Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT LLORENÇ D'HORTONS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Llorenç d'Hortons tot i que suspèn els sectors urbanitzables de Ca l'Almirall i la Casa Gran fins que se'n realitzi l'estudi d'impacte ambiental.

El terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons se situa a l'extrem nord-est de la comarca de l'Alt Penedès, amb una extensió de 1.975 ha i 1.939 habitants. El terme municipal es compon de cinc nuclis (Sant Llorenç, Sant Joan Samora, la Beguda Alta, la Beguda Baixa i el Torrentfondo) i tres urbanitzacions (el Grandet, la Vinya del Pollastre i Can Bargalló). Pel que fa al paisatge, hi predomina la vinya, que ocupa un 56% del municipi, mentre que la vegetació se situa al llarg dels torrents en forma de petits bosquets.

El Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de Sant Llorenç d'Hortons vigent fins aquells moments fou aprovat el 1988. El 1996 es va iniciar el tràmit de revisió del PGOU, el 1999 es va presentar l'avenç de revisió i el 2002 es va aprovar inicialment i es va sotmetre a exposició pública.

Durant el període d'exposició pública es van presentar vint-i-cinc al·legacions, bona part de les quals realitzades pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd que demanaven que es reduís el creixement urbanístic previst. El consistori va rebutjar les al·legacions d'aquesta entitat en considerar que el creixement urbà responia a les necessitats d'ordenar les iniciatives que pressionaven sobre el territori. L' aprovació provisional del text es va produir l'abril de 2003, fou modificada el març de 2004 i es va enviar a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) un mes després.

El contingut del Pla
El POUM es fixava com a objectius bàsics un desenvolupament urbanístic que respongués a la realitat territorial i social del municipi i a les expectatives derivades de la situació estratègica respecte a la regió metropolitana; preservar els valors rurals, ecològics i paisatgístics existents, especialment aquells vinculats a la vinya, i incloure les previsions d'establiment d'infraestructures com el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT o l'EIX VIARI DEL QUART CINTURÓ.

El Pla feia la classificació d'usos següent sobre el territori: 96 ha de sòl urbà, 162 ha de sòl urbanitzable delimitat (31 de residencial, 53 d'industrial i 78 d'ús mixt), 24 ha de sòl urbanitzable no delimitat i 1.692 ha de sòl no urbanitzable. En el sòl urbà es preveien un total de 395 nous habitatges i en el sòl urbanitzable delimitat 1.110. El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd va posar de manifest que alguns d'aquests creixements no estaven connectats amb els nuclis urbans i que si es desenvolupaven podien significar multiplicar per tres la població, cosa que en pocs anys podia transformar totalment la dinàmica de la vida al poble.

El principal sector de creixement urbà se situava prop de Ca l'Almirall, al nord del terme municipal, entre els nuclis de Sant Joan Samora i la Beguda Baixa, a la carretera B-224 de Martorell a Masquefa. Es tractava d'una àrea de 78 ha de sòl urbanitzable d'ús mixt, residencial i per a activitats de parc tecnològic, hoteleres, comercials, de serveis i esportives. La resta de creixements residencials se situaven a l'entorn dels nuclis de Sant Llorenç, Torrentfondo i la Beguda Baixa. Pel que fa al sòl industrial es proposava un nou sector de 30 ha al costat del polígon industrial veí de Sant Esteve Sesrovires, denominat la Casa Gran, i el creixement de l'actual zona industrial de Sant Llorenç.

Urbanisme aprova el Pla però suspèn els sectors de Ca l'Almirall i Casa Gran
El mes de juliol la CTUB va decidir aprovar de manera definitiva el POUM en considerar que les previsions realitzades sobre el sistema viari, el sistema d'espais lliures i el sòl urbà eren correctes. No obstant això, va decidir suspendre les propostes de creixement del sector de Ca l'Almirall i de la Casa Gran fins que se'n realitzés un estudi d'impacte ambiental en considerar que comportaven un creixement important i no se situaven a l'entorn dels nuclis urbans existents.

A final d'any diferents mitjans de comunicació es van fer ressó de l'inici de negociacions entre l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i el Departament de Justícia de la Generalitat per a la localització d'un CENTRE PENITENCIARI AL SECTOR DE SANT JOAN SAMORA.

Per al 2005 es preveia que s'aprovessin els estudis d'impacte ambiental que havien de permetre redefinir els dos sectors de creixements previstos al municipi i aprovar la totalitat del POUM.

Més informació
http://www.ajhortons.com
http://www.boscverd.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès