Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE ROSES
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007, l’Ajuntament de Roses aprova provisionalment el text del seu nou POUM. Aquest text és el resultat d’un procés iniciat el 2005 amb l’acord del ple per a iniciar la redacció d’aquesta figura de planejament, l’execució del qual hauria de potenciar el municipi com un centre turístic, comercial i de serveis. En l’aprovació provisional, el Pla només disposa del suport del partit de govern, Convergència i Unió. Després de les eleccions municipals, la coalició de partits que governarà Roses acorda donar continuïtat al POUM, però aquest queda aturat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona fins que no se’n resolguin diferents requeriments concrets.

Articles posteriors 2010

El municipi de Roses es troba ubicat a la comarca de l’Alt Empordà, al nord de la badia que porta el seu nom, just on comença el cap de Creus. El seu creixement demogràfic ha estat positiu i progressiu en els darrers deu anys i el 2007 ja ha assolit els 18.000 habitants. La seva ubicació a la Costa Brava l’ha portat cap a una especialització econòmica basada en el turisme i s’ha convertit en un dels principals enclavaments de platja amb nombrosos allotjaments de diferents categories. Roses encara manté la seva activitat pesquera i l’any 2006 es va refermar com el primer port quant a volum de captures de la Costa Brava, amb 4.155 tones.

L’Ajuntament de Roses encarrega el seu nou POUM
El maig del 2005, el ple de l’Ajuntament de Roses va decidir iniciar el procés de redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que substituís el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona el juliol de 1993. Entre els motius adduïts per a la redacció de la nova figura de planejament general, cal destacar les adequacions al nou DECRET LEGISLATIU 1/2005, D’URBANISME DE CATALUNYA, als PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DEL SISTEMA COSTANER i TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ i al Pla especial del cap de Creus. També es vol fixar en el nou planejament les transformacions resultants de l’execució de l’anterior planejament al llarg dels més de deu anys de vigència del PGOU.

El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Jaume Torrent Genís que va disposar de la col•laboració de diferents tècnics, fins a 29 persones, per a la redacció de cadascuna de les parts. El Pla estava format per la Memòria i estudis i per uns plànols d’informació, on es definien els criteris i objectius; per la Memòria descriptiva, per la Normativa, pels plànols d’ordenació, per la Memòria social, per l’Informe ambiental, per l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada i per l’Agenda i avaluació econòmica i financera.

La filosofia de creixement del Pla es basava en “la contenció del model de creixement extensiu”. El nou POUM estructurava Roses en deu sectors: Mas Fumats, Mas Buscà, les Garrigues-Clos Argonista-el Cortijo, Mas Matas, Santa Margarida-Salata, la Vila, els Grecs, Mas Oliva, Puig Rom i Canyellas-Almadraba. La consolidació urbana de tots aquests sectors rondava una mitjana del 90%. A partir d’aquestes unitats, el nou POUM va definir els plans de millora urbana o actuacions a fer per a cadascun i també va delimitar els nous sectors urbanitzables que, segons la Memòria, relligaran aquests sectors de sòl urbà que en l’actualitat es troben dispersos i així es conformarà una unitat urbana.

El nou POUM preveia la distribució de superfícies següent: prop de 700 ha eren de sòl urbà, unes 170 ha es destinaven a sòl urbanitzable i 3.800 ha a sòl no urbanitzable. El sòl urbà es va dividir en deu sectors dels quals caldria destacar: la reconsideració a la baixa de les densitats de Santa Margarida i el Salatà, la concentració dels eixamples densos de la vila darrera la Ciutadella i l’ajust de les edificabilitats residencials d’acord amb el pendent del terreny de la resta de sectors. En el sòl urbà encara es preveia capacitat per a més de 1.300 habitatges, 327 dels quals s’haurien d’acollir a diferents règims de protecció pública.

Quant als sectors urbanitzables, el Pla definia setze sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD) que representaven 137 ha i més de 3.000 nous habitatges en densitats que voltaran una mitjana de quaranta habitatges per hectàrea en la major part dels sectors i dels quals uns mil seran de protecció pública. Del total d’hectàrees d’aquests sectors, 15 es destinaran a sòl industrial i unes 27 seran per a usos exclusivament comercials o lúdics, mentre que bona part de la resta de sectors residencials combinaran aquest ús amb nous equipaments hotelers o assistencials. El Pla també deixava 35 ha com a sòl urbanitzable no delimitat, d’ús majoritàriament residencial.

Els sòls no urbanitzables eren aquells terrenys afectats per proteccions específiques ja fos per la planificació sectorial o territorial. El Pla distingia el sòl rústec de protecció, que és aquell no urbanitzable sense valors especials i on es permetria algun tipus d’edificació sense que es poguessin formar àrees urbanes i que equival al sòl de protecció preventiva del Pla director territorial de l’Empordà; els espais de protecció d’alt valor agrícola i de connexió, categoria que coincideix amb el Pla director, i que identifica espais amb valors agraris suficients per a iniciar un procés d’ordenament d’aquestes activitats; i els espais de protecció paisatgística, que el Pla director territorial reconeix com a protecció territorial, i que haurien de quedar al marge del procés urbanitzador. Roses també té dos espais delimitats pel Pla director territorial com a sòls de protecció especial PEIN: la zona del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS i dels Aiguamolls de l’Empordà.

La tramitació del POUM va anar acompanyada del consegüent programa de participació ciutadana, el resultat del qual va quedar plasmat en la documentació del POUM. A més de les sessions informatives es va elaborar una enquesta on s’intentava copsar les valoracions dels ciutadans sobre diferents aspectes de la vida quotidiana a la ciutat.

Al llarg del 2006 el projecte de POUM va ser sotmès als tràmits derivats de l’aprovació inicial i la participació ciutadana, que van suposar dos processos consecutius d’informació pública. En ambdós processos les al•legacions rebudes no van posar en crisi el model urbanístic escollit, i sempre que l’equip redactor i l’Ajuntament ho van considerar adient es va procedir a incorporar en el text les consegüents modificacions.

L’any 2007, aprovació provisional del POUM
El mes de març del 2007 es va portar al ple de l’Ajuntament el text del POUM que va resultar de la incorporació d’al•legacions per a procedir a la seva aprovació provisional. Aquest text només va ser aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern de Convergència i Unió (CiU). L’alcalde, Carles Páramo i Ponseti, va defensar com a valors del POUM la creació d’un pulmó verd de 15 ha darrere la Ciutadella*, la desqualificació de part del sòl urbanitzable i la proposta global, que volia reforçar l’especialització de Roses com a municipi turístic, hoteler, comercial i de serveis.

Els partits de l’oposició hi van votar en contra i els motius al•legats van ser força diferents. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va mostrar el seu descontentament amb la intervenció de la portaveu del grup municipal, Magda Casamitjana Aguilà, que va assegurar que quan el text arribés a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) s’hi personaria per explicar tot el que no havia pogut explicar a l’Ajuntament. Aquesta afirmació va ser rebatuda per Páramo, que la va acusar d’aproximar-se a la prevaricació, fet que va motivar un canvi en Casamitjana, que va dir que en cas que el POUM fos aprovat per la Comissió, el que faria seria presentar un recurs d’alçada o contenciós. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va demanar la concreció de la ubicació dels equipaments i va manifestar que cap de les seves al•legacions s’havia tingut en compte; Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va dir que es feien greuges comparatius entre els veïns i que es treien drets adquirits a una part de la població, mentre que el Partit Popular (PP) va acusar l’alcalde d’haver oblidat l’oposició.

Després de les eleccions municipals del mes de maig del 2007, l’equip de govern de l’Ajuntament es va formar amb el PSC, el PP, ICV i el Grup Independent per Roses-Federació d’Independents per Catalunya (GIR-FIC). En iniciar el nou mandat municipal, el ple va acordar no aturar la tramitació del POUM tot i que a l’agost això es va haver de fer perquè el text s’havia d’adequar a les prescripcions de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, que demanava augmentar les dotacions de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció en alguns polígons de sòl urbà i urbanitzable per a complir amb la Llei d’urbanisme.

Aquesta aturada també va ser aprofitada per l’Ajuntament per a revisar i augmentar la superfície destinada a sòls educatius.

Amb aquesta revisió, els tràmits per a l’aprovació del POUM de Roses per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona quedaven en suspens fins que no se solucionessin aquests requisits.

Més informació
www.roses.cat/poum

* Es tracta d’una fortificació militar de 139.000 m2 d’origen renaixentista que inclou en el seu interior vestigis de diferents èpoques i ocupacions, des de les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada el 776 aC, fins a diferents troballes del segle XIX.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada