Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE PALAFRUGELL
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

Un equip pluridisciplinar dirigit pels serveis tècnics municipals redacta el nou POUM de Palafrugell. El Pla concentra el creixement al nucli urbà de Palafrugell mentre que a la costa i als nuclis rurals es limita i només es permeten operacions puntuals de millora de la vialitat i la implantació d'activitats hoteleres. En matèria de sòl no urbanitzable, el Pla inclou un estudi detallat de les característiques ambientals del municipi i algunes solucions innovadores per a la preservació del paisatge. A final de maig s'aprova inicialment el nou POUM amb el vot favorable de tots els partits polítics a excepció de l'únic regidor de CiU.


Articles posteriors 2006

El municipi de Palafrugell té una extensió de 26,6 km2 i es troba situat al centre de la façana litoral de la comarca del Baix Empordà. El desenvolupament de la indústria del suro va impulsar un fort creixement econòmic i demogràfic durant el segle XIX, que es va perllongar fins a principi del segle XX. L’ explosió del turisme –a final dels anys cinquanta– va desplaçar la indústria com a motor econòmic en favor del sector serveis i la construcció, però Palafrugell va continuar exercint el rol de centre de serveis per als municipis de la rodalia: Mont-ras, Torrent, Regencós i Begur. Malgrat l’alentiment en el creixement dels anys vuitanta i noranta del segle XX, el repunt dels darrers anys ha situat el municipi –amb 20.509 habitants (2005)– com el més poblat de la comarca.

L’estructura urbana presenta tres parts diferenciades. En primer lloc, el nucli de Palafrugell, que es localitza a la denominada plana de l’Empordanet, a l’interior del terme, i està format per un petit centre històric, diversos ravals i un eixample residencial i industrial del segle XIX que ha determinat les alineacions posteriors. En segon lloc, la zona interior, marcada per la presència de la serra de les Gavarres, als peus de la qual es troben el poblet de Llofriu i alguns masos escampats. Per últim, la costa, formada per un sistema de caps i cales on hi ha els nuclis turístics de Tamariu, Llafranc i Calella, i diverses urbanitzacions residencials. A escala supramunicipal, Palafrugell es l’apèndix nord del sistema urbà de la Costa Brava centre, una gran àrea urbanitzada abocada al turisme i als serveis, que s’estén pràcticament sense solució de continuïtat fins a Sant Feliu de Guíxols.

El mes de febrer de 2004, l’Ajuntament va iniciar els tràmits per a la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 1983 i per adaptar-lo al marc jurídic de la nova LLEI D’URBANISME [2004: 105]. Després de declarar-se desert el concurs, la direcció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) va ser encarregada a l’arquitecte dels serveis tècnics municipals d’urbanisme, Jordi Font, i als col·laboradors externs següents: els arquitectes Xavier Canosa, Pere Solà i Esteve Corominas, en els àmbits de sòl no urbanitzable, del nucli de Tamariu i del de Palafrugell, respectivament; i als tècnics i/o empreses següents per a la resta d’apartats: l’empresa La Vola per fer-ne l’avaluació ambiental; Fonollà Arquitectura per a l’estudi de mobilitat; l’economista Marçal Tarragó per a l’estudi econòmic i financer, el despatx d’advocats Jordi Salgas per a l’assessorament jurídic i la normativa, i l’empresa Neòpolis per al programa de participació ciutadana.

Continguts generals del POUM i objectius bàsics
El 31 de maig de 2005 es va aprovar inicialment el POUM. El Pla contenia la memòria descriptiva i justificativa, la memòria social, el programa de participació ciutadana, l’estudi de mobilitat, l’estudi del sòl no urbanitzable, els plànols d’informació urbanística, els plànols d’ordenació urbanística, la normativa urbanística i l’informe ambiental.

L’objectiu general del POUM era introduir els criteris per a un desenvolupament urbanístic sostenible al municipi. Això es concretava en un conjunt d’objectius urbanístics: concentrar el creixement al nucli de Palafrugell, apostar per la contenció i la millora de la qualitat turística als nuclis costaners, definir un model per al sòl no urbanitzable i garantir el valor patrimonial dels nuclis rurals. Aquests objectius es materialitzarien amb les superfícies i classificacions següents: un total de 631,76 ha de sòl urbà i 103,78 ha de sòl urbanitzable, a raó de 277,90 ha de sòl urbà i 90,55 ha de sòl urbanitzable a Palafrugell, de 235,36 ha de sòl urbà i 4,42 ha de sòl urbanitzable al sistema Calella-Llafranc, de 104,43 ha de sòl urbà i 6,72 ha de sòl urbanitzable a Tamariu, i, per últim, de 13,98 ha de sòl urbà i 2,09 de sòl urbanitzable als nuclis rurals. Pel que fa a l’habitatge, el Pla preveia la construcció de 5.500 habitatges, dels quals 1.215 serien de protecció pública i 583 concertats.

Proposta d'ordenació
Nucli de Palafrugell. Al nucli de Palafrugell, el Pla proposava créixer a partir de la trama urbana existent segons un model de ciutat compacta. En aquest sentit, apostava per orientar el creixement en sòl urbanitzable cap a l’oest i consolidar el conjunt urbà Palafrugell- Mont-ras fins al límit, a la carretera C-31 (CARRETERA C-31 PALAMÓS-PALAFRUGELL (DESDOBLAMENT)). Aquest sector s’organitzaria al voltant d’un nou vial de ronda de grans dimensions –amb característiques urbanes– desenvolupat a partir de diverses actuacions de tipus residencial (Ca l’Oleguer, la Morena, etc.) i terciari (la Fanga). A l’últim, aquest nou sector del vial de ronda es completaria –al nord– amb dues operacions de sòl industrial (Brugueres 2 i circumval·lació Nord), situades al costat de les ja existents, que permetrien tancar pràcticament l’anell de ronda de la ciutat.

La segona intervenció important es plantejava a l’est del nucli, al paratge conegut com el Bruguerol, i permetria completar l’oferta de sòl residencial i resoldre les deficiències del sistema de comunicacions amb el nucli de Tamariu.

A l’últim, el Pla preveia diverses intervencions de millora urbana en els buits que han anat apareixent amb el trasllat d’antigues activitats per donar més permeabilitat a l’estructura urbana del centre i dinamitzar-lo, inserint-hi nous usos comercials i de serveis.

Nuclis costaners. Als nuclis costaners, el Pla apostava per la contenció del creixement amb l’objectiu de preservar-ne l’atractiu turístic, però amb dues propostes diferenciades. Al nucli de Tamariu, on el pla anterior preveia el desenvolupament de diversos sectors lligats a la urbanització Aigua Gelida –els quals encara no s’havien tramitat–, s’hi intervenia reduint el sòl classificat d’urbà i d’urbanitzable. Paral·lelament, però, el Pla aprofitava algunes oportunitats en sòl urbà per admetre la possibilitat de fer habitatge en parcel·la de dimensió gran i millorar la xarxa viària existent. Al sistema Calella-Llafranc, el Pla aplicava un criteri de contenció màxima, i únicament preveia desenvolupar l’únic sector urbanitzable que quedava per desenvolupar –denominat Nord Calella– amb vuitanta-un habitatges de densitat baixa (vint-i-un habitatges per hectàrea) i una ampliació del sòl urbà per possibilitar la implantació d’un hotel al carrer de Farena, a Llafranc.

Nuclis rurals. Als nuclis rurals, el Pla incorporava els criteris d’intervenció plantejats pel Pla especial de protecció i de reforma interior de Llofriu, i feia algunes aportacions destinades a controlar la densitat i les volumetries edificables per tal que el nucli no variés de fesomia. En aquest sentit, les possibilitats de creixement es limitaven pràcticament a una operació a l’entrada del nucli de Llofriu, on es plantejava la possibilitat d’implantar un hotel de dimensions moderades.

El tractament del sòl no urbanitzable
En l’àmbit de sòl no urbanitzable el Pla anava acompanyat d’un estudi molt detallat que contenia diversos preceptes d’anàlisi, ordenació i normativa molt nous. Pel que fa a l’ordenació, el Pla delimitava sis tipologies de sistemes generals, d’entre els quals destacava el sistema d’espais lliures, format per quatre gran parcs territorials: Parc del Coll de la Morena (8,12 ha), l’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE CASTELL-CAP ROIG [2004:70] (8,35 ha), la Cala Pedrosa (5,49 ha) i el Cau (1,74 ha), i tres zones, en què destacaven l’espai agrícola i forestal –objecte d’un estudi acurat de connectivitat ecològica– i les àrees de protecció especial, que incloïen les disposicions del Pla especial d’interès natural (PEIN), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC), el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ  i la proposta per la XARXA NATURA 2000. A més a més, el Pla delimitava catorze unitats de paisatge o espais amb una identitat clarament perceptible, com el paratge dels Lladrers o el nucli d’Ermedàs, i tretze cèl·lules de paisatge, d’entitat i dimensions menors, com la plana agrícola de Lladrers o el mosaic agroforestal d’Ermedàs.

Pel que fa a l’edificació i l’estructura d’assentaments en sòl no urbanitzable, el document preveia diverses disposicions. D’una banda, tres plans de millora urbana i quatre plans especials urbanístics per a intervenció en diversos espais: Horts de la Fanga, façana sud del nucli de Palafrugell, etc. De l’altra, una classificació de les edificacions en tres categories: legals amb ús compatible amb les determinacions del Pla; legals amb ús no compatible amb les determinacions del Pla, i il·legals (13,2% del total), que quedaven fora d’ordenació i pendents d’enderroc. Per últim, el document contenia un catàleg amb seixanta-una masies, subjectes a normativa específica, que en permetia la rehabilitació i/o reconstrucció per destinar-les a habitatge familiar i establiment hoteler o de turisme rural.

En l’àmbit de les infraestructures, cal destacar l’obligatorietat de soterrar les infraestructures elèctriques, per cable i similars en tot l’àmbit de sòl no urbanitzale.

La tramitació del POUM: aprovació inicial i període d'al·legacions
A final de 2004 es va iniciar el procés de participació ciutadana amb la celebració de diversos tallers temàtics que van finalitzar el març de 2005.

El 31 de maig de 2005, el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment el POUM amb el vot favorable de tots els grups a excepció de l’exalcalde i regidor de Convergència i Unió (CiU) Frederic Suñer. L’alcalde, Lluís Medir, d’Entesa Junts per Palafrugell (EPM), va afirmar que el nou Pla consolidava un model territorial basat en el creixement compacte entorn de la vila i la contenció al litoral. Uns dies més tard, el regidor de CiU, Frederic Suñer, va apuntar que tant el gran nombre d’habitatges de baixa densitat previstos com les previsions de creixement de la població –que va situar en 50.000 habitants– demostraven que l’equip de govern apostava per un model d’urbanisme massificat.

A l’agost, la plataforma ecologista Salvem el Crit va criticar el fet que el Pla no corregís alguns aspectes en què ja s’havia superat la capacitat de càrrega del municipi, com el trànsit o el consum excessiu d’aigua.

El període d’exposició pública va durar dos mesos i es va tancar a mitjan agost amb un total de dues-centes cinquanta al·legacions. Durant aquest període, els grups municipals al govern d’EPM i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) van presentar dues al·legacions separades però amb el mateix objecte: deixar sense efecte la clàusula que obligava l’Ajuntament a recórrer qualsevol acord que impedís construir al Puig Gruí, després que l’Associació de Veïns i Amics de Tamariu demanes, adduint a les disposicions del PDUSC, que el sector quedés protegit i que es classifiqués com a sòl no urbanitzable. D’altra banda, l’associació ecologista Aritjol va presentar una al·legació a la totalitat del Pla. El seu portaveu, Eugeni Anselmet, va qüestionar la necessitat d’ampliar les zones industrials quan una bona part d’aquest sòl no estava encara ocupat i va denunciar que els 5.500 habitatges previstos del Pla contradeien el PLA DIRECTOR TERRIORIAL DE L’EMPORDÀ, que en proposava 4.500 per al conjunt Palafrugell-Mont-ras fins al 2026.

A final d’any, el POUM estava pendent d’aprovació provisional.

Més informació
ajpalafrugell.org/content/view/125/64
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati