Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

S'aprova inicialment el POUM de Sant Feliu de Guíxols amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU, els vots en contra de PSC i ICV i l'abstenció d'ERC i TPS. Mentre l'Ajuntament i l'equip redactor en destaquen la voluntat de revitalitzar l'economia i de requalificar ambientalment el municipi, l'oposició en critica la manca d'ambició i la impossibilitat de realitzar-lo des d'un punt de vista econòmic. Durant el període d'exposició pública, els grups de l'oposició denuncien irregularitats entre la documentació exposada. A final d'any, l'equip de govern aprova provisionalment el POUM.

El municipi de Sant Feliu de Guíxols se situa a l’extrem sud de la comarca del Baix Empordà, en una petita vall oberta a la serra de l’Ardenya que culmina en un petit port natural. Sant Feliu ha estat històricament un dels nuclis importants de les comarques de Girona gràcies a la indústria del suro i a l’activitat comercial del port, però la transició de l’economia cap als serveis i el turisme van anar minvant el seu dinamisme en favor de Platja d’Aro. En els darrers anys, el municipi ha reprès el creixement demogràfic i el desembre de 2005 va superar, per primera vegada, els 20.000 habitants.

L’estructura urbana presenta una clara distinció entre el nucli central, compacte, format pel centre històric, l’eixample decimonònic i les expansions del segle XX, i un conjunt d’urbanitzacions de baixa densitat que se situen a llevant (Punta Garbí, la Volta de l’Ametller, etc.) i a ponent (Casanova, Sant Amanç, etc.) del terme municipal. A escala supramunicipal, Sant Feliu és el nucli més important del sistema urbà de la Costa Brava central, una àrea urbana fortament urbanitzada que abraça des de la vall d’Aro fins a la badia de Palamós.

L’any 2004, l’equip de govern va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) elaborat el 1985. L’objectiu era actualitzar el planejament després de vint-i-cinc anys de vigència i adaptar-lo a la nova LLEI D’URBANISME. Per fer-ho, va ser escollit un equip redactor format pels arquitectes Xavier Sust, Lluís Faleras i l’enginyer Miquel Martí. El 25 de maig del mateix any, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat els criteris i objectius que havien de guiar la revisió del PGOU, però, a partir d’aquest moment, la tramitació del Pla va ser objecte de confrontació entre l’equip de govern i els grups de l’oposició. El 24 de febrer de 2005 es va aprovar inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) amb els vots a favor de Convergència i Unió (CIU), els vots en contra del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya (ICV) i l’abstenció d’Esquerra Republicana de Catalunya i de Tots per Sant Feliu (TPS).

Objectius generals del POUM
El nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) contenia la documentació d’informació –la Memòria i els diferents estudis–, la Proposta d’ordenació i les Normes urbanístiques i, finalment, els catàlegs de béns a protegir. Segons l’equip redactor, els objectius generals del Pla eren dos: d’una banda, encaminar Sant Feliu cap a una revitalització urbana després d’un llarg període d’estancament; de l’altra, adaptar el planejament als nous criteris de l’urbanisme basats en la qualificació ambiental del territori i el principi de sostenibilitat. Consegüentment, l’objectiu urbanístic era impulsar el creixement a partir del model de ciutat compacta limitant al màxim l’ocupació de sòl.

Pel que fa al dimensinament del Pla, el POUM partia d’un escenari de creixement demogràfic moderat, entorn dels 3.000 habitants, fins al 2026. Pel que fa a l’habitatge, el document aplicava a la dada demogràfica un índex de 2,3 habitants per habitatge i un factor de rendiment en funció de l’ocupació actual del parc –que és del 48% d’habitage principal–, i, com a conseqüència, proposava la construcció de 3.760 habitatges, dels quals un terç era habitatge assequible, a raó de 769 de protecció oficial i 396 de concertats. Aquest escenari es cobriria amb un total de 569,7 ha de sòl per desenvolupar, és a dir, amb un increment en l’ocupació de sòl de 15,2 ha respecte al pla anterior, de les quals 483,2 ha serien de sòl urbà i 84,6 de sòl urbanitzable.

Proposta d'ordenació
Pel que fa a l’estructura orgànica del territori i la disposició de sistemes i zones, el POUM proposa les línies d’actuació següents.

En el camp de les comunicacions i la mobilitat, el Pla pretenia reduir la congestió viària a través de la definició de dues vies perimetrals de circumval·lació: per una banda, la ronda de Ponent (en procés d’execució), que enllaçaria la carretera de Girona (C-250) amb la de Tossa (GI-682); per l’altra, la ronda Nord, que uniria la (C-250) amb la carretera de Castell d’Aro (GI-6621) i, d’acord amb el planejament d’aquest darrer municipi, tindria continuïtat fins a la carretera de Palamós.

En l’àmbit del sistema d’espais lliures, el Pla plantejava quatre línies d’actuació bàsiques. En primer lloc, la desclassificació de tres àmbits compresos dins d’urbanitzacions –amb un total de 26,32 ha– pendents de desenvolupar (Punta Brava, les Penyes i Villa Contxa), d’acord amb les disposicions del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). En segon lloc, es preveia un sistema de parcs territorials, entre els quals destacava el de Sant Amanç, que inclouria l’espai comprès entre la ronda de Ponent i els paratges de les Rieres de Comes i Bujonis (inclosos dins del PEIN Massís de Cadiretes) i es gestionaria preservant una part com a sòl no urbanitzable i la resta a través de cessions d’espai lliure. En sòl no urbanitzable, el Pla definia, a partir de les disposicions del Pla especial del sòl no urbanitzable de Sant Feliu de Guíxols –redactat per l’empresa La Vola en 2004– i del PDUSC, quatre categories bàsiques: forestal, agrícola, de protecció natural i paisatgística, i costaner.

En l’àmbit del sistema d’equipaments, el Pla considerava els actuals estàndards per habitant (20m2 de sòl per habitant) prou suficients, i, per tant, apostava per aprofundir en un model basat en la presència d’equipaments culturals emblemàtics, com el Museu Thyssen o el Centre Cousteau. A més a més, s’introduia el concepte d’àrees de nova centralitat, és a dir, nous pols urbans organitzats segons els criteris urbanístics de densitat, intensitat i barreja d’usos, 376 situats a les portes del municipi. En aquest sentit, el projecte més emblemàtic era el de Cala Sants, que implicaria eliminar l’edifici d’onze plantes Joan I, i la promoció de cinccents habitatges amb una reserva de 19.000 m2 per a activitats comercials i la construcció d’un hotel.

Pel que fa a les zones residencials, el Pla apostava per la redefinició dels límits del nucli urbà i la densificació de la trama urbana preexistent. En el primer cas, les actuacions en sòl urbanitzable pretenien consolidar el perímetre urbà a partir de grans operacions, com la de la ronda de Ponent. Tanmateix, el creixement més important, amb un total del 71,3% dels habitatges, s’orientava a la consolidació dels àmbits de sòl urbà, on s’apostava per tipologies d’edificació denses, aptes per a teixits compactes. A més a més, es proposaven algunes actuacions amb percentatges importants de sostre per a habitatge social, com Sant Pol Mitjà (25%), Sant Pol Més Lluny (35%) o Mas Gras (30%).

Per últim, el Pla proposava la creació de dos tipus de zones d’activitat econòmica: les del nucli urbà, lligades a la presència d’activitats d’alt valor afegit (indústries netes i serveis) i les zones perirubanes, lligades a les activitats industrials, terciàries i comercials. En el primer cas, es preveia una dotació total de 85.000 m2 de sostre de sòl localitzats en els emplaçaments d’antigues fàbriques. En el segon cas, es preveia la promoció de tres nous polígons, amb un total de 96.800 m2 de sostre, a les zones de Bujonis Nord, Cubells i la ronda Nord.

La tramitació del POUM i les irregularitats en el procés d’exposició pública
El 24 de febrer es va aprovar inicialment el POUM de Sant Feliu amb els vots a favor de CiU, els vots en contra del PSC i ICV i l’abstenció d’ERC i TPS. Mentre el regidor d’Urbanisme, Josep Amat, en va destacar la voluntat de contenir el creixement i de cercar la qualitat ambiental, el regidor del PSC, Joan Vicente, en va criticar la manca d’ambició, el fet que aquest s’hagués redactat sense consens polític ni participació ciutadana i que alguns aspectes eren inviables des de el punt de vista econòmic, com la demolició de l’edifici d’onze plantes Joan I.

A principi de març els portaveus dels grups municipals del PSC, Pere Albó, d’ERC, Jordi Vilà, de ICV-EUiA, Jesús Fernández, i de TPS, Joaquim Valls, van denunciar que el POUM aprovat al ple municipal no coincidia amb el document que s’havia sotmès a exposició pública. De fet, un dels canvis detectats deixava fora d’un àmbit d’actuació en sòl urbanitzable la parcel·la del president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu i membre del Consell Assessor del POUM, Joan Puig, fet que suposaria que quedés exempt de despeses d’urbanització en cas d’executar-se el planejament. Pere Albó, portaveu del grup del PSC, va explicar que es tractava de canvis substancials i demanava l’obertura d’un expedient informatiu i la convocatòria de la comissió de seguiment del POUM per esbrinar qui havia introduït els canvis i a qui beneficiaven. El regidor d’Urbanisme, Josep Amat (CIU), va dir que es tractava de simples errors i que un cop corregits es tornaria a endegar el procés d’exposició pública, però va posar el seu càrrec a disposició de l’alcalde, Miquel Lobato (CiU).

El dia 2 de juny, va acabar el període d’exposició pública amb la presentació de 282 al·legacions, de les quals 98 van ser presentades pel grup del PSC. Segons Joan Vicente, les al·legacions denunciaven la imprecisió en la dotació d’equipaments, el fet que moltes disposicions del Pla no tenien previsió ni compromís d’inversió pública i, per tant, restaven totalment subjectes a la capacitat dels agents privats per desenvolupar- les, i que alguns dels projectes emblemàtics del Pla generaven molts dubtes sobre la viabilitat econòmica i urbanística. Paral·lelament, el responsable de l’àrea d’Urbanisme, Josep Bossacoma, va dimitir, i en el seu lloc va ser nomenat Miquel Martí, un dels redactors del Pla.

Aprovació provisional del POUM
A l’octubre, el regidor d’Urbanisme, Josep Amat, i els tècnics municipals, van iniciar les sessions de participació ciutadana adreçantse a la Cambra de Comerç, als comerciants i les associacions de veïns. A principi de novembre, els quatre grups de l’oposició van demanar a l’equip de govern que el POUM tornés al tràmit d’aprovació inicial, ja que els canvis introduïts en la fase d’al·legacions l’havien modificat de manera substancial. L’ equip de govern va anunciar que s’havia rebutjat una quarta part de les 282 al·legacions presentades però que, tot i no ser un procediment obligat, posaria els escrits de resposta de les al·legacions a consulta pública, i que introduiria de nou les correccions proposades. Uns dies més tard, el POUM va ser aprovat provisionalment amb els vots de l’equip de govern. A partir d’aquest moment, el POUM va iniciar el procés de revisió per part dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Girona.

Més informació
www.guixols.net
www.socialistes.org/ambit/santfeliudeguixols
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà