Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE RIPOLL
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2006

El gener de 2006 el tripartit municipal aprova els criteris, solucions i objectius del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Ripoll. La proposta presentada es basa en petits creixements residencials, en el disseny d’un sistema de variants i en el fet de no generar més sòl industrial. Sis mesos després, i de nou amb els vots de l’equip de govern, s’aprova inicialment el Pla. La principal novetat és l’increment del nombre de nous habitatges, que passa de 800 a 1.243 com a resultat de l’acord a què s’arriba per a edificar en uns terrenys industrials. L’any s’acaba amb més de quatre-centes al•legacions per resoldre presentades per Convergència i Unió (CiU), ecologistes i veïns afectats per les noves rondes urbanes. D’altra banda, al llarg de l’any 2006 s’han desenvolupat les primeres actuacions del projecte de rehabilitació del centre inclòs en la Llei de barris.

Articles posteriors 2008

El municipi de Ripoll ocupa una posició estratègica a la comarca del Ripollès ja que esdevé la intersecció entre les dues grans valls de la comarca: la del Ter i la del Freser. Aquests cursos fluvials han esdevingut un element clau en el desenvolupament industrial i en l’arribada del ferrocarril. D’altra banda, el seu aiguabarreig divideix la població, de 10.832 habitants el 2006, en tres grans sectors: al nord el Barri Vell i Sant Pere, i al sud dos sectors d’eixample, el barri de la carretera de Barcelona (oest) i el de l’Estació (est).

Actualment, els principals eixos de comunicació són la C-17 que uneix Ripoll amb Barcelona i que es desdoblarà abans de 2010; la C-26, que enllaça amb la vall de Camprodon i Olot i finalment, l’N-152 que connecta amb la vall de Ribes i la Cerdanya.

El Pla General, vint anys de vigència
L’actual Pla general d’ordenació urbana (PGOU) va ser aprovat l’any 1984. Des d’un punt de vista viari, es dibuixaven tres variants: Sant Pere (nord), Castelladrall (est) i el Calvari (oest), de les quals només la darrera ha estat totalment executada. L’any 1984 el sòl urbà era de 170,40 ha, dues dècades després havia crescut fins a 244,73 ha; especialment el sòl industrial (49,62 ha) –a les entrades est i oest de Ripoll– i les 19,6 ha de sòl residencial bàsicament del sud del nucli urbà. Si bé en el primer cas pràcticament es va executar el sòl urbanitzable, encara manquen 15 ha de sòl residencial per a executar als sectors de la Torre i la Font del Sant. D’aquesta manera, la taxa d’urbanització ha estat de 0,9 ha/any per a usos residencials i de 2,5 ha/any per als industrials.

El 1999 sota el mandat d’Eudald Casadesús (Convergència i Unió, CiU) es va iniciar la revisió del planejament a càrrec de l’arquitecte Lluís Jordà. El 2003 es va aprovar inicialment pocs mesos abans de les eleccions municipals. Després dels comicis, Teresa Jordà (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va ser investida alcaldessa amb els vots del seu partit, els del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). El nou consistori va adjudicar el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) a l’arquitecte Ramon Fortet. El document dels criteris, objectius i solucions de planejament es va presentar a mitjan any 2005 després de celebrar tallers participatius sobre el model de ciutat.

Aposta per uns límits estables i la interconnexió territorial
Un dels objectius del POUM és la definició “d’uns límits estables, clars i coherents de la ciutat respecte del medi físic”. Per tal de quantificar la necessitat de nou sòl residencial es va analitzar el creixement dels darrers vint anys. Malgrat que el PGOU de 1984 estimava la construcció de cent habitatges nous anuals, a la pràctica, la xifra s’havia reduït fins a seixanta-cinc. En el POUM es considera que aquesta taxa creixerà fins a 75 hab/any, de tal manera que en els propers dotze anys caldria construir-ne vuit-cents quaranta. Amb aquesta previsió, i tenint en compte el sòl urbanitzable no executat i les corresponents reserves, es considerava que calia classificar per a sòl residencial entre 9 i 17 ha noves. Les zones proposades van ser la Font del Sant, Caselles –combinació de blocs de pisos i habitatges unifamiliars– i els plans de Sant Pere i Palou al nord del nucli urbà.

D’altra banda, es van planificar 10 ha per a activitats econòmiques a l’entrada sud de Ripoll. També s’apostava per no crear nou sòl industrial, ja que l’Institut Català del Sòl (Incasol) té intenció d’instal•lar un polígon supramunicipal a l’antiga Colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses). Finalment, es descartava la urbanització de la plana d’Ordina, la major zona agrícola del terme.

A nivell viari es definien dues xarxes. Per una banda, es planificava la construcció de dues variants per a desviar el trànsit cap a les valls de Camprodon i de Ribes. S’optava per definir un recorregut d’11,4 km, dels quals 3,6 en túnel i 2,7 en viaducte, que connectaria la C-17 amb la C-26 a través de Sant Bartomeu (est) i aquesta darrera carretera amb l’N-152 pel nord de Sant Antoni.

D’altra banda, a l’interior de Ripoll es van dissenyar tres nivells jerarquitzats de vies: d’accés a la població, de circumval•lació –per unir els tres barris sense passar pel centre– i les de penetració al Barri Vell amb una restricció de la velocitat de 30 km/h. Així mateix, es pretenia aprofundir en el procés de conversió de carrers per a vianants del Barri Vell amb actuacions en espais emblemàtics com la plaça de l’Ajuntament i la plaça Gran.

Precisament aquesta darrera actuació formava part del projecte integral de rehabilitació inclosa en la segona convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. El projecte té un cost de 4,8 MEUR aportats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques –DPTOP– (50%), l’Ajuntament (25%) i els veïns (25%). Es preveuen actuacions d’esponjament, d’implantació d’energies renovables i noves tecnologies i la rehabilitació d’equipaments com la biblioteca i el Fortí de l’Estrella. Aquest edifici es convertirà a partir de2007 en l’oficina d’habitatge que tramitarà, entre altres qüestions, les subvencions per a la rehabilitació de les finques del centre de la població.

Respecte dels espais lliures, es preveia la creació d’un gran parc central al voltant dels rius i ampliar la presència d’espais verds al conjunt dels barris.

Aprovació inicial sense consens
El 31 de gener de 2006 es van aprovar els criteris, objectius i solucions del POUM amb els vots de l’equip de govern i l’oposició de CiU. Es van plantejar canvis com ara declarar no urbanitzable la zona compresa entre els torrents de Sadurní i el Sant o com modificar el projecte de la variant est eliminant-ne el tram sud (de Can Villaura a Castelladrall) i considerar-ne la part nord com una reserva de traça (ronda Mas d’en Bosch-la Barricona).

En el ple de setembre de 2006 es va aprovar inicialment el POUM amb els vots favorables del tripartit. Eudald Casas, regidor d’Urbanisme (ERC) va presentar-ne els elements més destacats: aposta pel polígon mancomunat fora del municipi, l’anella viària formada per la variant de Sant Bartomeu (est) i la de Sant Roc (supernord) i també la creació d’una circumval•lació urbana. Respecte del sòl residencial, la principal novetat era l’edificació de quatre-cents vint pisos a la Devesa del Pla, als terrenys de la Preparación Textil, empresa que va tancar el juny de 2005. Jordi Munell, portaveu de CiU, va considerar desmesurada aquesta operació.

Quatre-centes al•legacions

En els dos mesos d’exposició pública, es van realitzar unes quatre-centes al•legacions, algunes de les quals col•lectives. En destaquen les més de sis-centes dels veïns de Sant Pere i del carrer Comte Guifré en contra de l’obertura del vial de circumval•lació urbà. D’altra banda, els veïns del barri de Vistalegre van mostrar la preocupació per la construcció del túnel de la variant de Sant Bartomeu sota els seus habitatges.

CiU va presentar una desena d’al•legacions, entre les quals destacaven la crítica a l’operació de la Preparación Textil “per la generació de plusvàlues molt considerables” i la demanda de traslladar la zona d’activitats econòmiques a la carretera de les Lloses. En l’al•legació es recordava que la plana de Sant Quintí s’assenyalava a l’auditoria ambiental com un espai a preservar pels seus valors paisatgístics i agroramaders.

De manera semblant es va expressa el col•lectiu el Ripollès Existeix, que també reclamava convertir la plana d’Ordina en un Parc agrari –en el POUM, s’hi realitzava una reserva de sòl per construir-hi una nova estació de ferrocarril– i es demanava desclassificar les zones urbanitzables de Sant Pere i Palou.

Per la seva banda, entitats com el Grup de Defensa del Ter (GDT) van criticar “el creixement desmesurat” i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va assenyalar que el POUM no complia la LLEI 9/2006 D’AVALUACIÓ DE PLANS I PROGRAMES, ja que no definia uns objectius inicials ni el perfil ambiental del municipi.

En acabar l’any 2006, les al•legacions encara no s’havien resolt i semblava difícil que l’aprovació provisional es pogués tancar abans de les eleccions municipals.

Més informació
ciu.cat/ripoll
www.ajripoll.org/ajuntament/ajuntament12.htm
www.elripollesexisteix.net/ 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati