a dir, l’àrea esportiva situada a l’oest del nucli urbà (que es podria ampliar per als mateixos usos esportius o escolars), l’àrea annexa a l’església (on se situava l’escola infantil i primària i l’escola bressol, que s’ampliarien per als mateixos usos escolars), i la zona d’equipaments administratius a l’extrem sud-oest de l’àrea urbana, on se situaria el nou ajuntament.

En matèria d’espais lliures i zones verdes, el POUM promovia la connexió dels diferents espais existents a través de la xarxa viària i de passeigs de vianants per tal d’estructurar un conjunt funcional únic. En aquest sentit, la proposta de convertir la façana fluvial del Ridaura en un parc fluvial tenia un paper central. Es tractava de promoure la revaloració d’aquest espai fluvial a través de la protecció del medi físic i la millora de les seves zones d’ús públic, i d’adequar-ne els accessos, des de l’àrea urbana propera. La recuperació d’aquesta zona, en la qual ja hi havia el carril bici entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, contribuiria a articular un anell verd amb una xarxa de carril bici i de vianants al voltant del nucli urbà central de Santa Cristina.

Polèmica per l’ocupació de la vall de Solius
Pel que fa al sòl no urbanitzable, el POUM va tenir en compte la presència dels dos espais PEIN i va definir un àmbit de connectivitat ecològica entre ells. En aquest sentit, el POUM es comprometia a incorporar la futura normativa dels plans especials d’ambdós espais a partir del moment en què aquests entressin en vigor.

D’altra banda, el POUM resolia definitivament la polèmica generada els anys anteriors entorn de la possible ocupació de part de la vall de Solius, una de les zones amb més valor agrícola i paisatgístic del municipi. En aquesta zona, l’any 2004 es va aprovar la creació d’un sector industrial de 14 ha. Aquesta proposta va provocar l’oposició d’una part de la població del municipi, que es va articular entorn de la Plataforma Salvem Solius, la qual entenia que el nou polígon estaria aïllat del nucli urbà, en una zona que, a més de presentar dificultats d’accés, afectaria la connexió biològica entre les Gavarres i el massís de l’Ardenya i generaria un fort impacte paisatgístic. Finalment, el POUM va establir un àmbit de protecció paisatgística per la vall de Solius i va redistribuir el sòl industrial al voltant de la zona de Can Reixac.

Més informació
www.santacristina.net/ajuntament/poum.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati