Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE MONT-ROIG DEL CAMP
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

A final de novembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) dóna el vistiplau al POUM de Mont-roig del Camp dos anys després d’iniciar-se el procés de revisió. El Pla es proposa reduir els creixements demogràfic i residencial previstos en el planejament vigent i aposta per la preservació de més de cinc quilòmetres de costa. També regula les activitats dels càmpings existents, millora els accessos al nucli històric i la dotació de serveis a la zona de Miami platja i fomenta el desenvolupament econòmic a partir de la promoció dels sectors de la indústria i, sobretot, del turisme.

Mont-roig del Camp és un municipi costaner del Baix Camp situat entre el riu de Llastres, les serres de Colldejou i Llaberia, la riera de Riudecanyes i el mar Mediterrani. Amb 63,3 km2, és un dels municipis més grans de la comarca i també un dels que disposa d’una façana marítima més extensa, amb prop de 12 km de costa.

Els dos nuclis urbans, Mont-roig i Miami Platja, es localitzen al nord i al sud de l’eix format per l’AP-7 i la línia de ferrocarril entre Tarragona i València, que travessa el municipi en sentit NE-SO. Mont-roig és el nucli més antic i forma un teixit urbà dens i relativament compacte. El nucli de Miami Platja es localitza a l’extrem més septentrional del terme municipal i el formen diverses urbanitzacions situades al llarg de la costa. Aquest àmbit concentra el gruix principal de la població del municipi. Es tracta d’una àrea de baixa densitat urbana, on predominen les segones residències i els usos associats al turisme. S’hi palesen les mancances urbanístiques pròpies d’aquest tipus d’àmbits: mancances en serveis i equipaments, distribució desordenada dels creixements i ocupació de la primera línia de la costa. A més, hi ha vuit càmpings, tots ells situats propers al front litoral.

Es redacta i tramita el nou planejament municipal
A final de 2006, Mont-roig tenia 9.456 habitants i el planejament vigent al municipi era el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), aprovat l’any 1986. En el marc d’aquest pla, el municipi havia experimentat un creixement urbà molt important i podia encara continuar aquest creixement fins a atènyer unes dimensions que l’equip de govern en funcions l’any 2004 considerava excessives. Aquest fet, juntament amb la manca de concreció per raons d’escala i les disfuncions de la normativa del pla esmentat van motivar que a mitjan juliol d’aquell any s’iniciessin els treballs per a la redacció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Amb aquest, es volia reduir el nombre previst d’habitatges a construir i cercar per a la nova producció residencial una ubicació amb la qual es minimitzés l’impacte sobre el paisatge costaner. En aquest sentit, calia adaptar el planejament al nou context del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). D’altra banda, també era necessari dotar el municipi d’una eina que respongués activament a les millores de les infraestructures de comunicació i resolgués la dotació de serveis –especialment a la zona de Miami– i l’accessibilitat al nucli de Mont-roig.


Comparació dels diferents règims del sòl PGOU-POUM
 
  PGOU 1986 POUM 2006 Dif.1986-2006
Sòl urbà (ha)  103,47          686,41         582,94
Sòl urbanitzable (ha) 1.203,13        488,06           -715,07      
Sòl destinat a sistemes (espais verd, viari, ferroviari) (ha) 289,75 547,14 257,39
Sòl urbanitzable no delimitat (ha) 169,76 120,45 -49,31
Sòl no urbanitzable (ha) 4.602,89 4.526,94 -75,95
Font: Ajuntament de Mont-roig. El nou POUM reduïa considerablement les previsions de creixement (sòl urbanitzable). La diferència en l’extensió de sòl urbà (582 ha) dóna una idea del creixement urbà del municipi en els darrers vint anys. D’altra banda, es palesa també un important increment de la superfície destinada a sistemes.

La redacció del nou POUM es va encarregar a un equip coordinat per l’arquitecte Estanislau Roca, que va començar a treballar-hi a final de juliol de 2004. El POUM es va aprovar inicialment el 12 de febrer de 2006. Durant el període d’informació pública posterior, es van recollir un total de cent nou al•legacions, que no van suposar canvis substancials en el contingut del POUM. El 12 de juny l’Ajuntament de Mont-roig el va aprovar de manera provisional amb els vots favorables de l’equip de govern –Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Convergència i Unió (CiU) i els Verds i Més (EVi+)– i de la regidora del Partit Popular, i el vot en contra de l’oposició –Miami per Independent (MpI) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)–. El 30 de novembre, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va donar el vistiplau al Pla però en va condicionar l’aprovació definitiva a la presentació d’un text refós que incorporés algunes esmenes, motiu pel qual, a final d’any, el POUM encara no havia estat aprovat definitivament.

El POUM protegeix el litoral i limita el creixement urbanístic
Amb el nou POUM, es van desclassificar tres quilòmetres de costa, que van deixar de ser sòl urbanitzable. D’aquesta manera s’assumien –i, de fet, se superaven– les directrius del PDUSC. Així, Mont-roig va passar a tenir més de cinc quilòmetres de costa protegida –prop de la meitat del seu litoral– amb la qual cosa es va convertir en el municipi amb més litoral protegit de tot el país.

Per als càmpings, la major part dels quals es localitzaven en sòl costaner i no urbanitzable, el POUM va establir la necessitat de redactar un pla especial per poder continuar desenvolupant la seva activitat de manera legal. Amb aquesta adaptació a la llei, l’Ajuntament esperava poder fer efectiu el projecte de recuperació del camí de Sanitat, un vial que antigament recorria tota la costa i que es volia reconvertir en passeig marítim.

Pel que fa al creixement demogràfic el POUM preveia, en un horitzó de vint anys, un increment de població de més de quinze mil habitants. Tenint en compte aquestes previsions i la forta presència d’habitants estacionals del municipi, s’establia un sostre màxim de construcció de vint mil nous habitatges, una quantitat que reduïa a la meitat els quaranta mil previstos pel PGOU. D’aquests, es preveia que 1.744 fossin protegits i 504 concertats, pensats per tal que fossin accessibles a joves i a gent amb menys poder adquisitiu.

El nucli de Mont-roig creix i millora la seva accessibilitat
Els principals creixements de Mont-roig es plantejaven en sentit nord, en paral•lel al barranc de Vilanova, i en sentit nord-est, en una àrea on es compaginaria l’ús industrial (preferentment tecnològic o d’R+D) amb el residencial. Aquests creixements es proposaven en continuïtat amb l’eixample urbà existent i la major part dels habitatges previstos eren plurifamiliars, si bé als marges urbans es proposaven creixements residencials de baixa densitat per tal de permetre una transició gradual de l’àmbit urbà cap al rural.

El POUM també apostava per millorar els accessos a Mont-roig mitjançant la construcció d’una nova ronda per ponent que facilitaria l’accés a la part alta del poble, i d’una altra per llevant, que facilitaria l’accés a l’aparcament de la Murada. També es proposava la construcció de dos nous vials d’accés al nucli antic. Amb aquestes operacions, s’esperava alliberar del trànsit rodat bona part del centre històric, en el qual, el POUM proposava potenciar els valors patrimonials.

També es va intervenir en matèria d’espais verds, qualificant com a tal –verd privat– bona part dels horts associats a edificacions existents i proposant la creació de tres parcs centrals situats en posicions estratègiques com ara el cim de les Creus, que fins aleshores estava classificat com a sòl urbanitzable.

Consolidació de la conurbació de Miami Platja

El nou POUM concentrava el gruix principal del creixement urbanístic al nucli de Miami Platja. Aquest creixement es plantejava com una reformulació de la conurbació a partir de quatre grans eixos: les millores en la vialitat, la constitució d’una nova centralitat, el canvi del model residencial i la implantació de nous serveis i equipaments.

En el primer cas, el POUM proposava la transformació de les grans vies existents, apostant, d’una banda, per la conversió a bulevard arbrat de l’N-340 (un cop entrés en funcionament l’autovia A7) i, de l’altra, promovent la creació d’un centre urbà entre l’avinguda de Madrid i l’avinguda Príncep d’Espanya, on es facilitaria una barreja d’usos terciaris, comercials, administratius, hotelers, de lleure i residencials. El POUM també volia impulsar l’adequació i extensió de la xarxa de carrers i avingudes per aconseguir que el desenvolupament urbanístic de les àrees no consolidades es produís amb una relació de continuïtat amb la malla existent; així mateix, preveia la possible incorporació de l’espai de la línia de ferrocarril a l’espai viari o com a via verda, una vegada construït el FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI.

El creixement residencial es concentrava principalment al sector nord de la conurbació, tendint a omplir l’espai romanent entre el teixit urbà existent i el traçat de la futura A7. En aquesta zona, el POUM proposava un creixement basat en tipologies edificatòries plurifamiliars amb altures de planta baixa i dos o màxim tres pisos. Amb la ubicació dels creixements en aquest sector es permetia preservar el front litoral i es relocalitzava el dret a construir existent en algunes cales, de manera que els solars edificables encara vacants passaven a ser inclosos dins el sistema d’espais lliures de parcs i jardins.

La concentració del creixement residencial en aquesta zona evitava, a més, nous creixements dispersos i generava unes densitats adequades que justificaven l’emplaçament, en continuïtat amb la zona, d’alguns dels principals equipaments previstos. Així, es proposava la creació d’un gran parc al nord de la nova zona residencial i de diferents equipaments educatius. També s’incrementava notablement la zona verda del límit sud de la conurbació i la superfície dels equipaments municipals en aquesta zona.

Nou impuls a la indústria i l’hostaleria per a dinamitzar l’economia local
L’augment del sòl industrial es concretava en la creació d’un gran parc industrial i de serveis en els sectors de les Sorts i dels Comellarets, situats al nord de l’AP-7. Aquest sector, que volia aprofitar la bona accessibilitat tant a l’autopista com a la futura autovia A7, es preveia que podria generar uns quatre mil llocs de treball. També a prop d’aquesta zona es preveia la construcció d’una depuradora. D’altra banda, a l’oest de Miami es planejava un nou sector per a acollir els tallers i petites indústries existents en aquest nucli i una altra activitat econòmica de nova implantació.

El POUM apostava per potenciar el turisme lligat a la natura, el paisatge i la cultura. En aquest sentit, s’emmarcaven les actuacions de regulació dels càmpings, la construcció del nou Càmping de les Arts i l’impuls de l’activitat hotelera amb la construcció de dos nous hotels de la màxima categoria.

Finalment, es proposava la creació d’un subàmbit de serveis a llevant a l’A7, amb un parc firal que havia d’acollir un ventall ampli d’activitats culturals, d’exposició i venda a l’aire lliure, alhora que serviria per a ajudar a cohesionar Miami amb les urbanitzacions situades a la part septentrional de l’eix.

Més informació
www.mont-roig.oasi.org
www.gencat.net/diari/4869/07089011.htm
www.centremiro.com/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp