Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE RUBÍ
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2006

L’abril de 2005 s’inicien els treballs de redacció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Rubí, document que revisava el planejament vigent aprovat l’any 1981. El setembre de 2006 es presenta l’avantprojecte del planejament. Aquest nou document es planteja com l’oportunitat d’establir un nou escenari que permeti superar el dèficits històrics i aportar una millora qualitativa a la ciutat, amb l’objectiu de definir els espais d’oportunitat que puguin esdevenir nous espais de referència.

Articles posteriors 2008

Rubí és un municipi ubicat a la part meridional de la comarca del Vallès Occidental amb 33,44 km2 de superfície i 68.356 habitants l’any 2005 segons dades de l’Ajuntament. Gaudeix d’unes bones comunicacions amb les grans vies de comunicació territorial, fet que ha contribuït al fort creixement tant residencial com industrial que ha registrat durant les últimes dècades

L’equip CCRS, dirigit per Miquel Coromines i Joaquim Sabaté, inicià el treballs del nou POUM l’abril de 2005 al capdavant d’un equip multidisciplinar, i el setembre de 2006 presentà els treballs de l’avantprojecte de planejament formalitzats en dos documents: “Informació i diagnosi urbanística” i “Criteris, objectius i solucions generals de planejament”, en els quals s’integraven les aportacions fetes durant el procés de participació. Aquests documents revisaven el planejament urbanístic vigent, redactat l’any 1981, després de diversos intents frustrats.

Un nou escenari
Després de quaranta-cinc anys d’un creixement basat en l’extensió dels teixits tradicionals, en els habitatges unifamiliars aïllats i en els sòls industrials, els redactors consideraven que Rubí era una ciutat amb mancances i sense elements representatius. La revisió del planejament plantejava la possibilitat de definir un nou escenari que permetés superar els dèficits actuals i alhora reestructurar la ciutat a partir dels seus actius incorporant-ne de nous. Per tal d’assolir aquest objectiu es definien tres àmbits en els quals actuar estratègicament:

Ciutat central, on es proposava reforçar el concepte Rubí Centre, la creació de noves àrees de centralitat, grans equipaments, parcs equipats així com la reurbanització dels eixos principals i la potenciació dels eixos comercials.

Àrees de baixa densitat, on es proposava l’augment racional de la densitat així com la introducció de punts d’alta accessibilitat que aportessin major densitat i dotacions.

Polígons industrials, on es plantejava l’augment de l’ocupació actual, una nova regulació de les naus compartides, dels usos i dels materials de construcció i urbanització i finalment la possibilitat d’optar per activitats alternatives vinculades al sector terciari.

Criteris de la proposta
Complementàriament, i en consonància amb l’objectiu de generar un nou escenari, es presentaven els criteris següents:

Amb l’estratègia d’aprofitar el context privilegiat de la ciutat de Rubí es plantejaven cinc objectius: integrar Rubí dins el organismes supramunicipals, cercar complementarietats amb les ciutats veïnes, diversificar la contribució de Rubí al sistema metropolità, millorar el transport col•lectiu i millorar l’estructura viària per tal de reduir el trànsit intern.

Respecte dels espais oberts i elements naturals la proposta definia cinc objectius. En primer lloc reforçar el corredor ecològic territorial de primer ordre Collserola-Sant Llorenç (PARC DE COLLSEROLA) i preservar el corredor ecològic comarcal situat sobre la serra de Can Guilera. També es proposava assegurar un baix nivell d’ocupació sobre els dos grans parcs locals com són les Valls de Sant Muç i Can Oriol. Altrament, dins els espais lliures caldria preservar els indrets de valor excepcional: torrents, masses forestals i espais agrícoles. Respecte de les edificacions, caldria conservar masos i edificacions actuals amb valor patrimonial.

Davant l’especialització industrial de Rubí en el context metropolità es proposava un nou model econòmic diversificat. Aquesta diversificació es podria realitzar amb sis criteris: introduint-hi nous usos compatibles amb les activitats industrials, admeten la transformació de sòl industrial per a usos terciaris, introduint-hi usos terciaris en sectors residencials, creant-hi àrees de nova centralitat amb fort component terciari, introduint-hi nous àmbits dedicats a la docència, recerca i activitat empresarial i finalment, introduint-hi equipaments sanitaris, culturals i esportius de caràcter municipal, comarcal i territorial.

El model de creixement dels últims anys ha inclòs pràcticament el 50% del municipi, amb ocupacions de densitat mitjana i baixa i ha ocupat sòls amb pendent inadequada. Rubí no disposa de terrenys amb bon pendent en continuïtat amb el nucli urbà, i per això es proposava un nou model de creixement limitat, compacte, mesurat i de qualitat, on es prioritzés la reconversió de teixits existents i l’augment racional de la densitat.

Les hipòtesis de creixement de població situen la població de Rubí en l’horitzó 2019, considerant dotze anys de vigència del pla, entre vuitanta-cinc mil i noranta-cinc mil habitants. En aquest sentit el nou pla prenia el valor més alt com a referència, per tal de dimensionar els sistemes d’espais lliures i equipaments segons aquest dimensionament i alhora vigilant a mantenir un marge de seguretat davant d’un escenari en què se superessin les previsions. D’aquesta manera s’arribava a la conclusió de la necessitat de catorze mil cinc-cents habitatges nous si consideràvem els habitatges existents i una mitjana per habitatge de 2,5 persones. D’aquests nous habitatges, un 30% s’hauria de destinar a habitatges amb alguna modalitat de protecció, estimació que hauria de precisar el Pla d’habitatge local.

La localització dels nous habitatges, tenint en compte l’alt consum de sòl dels últims anys, feia necessària l’avaluació del potencial d’edificació del teixit residencial existent. D’aquesta manera, s’estimava que la capacitat era de deu mil cinc-cents habitatges dins els teixits consolidats, repartits entre parcel•les per consolidar, planejament en construcció i per desenvolupar i habitatges unifamiliars en les urbanitzacions. De manera que calien quatre mil habitatges en sòls de reforma o creixement, quantitat que requeria unes necessitats de sòl de 21 ha.

Respecte dels teixits productius, es van estudiar sis àmbits industrials de transformació en altres usos amb un total de 13,27 ha, entenent que es tractava de sectors de baixa resistència a la transformació. Això no havia de suposar una pèrdua important de sòl industrial ja que restaven 40 ha netes de sòl industrial existent per edificar.

Els espais lliures i els equipaments eren una de les principals mancances del municipi. Per tant, calia dotar la ciutat de nous espais lliures i equipaments en quantitat, qualitat, distribució i accessibilitat, jerarquitzats i ben connectats segons el nou model de ciutat. Respecte dels espais lliures se’n proposava la sistematització a través de la proposta d’espais connectors, així com la creació o millora de dos parcs territorials i nou parcs urbans, que estiguessin ben connectats a través d’una xarxa de vies verdes. Respecte dels equipaments i dotacions es pretenia superar el dèficit existent, es proposava un reequipament general en què s’aprofitava la possibilitat d’obtenir el sòl necessari en els sectors de desenvolupament o àmbits de transformació previstos. Cal destacar l’aposta per nous equipaments universitaris, el nou hospital a Can Oriol o la proposta per a nous equipaments culturals.

Un dels punts més importants era la reconsideració del suport estructural. Es plantejaven quatre eixos de propostes. El primer pretenia reorganitzar el paper de les infraestructures que envolten el municipi per tal d’alliberar el nucli urbà del trànsit pesant i reconvertir per a ús cívic l’avinguda de l’Estatut i el passeig de la Riera. D’aquesta manera era possible millorar les vialitats perimetrals, les seves articulacions i establir un sistema de plaques i ponts sobre la riera que permetés solucionar la connectivitat entre les ribes. El segon volia aconseguir un aprofitament més adequat de les infraestructures ferroviàries, consistent en la localització d’una nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la Llana, la potenciació de la línia DE FERROCARRIL DE RODALIES C-7 de RENFE o les previsions de les connexions amb la futura estació del Vallès del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. També es pretenia crear nous aparcaments aprofitant les noves àrees de centralitat, modificant l’ordenança municipal o per mitjà d’estudis específics.

Espais d’oportunitat
Finalment es definien espais d’oportunitat, on es concretaven les propostes que conjuntament haurien de ser capaces de configurar nous espais de referència del futur de Rubí. Es dividien en tres àmbits diferents. En primer lloc els parcs territorials i urbans, dins d’un sistema d’espais lliures sistematitzat i jerarquitzat. En segon lloc la cara de la riera, proposta articulada a partir de nous pols d’activitat, accés i connexió amb la ciutat i que hauria de suposar la superació d’uns dels límits històrics de la ciutat. I finalment els àmbits de transformació: d’activitats centrals, com a punts de nova centralitat, els portals d’urbanitzacions que permetessin millorar l’accessibilitat i dotacions d’aquestes àrees i espais de transformació de sòl industrial que permetessin diversificar el model.

Aquest primer document corresponia a una primera fase de debat i discussió que havia d’establir els criteris urbanístics del nou POUM, per tal d’aprovar-lo inicialment durant l’any 2007.

Més informació
www.ajrubi.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati