Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT JULIÀ DE RAMIS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2006

El 30 de novembre, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà aprova provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del municipi. El nou planejament persegueix garantir un creixement ordenat i compacte del terme, arribant a un horitzó d’uns sis mil quatre-cents habitants per als propers quinze anys. Des de la seva aprovació inicial, a final de 2004, la polèmica i el rebuig per part d’algunes entitats veïnals i del grup a l’oposició ha acompanyat la tramitació i el procés de participació del pla. Per al 2007 s’espera que la Generalitat aprovi definitivament el document.

El municipi de Sant Julià de Ramis i Medinyà, al nord de la comarca del Gironès i de l’àmbit d’influència del sistema metropolità de la ciutat de Girona, tenia empadronats 2.656 habitants l’any 2006, gairebé un 26% més dels que hi vivien l’any 1995, any del qual daten les Normes subsidiàries de Planejament vigents en el municipi. Les transformacions socioterritorials i legislatives que s’han produït des de llavors, així com l’aparició de nous instruments de planificació, van fer considerar l’equip de govern municipal –format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Unitat per a la Democràcia Municipal (UDM)– l’obsolescència d’aquell planejament i la urgència de redactar el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), tasca que es va iniciar el desembre de 2004 i que va dirigir l’arquitecte director i coordinador general de l’estudi d’arquitectura i urbanisme XC-ARQ-URB. SLA, Xavier Canosa.

Aprovació inicial del POUM i procés de participació ciutadana
Paral•lelament a l’inici de redacció del POUM, l’Ajuntament va posar en marxa el procés de participació ciutadana el mes de desembre de 2004, amb vocació d’implicar-hi tots els agents polítics, culturals, socials i econòmics del municipi. Amb aquesta finalitat, es van celebrar dues sessions explicatives dirigides per l’equip redactor sobre les directrius del POUM i les conclusions preliminars dels treballs realitzats fins al moment –la primera al local social de Medinyà, el dia 17 d’aquell mes, i la segona al Centre Cívic de Sant Julià, cinc dies més tard–, Posteriorment, es va obrir un període de debat i reflexió sobre les propostes plantejades, tant de caràcter general com específiques, que afectaven cada un dels dos nuclis del municipi.

Finalment, el ple de la Corporació de l'Ajuntament, en sessió extraordinària en data 3 de novembre de 2005, va adoptar, entre altres, l'aprovació inicial del POUM del municipi. Després de la seva publicació oficial al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 4518 - 25/11/2005, es va obrir un període d’informació pública tant del document del POUM com dels convenis urbanístics redactats –el relatiu al Sector Golf Girona i el realitzat amb la societat mercantil Tradisa Proyectos Inmobiliarios SL–, a fi i efecte que els interessats hi poguessin formular les al•legacions o reclamacions que consideressin pertinents durant un termini de dos mesos.

El termini d’exposició pública va finalitzar el 23 de gener de 2006. Tanmateix, el tràmit d’informació pública es va mantenir obert més enllà de l’estipulat per la legislació (que estipula un mes), fins pràcticament el moment de tancar el document per a l’aprovació provisional. És a dir, fins a final d’octubre de 2006 l’Ajuntament i l’equip redactor del pla van mantenir les tasques de divulgació del text aprovat inicialment, recollint nous suggeriments i replantejant el document inicial. En aquest temps, tant dins els terminis jurídics com després, es van rebre un total de noranta-nou escrits d’al•legació formulats per particulars, entitats, i associacions, dels quals es van estimar totalment quaranta, parcialment trenta-tres i se’n van desestimar vint-i-un. Aquestes esmenes es referien sobretot a qüestions relacionades amb la gestió del territori, canvis en el règim del sòl, l'ampliació o el canvi d'usos o la tipologia d'habitatges i creixement previst.

Contingut de les propostes del pla

Les propostes elaborades opten per un model d’ocupació del sòl que eviti la dispersió en el territori i afavoreixi la compactació del sòl urbà existent, dissenyant alhora les noves àrees de creixement en tipologies de bloc i barreja d’usos. El document d’aprovació provisional, modificat lleugerament a la baixa respecte a les previsions fetes en l’aprovació inicial, amplia lleugerament la superfície de sòl urbà, passant de les 161,96 ha a les 162,57 ha (el 8% del terme), principalment per un procés de consolidació del sòl construït. Pel que fa al sòl urbanitzable, dobla la superfície passant de les 43,86 ha previstes el 1995 a les 93,99 ha. En aquests àmbits, ubicats bàsicament ntorn dels eixos viaris N-II i AP7, així com al voltant dels nuclis urbans, s’estableix edificar 1.609 habitatges nous, 246 dels quals seran de tipus social. Es preveu arribar així a un horitzó de 6.421 habitants potencials en quinze anys.

En total, doncs, el 86,4% de la superfície del terme es classifica com a no urbanitzable (1.636 Ha.). Dins aquest espai, el document reconeix i delimita unitats específiques de paisatge amb el propòsit de millorar les seves condicions, com ara la dels espais de ribera del Ter i el Terri, el petit sistema existent sobre la riera de la Rasa o els espais boscosos que pel nord cerclen el nucli de Medinyà. Així, s’incrementen considerablement les zones verdes, passant de les 21,46 ha del 1995 a les 124,09 ha. En aquesta mateixa línia, el pla pretén corregir l’impacte de la periurbanització en el municipi que havia consolidat situacions i activitats en el sòl no urbanitzable impròpies per aquesta classificació de sòl.

Entre els projectes urbanístics previstos destaca la creació d’un gran espai lliure central en el sector de Sant Julià, amb funcions de parc central i zona d’equipaments, que relligui les trames urbanes dels barris de Montagut, les Comes i el Pla de Baix, consolidats als dos costats de l’autopista; la creació d’un parc fluvial i la reordenació de la façana edificada del Ter en la zona de les Torres, i la creació d’un extens parc urbà lligat al Ter en la zona del Pla de l’Arnau. Destaca també l’increment a gairebé el doble del sòl qualificat d'equipaments públics respecte del planejament anterior (passant de 8,13 ha a les 14,73 ha).

Pel que fa a les infrastructures de mobilitat, el POUM procura minimitzar l’impacte que provoquen les vies existents i obres previstes (com el pas del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT) que disgreguen el terme. Incideix en la modificació de les característiques i traça de l’N-II al seu pas pels nuclis urbans, i en actuacions sobre l’AUTOPISTA AP7 per relligar els teixits urbans, així com en la millora de les característiques i qualitat de la xarxa viària local amb la incorporació de criteris de jerarquització de vies, accessibilitat i supressió de barreres, progressiva peatonalització, creació d’aparcaments i connectivitat amb els transports públics supramunicipals, etc.

Polèmica i crítiques veïnals a les previsions del POUM
Els actes de protesta realitzats per diferents agrupacions veïnals del municipi, contràries a les previsions del POUM, han estat diverses i continuades al llarg de l’any. Des de la presentació formal d’al•legacions a l'exhibició de pancartes als plens i als balcons de les cases, fins al lliurament de 475 signatures contràries a l'Ajuntament, passant per la petició de convocar un referèndum.

A començament d’any, les associacions de veïns de Castell de Montagut i del Pla de Baix van presentar setanta al•legacions al POUM. Posteriorment, una quarantena de veïns van assistir al ple ordinari de l’Ajuntament celebrat el 10 de juliol per expressar el seu rebuig al POUM que consideraven que propiciava un creixement urbanístic desmesurat. Un dels assistents també va expressar el seu temor que els habitatges protegits previstos portessin “tota mena de xusma”. D’altra banda, els veïns van exigir més equipaments i policia.

També l'Associació de Veïns del Pla de la Garriga de Sant Julià de Ramis, un barri d’uns trenta d’habitatges i un centenar de veïns al voltant del qual es preveia encabir 22 ha de nou sòl urbanitzable, va presentar un escrit a l'Ajuntament en el qual s'acusava l'equip de govern de no haver permès la participació ciutadana en el procés d'elaboració del POUM, i assegurava que el pla responia a interessos partidistes i no a les necessitats reals del municipi. En declaracions del seu president, Jaume Casamitjana, exigien que es respectés el que consideraven que era un dels pocs espais verges que té Sant Julià.

El grup de Convergència i Unió (CiU), a l'oposició, es va sumar a les crítiques veïnals i va denunciar que s'estava canviant la “filosofia del poble”. Segons un article d’opinió de Patrici Oliveras i Fornells, cap de CiU a l’Ajuntament, publicat a El Punt Diari el 16 de juliol, “en qüestió de pocs anys ja no viurem en un poble petit, respectuós amb les persones, sinó en una barriada dormitori de la gran ciutat, degradada, plena dels pisos protegits que no tindrà, sense cap atractiu i de la qual tothom voldrà marxar.” Per la seva banda, l'alcalde, Narcís Casassa i Font, va defensar el model de compactació i creixement intensiu que proposa el POUM, i va recordar que la nova LLEI D’URBANISME recull com un requeriment obligatori la creació d’habitatge social. El mateix alcalde va respondre també per escrit les crítiques d’Oliveres en un altre article d’opinió, publicat en el mateix mitjà una setmana més tard. Sota el títol: “Manipulacions i falsedats a l'entorn del POUM”, l’alcalde acusava el cap de l’oposició d’electoralisme i de crear alarma social a partir de falsejar la realitat, i afirmava: “amb el nou POUM, l'actual equip de govern del PSC i UDM hem volgut posar ordre a un municipi desestructurat i descohesionat, amb pocs serveis públics i privats”.

Al final d’aquell mateix mes, el 24 de juliol, l'Ajuntament va convocar una reunió al Centre Cívic del municipi, a la qual van assistir més de dues-centes persones. Els veïns van tornar a manifestar els seus temors i reticències pel nou planejament, retrets que tant l’alcalde com el primer tinent d’alcalde van considerar infundades i mal documentades. Entre altres, l’alcalde va desmentir rotundament els comentaris que el municipi acolliria persones de la Font de la Pólvora –barri del municipi de Girona on es concentra la comunitat gitana– i es va comprometre a tornar a explicar amb tot detall el POUM durant el mes de setembre, abans de convocar el ple perquè en fes l’aprovació provisional. Arran d’aquesta reunió, els membres integrants de la llista d'Unitat per la Democràcia Municipal (UDM), soci de govern a l'Ajuntament, van decidir condicionar el seu suport al POUM al fet que es rebaixés el creixement a un màxim de cinc mil habitants per als propers deu anys, la qual cosa comportaria també una reducció en l’habitatge públic.

L’Ajuntament va convocar una nova reunió el 3 d’octubre per explicar, conjuntament amb l’arquitecte redactor del Pla, els canvis del POUM sorgits arran de les al•legacions. L’alcalde va remarcar la necessitat de reordenar el municipi i l'oportunitat que dóna el POUM d’aconseguir crear un nucli urbà ben comunicat internament i l’aposta que suposa per un “creixement moderat i racional”.

A final d’octubre, una setantena de veïns convocats per l'Associació de Veïns del Pla de Baix, van tornar a manifestar-se en contra de les previsions de creixement del POUM. Els veïns, que van fer un recorregut des del centre cívic fins a la casa de l'alcalde i van tallar durant uns moments el trànsit a l'autovia, continuaven rebutjant el nombre d’habitatges previstos per aquest sector (663 en tipologia de bloc), tot i que havien estat rebaixats respecte dels 745 de la proposta inicial. Paral•lelament, arran de les obres d'urbanització iniciades en la urbanització Golf Girona i la tramitació del POUM, a mitjan octubre, un centenar de veïns d’aquest àmbit van constituir una nova associació per aglutinar les inquietuds del veïnat i vetllar per la legalitat i la qualitat dels treballs constructius.

Aprovació provisional del POUM de Sant Julià de Ramis
Enmig d’un ambient de tensió, el govern municipal va aprovar provisionalment el POUM en el ple celebrat el 30 de novembre. Des del públic es van sentir crits, algun insult i acusacions directes cap a membres de l'Ajuntament. S’esperava que a la primeria de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat resolgués i atorgués l’aprovació definitiva del POUM.

Més informació
www.santjuliaderamis.cat/poum/il
www.santjuliaderamis.cat/portaveu
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès