Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT JOAN DE VILATORRADA
Josep Bágueda i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

A la darreria del 2003 es publica el text definitiu del nou Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Les directrius del planejament urbanístic del municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’han estructurat, tant a escala urbana com territorial, en funció de la vall del riu Cardener, de l’eix viari transversal C-25 i de la carretera C-55 de Manresa a Solsona en tant que vertebradors urbans i territorials no només de la vila sinó del conjunt del terme municipal.

Després d’un llarg procés de treball i debat en el qual van participar responsables de l’Ajuntament, tècnics i veïns del municipi, el 15 de desembre de 2003, abans de les eleccions municipals, es va aprovar provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Sant Joan de Vilatorrada. L’ alcalde, Ezequiel Martínez i Mulero, va destacar que el POUM, redactat per l’equip Jornet-Llop-Pastor, havia estat un dels projectes més ambiciosos realitzats els darrers anys, i el va qualificar, en declaracions realitzades durant el mes de maig, de «mesurat i necessari» perquè «al municipi hi ha una necessitat d’expansió, la gent jove es vol quedar al poble i també hi ha molta gent de Manresa i de la comarca que opta per traslladar-se a Sant Joan». Tanmateix, Ramon Marquilles, cap de llista de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada en les darreres eleccions municipals, considerava que el POUM era «desmesurat» i proposava revisar-lo.

Amb aproximadament 10.000 habitants, Sant Joan de Vilatorrada és el municipi amb més població del Bages després de Manresa. Territorialment el municipi està inserit en la vall del riu Cardener i hi conflueixen l’eix viari transversal C-25 i la carretera C-55 de Manresa a Solsona, en tant que vertebradors urbans i territorials del terme municipal. Els responsables municipals van declarar que de cara als propers anys preveien un creixement de la població i que el nou POUM permetia construir 1.200 nous habitatges.

Els elements estructuradors, els espais lliures i la connectivitat
El nou POUM destacava els elements estructuradors tant a escala urbana com territorial. Es proposava millorar la connectivitat exterior del nucli urbà reforçant els accessos de l’Eix Transversal i de la carretera C-55 de Manresa a Solsona pel Pont Gran, deixant per als vianants l’accés del Pont Petit. La vall del Cardener al pas pel nucli urbà s'acondiciaria, així mateix, segons el nou planejament, com un nou passeig fluvial lineal que funcionaria alhora com a façana de la vila i element d’articulació dels recorreguts per a vianants que s’estenen a l’àrea central de la vila, a l’interior del triangle que formen els carrers de Montserrat, el carrer Major i l'avinguda del Torrent del Canigó.

Els camins rurals esdevindrien, en el nou POUM, els elements de referència que organitzarien els espais oberts no urbanitzables. Els turons de Collbaix i de Sant Joan, qualificats com a àrees d’ordenació paisatgística, els corredors territorials verds de la vall del riu Cardener i els torrents de Fonollosa, Can Torres, Juncadella i Bellet, com a àrees de sòl no urbanitzable d’especial protecció, formarien la matriu d’espais lliures que dotaria el municipi d'allò que el POUM anomena parcs territorials. Es va preveure, així mateix, la preservació, regulació, ordenació i millora d’àrees d’especial protecció de sòl no urbanitzable: els plans de Sant Joan i de Palou, els plans de les Heures i el Llaurat, els plans de Macosa, la Carrera, el Solerot i el Tros gran, i finalment el sector agroforestal de Planells Petit.

La ciutat construïda, l’extensió residencial i els equipaments
El POUM establia quatre grans eixos de treball per a la ciutat construïda: una nova normativa per al teixit urbà a dos sectors del nucli antic de Sant Joan de Vilatorrada i l’entorn de l’església parroquial, el desenvolupament del Pla especial per a incloure un nou equipament al barri de Llobet, una ordenació conjunta dels sectors residencials del front fluvial i una àrea de reforma a l’entorn de les fàbriques Burés i Vilaseca, que conservaria el volum de les dues naus com a edificacions patrimonials testimoni del passat industrial de la vila.

El Pla va preveure la inclusió en el catàleg de patrimoni de tres grans grups d’elements: els elements i conjunts singulars de la ciutat consolidada, les edificacions industrials significatives del front fluvial i les construccions rurals identificatives dels espais naturals. Es va considerar, així mateix, l'ordenació i regulació específica del nucli de Sant Martí de Torroella.

Es van delimitar dos sectors residencials de nou creixement, els Ermots i Collbaix, en continuïtat amb la trama urbana, sobre territoris de topografia complexa. La previsió era construir-hi aproximadament uns 1.200 habitatges nous, de tipologies diverses (cases amb pati, fileres, cases aparellades), pendents de definir en el futur desenvolupament dels plans parcials.

El Pla també considerava els nous equipaments docents, comercials i esportius. En aquest sentit es reservava sòl per a la construcció d’un nou centre docent per als sectors d’extensió residencial, per a l’extensió de l’eix comercial del carrer Major i Montserrat de cara a futures activitats terciàries i per a la construcció d’un equipament esportiu en previsió de les futures necessitats derivades del creixement demogràfic previst.

Localització de les àrees d'activitat industrial i productiva
La requalificació del front fluvial urbà va implicar l’aprovació de noves normatives per a la indústria urbana situada en aquesta àrea, a fi de fer compatibles els usos tradicionals amb el caràcter de passeig, façana i parc cívic de la vila. Es preveia també el desenvolupament del polígon del pla dels Vinyals II i la localització d’una nova àrea industrial i productiva sobre l’eix de la carretera de Solsona, al voltant de Mas Mollet. El Pla va establir mesures transitòries per a les indústries localitzades en sòl no urbanitzable que preveien integrar-se al medi en què estaven ubicades.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), en sessió de data 11 de juny de 2003, va acordar l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Joan de Vilatorrada. L 'executivitat en va quedar, no obstant, condicionada a la presentació d’un text refós al Pla que incorporés les prescripcions que la Comissió havia dictat. Aquest text refós va ser redactat i aprovat pel Ple de l’Ajuntament el dia 10 de juliol i examinat per la CTUB, que el va aprovar definitivament el dia 17 de setembre. Amb la publicació al DOGC el 15 de desembre del mateix any, el nou POUM de Sant Joan de Vilatorrada va entrar plenament en execució.

Més informació
www.santjoanv.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages