Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

Mariana Debat - Roman Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2007

Durant el transcurs de l'any 2007, l'Ajuntament de Llavaneres continua amb el desenvolupament del Pla d'ordenació urbanística municipal, iniciat l'any 2006, que suposa la revisió de les normes subsidiàries vigents al municipi fins aquell moment. El document intenta adequar el planejament a les noves condicions del mercat de l'habitatge i a les actualitzacions requerides en les determinacions de la legislació urbanística del Text refós de la Llei d'urbanisme.

Sant Andreu de Llavaneres és un municipi del Maresme central, veí del municipi de Mataró, que actua com una ciutat intermèdia amb un rol destacat dins del grup de ciutats que formen l'arc metropolità de Barcelona, en ser la capital d'aquest subsistema del Maresme. La seva posició al territori li genera una sèrie de tensions i demandes que responen més a aquesta situació metropolitana que a una situació interna. Sobretot en matèria de creixement demogràfic, el municipi ha crescut més per moviments interns de l'àrea metropolitana de Barcelona que pel creixement vegetatiu de la seva població autòctona. El municipi té un element natural estructurant de gran importància, la riera de Llavaneres, característic del sistema de rieres de la comarca del Maresme, el qual es complementa amb els espais forestals i naturals de l'àmbit de la Serralada.

La seva localització pròxima a la carretera C-60, que connecta l'autovia A-2 amb l'autopista del mediterrani A-7 (E-15), juntament amb el pas de la carretera N-II i la línia fèrria del litoral català n’afavoreixen l’accessibilitat i li proporcionen bones connexions territorials. La superfície del terme municipal és d'uns 11,9 km2 i disposava d’una població de 9.760 habitants, segons dades del padró de població, a començament de 2007.

Continguts generals del POUM i objectius bàsics
El desenvolupament del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) del municipi de Sant Andreu de Llavaneres es posa en marxa a l’efecte de revisar les normes subsidiàries vigents. L'origen de la necessitat de revisar les normes subsidiàries de 1995 respon a dues situacions. En primer lloc, la transformació del mercat actual de l'habitatge i l'augment dels valors i l'escassetat de terra disponible per a nous creixements plantejaven una situació diferent respecte de les esmentades normes. En segon lloc, la necessitat d'actualitzar els continguts de les normes subsidiàries per a adaptar-les els nous requeriments en matèria d'ordenació urbanística derivats del Text refós de la LLEI D'URBANISME (TRLU 1/2005).

El pla es preveia no solament com una actualització necessària sinó també com una eina de gestió que permetés la realització de les diverses propostes i estratègies plantejades, les quals procuraven la consolidació d'un model de ciutat compacta diversificada i amb un bon nivell de serveis, dotacions i espais lliures.

Els tràmits per a la revisió de les normes subsidiàries vigents es van iniciar el 2005. Des d'aquell moment continua un procés que ha derivat en l'aprovació inicial del document l'abril de 2006 i la seva aprovació provisional el març de 2007, després de superar els diferents processos administratius i les respectives al•legacions.

L'esmentat document, encarregat per l'Ajuntament a l'estudi d'urbanistes Jornet- Llop-Pastor, al costat d'un equip pluridisciplinari, en la seva versió per a l'aprovació provisional, estava integrat per una sèrie de documents que inclouen: la memòria d'ordenació, les normes urbanístiques, els catàlegs de béns arquitectònics i arqueològics a protegir, el registre de masies i cases rurals, l'agenda d'avaluació econòmica i financera, la memòria mediambiental i la memòria social.

Principals línies d'actuació
El document presentava una sèrie d'actuacions que els redactors del pla consideraven fonamentals per al correcte desenvolupament del municipi. En concret, són quatre els punts que es consideren línies fonamentals d'actuació:

- Preservació i integració de l'espai lliure de l'entorn natural i dels espais agraris de la costa.

- Diversificació del model actual pel que fa a la producció d'habitatges, concentrat en l'actualitat a l'habitatge unifamiliar. La inserció d'habitatges de protecció oficial en els nous espais de creixement, basats en models plurifamiliars, és l'element que s'utilitzarà per a aconseguir l'objectiu.

- Definició del nou model d'equipaments.

- Reafirmació de l'estructura urbana existent i distribució estratègica del projecte urbà proposat.

Dins d'aquestes línies, el pla fa una aposta per la distribució estratègica de les principals peces que s'han d'incorporar al procés urbà en els pròxims anys. La idea que es proposa és la de reforçar el tronc central de la ciutat que constitueix la riera de Llavaneres, i que estructura el conjunt de la vila, alhora que fa de connector natural entre les diferents parts del municipi.

Els criteris urbanístics del pla
L'ús del terra en el nou pla intenta atendre a les transformacions dels últims anys i paral•lelament als principals objectius ambientals com ara: preservar la biodiversitat del paisatge, valorar els usos agrícoles i evitar els nous creixements urbans amb elevat consum de terra i deslligats del nucli existent. Atenent aquests criteris, el pla actua desqualificant tres sectors de terra urbanitzable previstos a les normes subsidiàries, amb pendents pronunciats i alt valor paisatgístic, localitzats a la Serralada Litoral. A més, considera que el terra urbà, que ha passat de 279 ha en 1995 a 375 ha d'extensió el 2005 (del qual 281 ha es troben com a terra consolidat), és pràcticament suficient per a afrontar el creixement previst per als pròxims anys, el qual serà incrementat amb 50 ha de sòl nou, que passarà de ser qualificat com a rústic a sòl urbanitzable, la qual cosa representa un increment del 13% del terra urbà actual.

Pel que fa al sòl urbà no consolidat i urbanitzable, el pla estableix els criteris per a afrontar els nous creixements del municipi a través del reconeixement de 4 grans àrees, on s'estableixen 40 unitats de planejament residencial (UPR) i 2 unitats de planejament d'activitats (UPA). A les primeres, s'estableixen plans de millora urbana (PMU), unitats d'actuació urbanística (UA) o plans parcials (PP) que suposen un total de 166,88 ha de sòl nou a consolidar disposats en 29 figures urbanístiques (que es troben entre la categoria de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable). La major part d'aquestes àrees correspon a sectors delimitats per les normes subsidiàries vigents que no s'han desenvolupat.

Pel que fa a les tipologies urbanes i els usos establerts al municipi, el pla aposta per la continuïtat del desenvolupament residencial deixant les àrees d'activitats en un petit percentatge del total de noves àrees de desenvolupament (2 de 42). D'aquesta manera s'aposta, amb els nous creixements, per aconseguir un nou equilibri en matèria de densitat i compacitat urbana que promogui el desenvolupament de tipologies de més densitat davant la tipologia existent de baixa densitat.

El tractament del sòl no urbanitzable és un dels aspectes al qual el Pla atorga més importància. Un dels principals objectius és la necessitat d'apostar per la formació d'un sistema d'espais lliures tant municipals com territorials. Es busca com a objectiu genèric integrar el potencial ambiental del territori amb el planejament proposat. Per a això es proposa regular el terra no urbanitzable a través de criteris de manteniment del medi natural i la seva biodiversitat, a partir de la definició d'un conjunt de proteccions que se superposen a la qualificació zonal d'aquest tipus de terra.

Els projectes més importants
Dins de les línies d'acció plantejades i tenint en compte la transformació que es preveu amb les noves incorporacions de terra i les noves àrees de residència, el pla estableix quatre grans projectes o accions que seran els eixos fonamentals sobre els quals es basarà el futur desenvolupament del municipi, és a dir, que permetran materialitzar les estratègies plantejades:

- La urbanització del passeig de la riera

- La construcció de nous equipaments esportius i escolars

- La transformació de l'espai del front marítim

- La nova ordenació de la vialitat

L'habitatge protegit
L'adequació del municipi als nous requeriments en matèria d'habitatge fa necessari un replantejament del model d'ocupació existent per part dels redactors del pla. Aquest model estava basat en l'ocupació extensiva del terra a través d'habitatges unifamiliars. Els nous sectors residencials es plantegen amb una ocupació de més densitat i aposten per un ús racional del territori i per l'optimització dels recursos de consum del sòl.

El pla estableix els diferents criteris amb què s'ha d'afrontar el futur creixement del municipi per als pròxims anys. A partir dels resultats de les hipòtesis de creixement es proposa la intervenció de l'ens públic en el desenvolupament residencial futur, basat en 541 habitatges en règim de protecció oficial més 421 de preu concertat (19,13% i 14,90%, respectivament, del total de nous habitatges). Aquests es reparteixen entre les diferents unitats de planejament residencial, en els PMU i UA proposats, d'un total de 2.826 nous habitatges que estableix el Pla com a nou marc necessari per a satisfer aquest creixement. A més, es proposa que es facin evitant la concentració excessiva i afavorint la cohesió social i evitant, també, la segregació territorial, és a dir, realitzant una distribució homogènia en el conjunt dels nous sectors.

La tramitació del pla
La tramitació del pla va disposar d’una agenda de participació ciutadana que va afavorir un intens debat i una col•laboració per part dels veïns i de les diverses entitats afectades. Després d'aconseguir l'aprovació inicial, finalment el POUM és aprovat provisionalment en el ple de l'Ajuntament el 5 de març de 2007, on no va tenir els vots a favor dels partits de l'oposició al govern format pel Partit Popular (PP) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Després de la seva tramitació, el document va ser elevat a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva. L'esmentat document no disposava en aquell moment d’alguns dels informes que demana un POUM, d'acord amb la legislació vigent.

Finalment, amb les eleccions de maig de 2007 canvia el govern municipal al capdavant de l'Ajuntament, el qual passa a estar compost per Convergència i Unió , Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Gent de Llavaneres i el qual decideix retirar el POUM de la Direcció General d’Urbanisme (DGU) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), a fi d'introduir noves modificacions parcials al document. Entre les esmentades modificacions s'hauran d'incloure les noves MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA publicades al DOGC l'octubre de 2007*, i les respostes als informes dels diferents organismes, entre els quals l'informe de l’Aigua (ACA) i l'informe sobre habitatge que depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), entre els més rellevants.

Més informació
bloggentdellavaneres.blogspot.com
infodelmaresme.bloc.cat
www.socialistes.cat
www.sosllavaneres.com

* Aquestes mesures tenen per objecte adaptar la legislació urbanística de Catalunya al text legal de l'Estat espanyol de la Llei del sòl 8/2007, en la qual s'introdueixen alguns canvis respecte a les determinacions que han de contenir els POUM
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme