Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE RUPIÀ

Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

A mitjan 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona dóna el vistiplau definitiu al POUM de Rupià, amb el qual se substitueixen les normes subsidiàries vigents des del 1986. El nou POUM, que s’aprova definitivament a final de 2006, segueix les directrius del Pla director territorial de l’Empordà i concentra els creixements residencials al sòl urbanitzable a ponent del nucli històric. També permet la construcció de nous habitatges als espais vacants del nucli històric o del sòl urbà no consolidat dels nuclis veïns. Malgrat això, les previsions de creixement no agraden als veïns de Rupià, que continuen les seves protestes després de l’aprovació definitiva del pla.

El municipi de Rupià se situa a l’interior de la comarca del Baix Empordà, en una zona compresa entre les carreteres C-66, C-252 i GI-642. Limita al nord amb Foixà, a ponent amb la Pera, al sud amb Corçà i a llevant amb Parlavà, i té una superfície de 537 ha i una població el 2007 de 223 habitants.

Pel que fa a la seva orografia, el Montori (119 m) i el Puig Rodó (127 m), situats respectivament al nord i al sud del terme municipal, són les elevacions més destacades d’un territori caracteritzat per ser una plana ondulada majoritàriament agrícola amb una parcel•lació irregular clapejada de petits espais forestals. El sistema hídric el formen un conjunt de rieres que drenen la totalitat del territori; en el sentit oest-est hi ha les rieres de Santa Margarita i Brancó, i en sentit sud-nord la riera de Rupià, que conflueix cap al riu Daró passant per Foixà i Serra de Daró.

Pel que fa al poblament, el municipi presenta una estructura dispersa, amb un nucli històric, que se situa al centre del terme municipal i que concentra el gros principal de la població, i els tres nuclis separats de la Talaia i el Candell, al sud, i Sobrevila, a l’oest.

Un planejament insuficient i desfasat
Fins a l’any 2006, el planejament urbanístic vigent a Rupià eren les normes subsidiàries del 1986, les quals havien esdevingut un instrument obsolet, principalment perquè havien establert unes possibilitats de creixement desiguals que permetien creixements molt limitats al nucli històric emmurallat de Rupià i a la rodalia i creixements més importants en altres indrets allunyats del centre. En aquest sentit, les normes subsidiàries preveien una extensa zona urbanitzable a la zona de la Pedrera, al nord-oest del municipi, que no es va arribar a desenvolupar. En canvi, i com a resultat d’una qualificació força atípica (sòl no urbanitzable edificable), els creixements residencials més destacats s’havien produït en sòl no urbanitzable a les zones de Sobrevila i la Talaia.

A partir de l’any 2002, es va afegir a aquests desajustos la necessitat d’adaptar la regulació urbanística del municipi a les determinacions de la nova LLEI D’URBANISME i, més endavant, a les del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ.

Tramitació del nou planejament
Tots aquests factors van motivar que el 19 de març de 2001 el ple municipal de Rupià aprovés iniciar els treballs per a la redacció d’un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El POUM es va aprovar inicialment el 3 de març de 2006 i va estar a exposició pública durant tres mesos. En aquest període, es van presentar un total de 192 al•legacions de les quals 9 es van estimar totalment, 163 parcialment i la resta es van desestimar.

Després de donar resposta a les al•legacions, l’Ajuntament va aprovar provisionalment el POUM el 21 de setembre. Dos mesos després, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament el document, però va exigir al consistori que hi incorporés una vintena de prescripcions dels departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) –tant de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com de la Direcció General d’Habitatge– i d’Agricultura, de la Direcció General de Carreteres i de la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura.

Entre aquestes prescripcions hi havia la demanda d’una memòria social que preveiés les necessitats d’habitatge protegit i garantís que almenys un 20% del nou sostre residencial, tant en sòl urbanitzable com en sòl urbà, es destinaria a aquest tipus d’habitatge. La CTUG exigia que l’Ajuntament corregís els seus càlculs perquè els havia fet a partir del nombre d’habitatges i no del futur sostre residencial.

D’altra banda, el DMAH demanava que el POUM desplacés el límit est de l’àrea de sòl urbanitzable prevista per a tallers i magatzems per allunyar-la de la riera de Rupià. El DMAH sol•licitava també que en la urbanització del sector de la Talaia es garantís la conservació dels boscos propers i que no es malmetés la vegetació de ribera de la riera de Santa Margarida amb la construcció d’un dels nous camins previstos. A més, el DMAH va informar desfavorablement sobre la prohibició de construir parcs eòlics en tot el terme municipal de Rupià i volia que l’Ajuntament la retirés, ja que el poble és a la zona prevista per a implantar aquest tipus d’instal•lacions.

La CTUG va demanar a l’Ajuntament que presentés un text refós que incorporés aquestes demandes, cosa que el consistori va fer a final de febrer. Finalment la CTUG va donar el vistiplau al text refós a mitjan maig de 2007.

Contenir el creixement i consolidar el sòl urbà
Un dels principals objectius del POUM era delimitar les zones de creixement i determinar-ne els usos i les funcions urbanes de cada una. Al mateix temps, pretenia relligar els sectors aïllats a la trama urbana, especialment Sobrevila i la Talaia. Aquests objectius s’aconseguien incrementant el sòl urbanitzable i qualificant com a urbanes les zones de sòl urbà no consolidat d’aquests dos nuclis.

Pel que fa al sòl urbanitzable es proposaven tres sectors de creixement concentrats a la corona immediata del nucli de Rupià, a la zona de sòl de protecció preventiva establerta pel Pla director territorial de l’Empordà per a aquest ús. Dos dels sectors eren residencials i el tercer era mixt, per a ús residencial i de petits tallers. Aquests desenvolupaments permetrien un creixement màxim de 80 habitatges.

La resta del creixement residencial es distribuïa pel sòl urbà, en el qual es preveien un total de deu zones diferenciades i dos polígons d’actuació. A part de permetre’s creixements puntuals i mínims al nucli de Rupià o en continuïtat amb aquest, el POUM atorgava la qualificació de sòl urbà als àmbits de la Talaia i Sobrevila (qualificats com a no urbanitzables a les normes subsidiàries), cosa que permetia ordenar i consolidar aquestes àrees d’edificacions més o menys disperses i aconseguir una vialitat contínua i eficaç amb el nucli de Rupià. En aquestes dues àrees el POUM permetia un total de 36 habitatges nous.

Durant la tramitació del POUM i encara fins al maig de 2007, l’Associació de Veïns de Rupià va protestar reiteradament perquè entenia que el pla s’havia redactat sense una participació real de la ciutadania i perquè considerava que els creixements previstos eren desmesurats. L’Associació va fer arribar part de les seves al•legacions a càrrecs polítics, a tècnics de la Generalitat i al Síndic de Greuges de Catalunya. Malgrat les seves protestes, la versió definitiva del POUM del mes de maig continuava preveient la construcció de més d’un centenar de nous habitatges.

Una aposta per conservar el sòl no urbanitzable
Pel que fa al sòl no urbanitzable, l’objectiu del POUM era assegurar l’equilibri ambiental protegint les àrees de valor agrícola i natural i les de valor paisatgístic, alhora que volia regular d’una manera efectiva tant el manteniment com la restauració/rehabilitació de les edificacions existents en aquell sòl.

Aquests objectius es traduïen en cinc qualificacions diferents per al sòl no urbanitzable: el sòl de protecció agrícola, el sòl de protecció forestal, el sòl de protecció dels Horts de la Palma i Sobrevila (una zona d’horta propera al nucli de Rupià), el sòl de protecció de la bassa de la bòbila de la Pera (originada en una zona extractiva d’argiles, i que havia esdevingut una zona humida d’especial interès) i la zona d’acumulació de terres de la bòbila de la Pera, on es proposava regular l’alçada dels amuntegaments de terra i es disposava una cuneta per a evacuar les aigües pluvials i evitar així el desplaçament de les terres a les finques agrícoles contigües.

Més informació
ptop.gencat.net/rpucportal
webspobles.ddgi.cat/sites/rupia/default.aspx
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà