Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE PALAMÓS

Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

El 26 de setembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona aprova el nou Pla d’ordenació urbanística municipal de Palamós, que preveu la construcció de 6.500 nous habitatges, 1.600 dels quals de protecció oficial. La Comissió obliga a separar en dues fases la zona industrial de la Pietat, i redueix la superfície edificable a la zona del Balitrà. L’equip de govern i Entesa, a l’oposició, presenten sengles recursos d’alçada al conseller de Política Territorial contra l’acord de la Comissió d’Urbanisme.


Antecedents 2004

Palamós, situada al nord-est de la badia homònima, és la tercera ciutat amb més població del Baix Empordà. L’any 2007 sumava 17.400 habitants, el 14% de la població comarcal. El seu port ha generat els darrers anys una remarcable activitat comercial, i s’ha consolidat com l’únic port de creuers de la Costa Brava. Es tracta d’una localitat eminentment turística, on l’any 2001 els habitatges de segona residència significaven pràcticament el 20% dels habitatges totals, i un 28% dels habitatges estaven vacants.

L’Ajuntament de Palamós va iniciar els tràmits per a la redacció del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) l’any 2002, i en va fer l’aprovació inicial el novembre de 2005. La revisió del planejament urbanístic era un dels objectius del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Palamós per al mandat 2003-2007, però el procés es va complicar, i de fet va contribuir a trencar el pacte de govern entre PSC i el grup Entesa de Palamós i Sant Joan. El document es va acabar aprovant inicialment gràcies al suport del grup majoritari de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), soci de govern del PSC.

A l’espera de l’aprovació provisional
Després de l’aprovació inicial i d’haver considerat les 222 al•legacions presentades durant el període d’informació pública, l’equip de govern no en podia fer l’aprovació provisional perquè faltava l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) respecte de la proposta de POUM. Per la seva banda, el DMAH esperava que l’Ajuntament enviés la memòria ambiental del POUM sobre la qual havia d’informar. Aquest bloqueig va perdurar fins a la primavera de 2007, amb el risc que no es pogués aprovar provisionalment el POUM abans de les eleccions municipals de maig de 2007.

Des del punt de vista ambiental, el principal punt crític del POUM consistia en la proposta de polígon industrial. Aquest se situaria al fons de la plana de Palamós, a tocar de la carena de les Gavarres, a la zona coneguda com la Pietat, on ja hi havia la fàbrica de pneumàtics Hutchinson. Aquest emplaçament no només presentava problemes segons el criteri del DMAH, sinó que ERC, un dels socis de govern, va amenaçar de votar en contra del POUM si no es reubicava el sector industrial, ja que considerava que era un paratge d’interès natural.

Finalment va arribar l’informe favorable del DMAH i, un mes i mig abans de les eleccions, el ple municipal va fer l’aprovació provisional del POUM. El PSC i el seu soci de Ciutadans per Palamós van superar aquest tràmit amb el suport de CiU i el Partit Popular (PP) i el vot en contra d'ERC (que va complir la seva amenaça) i d’Entesa. Entesa, des de l’oposició, destacava la insostenibilitat del pla, va rebutjar la ubicació de la zona industrial a la Pietat i va criticar la poca ambició a l’hora de plantejar habitatges de protecció oficial.

La Comissió d’Urbanisme de Girona dóna llum verd al nou POUM, amb condicions

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament el POUM el 26 de setembre. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va destacar que el pla havia estat molt consensuat, i que per això la Comissió li havia donat llum verd. Ho havia fet, però, amb algunes condicions.

El POUM aprovat definitivament preveia un creixement urbanístic d'unes 80 ha, més de 30 de les quals per a sòl residencial, distribuït sobretot en un nou eixample entre la variant, l'avinguda Catalunya i el nucli. L'eixample tindria un vial general de 20 m d'amplada, inclouria zones verdes i els diferents sectors es construirien seguint una mateixa pauta general. En total serien 6.500 habitatges nous, 1.600 dels quals de protecció oficial. La Comissió va acceptar posar bona part dels pisos de protecció oficial a les instal•lacions esportives del club de tennis.

Pel que fa al sòl industrial, les 40 ha previstes s’ubicarien a la zona de la Pietat, però la CTUG va demanar a l'Ajuntament que les desenvolupés en dues fases, una que recollís les indústries que ja existien, i una altra per a la resta del sòl on encara no hi havia indústria. Segons Pere Solà, això permetria que les indústries poguessin continuar funcionant sense haver d'afrontar els costos d'urbanització, que podrien comprometre’n la viabilitat. Especialment, es pretenia garantir la pervivència de la fàbrica Hutchinson, que donava feina a 600 treballadors.

A més, a la zona del puig Balitrà, prop de la confluència entre la carretera C-31 i la variant, la CTUG va condensar el desenvolupament residencial que s'hi preveia. El POUM concretava que es construiria en una superfície de 16 ha, i la Comissió les va reduir a cinc per ajustar-se al PLA DIRECTOR DE L'EMPORDÀ, que preveia per a Palamós una estratègia de canvi d’ús i reforma, i no de creixement urbà. La Comissió també va donar el vistiplau a la urbanització al costat del càmping King's, amb la condició que es destinés a ús hoteler i no a apartaments. Per últim, la CTUG concretava que més enllà de la C-31 no es construirien nous habitatges.

Dos recursos d’alçada en contra dels canvis al POUM
L’equip de govern es va mostrar satisfet per la resolució de la CTUG i va anunciar la seva voluntat d’incorporar les esmenes que havia fet al nou POUM, i portar al ple de novembre el text refós.

No obstant això, quan l’acord de la CTUG va arribar a l’Ajuntament, l’equip de govern va considerar que alguns punts acordats envaïen competències municipals, i va decidir presentar un recurs d’alçada al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Els principals punts de conflicte eren la reubicació de la caserna de la Guàrdia Civil, un projecte que preveia una permuta de terreny per treure-la del nucli urbà i guanyar terreny per a ampliar l’Hospital de Palamós, i la urbanització del Balitrà, on la CTUG, a més de reduir la construcció, demanava un 50% de cessions i això faria inviable l’operació, segons l’Ajuntament.

Tot i la presentació del recurs, l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, va remarcar que l’Ajuntament avançava en la redacció del text refós del POUM. L’equip de govern va demanar el suport dels partits de l’oposició. CiU i PP hi van donar suport però ERC i Entesa van deixar clar el seu rebuig als projectes de la caserna i del Balitrà tal com estaven previstos al POUM.

Entesa va presentar també un recurs d'alçada contra l'aprovació del POUM. Els tres punts centrals de la seva queixa eren la requalificació de la zona del club de tennis en sòl urbà, la implantació del sector industrial a la Pietat i la qualificació de la zona del Balitrà de Baix com a ús residencial. Així mateix, considerava que altres àmbits com el càmping Vila-romà, el càmping King's, la Pedrera o la PINEDA D'EN GORI no quedaven definits. També demanava a la Generalitat que revisés aspectes que infringien, segons creien, el Pla director de l'Empordà i la LLEI DE L'HABITATGE.

L'Agrupació d'Empresaris Industrials de Palamós, per la seva banda, va mostrar la seva preocupació per la poca superfície dedicada a sòl industrial, alhora que criticava la poca comunicació amb l'Ajuntament durant el procés d’elaboració del POUM.

L’Ajuntament intenta fer-se amb el castell de Vila-romà
L’Ajuntament de Palamós preveia utilitzar la revisió del POUM per a aconseguir la propietat del castell de Vila-romà, una fortificació medieval en estat ruïnós i que diverses entitats locals havien exigit que es mantingués a través del manifest «Recuperem el castell de Vila-romà». Aquest també és el nom d’una plataforma formada pel Club Alpí Palamós, l’Ateneu Popular de Palamós, l’Associació de Veïns de Sant Joan i l’historiador local Pere Trijueque. A part del seu valor històric, la plataforma alertava del risc que comportava el mal estat de l’edifici. L’Ajuntament considerava excessius els 360.000 € que demanava la propietat dels terrenys del castell. Per aquest motiu, el POUM va qualificar el castell i l’entorn com a sistema urbanístic d’espais lliures públics, la qual cosa permetria a l’Ajuntament iniciar un procés d’expropiació urbanística del castell en un termini de cinc anys.

L’Ajuntament de Palamós esperava que el nou POUM entrés en vigor a mitjan 2008.

Més informació
www.palamos.cat/poum
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà
Fotogaleria relacionada