Actualitzat a 31/12/2006

El 22 de juny el ple de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans aprova inicialment el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El Pla preveu un sostre de població d’uns 23.000 habitants el 2026 i incrementa un 2% la superfície de sòl urbanitzable, si bé manté el predomini del sòl no urbanitzable en més de la meitat del municipi. Les condicions de desenvolupament dels sectors permeten la construcció de 2.196 habitatges, la qual cosa suposa una capacitat per a 4.853 nous habitants. Les al•legacions formulades per les associacions veïnals i el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) critiquen el model de creixement que es proposa al Pla, especialment les alçades dels blocs d’habitatge, i proposen una sèrie de canvis en les qualificacions urbanístiques, pel que fa als polígons d’actuació i també als sectors urbanitzables.

El municipi de Palau-solità i Plegamans forma part de la comarca del Vallès Occidental, té una extensió de 1.496 ha i l’any 2006 tenia una població de 13.300 habitants.

L’estructura de rieres i la disposició dels assentaments determina l’alternança entre àrees urbanes i rurals de la zona, la qual configura un paisatge amb un elevat grau d’urbanització, on la importància de l’activitat industrial s’ha fet compatible amb un fort atractiu per la residència, particularment en tipologies unifamiliars.

La construcció de la variant de la C-59 ha suposat una millora del sistema de comunicacions, perquè evita el pas a través del nucli i planteja l’oportunitat de reordenar-ne l‘estructura urbana.

El planejament vigent i els objectius del nou POUM
El planejament que regeix Palau-solità i Plegamans és el Pla general de la comarca de Sabadell, aprovat l’any 1978 i modificat puntualment en l’àmbit del municipi l’any 1988.

El creixement posterior i els nombrosos plans parcials de desenvolupament associats van comportar la necessitat de generar un únic document refós de tot el planejament derivat, anomenat Transcripció del Pla general de la comarca de Sabadell en el terme municipal de Palau-Solità i Plegamans, que va ser aprovat el juny de 2004.

El 27 de gener de 2005, el ple de l’Ajuntament va acordar l’inici dels tràmits per a la redacció del nou POUM. La definició d’objectius per part de l’Ajuntament apuntava principalment a la necessitat de consolidar el poble, d’articular els barris dispersos entre ells i amb el centre, de millorar i potenciar les condicions dels espais centrals i de definir una política d’equipament i habitatge que respongués a les necessitats de la població.

A partir de les directrius municipals, el nou POUM, encarregat a l’empresa CCRS Arquitectes per mitjà d’un conveni de col•laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va desenvolupar els objectius generals i els grans principis de sostenibilitat plantejats, incidint especialment en:

- la preservació dels valors agrícoles, forestals, paisatgístics i ambientals del territori, i la consolidació de l’estructura urbana existent;

- la limitació del nou sòl urbanitzable, resolent prioritàriament problemes interns;

- la diversificació d’usos i de l’oferta d’habitatge, i

- la potenciació del transport públic intermunicipal i local.

El 22 de juny de 2006, el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment el POUM. La documentació del Pla constava de les bases per a la redacció del POUM (amb els treballs d’informació urbanística); dels plànols d’ordenació i serveis urbanístics; de la memòria descriptiva, de la memòria social i de les normes urbanístiques; del catàleg de béns protegits; de l’estudi econòmic i del programa d’actuació; de l’informe ambiental, i de la memòria de participació pública.

El model de creixement i la classificació del sòl
En la memòria del Pla es manifestava la voluntat de conservar el major sòl agrícola i forestal possible, mantenint l’alternança entre àrees urbanes i rurals existent. Per tant, la definició del possible creixement del poble incorporava noves àrees urbanitzables només en els casos que complissin una funció necessària en el conjunt del poble.

Respecte a les previsions de població del Pla general vigent (entre 18.000 i 20.000 habitants, amb el qual s’esgotava la totalitat del sostre edificable), el nou POUM va proposar un increment equivalent a uns cinc mil habitants i va fixar un sostre potencial total de 23.000 habitants per alel 2026, que s’ajustava a la previsió intermèdia de la corba de creixement.

Atenent a la hipòtesi de creixement demogràfic establerta en funció de les relacions entre creixement de la població i ocupació del territori, per un costat, i a la relació entre demografia i capacitat dels serveis i equipaments públics, per un altre, el conjunt del sòl municipal es va classificar en les superfícies i proporcions següents:

El sòl urbanitzable incloïa els sectors que no s’havien desenvolupat en període de vigència de l’anterior Pla general i aquells altres sectors que corresponien a nou sòl incorporat pel POUM. El Pla incrementava en un 2% la proporció de sòl urbanitzable i no preveia sòl urbanitzable no delimitat.

L’ordenació del sòl no urbanitzable
El POUM mantenia el predomini del sòl no urbanitzable en més de la meitat del municipi, distingint-hi sis zones diferents d’ordenació:

- Sòl agrícola (zona 11), associat generalment a conreus de reg. Es diferenciava el sòl agrícola d’interès productiu, en petits paquets a prop de la riera de Caldes, i el sòl agrícola d’interès productiu i paisatgístic, derivat de la seva proximitat a conjunts d’interès patrimonial (Santa Magdalena, Santa Maria de Palau-solità, passeig de la Carrerada, riera de Can Duran).

- Sòl agroforestal (zona 12) dels petits costers del terme, caracteritzat pel seu caràcter agrícola de secà o forestal. La zona reconeixia el valor intrínsec del mosaic des del punt de vista de la biodiversitat, la connectivitat amb la resta d’espais rurals de la plana i el valor paisatgístic i referencial dels interfluvis vallesans tacats de conreus i bosquines.

- Sòl forestal (zona 13) a l’oest del terme, ocupat per una coberta d’alzines i roures, amb valors únics de connectivitat i biodiversitat.

- Zona riberenca (zona 14) al llarg de les principals lleres del terme, que dóna continuïtat transversal i longitudinal als cursos d’aigua, tant de cara a prevenció d’avingudes com per a englobar els escassos boscos de ribera existents (sobretot a la riera de Can Duran).

- Protecció d’infraestructures (zona 15), que inclou les reserves viàries pendents d’execució.

-L’àmbit de protecció de masies i cases rurals (zona 16).

El sòl urbanitzable potencial i l’oferta d’habitatge
Quant al sòl urbanitzable, els sectors procedents d’antigues delimitacions suposaven 70,10 ha de sòl urbanitzable, de les quals 43,42 tenien destí a àrees especialitzades en activitats productives i terciàries (SUD 10 Sector Llevant i SUD 11 Sector Can Valls) i 26,67 ha, a usos prioritàriament residencials (SUD 01 Can Puigoriol B, SUD 04 Camí de Sentmenat, SUD 08 Can Maiol Nord i SUD 09 Sector Camí Real).

El conjunt de noves delimitacions de sòl urbanitzable incorporava 41,39 ha de nou sòl (SUD 02 Font de Sant Roc, SUD 03 Camí del Molí, SUD 05 Can Cladelles, SUD 06 Can Riera, i SUD 07 Can Padró).

Considerant les dues categories, la superfície total del sòl urbanitzable era de 111,5 ha.

En relació amb l’oferta d’habitatge, les condicions de desenvolupament dels sectors urbanitzables redefinits i de nova creació permetien un màxim de 2.196 habitatges, fet que suposava una capacitat per a 4.853 nous habitants.

El potencial total en plans de millora urbana (PMU) en sòl urbà no consolidat era de 119 habitatges, amb una capacitat estimada de 263 habitants, i el sòl urbà no inclòs en sectors tenia un potencial total per a 8.158 habitatges i 18.029 habitants.

La reserva total de sostre per habitatge dotacional públic equivalia aproximadament a 57 habitatges. El sostre per habitatge protegit donava uns 657 habitatges i el concertat, 294 habitatges addicionals. Finalment, depenent de si la totalitat del sostre corresponent a les cessions de sòl amb aprofitament procedent de sectors amb ús residencial es destinava a habitatge protegit, les previsions totals del pla per habitatge protegit i assequible se situaven entre un mínim de 1.277 habitatges i un màxim de 1.571 habitatges.

Línies d’actuació estratègiques
Les principals estratègies d’actuació plantejades pel Pla se centraven a:

- Relligar els nuclis perifèrics amb la creació d’una nova zona central d’habitatges al costat de la riera de Caldes. Es construiria un quart pont sobre aquesta riera per enllaçar els sectors de la Font de Sant Roc amb la Pineda, i un altre sobre la riera de Sentmenat que connectaria la Sagrera amb el sector de Can Riera.

- Consolidar el centre i obtenir espais lliures i equipament centrals, en particular el parc de la riera i l’ampliació dels equipament docents.

- Crear eixos longitudinals per a millorar la mobilitat al nucli urbà. La prolongació del camí Reial, unint trams ja executats amb nous traçats, permetria disposar d’una via d’unió entre les zones industrials i els barris de ponent. La urbanització del camí de la Serra donaria continuïtat als barris situats a llevant i en milloraria l’accessibilitat. Aquests dos vials actuarien com a eixos de distribució i l’avinguda de Catalunya com a eix principal d’accés.

- Dotar d’un transport públic interurbà (tramvia o metro lleuger), que substituís l’antic “Calderi” i que comuniqués, a través de Palau-solità i Plegamans, Mollet del Vallès amb Caldes de Montbui. La reserva d’una secció de 24 m a l’eix paral•lel a la riera de Caldes permetria la incorporació d’aquest transport, recuperar una connectivitat perduda i potenciar punts centrals del poble. El POUM situava l’estació central a la zona de l'Escorxador per aprofitar l’aparcament existent i la proximitat a la resta d’equipaments previstos.

- Transformar el parc de la riera de Caldes en l’eix de referència del sistema d’espais lliures, amb continuïtat des de l’actual parc de l’Hostal del Fum fins als espais centrals. El parc lineal acolliria funcions urbanes diverses, àmbits amb predomini de la vegetació, jardins i àrees de jocs o de passeig.

Els grups d’oposició i la tramitació del POUM
Després de l’aprovació inicial, el POUM va estar sotmès a exposició pública fins al 12 de setembre per a la presentació d’al•legacions.

El dia 8 d’aquell mes, un grup de quaranta veïns (la majoria de la Pineda i Can Puig-oriol) va presentar al•legacions individuals, que criticaven sobretot l’alçada dels blocs d’habitatge (de tres i quatre plantes) proposada pel pla, assegurant que canviaria el model del poble.

La portaveu del grup municipal de CiU, Mercè Pla i Blagé, va reclamar que el període d’exposició pública havia estat curt, coincidint amb els mesos estivals, i va acusar l’equip de govern de no donar prou informació sobre el POUM i les actuacions concretes en cada sector. Les al•legacions formulades pel grup d’oposició qüestionaven alguns aspectes generals, com la inclusió d’equipaments previstos pel pla anterior en les despeses d’urbanització del nou pla; les alçades dels habitatges plurifamiliars proposats, i el creixement de població previst, i criticaven que es fonamentava en increments falsos atesos els canvis de segona a primera residència. També reclamaven una actuació potent per a potenciar el centre i donaven una sèrie de recomanacions per a cadascuna de les qualificacions urbanístiques, polígons d’actuació (PAU) i sectors urbanitzables delimitats (SUD). Finalment, proposaven algunes millores en el catàleg i la regulació d’elements patrimonials.

El mes d’octubre, una setantena de veïns van manifestar-se en contra del nou POUM, després d’haver presentat 296 al•legacions al registre de l'Ajuntament. Els veïns consideraven que les infraestructures viàries i els equipaments del poble no podrien engolir el creixement de població i criticaven novament l’alçada dels blocs d’habitatges.

A mitjan desembre, l’alcaldessa Teresa Padrós Casañas (Partit dels Socialistes de Catalunya -PSC) va anunciar a la premsa que els principals projectes de l’equip de govern per al 2007 eren l’aprovació definitiva del nou POUM i la construcció o generació (canviant l’ús de certs edificis) de nous equipaments per a la població.

Més informació
http://www.palauplegamans.net